La Catalunya Medieval

Regnat de Guifré el Pelós

Period: 878 to 897

Comte d’Urgell, de Cerdanya, de Girona i de Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills. Va promoure la repoblació de la Catalunya Vella.

Regnat de Borrell II

Period: 947 to 992

L’any 985 Almansor va saquejar Barcelona. Borrell II va demanar ajuda als francs i li van negar. Va declarar els comtats catalans independents del regne franc.

Almansor saqueja Barcelona

985

Va sotmetre a la ciutat a una de les pitjors destruccions de la història de Barcelona. Va ser una ràtzia en la qual Almansor no va tenir pietat. És una de les ràtzies que està menys documentada.

Borrell II s'independentitza del regne franc

988

Després de que Almansor saquegés Barcelona i el rei franc no enviés ajuda, es va sentir traït, i per tant va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc. A partir d'aquest moment, els comtats catalans esdevenen independents del regne franc.

Regnat de Ramon Berenguer I

Period: 1035 to 1076

Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona i a més a més, va aconseguir restablir l'autoritat comtal (els nobles/senyors feudals es van reconèixer vassalls seus). També va comprar els comtats occitans de Carcassona i Rasès.

Regnat de Ramon Berenguer II

Period: 1076 to 1097

Va ser assassinat. Tenia un germà anomenat Berenguer Ramon II el qual va estar popularment culpat d'haver-lo assassinat per aconseguir el tro.

Regnat de Ramon Berenguer III

Period: 1097 to 1131

Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona. Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d’Occitània.

Conquesta de Balaguer

1105

Gràcies a l'impuls econòmic i els diners de les paries es van dur a terme unes quantes conquestes (expansió militar). Les quatre ciutats que es van conquerir van ser Balaguer, Tarragona, Tàrrega i Agramunt.

Matrimoni entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença

1112

Mitjançant aquesta aliança matrimonial, el domini d'Occitània incrementa, ja que s'adquireixen comtats de la Provença (sud-est de l'actual França).

Conquesta de Tarragona

1117

Gràcies a l'impuls econòmic i els diners de les paries es van dur a terme unes quantes conquestes (expansió militar). Les quatre ciutats que es van conquerir van ser Balaguer, Tarragona, Tàrrega i Agramunt.

Regnat de Ramon Berenguer IV

Period: 1131 to 1162

Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó (també anomenada Corona catalanoaragonesa). Va conquerir Tortosa i Lleida (amb ajuda del comte d'Urgell) i Siurana.

Conquesta de Lleida

1149

Va ser conquerida per Ramon Berenguer IV amb l'ajut del comte d'Urgell, gràcies a l'unió militar entre el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, fet que va afavorir l'expansió militar. Ramon Berenguer IV també va conquerir Tortosa i Siurana.

Matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó

1150

Mitjançant l'unió matrimonial de Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona) i Peronella d'Aragó (filla del rei Ramir II d'Aragó) es va constituir la Corona d'Aragó (també anomenada Corona catalanoaragonesa) però cada territori mantenia les lleis, les institucions, els trets característics... El primer rei de la Corona va ser Alfons I el Cast.

Regnat d'Alfons I el Cast

Period: 1162 to 1196

Era fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó. Va ser el primer rei de la Corona d’Aragó. Tenia els títols nobiliaris de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Va fundar Terol i va acabar de conquerir els territoris d'Aragó.

Regnat de Pere I el Catòlic

Period: 1196 to 1213

Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d’Occitània. El seu fill era Jaume I el Conqueridor

Batalla de Muret

1213

Quan es va crear el conflicte entre França i Aragó, el rei d'aquell moment, Pere I el Catòlic va anar a lluitar al costat dels nobles occitans, que eren vassalls seus, a la Batalla de Muret. Van perdre la batalla, però això no va ser el pitjor. El pitjor fet va ser la mort de Pere I el Catòlic, que va morir en combat. La pèrdua d'aquesta batalla va significar la pèrdua no oficial d'Occitània.

Regnat de Jaume I el Conqueridor

Period: 1213 to 1276

Va conquerir Mallorca, Eivissa i València. Va signar el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renunciava als seus drets sobre els territoris d’Occitània.

Conquesta de Mallorca

1229

Va ser conquerida per Jaume I el Conqueridor a principis del segle XIII.

Conquesta de València

1238

Tot i que la conquesta de València la van començar nobles aragonesos i ordres militars, a partir del 1236 Jaume I el Conqueridor va intervenir-hi i va aconseguir els seus objectius (capitular la ciutat de València).

Tractat de Corbeil

1258

Després de que el seu pare morís en batalla i fos derrotat, (45 anys més tard) Jaume I el Conqueridor va signar el Tractat de Corbeil. Aquest tractat significava la renúncia dels seus drets sobre Occitània i per tant la pèrdua oficial d'Occitània.

Regnat de Pere II el Gran

Period: 1276 to 1285

Va conquerir l'illa de Sicília. Només va regnar durant 9 anys. Va tenir 9 fills.

Conquesta de Sicília

1283

Pere II el Gran va aconseguir conquerir l'illa de Sicília amb una flota comandada per Roger de Llúria.

Regnat d'Alfons II el Franc

Period: 1285 to 1291

Va conquerir l'illa de Menorca. Només va regnar durant 6 anys. Va morir sense descendència legítima.

Regnat de Jaume II el Just

Period: 1291 to 1327

Va conquerir Alacant, Elx i Oriola. A més a més va conquerir l'illa de Sardenya, Atenes i Neopàtria. Va regnar durant 36 anys. Va tenir 12 fills.

Regnat d'Alfons III el Benigne

Period: 1327 to 1336

Està enterrat a la Seu Vella de Lleida i només va regnar durant 9 anys.

Conquesta de Sardenya

1329

L'illa de Sardenya va ser conquerida per Jaume II el Just i va expulsar de l'illa els pisans i els genovesos. A més a més, Jaume II el Just va conquerir un munt de territoris més.

Regnat de Pere III el Cerimoniós

Period: 1336 to 1387

També era anomenat el del Punyalet. Es va casar amb 4 dones diferents i va tenir 8 fills. Va aplegar els antics comtats catalans sota el nom de Principat. Va regnar durant 51 anys.

Regnat de Joan I el Caçador

Period: 1387 to 1396

Era una persona molt culta i pacífica. Va patir diferents problemes de salut a causa de l'endogàmia (el seu pare era cosí de la seva mare). Només va regnar durant 9 anys.

Regnat de Martí I l'Humà

Period: 1396 to 1410

Va morir sense descendència. No tenia bona salut. Va regnar durant 14 anys.

Compromís de Casp

1412

Després de que Martí I l'Humà morís sense descendència, representants de Catalunya, Aragó i València es van reunir a Casp per triar un nou rei. Al final, van triar Ferran I d'Antequera, de la família Trastàmara de Castella.

Regnat de Ferran I d'Antequera

Period: 1412 to 1416

Va ser escollit rei pel Compromís de Casp. No va ser molt partidari del pactisme i per tant va provocar enfrontaments entre ell i les Corts + la Generalitat.

Regnat d'Alfons IV el Magnànim

Period: 1416 to 1458

Va conquerir Nàpols. Una vegada establert a Nàpols s'hi va quedar fins a la seva mort. El van traslladar de Nàpols fins al Monestir de Poblet per ser enterrat.

Conquesta de Nàpols

1442

El regne de Nàpols va ser conquerit per Alfons IV el Magnànim i una vegada va ser allí, no va voler tornar a terres catalanes/aragoneses (però el van enterrar al Monestir de Poblet).

Regnat de Joan II el Sense Fe

Period: 1458 to 1479

Va guanyar la Guerra Civil Catalana recolzat pel sector popular: la Busca (burgesia mitjana, artesans i petits comerciants) i els pagesos de remença. Tenia males relacions amb el seu fill, Carles de Viana, el qual va ser empresonat.

Inici Guerra Civil Catalana

1462

Després de les revoltes armades dels pagesos contra la noblesa i el clergat, les tensions entre els dos sectors de la població a la ciutat de Barcelona (Busca i Biga) i les males relacions entre Joan II el Sense Fe i el seu fill Carles de Viana, va esclatar una guerra civil que va durar 10 anys. Hi havia dos bàndols: la monarquia (recolzant a Joan II el Sense Fe) i l'oligarquia catalana (recolzant a Carles de Viana).

Capitulacions de Pedralbes

1472

Va ser el tractat que es va firmar al Monestir de Pedralbes el 1472, el qual indicava la victòria de Joan II el Sense Fe i que va estar firmat per ell.