La Catalunya medieval

  • 841

    Tractat de Corbeil.

    Tractat de Corbeil.
    Fou un acord entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume I el conqueridor, en el marc de converses internacionals que donaven lloc al tractat de París.
  • Period: 878 to 897

    Guifré el pelós.

    Comte d'Urgell, de Cerdanya, de Girona i de Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills.
  • Period: 947 to 992

    Borrell II.

    L'any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen. Declara els comtats catalans independents del regne franc.
  • 985

    Almansor saqueja Barcelona.

    Almansor saqueja Barcelona.
    Fou unes de les batalles de les campanyes musulmanes contra els territoris cristians.
  • 987

    Borrell II s'independitza del regne franc.

    Borrell II s'independitza del regne franc.
    Quan els musulmans van destruir Barcelona, en un atac llampec comandat per l'ambiciós cabdill Al-Mansur, a parí el rei franc, Lotari I, es va fer sord als precs d'ajut del seu vassall el comte de Barcelona.
  • Period: 1035 to 1076

    Ramon Berenguer I.

    Va aconseguir l'hegemonia del comtat de Barcelona.
  • Period: 1076 to 1097

    Ramon Berenguer II.

  • Period: 1097 to 1131

    Ramon Berenguer III.

    Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona.
    Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d'Occitània.
  • 1105

    Conquesta de Balaguer.

    Conquesta de Balaguer.
    Fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.
  • 1112

    Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.

    Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.
    L' enllaç uneix dos llinatges nobles que tenen com a enemic comú a Bernat Ató de Beziers, aliat de Tortosa.
  • 1117

    Conquesta de Tarragona.

    Conquesta de Tarragona.
    Ramon Berenguer III realitza una política d'expansió per terres catalanes al heredar el condat de Cerdanya.
  • Period: 1131 to 1162

    Ramon Berenguer IV.

    Es va casar amb Peronella d'Aragó, creant així la Corona d'Aragó.
    Conquesta Tortosa i Lleida.
  • 1149

    Conquesta de Lleida.

    Conquesta de Lleida.
    Després de set mesos de setge, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV el sant i Ermengol VI d'Urgell.
  • 1150

    Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó

    Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó
    Es van casar quan Ramon Berenguer IV tenia 36 anys i Peronella d'Aragó 14.
  • Period: 1162 to 1196

    Alfons el cast.

    Fill de Ramon Berenguer IV I Peronella d'Aragó.
    Primer rei d'Aragó.
  • Period: 1196 to 1213

    Pere I el catòlic.

    Va morir a la batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d'Occitània.
  • 1213

    Batalla de Muret.

    Batalla de Muret.
    Fou la batalla decisiva de l'anomenada croada albigenc.
  • Period: 1213 to 1276

    Jaume I el conqueridor.

    Conquesta de Mallorca, Evissa i València. Signa el tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris l'occitània.
  • 1229

    Conquesta de Mallorca.

    Conquesta de Mallorca.
    fou feta definitivament per el rey Jaume I d'Aragó.
  • 1238

    Conquesta de València.

    Conquesta de València.
    Posteriorment, comença una campaña per la zona llevantina, dirigida a conquerir el regne musulmà de Valencia.
  • Period: 1276 to 1285

    Pere II el gran.

    Conquesta de Sicília.
  • 1283

    Conquesta de Sicília.

    Conquesta de Sicília.
    el papa Martí IV va confirmar l'excomunió de Pere III el Gran d'Aragó, desposseint aquest de tots els seus regnes i per tant permetent a qualsevol dels seus vassalls que desobeís les seves ordres sense faltar per això a les lleis naturals de Déu, cosa que no era peccata minuta.
  • Period: 1285 to 1291

    Alfons II el franc.

    Conquesta de Menorca
  • Period: 1291 to 1327

    Jaume II el just.

    Conquesta d'Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria.
  • Period: 1327 to 1336

    Alfons III el Benigne.

  • 1329

    Conquesta de Sardenya.

    Conquesta de Sardenya.
    L'illa de Sardenya estava llavors subjecta a la influència de la República de Pisa, la família pisana della Gherardesca, Gènova i de les famílies genoveses de Doria i la Malaspina.
  • Period: 1336 to 1387

    Pere III el cerimoniós.

  • Period: 1387 to 1396

    Joan I el caçador.

  • Period: 1396 to 1410

    Marí l'humà.

    Mor sense descendència.
  • Period: 1412 to 1416

    Ferran I d'Antequera.

    Escollit pel rei pel compromís de Casp (1412).
  • 1413

    Compromís de Casp.

    Compromís de Casp.
    fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
  • Period: 1416 to 1458

    Alfons IV el Magnànim.

    Conquesta de Nàpols.
  • 1442

    Conquesta de Nàpols.

    Conquesta de Nàpols.
    Foren les campanyes que significaren la incorporació de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
  • Period: 1458 to 1479

    Joan II el sense fe.

    Guanya la guerra civil catalana.
  • 1462

    Inici guerra civil catalana.

    Inici guerra civil catalana.
    va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, ​​i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat.
  • 1472

    Capitulacions de Peralbes.

    Capitulacions de Peralbes.
    Signada al monestir de Santa Maria Pedralbes, significà el final de la guerra civil catalana, que acabà sense vencedors ni vençuts.