-
218 BCE
La conquesta d'Hispània
Es romans organitzen el territori conquerit a dues províncies: La Citerior (La costa, des dels Pirineus a Andalusia) i la Ulterior (Andalusia). Aquest any els hispans se senten enganyats i se revolten. Cató sufoca la revolta l'any 193. Continuen ocupant el Centre de la península, però els abusos dels romans provoquen revoltes constants. Sempronio Graco aconsegueix amb una hàbil política d'acostament i concessions als hispans 25 anys de pau. -
99 BCE
L'expansió de Roma per Orient (Grècia i Àsia), Europa (Gàl·lia i Germània, Britània), nord d'Àfrica (Egipte)
L'Imperi Romà , successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. -
71 BCE
Els problemes interns: la revolta dels esclaus (Espartac)
Roma va patir, el 73 aC, una rebel·lió d'esclaus encapçalada per Espàrtac. Espàrtac i els esclaus pretenien fugir de la península Itàlica, retornar els seus llocs d'origen i deixar enrera l'esclavatge. Espàrtac i gran part del seus homes foren crucificats al llarg de la via Àpia, als afores de roma, perquè servissin d'exemple per als altres esclaus. -
63 BCE
El primer triumvirat
Entre aquest disturbis, cal esmentar la famosa conjuració de catalina contra la República, l'any 63 aC, la qual va ser descoberta a temps pel cònsol Ciceró. aquest política era una més figura de le lletres llatines, i gracies a ell coneixem molts del fets que succeïren en aquella època. -
44 BCE
L'assassinat de Juli Cèsar
César es va convertir en l'únic senyor de Roma, de primer com a dictador i després amb el càrrec de cònsol. No sabem del cert quins eren els propòsits o las ambicions de Cèsar, però probablement volia aconseguir el títol del rei i conduir a Roma e nou a la monarquia. Per aquet motiu, va ser assassinat per uns quants senadors, comandats per Cassi i Brutus, fill adoptiu de César, el dia 15 de març de l'any 44 aC, conegut pels romans com els idus de març. -
42 BCE
El segon triumvirat
Després de la mort de Cèsar es va crear un segon triumvirat, l’any 43 aC, format per Octavi, nebot i fill adoptiu de Cèsar, Marc Antoni, lloctinent i amic lleial de Cèsar, i Lèpid, cap de la cavalleria.
Quan aconseguiren el poder omnímode, decidiren dividir-se l'Imperi de la següent manera: Octavi els territoris europeus occidentals, Lèpid Àfrica i Marc Antoni Egipte.
Marc Antoni i la seva amant/esposa Cleòpatra es van suïcidar abans d'acabar en mans d'Octavi. -
31 BCE
Octavi August és proclamat emperador. Fi de la república romana.
Aquest comportament no va ser aprovat per l'opinió pública, ni tampoc el fet que deixés escapar el regne d'Egipte i no lluites per annexar-lo al territori romà. Finalment, davant la insistència d'Octavi, el Senat declarà a guerra a Egipte i deixa Marc antoni en una posició molt difícil. Marc Antoni i Cleòpatra van fugir cap a Egipte, on es van suïcidar. -
Period: 14 to 69
Dinastia JuliaClaudio
Els successors d'August no van demostrar ser especialment dotats, evidenciant les debilitats d'un sistema dinàstic hereditari. Tiberi, Calígula i Neró van ser especialment despòtics, deixant-se portar fins i tot pels excessos de bogeria que van posar a prova la fortalesa del sistema consolidat sota la sàvia administració d'Octavi. -
Period: 27 to 68
Les dinasties imperials després de la mort d'August
La instauració del règim imperial
Pau civil, guerra a les fronteres
Art i propaganda: el poder de les imatges i de les paraules -
64
Any de l'incendi de Roma causat per Neró
La nit del 18 de juliol de l'any 64, avui fa 1953 anys, els ciutadans de Roma, llavors governada per Neró, van ser sorpresos per un espectacular incendi a la ciutat. El foc va començar a la zona comaercial, prop del circ i es va estendre amb rapidesa pels barris veïns.
El foc va cremar durant cinc dies i les flames van causar una gran destrucció, amb quatre dels 14 districtes totalment arrasats i uns altres set molt malmesos. -
Period: 69 to 96
La dinastia Flàvia
- La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià. Vespasià (69 - 79) Titus (79 - 81) Domicià (81 - 96)
-
Period: 96 to 192
La dinastia Antonina
- La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia. Van regir l'Imperi entre els anys 96 i 192 dC. Els emperadors d'aquesta dinastia van ser, per ordre de regnat: Nerva (96 - 98), un emperador de transició Trajà (98 - 117), l'emperador soldat Hadrià (117 - 138), l'emperador viatger Antoni Pius (138 - 161), l'emperador immobilista Marc Aureli (161 - 180), l'emperador filòsof
-
Period: 303 to 303
Persecució dels Cristians en l'imperi Roma
La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual. Els primers cristians van ser perseguits per la seva fe, per part dels jueus, dels quals va sorgir la religió del cristianisme, i de l'Imperi Romà, que controlava gran part del territori a través del qual es va escampar el cristianisme primitiu. Això va continuar al segle i fins a principis del segle IV, quan la religió va ser legalitzada per Constantí I. -
313
Edicte de Milà
fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
395
Divisió de l'Imperi
El temor que els problemes de la part nord i occidental s'estenguessin per tot el territori va fer decidir l'emperador Teodosi a dividir l'Imperi (395) entre els seus dos fills Honori, al capdavant de l'Imperi Romà d'Occident (Roma), i Arcadi al capdavant de l'Imperi Romà d'Orient (Constantinoble).A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, així l’Imperi va sobreviure.
