-
Primers dibuixos de cèl·lules mortes
Robert Hooke va publicar els primers dibuixos de cèl·lules mortes de tall de suro. Va ser el primer a realitzar la descripció d’una cèl·lula i va descriure l’estructura fina dels teixits. -
Primer microscopi
Robert Hooke va dissenyar el primer microscopi, seguint el principi funcional del telescopi astronòmic de Galileo Galilei. Va ser molt important perquè li va permetre observar cèl·lules mortes de tall de suro. -
Microscopi 200 augments
Antoine Van Leeuwenhoek, un comerciant de teles, va millorar els microscopis per poder diferenciar teles de qualitat. Va perfeccionar el microscopi perquè es pogués fixar la lent i l'objecte que es volgués veure, podia ampliar 200 vegades el que volgués veure. -
Cèl·lules eucariotes i procariotes
Antonie van Leeuwenhoek va publicar l'any 1673 la seva obra, on es donava a conèixer que havia observat per primer cop protozous, bacteris, espermatozoides i glòbuls vermells. -
Nucli cel·lular
El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Robert Brown en cèl·lules d’orquídia. No va suggerir cap funció pel nucli, però va ser el primer a haver-lo descrit a una xerrada a la Societat Linneana de Londres. -
Medi intern
El medi intern d’una cèl·lula són un conjunt de líquids que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l'exterior, això va ser descobert per Purkinje que va veure el citoplasma cel·lular per primer cop. -
Cèl·lules Vegetals
M.J. Scheiden va veure les diferents parts que constitueixen una planta, i va determinar que estan compostes per cèl·lules. També va dir que els nuclis cel·lulars de les noves plantes es propaguen a partir de nuclis cel·lulars antics. -
Period: to
La teoria cel·lular.
Va ser plantejada pel britànic Matthias Schleiden a través d’altres investigacions. En aquest moment va començar l’interès verdader per la cèl·lula i els científics començaren a fer molts de descobriments. La teoria cel·lular va ser acabada l’any 1858 quan es van fer els tres postulats principals de la teoria. Durant anys següents es van fer més aportacions d’altres científics que posteriorment es van afegir a la teoria principal. -
Cèl·lula com unitat bàsica estructural i morfològica
Després de les investigacions de Schleiden i Schwann es va concloure que les cèl·lules era la unitat bàsica estructural, és a dir, els éssers vius tot estan formats per cèl·lules o pels seus productes de secreció. -
Cèl·lules Animals
Theodor Shwann va veure que tots els éssers vius estan fets amb cèl·lules amb l’ajuda de M.J. Scheiden, ho van poder descobrir gràcies als avanços anteriors i el descobriment del nucli de Brown. -
Les cèl·lules s'originen únicament a partir d'altres preexistents
Rudolf Virchow va demostrar que les cèl·lules s’originen a partir d’altres anteriors, amb l'afirmació Omnis cèl·lula ex cèl·lula, que indica que tota cèl·lula deriva d'una cèl·lula precedent. En altres paraules, aquest postulat nega la possibilitat que es generés vida a partir d'elements inanimats. -
Redacció dels postulats de la teoria cel·lular
Postulats
1. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
2. Les funcions vitals dels organismes tenen lloc dins de les cèl·lules.
3.Totes les cèl·lules procedeixen de cèl·lules procariotes preexistents, per divisió d'aquestes o cèl·lula mare. -
Cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional
Brucke va concloure que la cèl·lula era la unitat bàsica de la vida, va dir que la cèl·lula regula el funcionament de l’interior dels nostres organismes i podem fer les nostres funcions vitals gràcies a elles. -
Tècnica de tinció
Tècnica que consisteix a posar colorant a cèl·lules per poder veure millor el que observes amb el microscopi, i poder arribar a conclusions de millor qualitat. Aquesta tècnica, avui en dia, encara s’utilitza, tot i que ha anat millorant amb els anys. -
Cèl·lula com a unitat genètica
Stuton i Boveri van demostrar que la cèl·lula conté tota la informació necessària per controlar la seva activitat vital, el desenvolupament i funcionament d'un organisme de la seva espècie, així com per la transmissió d'aquesta informació a la següent generació cel·lular.