Polla bruta

Proba de linea de temps

  • 711

    Inici de l'ocupació musulmana de la Península Ibèrica

    Inici de l'ocupació musulmana de la Península Ibèrica
    Els musulmans, que havien iniciat l'expansió de l'Islam des de l'època de Mahoma, van envair la Península Ibèrica guanyant el domini visigòtic.
  • 785

    Els Francs ocupen Girona

    Els Francs ocupen Girona
    Els Francs van voler conquerir terres al sud dels Pirineus per assegurar el seu regne davant dels musulmans.
  • 801

    Els Francs conquereixen Barcelona

    Els Francs conquereixen Barcelona
    Els Francs construeixen una zona de defensa des del Llobregat fins el Pirineu anomenada la Marca Hispànica
  • 897

    Guifré el Pelós deixa els comtats en herència

    Guifré el Pelós deixa els comtats en herència
    En morir Guifré el Pelós deixà els seus comtats de Barcelona, Girona, Urgell i la Cerdanya en herència als seus fills. Aquí tenen origen les quatre barres que formen part dels escuts de Catalunya, Aragó i València
  • 985

    Almansor saqueja Barcelona

    Almansor saqueja Barcelona
    Almansor va robar i destruir la ciutat de Barcelona. Per defensar-se, el comte Borrell II va demanar ajuda al rei franc, però com que segons ell no disposava de mitjans i li va negar l'auxili.
  • 988

    Borrell II actua independentment dels reis francs

    Borrell II actua independentment dels reis francs
    Borrell II va decidir no continuar el jurament de fidelitat al rei franc i se'n va considerar independent. Des de llavors els comtes catalans van actuar com a mandataris del seu territori.
    A la imatge i adjunto un antic segell, que fa referència a Borrell
  • 1069

    Inici del domini d'Occitània

    Inici del domini d'Occitània
    Ramon Berenguer I va comprar els comtats de Rasès i Carcassona. Els anys següents, aquestes terres es van ampliar amb l'adquisició de drets sobre altres territoris (Albi, Nimes...), amb l'annexió d'alguns comtats gràcies a herències i, sobretot, amb el matrimoni del comte Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112).
  • 1070

    Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal

    Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
    Aprofitant la feblesa dels comtes catalans, els nobles havien començat un procés d'apropiació de les terres i generalització de la servitud. El comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1035-1076) va restablir l'autoritat comtal. Els nobles es van reconèixer vassalls seus i en contrapartida el comte va acceptar la transmissió per herència i el sotmetiment de la pagesia.
  • 1117

    Conquesta cristiana de Tarragona

    Conquesta cristiana de Tarragona
    A causa de la derrota musulmana a Còrdova(1031), els comtes catalans, sobretot els de Barcelona i d'Urgell, van passar a l'ofensiva.
    Les seves expedicions militars van conquerir poblacions importants, com ara Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).
  • 1137

    Unió dels comtats catalans i Aragó

    Unió dels comtats catalans i Aragó
    El rei Ramir II d'Aragó va concertar el casament de Peronella, que tenia només un any, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint.
    Per aquest contracte, Berenguer va ser reconegut com a príncep d'Aragó, es va assegurar la fidelitat dels nobles aragonesos i va fer-se càrrec del govern del regne. Llavors, el rei Ramir es va retirar a un monestir.
  • 1149

    Conquesta cristiana de Tortosa i Lleida

    Conquesta cristiana de Tortosa i Lleida
    El comte Ramon Berenguer IV va completar la conquesta de l'actual territori català amb la incorporació de les taifes de Tortosa (1148) i Lleida (1149). L'any 1153 va capitular Siurana, la darrera plaça forta musulmana a territori català.
  • 1213

    Batalla de Muret

    Batalla de Muret
    Pere el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó, va ser derrotat i va morir a la batalla de Muret enfrontant-se a comtes occitans i el rei de França. Aquesta guerra suposa la fi del domini català a Occitània.
  • 1229

    Conquesta de Mallorca

    Conquesta de Mallorca
    Jaume I el Conqueridor va ocupar Mallorca. Era el principal objectiu dels mercaders i dels nobles catalans perquè eren un regne ric, un centre de comunicacions i un refugi de pirates.
  • 1232

    Conquesta de València

    Conquesta de València
    La conquesta la van començar nobles aragonesos i ordes religiosos militars. A partir del 1236 hi va intervenir el rei Jaume I, que va aconseguir la capitulació de la ciutat de València (1238) i va fer avançar la frontera fins al port de Biar (1245)
  • 1235

    Conquesta d'Eivissa

    Conquesta d'Eivissa
    Jaume I va conquerir Eivissa.
  • 1258

    Tractat de Corbeil

    Tractat de Corbeil
    Jaume I el Conqueridor firmant el tractat va renunciar als seus drets sobre Occitània.
  • 1282

    Conquesta de Sicília

    Conquesta de Sicília
    Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília (1282-1283), que va disposar de la flota manada per Roger de Llúria.
  • 1287

    Conquesta de Menorca

    Conquesta de Menorca
    Alfons el Benigne va conquistar Menorca.
  • 1311

    Atenes i Neopàtria es vinculen a la Corona d'Aragó

    Atenes i Neopàtria es vinculen a la Corona d'Aragó
    Els ducats d'Atenes i Neopàtria van estar vinculats a la Corona d'Aragó entre el 1311 i el 1390. En aquesta conquesta hi van participar una gran flota i un exèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers, dirigits per Roger de Flor
  • 1323

    Conquesta de Sardenya

    Conquesta de Sardenya
    Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya (1323-1329) i en va expulsar els pisans i els genovesos.
  • 1410

    Mort de Martí I l'humà

    Mort de Martí I l'humà
    La crisi econòmica va coincidir amb un conflicte polític, quan amb la mort del monarca Martí I l'Humà l'any 1410 s'acabà el llinatge de la casa comtal de Barcelona.
  • 1412

    Compromís de Casp

    Compromís de Casp
    Per tal d'escollir nou rei, es van reunir representants d'Aragó, de València i de Catalunya i van arribar al Compromís de Casp (1412), pel qual van escollir rei Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara, que regnava a Castella.
  • 1442

    Conquesta de Nàpols

    Conquesta de Nàpols
    El rei Alfons el Magnànim va dirigir la conquesta del regne de Nàpols.