-
Period: 476 to 1492
Edat mitjana
-
711
Ocupació musulmana a Catalunya
La conquesta franca dels territoris que ara són Catalunya, després de la fallida campanya contra Saraqusta que va acabar amb la derrota a la Batalla de Roncesvalls, va començar el 759 al Rosselló. El 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat, que estava governada pel valí Matruh ibn Sulayman, a Carlemany, el 798 caigueren Vic i Cardona, i finalment, el 801 caigué Madinat Barshiluna. -
711
Batalla de Guadalete.
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània. -
Period: 711 to 1500
Al·landalus
Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. El nom tradicionalment s'havia escrit Al-Andalus, però actualment s'opta per la forma al-Àndalus, que reprodueix la pronúncia àrab clàssica, o Alandalús o al-Andalús, segons la pronúncia en àrab andalusí. -
718
Barcelona i Girona sotmeses als musulmans.
L'any 711 s'inicià la invasió musulmana d'Hispània. Davant la descomposició absoluta del poder visigot, l'expansió musulmana fou molt ràpida i ben aviat va atènyer Girona, possiblement vers el 715. Sembla que la ciutat fou ocupada sense cap resistència i no patí, doncs, cap mena de destrucció. Les elits locals capitularen i el nou poder musulmà imposà un tribut personal i territorial. -
732
Els musulmans arriben a Politiers.
Els musulmans arriben a conquerir fins a Politiers al any 732. -
Period: 732 to 1258
FORMACIÓ DELS COMPTATS CATALANS
Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia. -
750
Emirat independent
El veritable organitzador de l'emirat independent va ser Abd-ar-Rahman II que va delegar els poders en mans dels visirs i va assolir una islamització de la península, reduint considerablement el nombre de cristians en territori musulmà (anomenats mossàrabs o dhimmis). -
756
Abderraman I es proclama emir de Còrdova
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova. El seu malnom ad-Dàkhil vol dir «l'Emigrant». Era fill de Muàwiya ibn Hixam -
Period: 756 to 1031
Emirats i Califat de Còrdova.
El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756. -
785
Apareix un exèrcit franc
En l'any 785 apareix el primer exèrcit franc per lluitar contra els musulmans. -
870
Guifré el Pelós va ser nomenat pel rei Carles el Calb
Guifré I de Barcelona, dit «el Pilós» o «el Pelós» (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs. -
Period: 878 to 897
Guifré I el Pelós
Guifré I de Barcelona, dit «el Pilós» o «el Pelós» (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. -
Period: 897 to 947
Sunyer I
Sunyer I de Barcelona (c. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947). -
Period: 897 to 911
Guifré II
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. -
929
Abderraman III s'intitula califa.
Al segle X semblava que al-Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove príncep Abd-ar-Rahman va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va vèncer diverses vegades els enemics del nord (els cristians). -
Period: 947 to 966
Miró I
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966). -
Period: 947 to 992
Borrell II
Borrell II (927 - 992) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992). És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona. -
985
Almansor saqueja Barcelona.
Els musulmans van bastir en un lloc anomenat bassa de Basseia una màquina de setge amb la qual van llençar els caps del mig miler de genets morts en la batalla de Rovirans, que van caure en la plaça davant l'Església dels Sants Just i Pastor. L'assalt a la ciutat fou el 6 de juliol, escalant, rompent les muralles o esbotzant les portes. -
985
Borrell II va trencar el jurament de fidelitat amb els francesos.
Que el rei franc no ajudés Borrell II en la lluita contra Almansor va propiciar que el comte s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al Tractat de Corbeil de 1258 -
Period: 992 to 1018
Ramon Borrell I
Ramon Borrell ( 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017). -
Period: 1018 to 1035
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (ca. 1000 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo, que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi Ob honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona en benefici del Monestir de Sant Joan de la Penya el 1090. -
Period: 1031 to 1248
Regnes de taifes i imperis nord-africans
Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031. Es van acabar convertint en estats independents, coneguts amb el nom de regnes de taifes. -
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Hispània» en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi) (Europa). -
Period: 1076 to 1096
Berenguer Ramon II el Fratricida
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097). -
Period: 1076 to 1131
Ramon Berenguer II Cap d'Estopes
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082). -
Period: 1076 to 1082
Ramon Berenguer III El Gran
Ramon Berenguer III , dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131). En llatí, Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes. -
1129
Ramon Berenguer III va ocupar Barcelona
-
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II. En llatí: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio. -
1135
Mor el rei d'Aragó Alfons I
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134) fou rei d'Aragó i Pamplona, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1104-1134) i rei consort de Castella (1109-1114). El sobrenom li venia per les nombroses campanyes contra els musulmans que li permeteren expandir Aragó cap al sud a través de la vall de l'Ebre. -
1137
Es forma la corona Catalanoaragonesa
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. -
Period: 1137 to 1164
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella)[1] (Osca, 29 de juny/ agost de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162). També és coneguda com a Peronella Ramires. -
1212
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212. -
1213
Es va expandir el regne de Jaume I el conqueridor
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani),[6] fou sobirà de la Corona d'Aragó. . -
1213
Mort del rei Pere el Catòlic I ala batalla de Muret
Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213). En aragonès: Pero; en occità: Pèire; en llatí: Petrus. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. -
1229
Conquesta de Mallorca per Jaume I el conqueridor
La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus). La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
1231
Jaume I el conqueridor va conquerir Menorca
L'illa fou atacada per catalans i pisans el 1116 i foren alliberats nombrosos presoners cristians, però en general es pot dir que les relacions entre insulars i les potències foren bones, com demostren els tractats comercials de 1177, 1181, 1184, i 1188. Minurka, pel fet de la seva insularitat, gaudia de certa autonomia en relació amb Mallorca, i quan aquesta fou conquerida el 1231 va constituir un estat autònom vassall de la corona aragonesa fins al 1287 -
1235
Jaume I el conqueridor va conquerir Eivissa
Només la vila d'Eivissa (Medina Yebisah) estava fortificada, de manera que la conquesta d'aquesta implicava la caiguda d'Eivissa i Formentera. Així, el dia 8 d'agost de 1235 la flota catalana va arribar a Eivissa i van desembarcar a la zona d'es Soto, al costat sud de la vila. -
1245
Jaume I el conqueridor va acabar de conquerir València
La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. Davant l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, que van comportar la presa de Morella per Blasco I -
Period: 1248 to 1492
Regne Nassarita de Granada
La dinastia nassarita (en àrab بنو نصر, Banū Nasr) va ser l'última dinastia àrab i musulmana a Espanya. La dinastia nassarita va arribar al poder després de la derrota del califat almohade a la batalla de les Navas de Tolosa (1212). Una vintena d'emirs diferents van governar l'emirat de Gharnata des de la fundació de la dinastia el 1232 per Muhàmmad (I) al-Ghàlib fins al 2 de gener de 1492, quan Muhàmmad (XI) Boabdil es va rendir als reis cristians d'Aragó i Castella. -
1492
Conquesta de Granada.
La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.
