-
Period: to
Regnat de Carles IV de Borbó/Godoy
Quan Carles IV va arribar al poder es va trobar un país força endarrerit socialment i econòmicament i a més durant els seus regnat es va haver d'enfrontar a la Gran Bretanya i la França de la revolució. Carles va contractar Manuel de Godoy encarregat de les campanyes exteriors tot i que va anar canviant de bando ja que combaten contra Anglaterra i França. Va lluitar contra els revolucionaris francesos, campanya fracassada, igual que la d'Anglaterra, va abdicar a Bayona. -
Tractat de Fontaineblau
Aquest tracat signat obviament a Fontainebleau donava permís a les tropes de Napoleó per passar per Espanya per atacar Portugal, no va acabar molt bé, com veurem. -
Period: to
Guerra del Francès
La Guerra de la Independència d'Espanya va començar amb el "Levantamiento del 2 de Mayo" a diferents localitats espanyoles, una insurrecció contra els invasors pacífics francesos, després de la gran batalla de Bailén, que guanyaren els espanyols, la guerra va consistir en una immensa i llarguíssima guerra de guerrilles que va debilitar al màxim a les tropes franceses que no coneixien el territori, fins que al 1812, Napoleó va perdre a tots llocs i va tornar la corona a Ferran VIII -
Period: to
Regnat de Josep I de Bonaparte
La conseqüent derrota de l'exèrcit Espanyol que va suposar el tractat de Fontainebleau el que va suposar l’ocupació francesa. La gent enfada per la politica que feia Godoy es va revoltar i van provocar el motí d’Aranjuez, aquest va provocar que Carles abdiques i entres al poder el seu fill Ferran VII. Això enfada a Napoleón que interve el que provoca que posin a governar el seu germà Josep Bonaparte a les capitulació de Baiona. No li donava suport ningú excepte alguns "afrancesados". -
Motí d'Aranjuez
Va ser una revolta que va ocórrer a la localitat madrilenya d’Aranjuez, del 17 al 19 de març del 1808. Es va donar per el enorme descontent i fúria dels espanyols davant la miserable gestió de Carles IV i Godoy, sobretot pels 65000 soldats espanyols apalancats a ciutats d'Espanya. Aprofitant que la família reial es trobava a Aranjuez per fugir a América a la primera de canvi, els van treure del palau a patades, a Godoy un dia després, van amenaçar amb matar-los fins que Ferran VIII va intervenir -
Capitulacions de Baiona
Passat el motí, i encara amb l'ocupació francesa, Carles va intentar recuperar el tro d’Espanya de les mans del recentment coronat Ferran VII, el seu fill. Davant de tota la problemàtica a Espanya, Napoleó veu una oportunitat d’or. Cita a Ferran i Carles a Baiona, Carles no va, a Baiona Napoleó obliga amb xantatges a Ferran a renunciar i passar la corona a ell. I ell li passa al seu germà José Napoleón (Pepe Botella). -
Constitució de Cadis
La major part dels càrrecs importants dels borbons estaven en obvi desacord amb el nou rei José Bonaparte, Pepe Botella, i negaven la seva autoritat. Així que van crear una Junta Central, una mena de parlament per suplir l’absència de rei legítim, aquestes corts van celebrar al 1811 unes eleccions, i es van situar a Cadis, la ciutat més liberal i burgesa. Al 1812 van aprovar una constitució lliberal, parlamentària i borbònica anomenada "La Pepa", la primera d'Espanya. -
Period: to
Regnat de Ferran VII de Borbó
"El Deseado" conegut també com el pitjor rei d'Espanya. Va tornar de l'exili i va agafar el poder al 1813, allà va tornar de cap al pur absolutisme, sudant de les Corts de Cadis. Als seus primers anys de regnat va fer una gran neteja de simpatitzant francès i liberals. L’any següent va imposar deu anys de absolutisme mentre la majoria de colònies a Amèrica s’independitzaven d’Espanya. Uns anys després va alliberar als lliberals i afrancesats, però va ser un autèntic imbècil. -
Period: to
Regnat de Maria Cristina
Maria Cristina va ser la segona dona de Ferran VII, i va ser la regent (ni tant sols reina oficial) entre que va morir el seu marit i la seva filla Isabel II arribava als 18. Va tenir moltíssims enemics, principalment Carlos María Isidro, el seu cuñat, que es negava a acceptar la pragmàtica sanció, i per tant deia que ell era el rei legítim, vet aquí l'únic que va passar durant la regència de trancisió d'aquesta dona. -
Period: to
1a Guerra Carlista
Els absolutistes, sobretot l'esglèsia, el populacho i la baixa noblesa no estava gens d'acord amb que regnès Maria Cristina, havia de regnar el germà del difunt Ferran, Carles, i per tant es va donar un conflicte bèl·lic, que va ser principalment un aixecament militar absolutista a Catalunya, Euskadi, País Vasc i Navarra, però Espartero, general dels liberals i gran figura militar, va poder amb ells, i a l'any 1840, es va declarar reina a Isabel II. -
Constitució de 1837
-
Period: to
Regència del General Espartero
Isabel II és reina d'Espanya des del 1843, però és massa petita per fer res (i també ho serà quan governi sola), així que com ho havia fet Maria Cristina, el general Espartero va asumir la regència, i/o la presidència del govern espanyol. El seu breu mandat va consistir en una violenta repressió cap als carlistes que quedaven, i a favor dels lliberals. Va haver-hi aixecaments dels moderats, crisis, bombardejos de Barcelona... Fins que al 1843 una revolta va obligar a Espartero a exiliar-se. -
Period: to
Regnat de Isabel II
Isabel va ser una reina que va començar a governar a partir dels tretze anys. Amb ella és feien eleccions bastant sovints ja que si hi havia un govern que no l’interesava convidava a l'exèrcit a fer un cop d’estat. Va fer algunes progressions amb els ferrocarrils, tot i que va anar pujant com l’espuma les seves oposcions que ella intentà reprimir. El seu govern va constar de diferents parts i va tenir més importància el parlament i bipartidisme que no ell.a -
Period: to
Dècada Moderada
Ja des del principi, Isabel es va decantar clarament pels moderats en el que ve a ser la representació parlamentària, deixant els progressistes bastant fora de lloc, abolint també la seva constitució lliberal del 1837 i fent-ne una de nova al 1845, influint a les eleccions no sols amb el caciquisme sinó fent pucherazos directament, el seu regnat en aquesta època va fer que recuperés molts poders, i centralitzés de nou el poder a Madrid. -
Constitució de 1845
-
Period: to
Bienni Progressista
Va ser un curt període de temps, però molt convuls políticament. Narváez va ser el president del govern durant la dècada moderada, i va arribar un moment on va aconseguir massa poder, generant irritació, va ser per aixó per el que va ocórrer un cop d'estat (resumint molt) per part dels progressistes, posant de cap del govern al ja cèlebre Espartero, governant junt amb un nou partit, els liberals (ni progres ni moderats). En aquest temps va pujar el ferrocarril i es va donar una desamortització. -
Period: to
Crisi del sistema
Aquesta crisi es dona principalment per les tensions, alternançes, guerres internes, nous partits, crispació popular i altres coses en el sistema de govern parlamentari. Després del incís progressista l'aliança amb els lliberals es va enfonsar i va tornar a governar Narváez. Però en les següents eleccions "guanyen" els lliberals d'O'Donell, i lideren un temps on l'economia creix i el govern intervé a l'exterior (guerra d'Àfrica...). -
Period: to
Fi d'Isabel II- Pacte d'Ostende
Al 1863 tornen a guanyar els moderats, recuperant per tercera vegada el poder Narváez, que es fa autoritari un altre cop, i genera encara més crispació, per què porta al país a la decadènca. És així com al 1868, tots els altres partits (progressistes, lliberals i unionistes) s'alien contra els moderats i per tant contra Isabel i derrriben el règim moderat i fan abdicar i exiliar-se a Isabel II -
Revolució de "La Gloriosa"
Narváez es va comportar com un dictador en els seus últims anys de govern, i va portar a Espanya a la ruina, i va morir al 1868. Com hem vist abans, els partits no moderats van aprofitar la oportunitat i es van aliar al pacte d'Ostende, que tenia el fi de derrotar a Isabel II. Com sempre, amb la mort de Narváez, la sublevació va començar a Cadis, i es va estendre ràpidament per tot el país. Isabel va fugir a França, havía triunfat la Revolución Gloriosa -
Period: to
Regnat Provisional de Prim
Ràpidament després de la Gloriosa es van celebrar eleccions, que van guanyar els progressistes de golejada. El primer que van fer va ser desfer-se de l'antiga constitució del 45 i fer-ne una de nova. Aquesta constitució contenia: el sufragi universal per homes de més de 25, més drets civils, separació de poders, creació dels ministeris, tribunals... I una monarquía democràtica lliberal amb certes restriccions per al rei. Sent així, Prim era el regent i havia de buscar un nou rei per Espanya. -
Period: to
Regnat d'Amadeu I de Savoia
Prim havia d'escollir un rei, òbviament no escolliria un Borbó. Va optar per el fill del Rei d'Itàlia, país nou i de fama lliberal. El mateix dia que va arribar Amadeu de Saboia a Espanya van assassinar a Prim. Amadeu es va trobar amb adversaris per totes bandes, borbònics, republicans, carlistes... Va veure com el grup del pacte d'Ostende desapareixia i tornava a les crispacions internes. Davant tota aquesta inestabilitat, va abdicar el 1873 i se'n va tornar a Itàlia. -
Period: to
1a República
La primera república espanyola va ser un fiasco monumental. Un any va durar i va tenir quatre presidents. I es que la república es va proclamar quan hi havia pocs republicans al parlament, no sols això, sinò que no tenia quasi cap suport al país. Va dur a terme moltes reformes massa progressistes que van jugar en la seva contra. "Ya la gota que colma el vaso" van ser tots els problemes militars que van tenir: el retorn del carlisme a Euskadi i Navarra, la proclamació de repúbliques federals... -
Period: to
1a República segona part
Les conspiracions per fer un cop d'estat i col·locar al fill d'Isabel II, la guerra de Cuba... Tot això en un any, la situació era políticament impossible. I aquí va començar la Restauració. El General Pavía va fer un cop d'estat, va suprimir les corts republicanes i les seves reformes. Un any després, quan Cánovas ja havia planejat com portar a Alfons de Borbó, el general Martínez Campos va fer un cop d'estat i va proclamar Alfons XII de Borbò com a rei d'Espanya. -
Period: to
Regnat d'Alfons XII
