-
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills -
Period: 947 to 992
Borrell II
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen. Declara els comtats catalans independents del regna franc. -
985
Almansor saqueja Barcelona
Tot i els esforços dels comtes, els territoris catalans pateixen els atacs del cabdill musulmà Almanzor. El 985, assalta i saqueja Barcelona després de derrotar Borrell II a la batalla de Rovirans. -
988
Borrell II s’independitza del regne franc.
Aquesta nova situació va portar Borrell II a proclamar-se el 988 “Duc ibèric i marquès per la Gràcia de Déu”, i en un altre document, “apud ens autem imperant Iesu Christo; tempore Borrelli ducis Gothicae” ia trencar per sempre les relacions formals de subordinació política cap als reis francs. -
Period: 1035 to 1076
Rmon Berenguer I
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona. -
Period: 1076 to 1097
Ramon Berenguer II
Va ser comte de Barcelona, de Girona, d'Osona, de Carcassona i de Rasez entre 1076 i 1082. -
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer III
Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d’Occitània. -
1105
Conquesta de Balaguer
La conquesta de la ciutat andalusina per part del comte d'Urgell, l'any 1105, va significar la ruïna del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. La capital no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada de la Casa de Barcelona al capdavant del comtat d'Urgell. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença -
1117
Conquesta de Tarragona
Durant 2 segles més va continuar sent una de les 3 principals ciutats del regne de valència fins que el segle XIII la corona d'Aragó va reconquerir Tarragona per als cristians. -
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
1149
Conquesta de Lleida.
Després de set mesos de setge, el 24 d'octubre del 1149 la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV el Sant i d'Ermengol VI d'Urgell. Es va atorgar la Carta de Població a la ciutat el 1150, i es va establir el "Marquesat de Lleida", que comprenia la ciutat i les zones del seu voltant recentment conquerides. -
1150
Matrimoni Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó
Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arago es casen i uneixen els dos territoris Comtat de Barcelona i Aragó -
Period: 1162 to 1196
Alfons el Cast
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Period: 1196 to 1213
Pere I el Católic
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d'Occitània -
1213
Batalla de Muret.
La batalla de Muret fue la batalla decisiva de la llamada cruzada albigense. Se libró el 12 de septiembre de 1213 en una llanura de la localidad fortificada occitana de Muret, unos doce kilómetros al sur de Toulouse -
Period: 1213 to 1276
Jaume I el Conqeridor
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València. Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d’Occitània. -
1229
Conquesta de Mallorca.
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa va caure el desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més -
1238
Conquesta de València
Jaume I va ocupar Valencia amb l'ajut de nobles i ordres religioses militars -
1258
Tractat de Corbeil
Tractat entre Jaume I i Lluís IX de França. El monarca català renuncia als seus drets sobre els territoris occitans a canvi de la renúncia del rei francès a reclamar els comtats catalans com a successor de Carlemany. Aquest tractat suposa la independència d'iure -
Period: 1276 to 1285
Pere II el Gran
Conquesta de Sicília. -
1283
Conquesta de Sicília
Pere el Gran va emprendre aquesta conquesta de Sicilia amb una flota comandada per Roger de Lluria -
Period: 1285 to 1291
Alfons II el Franc
Conquesta de Menorca. -
Period: 1291 to 1327
Jaume II el Just
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
1329
Conquesta de Sardenya
Jaume II va expulsar els paisans i els genovesos -
Period: 1336 to 1387
Pere III el Cerimonios
Sicilia -
Period: 1387 to 1396
Alfons III el Benigne
Conquista Menorca -
Period: 1387 to 1396
Joan I el Caçador
Joan I d'Aragó, anomenat Caçador o Amador de Tota Gentilesa, rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya. Fill i successor de Pere IV i de Leonor de Sicília. -
Period: 1396 to 1410
Martí l'Humà
Mor sense descendència. -
1412
Compromís de Casp
El Compromís de Casp va ser un pacte establert el 1412 per representants dels regnes d'Aragó, València i del principat de Catalunya per triar un nou rei davant la mort el 1410 de Martí I d'Aragó (l'Humà) sense descendència i sense anomenar-ne un successor acceptat. -
Period: 1412 to 1416
Ferran I d'Antequera
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). -
Period: 1416 to 1458
Alfons IV el Maganim
Conquesta de Nàpols. -
1442
Conquesta de Nàpols
El 26 de febrer de 1443 va entrar Alfons V, rei d'Aragó, a la conquerida Nàpols, amb pompa de triomfador romà: coronat de llorer, amb el ceptre a la mà dreta i el globus auri a la sinistra, en carro tirat per quatre cavalls blancs, mostrant als peus encadenat el Món. -
Period: 1458 to 1479
Joan II el sense fe
Guanya la Guerra Civil Catalana. -
1462
Inici Guerra Civil Catalana
La guerra civil catalana va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. -
1472
Capitulacions de Pedralbes
La Capitulació de Pedralbes signada el 24 d'octubre del 1472 va posar fi a la guerra civil catalana