-
Guerra gran (1793-1795)
La Guerra Gran, és també coneguda com la Guerra del Rosselló. Un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, va ser un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Carles IV deixa el tron
Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), va ser príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries. -
Resistència popular
Es van formar guerrilles per fustigar als francesos. A Catalunya, els grups de voluntaris van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. -
Junta suprema de Catalunya
La Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya. Es va constituir el 25 de setembre de 1808 després de la victòria en la batalla de Bailén i després que el Consell de Castella declarés nul·les les abdicacions de Baiona. Va estar vigent fins al 30 de gener de 1810. -
Aixecament del poble de Madrid
L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta va ser reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. -
Paraguay proclama la independència
El 25 de novembre de 1842 es proclama formalment la independència del Paraguai, després de la mort del Doctor França. L'esdeveniment va convertir el país en un dels primers a ser independent però, alhora, un dels últims a declarar-ho oficialment. -
Ofensiva francesa (1808-1812)
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Algunes ciutats van resistir al setge uns quants mesos, com ara, Girona, Saragossa i Tarragona. -
Constitució aprovada
La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep -
Tractat de Valençay
El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I va oferir la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya, a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla. -
Josep I (1810-1813)
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), va ser rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que es va incorporar al Primer Imperi Francès. -
Ferran VII torna a Espaya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 Madrid, 29 de setembre de 1833), va ser príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833). -
Pronunciaments: Espoz i Mina
El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per l'exregent d'Espanya, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins. -
Guerra del Frances (1808-1814)
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que es va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Va ser provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. -
Pronunciaments: torrijos
El pronunciament de Torrijos va ser un pronunciament encapçalat pel general i polític liberal José María Torrijos que va tenir lloc el 1831 a Espanya al final del regnat de Ferran VII i l'objectiu del qual era posar fi a l'absolutisme i restaurar la Constitució de 1812. -
El trienni liberal
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. -
Pronunciament del coronel Rafael del Riego
Aquest pronunciament militar iniciava l'anomenada Revolució Liberal i el període conegut com a Trienni Liberal. Les tropes de Riego van anar per diferents ciutats andaluses amb l'esperança d'incitar un alçament general antiabsolutista, però el poble es mostrà principalment indiferent. -
La Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. -
Guerra dels malcontents
La Guerra dels Malcontents o fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica. -
naixement d'Isabel
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868. -
La primer guerra de Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Insurrecció de La Granja
Va ser una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836. -
Nova constitució
La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. -
Guardia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya. És un institut armat de naturalesa militar que forma part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. -
Constitució moderada
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat -
La guerra dels matiners o segona guerra Carlina
La guerra dels matiners, segona guerra carlina o campanya montemolinista va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre setembre de 1846 i maig de 1849. -
Concordat amb la santa feu
El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu. En aquesta data, l'aleshores president del Consell de Ministres espanyol Juan Bravo Murillo, d'acord amb la reina Isabel II va tractar de complir un vell objectiu del Partit Moderat: el restabliment de les relacions Església-Estat a través de la signatura d'un concordat. -
El Bienni progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. -
Pacte d'El Prado
El Pacte del Pardo va ser un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica. -
Desmortització de Madoz
La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle xx (16 de desembre del 1924). -
Afusellament dels sargents a la caserna de San GIl
La revolta de la caserna de San Gil va ser un motí contra la reina Isabel II d'Espanya que es va dur a terme el 22 de juny de 1866 a Madrid impulsat pels partits progressista i democràtic amb la intenció d'enderrocar la monarquia. -
La revolució del 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Monarquia d'Amadeu I
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
La tercera guerra de Carlina
La tercera guerra carlina va ser una guerra civil desenvolupada a Espanya entre el 1872 i el 1876, entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlí al tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII. -
Victòria (D'Alpens)
La batalla d'Alpens va ser un fet d'armes de la Tercera guerra carlina, pel qual les forces d'Alfons de Borbó i Àustria-Est i de Francisco Savalls van derrotar la columna republicana del brigadier Cabrinetty, que va perdre la vida entre els dies 9 i 10 de juliol de 1873. Com a conseqüència de l'acció, el poble d'Alpens fou pres per la facció carlina, que en gran mesura estava conformada per forces locals d'Alpens i Llusà. -
Cop d'Estat de Pavía
El cop d'estat de Pavía, o simplement cop de Pavía, va ser un cop d'estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció de la qual incloïa Madrid. -
Constitució del 1876
La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. -
Pau de Zanjón
Es coneix com a Pacte del Zanjón o Pau de Zanjón al document que estableix la capitulació de l'Exèrcit Llibertador cubà enfront de les tropes espanyoles, posant fi a l'anomenada Guerra dels Deu Anys (1868-1878). Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals d'aquesta guerra: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavitud. -
Partit nacinolista Basc
El PNB és un partit nacionalista basc. Va ser fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca", encara que més tard Ramón de la Sota el va dirigir més al conservadorisme regionalista. -
Insurrecció a Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes reialistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca. -
Tractat de París
El Tractat de París de 1898 signat el 10 de desembre de 1898 va acabar la Guerra Hispano-estatunidenca i mitjançant el qual, Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines, Guam i Puerto Rico van ser oficialment lliurades als Estats Units per 20 milions de dòlars.
