Catala

ORIGENS DE CATAÑUÑA

By javiza
  • Sep 6, 720

    Inici conquesta islamica de cataluña

    Inici conquesta islamica de cataluña
    El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels musulmans al començament del segle VIII. Al final d'aquell segle els ocupants islàmics van ser expulsats pels reis francs d'una part del territori: és el que s'anomena la Catalunya Vella.
  • Dec 7, 1031

    Creacio de les Talifes de TORTOSA I LLEIDA

    Creacio de les Talifes de TORTOSA I LLEIDA
    donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l'esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
  • Sep 17, 1117

    Conquesta de Tarragona

    Conquesta de Tarragona
    Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona.
    Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
  • Dec 7, 1137

    Unió d'Aragó i els comtats Catalans

    Unió d'Aragó i els comtats Catalans
    Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus. * 801-820 : Berà, fill de Guillem I de Tolosa * 820-826 : Rampó * 826-832 : Bernat de Septimània, primera vegada * 832-835 : Berenguer de Tolosa * 835-844 : Bernat de Septimània, segona vegada * 844-848 : Sunifred I, fill de Borrell d'Osona * 848-850 : Guillem de Septimània, usurpador, f
  • Feb 3, 1149

    Conquesta de LLEIDA

    Conquesta de LLEIDA
    Lleida és una ciutat situada a la depressió central, capital de la comarca del Segrià, de la província de Lleida, cap del partit judicial i seu del Bisbat de Lleida. El seu extens municipi, el més gran i poblat de la comarca, inclou les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs. Es troba dins de l'àmbit funcional de Ponent o Lleida.
  • Sep 12, 1213

    Batalla de MURET

    Batalla de MURET
    va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.Data 12 de setembre del 1213
    Localitat Muret, a prop de Tolosa de Llenguadoc
    Resultat Victòria decisiva francesa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
  • Apr 2, 1258

    Tractat de CORBEIL

    Tractat de CORBEIL
    Es va signar l'11 de maig de 1258. Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès, amb el Castell de Puillorenç, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbús; a més va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Sant Gèli, Carcí, Narbona, Albigès, Carcassonès (rebuts en feu
  • Girona se somet a carlemany

    Girona se somet a carlemany
    Nascut 742
    Mort 814, Aquisgrà
    Rei dels francs
    Regnat 768-814
    Predecessor Pipí el Breu (pare)
    Successor Lluís el Pietós (fill)
    Rei dels llombards
    Regnat 774-814
    Emperador d'Occident
    Regnat 800-814
    Predecessor Títol de nova creació
    Successor Lluís el Pietós (fill)
  • Lluies el pietós conquereix Barcelona

    Lluies el pietós conquereix Barcelona
    Nascut 778, Cassinogilum (Hispània)
    Mort 840, Ingelheim (Germània)
    Rei dels francs
    Regnat 814-840
    Predecessor Carlemany (pare)
    Successor Lotari I, Lluís el Germànic, i Carles el Calb (fills)
    Emperador d'Occident
    Regnat 813-840
    Predecessor Carlemany (pare)
    Successor Lotari I (fill)
  • Gifre el pelos deixa en herencia els seus comtats

    Gifre el pelos deixa en herencia els seus comtats
    fou Comte de Barcelona, Comte d'Osona i Comte de Girona (878 - 897); també Comte d'Urgell i de Cerdanya (870 - 897); i també Comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer en donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la Dinastia comtal de Barcelona
  • Al-Mansur saqueja Barcelona

    Al-Mansur saqueja Barcelona
    La destrucció de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.
  • BORELL ll actua independentment dels REIS FRANCS

    BORELL ll actua independentment dels REIS FRANCS
    Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun. Com a conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder.