La bandera catalana

Els origens de CATALUNYA

By amasclans2
  • Period: Dec 7, 700 to Dec 7, 1500

    Origen de Catalunya

  • Dec 7, 712

    Batalla de Guadalete

    Batalla de Guadalete
    És la batalla produida a Guadalete, a l'actual Andalusia, entre musulmans i visigot. Els musulmans van ser els vencedors. Des d'allà van conquerir la major part de la península Ibèrica, incluida Catalunya. La península va ser anomenada AL·LANDALUS.
  • Dec 9, 720

    Conquesta de Catalunya per part dels musulmans

    Els musulmans van arribar a Catalunya
  • Dec 7, 1001

    Apareixen les viles

    Apareixen les viles
    Duran el s. X els comptes van voler augmentar la població als seus territoris i van proporcionar petites parceles de conreu, ALOUS, a pagesos que buscaven lloc on establir-se. Aquets eren lliures, a difeència dels serfs, que havien de servir a un noble. ELs pagesos s'agruparen en petites comunitats, les VILES. Per decidir sobre afers comuns, el guaret de la zona, repartiment dels boscos i molí.......es crearen els CONSELLS, les reunions on els pagesos es reunien per decidir.
  • Dec 7, 1001

    Procés de FUDALITZACIÓ a Catalunya

    A la primera meitat del s. XI, a Catalunya va començar a produirse aquest canvi com començava a passar a la resta d'Europa. Els nobles varen començar a tenir la necessitat de protegir les seves terres i van precindir de l'autoritat del compte per apropiar-se'n bèlicament.
    - El poder dels governadors que fins llavors havien estat elegits pel compte per cobrar impostos i impartir justícia va passar a ser hereditari.
    - La major part dels pagesos lliures van passar a ser serfs.
  • Period: Dec 12, 1001 to Dec 12, 1200

    Conquestes Catalanes del s. XI i XII

    Aprofitant la feblesa militar de les taifes de Tortosa i Lleida, els comptes catalans van començar a fer pressió cap al sud. La major part dels territoris els va aconseguir el comptat de Barcelona, per Ramon Berenguer I. Va conquerir poblacions importants, del 1056- 1117: Tàrrega, Agramuntz, Balaguer, i Tarragona. Del repoblament i la defensa dels territoris s'en van ocupar els comptats de Barcelona i d'Urgell.
    Mentrestant, el Regne d'Aragó i Navarra es fan amb el Delta de l'Ebre, s. XI--XII.
  • Dec 7, 1010

    relacions amb el Califat de Córdova

    Al s. X alguns comptes comences a construir embaixades i mantenir relacions comercials i culturals amb els musulmans de l'Al-Andalus. Al 1010, el compte de Barcelona ajuda en la defensa de Córdova en l'atac dels berbers.
  • Dec 9, 1035

    Caiguda del Califat de Córdova, taifes de Lleida i Tortosa

    Caiguda del Califat de Córdova, taifes de Lleida i Tortosa
    la inferioritat militar del califat de Córdova va provocar la seva desmembració i van aparèixer diferens territoris amb una ciutat central i un emir al capdavant, els taifes. El territori de Catalunya Nova comprenia el taifa de LLeida i el deTortosa
  • Dec 7, 1050

    Pacte de Ramon Berenguer I

    Pacte de Ramon Berenguer I
    L'acabat de nomenar nou compte de Barcelona es va adonar que el poder sobre els nobles ç8ara barons) era escàs, potser nul. Per combatre la cituació, aquest va pactar amb els barons. Ells serien vassalls seus a canvi de conservar el càrrec hereditari. Totes les normes estaven redactades en un codi, els Usatges. Aviat ava començar a pactar també amb altres comptes dels voltans de manera que el comptat de Barcelona va esdevanir molt extença.
  • Dec 12, 1069

    Arribada a Occitània

    La riquesa del Comptat de Ramon Berenguer I, compte de Barcelona, va permentre l'impuls polític cap a Occitània amb la comppra dels comptats de Rasès i Carcassona. La cultura Occitània va tenir influència sobre el comptat de Barcelona, com la intruisió de la poesia trobadoresca.
  • Dec 13, 1100

    Aparició de l'art romànic a Catalunya s. XI-XII

    Aparició de l'art romànic a Catalunya s. XI-XII
    Durant els dos segles a Catalunya es va introduint l'arquitectura, escultura i pintura d'aquest art en les construccions, majoritàriament d'esglèsies. A Catalnya hi va tenir un gran desenvolupament.
  • Period: Dec 12, 1101 to Dec 12, 1199

    Conquesta de Catalunya Nova

    Peronella, única filla de Ramir II, rei d'Aragó, es va casar amb Ramon Berenguer IV. L'unió , que per cert es va fer quan Peronella sols tenia 2 anys, al 1137, no va incluir els territòris (com el Delta de l'Ebre que Aragó havia conquerit) però sí les famílies. Barcelona es va enfortir politica i militarment i és així com va aconseguir acabar de conquerir els taifes de Lleida i Tortosa.
  • Dec 13, 1112

    Casament de Ramon Berenguer III amb Dolça Provença

    Casament de Ramon Berenguer III amb Dolça Provença
    Dolça provènça era la comptessa del comptat de Provènça (a la foto), per tant en casar-se amb el compta de Barcelona els seus territoris van passar a pertànyer a Ramon Berenguer III. AIxò va afeborir en l'expanció cap a OCCITÀNIA.
  • Dec 13, 1123

    Batalla de Muret

    Al segle XIII, el rei de França volia recuperar els territoris d'Occitània. Pere I, de la Corona d'Aragó va anar a defensar-los a la batalla deMuret ja que eren vassalls seus. Però els francs van derrotar-los i allà PereI va trobar la mort. Els rei franc va recoperar part dels territoris dels comptes catalans
  • Dec 12, 1148

    Conquesta de Tortosa

    Ramón Berenguer IV aconsegueix conquerir la ciutat de Tortosa, per tant la taifa de Tortosa
  • Dec 12, 1149

    Conquesta de Lleida

    Entre el comptat de Barcelona, de Ramon Berengue IV, i el Comptat d'Urgell, conquerèixen la ciutat de Lleida, el que recau a tot la taifa.
  • Dec 12, 1153

    Conquesta total de Catalunya Nova

    Després de conquerir les Garrigues, Ramón Berenguer IV va acacar Siurana i aconseguir el Priorat al 1153. Siurana va ser l'útim fort musulmà en territoris catalans. Més endevant va abançar fins als ports de Beseit i el riu la Sénia. Amb aquestes conquestes va aconseguir tenir tota Catalunya Nova i traçar les fronteres que delimiten Catalunya actualment. S'ha de dir, que més endevant es van acabar de fixar amb el regne d'Aragó, amb el que Catalunya va aconseguir els territoris del Delta de l'Ebre
  • Period: Dec 12, 1162 to Dec 12, 1500

    Dinastia cataloaragonesa s. XII--XV

    Alfons II o Alfons I el cast va ser el primercompte de Barcelona i rei d'aragó alhora. Era el fill de Ramon Berenguer IV, compte de Barcelona i Peronella, filla del rei d'Aragó. Aquest va acabar la reconquesta a Aragó i fundar la ciutat de Terol. Va nèixer al 1157 i començar a regnar al 1162, amb 5 anys d'edat.
    La dinastia cataloaragonesa va durar fins al segle XV, amb l'arribada dels reis Cataòlics.
  • Period: Dec 12, 1202 to Dec 12, 1300

    El REPOBLAMENT DE CATALUNYA NOVA

    És l'establiment de la població provocat. Els territoris que van pertànyer a les taifes van ser atorgats a nobles i ordres miltars que havien participat en la conquesta. També a ordres religioses, on van construir monestins, com el de Poblet. els nobles van enviar cartes de repoblament i es van edificar ciuats (rebien el nom de Vilanoves). Van venir molts pagesos ja que eren lliures d'algunes servituts senyorials i la majoria dels habitans eren musulmans i jueus nouvinguts.
  • Dec 13, 1258

    Tractat de Corbeil

    Després de la batalla de Muret en que Pere I, de la corona d'aragó havia mort defençant els seus vassalls al 1213, el rei franc va rtanctar amb el seu fill, amb el cual van firmar el Tractat de Corbeil. Amb aquest Jaume I va renunciar a tots els drets sobre els territoris que havien sigut del seu pare perquè temia perdre una altre batalla. Així va renunciar anar cap a Occitània on havia començat la conquesta Ramon Berenguer I. Al Sud de França només li quedava Rosselló, Montpeller i el Carladès
  • Dec 13, 1450

    Conquesta dels reis Catòlics de Catalunya s. XV

    Conquesta dels reis Catòlics de Catalunya s. XV
    Al segle XV els reis Catòlics van arrivar ca Catalunya i la van ajuntar amb els regne d'Aragó

  • Creacció de la MARCA HISPÀNICA per part dels francs

    Creacció de la MARCA HISPÀNICA per part dels francs
    A principis del s. IX, els francs van crear una barrera que anava des de Pamplona fins a Barcelona amb la finalitat de protegir-se dels francs. La part conquerida també s'anomenna la CATALUNYA VELLA, i la que encara seguia e mans dels musulmans, CATALUNYA NOVA. Van convertir llabors aquells territoris en seus on s'hi va establir el vassallatge i era controlat per comptes elegits pel rei franc.

  • Total independència dels comptats catalans respecte els monarques francs

    Total independència dels comptats catalans respecte els monarques francs
    Al 985, Almansor, cabdill musulmà, va atacar i conquerir la ciutat de Barcelona, Borrell II, compte del territori i descendent de Guifré el Pilós va demanar ajuda al rei. Ell no li va proporcionar ja que no tenia mitjans suficients. Alehores no va tornar a renovar el jurament de fidelitat amb el rei, s'en considerà independent, al 988. A partir d'allà els comptes es van considerar els amos de les seves feus i territoris.
    <a href='http://ca.wikipedia.org/wiki/Jurament_de_fidelitat' >Jurament

  • Els càrrecs són hereditaris

    A finals del s. IX, els nobles comencen a cedir el poder de manera hereditaria, fins ara el rei el rei havia elegit els seus vassalls lliurament. Va ser Guifré el Pelós (compte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya) qui va fer el primer pas per anar a la independència del rei franc. Va convertir el càrrec en hereditari de manera que va aparèixer la dinastia del comptat de Barcelona.
    dinastia del comptat de Barcelona