-
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills. -
Period: 947 to 992
Borrell II
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen. Declara els comtats catalans independents del regne franc. -
985
Almansor saqueja Barcelona
El saqueig de Barcelona va ser una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris catalans pel cabdill Almansor a finals del segle x. -
988
Borrell II s’independitza del regne franc
negar-se a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès després que aquest es negués a ajudar-lo, per la qual cosa els comtats anteriorment mencionats van pasar a ser independents -
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona. -
Period: 1076 to 1097
Ramon Berenguer II
-
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer III
Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona. Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d’Occitània. -
1105
Conquesta de Balaguer
La conquesta de Balaghi va ser la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105 -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Dolça de Provença es va casar amb Ramon Berenguer III, el dia 3 de febrer de 1112. Amb aquest matrimoni es van cedir els drets del comtat de Provença a Ramon
Berenguer III -
1117
Conquesta de Tarragona
L'any 1117 les tropes del comte Ramón Berenguer III reconquereixen Tarragona de les forces musulmanes. -
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó. Conquesta Tortosa i Lleida. -
1149
Conquesta de Lleida
Ramon Berenguer IV amb l'ajuda d' Ermengol VI d'Urgell van recuperar Lleida de les tropes musulmanes el 1150. I es va establir el "Marquesat de Lleida", que comprenia la ciutat i les zones del seu voltant recentment conquerides. -
1150
Matrimoni Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó
Peronella filla del rei Ramir II d'Aragó va ser promesa amb Ramon Berenguer IV quan només tenia un any. Aquest matrimoni es va celebrar l'any 1150. Així es va crear la Corona d'Aragó. -
Period: 1162 to 1196
Alfons el Cast
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Period: 1196 to 1213
Pere I el Catòlic
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d’Occitània. -
1213
Batalla de Muret
La batalla de Muret va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa, l'any 1213. Pere el Catòlic va anar a lluitar al costat dels comtes occitans que eren aliats seus però va ser derrotat en aquesta batalla. Suposant això la pèrdua d'Occitània. -
Period: 1213 to 1276
Jaume I el Conqueridor
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València. Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d’Occitània. -
1229
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
1238
Conquesta de València
Jaume I va conquerir la ciutat de Valencia l'any 1238. Entre 1229 y 1245 va dur a terme un conjunt de maniobres militars que van portar a l'annexió de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona de Aragón. -
1258
Tractat de Corbeil
Jaume I el Conqueridor, després de la mort del seu pare Pere II el Catòlic, va signar el tractat de Corbeil l'any 1258, un tractat de pau que cedia els territoris d'Occitània de la Corona d'Aragó al rei franc. -
Period: 1276 to 1285
Pere II el Gran
Conquesta de Sicília. -
1283
Conquesta de Sicília
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes va ser un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que va tindre lloc entre els anys 1282 i 1302. Aquest article tracta la primera part de la guerra (1282–1294) entre la Corona d'Aragó i la casa d'Anjou, la qual regnava a Nàpols i França. Per l'article genèric del conflicte, vegeu Guerra de les Vespres Sicilianes. -
Period: 1285 to 1291
Alfons II el Franc
Conquesta de Menorca. -
Period: 1291 to 1327
Jaume II el Just
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
Period: 1327 to 1336
Alfons III el Benigne
-
1329
Conquesta de Sardenya
La conquesta de Sardenya per part de la corona d'Aragó va tenir lloc entre l'any 1323 i 1326 que fins aquell moment estava sota la influència de la República de Pisa. -
Period: 1336 to 1387
Pere III el Cerimoniós
-
Period: 1387 to 1396
Joan I el Caçador
-
Period: 1396 to 1410
Martí I l’Humà
Mor sense descendència. -
1412
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) va ser una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410. -
Period: 1412 to 1416
Ferran I d’Antequera
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). -
Period: 1416 to 1458
Alfons IV el Magnànim
Conquesta de Nàpols. -
1442
Conquesta de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols van ser les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaven la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou. -
Period: 1458 to 1479
Joan II el Sense Fe
Guanya la Guerra Civil Catalana. -
1462
Inici Guerra Civil Catalana
La guerra civil catalana va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori. -
1472
Capitulacions de Pedralbes
Les Capitulacions de Pedralbes es van signar el 24 d'octubre del 1472. Amb aquestes es va posar fi a la Guerra Civil Catalana que va iniciar el 1462.