l'aparicio de l'escriptura a l'any 350aC amb la caiguda de l'imperi romà accident a 450dC

  • Period: 3500 BCE to 3500 BCE

    La segona cicilitzacio reconeguda: Egipte

    L'Antic Egipte va ser una civilització que es va originar al llarg de la llera mitjà i baix del riu Nil, i que aconsegueix tres èpoques d'esplendor faraònic en els períodes denominats Imperi Antic, Imperi Mitjà, i Imperi Nou. Aconseguia des del delta del Nil al nord, fins a Elefantina, a la primera cataracta del Nil, al sud, arribant a tenir influència des del Eufrates fins Jebel Barkal, en la quarta cataracta del Nil, en èpoques de màxima expansió. El seu territori també va abastar.
  • Period: 3000 BCE to 3000 BCE

    La primera civilitzacio reconeguda: Mesopotamia

    La sumèria va ser la primera civilització mesopotàmica. Després de l'any 3000 a. C. els sumeris van crear en la baixa Mesopotàmia un conjunt de ciutats-estat: Uruk, Lagas, Kiš, Uma, Ur, Eridu i Ea l'economia es basava en el regadiu.
  • 456 BCE

    La ciencia

    La ciencia
    Els antics grecs van contribuir amb diverses aportacions a diferents branques de la ciència. Podem dir que van trencar estereotips contemporanis tant en Astronomia, Biologia o Física, i van ser grans matemàtics. La seva influència va ser tal que en els primers conceptes de la ciència la majoria dels símbols que es van usar en Física i equacions matemàtiques es deriven de l'alfabet grec.
  • 450 BCE

    La caiguda de l'imperi romá accident a 450dC

    La caiguda de l'imperi romá accident a 450dC
    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el Gran a finals del segle IV.
  • 445 BCE

    La democracia

    La democracia
    La Democràcia, en sentit estricte, és segons la Wikipedia "una forma d'organització de l'Estat en el qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que confereixen legitimitat als seus representants". L'any 510 abans de Crist la ciutat-estat d'Atenes va crear el primer govern democràtic. Per això Atenes és considerada el bressol de la Democràcia.
  • 440 BCE

    La geometria

    La geometria
    Parlem de Geometria ens estem referint a una de les branques més antigues de les matemàtiques. Els egipcis, babilonis i la civilització de la vall de l'Indo van ser els primers a incorporar i utilitzar tècniques geomètriques però mai es van interessar en les regles i axiomes que la regeixen.
  • 440 BCE

    La medicina

    La medicina
    Hipòcrates de Cos, nascut en el 450 abans de Crist, va ser el metge grec de l'Antiguitat més destacat i un dels pares de la Medicina. Ell va començar a recollir dades i realitzar experiments, demostrant que la malaltia era un procés connatural a l'ésser humà i que els signes i símptomes d'una malaltia eren causats per reaccions naturals del cos.
  • 430 BCE

    La cartografia

    La cartografia
    Aristòtil esmenta en la seva obra a Anaximandre com un dels primers cartògrafs que va crear un mapa del món. Nascut a principis del segle VII abans de Crist, el seu mapa va aparèixer en forma de pastilles i allà va presentar les regions habitades. S'hi representava Jònia al centre però també va situar les Columnes d'Hèrcules, Etiòpia, el riu Nil o el Mar Caspi.
  • 430 BCE

    Les olimpiades

    Les olimpiades
    Les modernes Olimpíades, els Jocs Olímpics, es van celebrar el 1896 a partir de la iniciativa del baró Pierre de Coubertin, fundador del Comitè Olímpic Internacional. Inspirats en les antigues Olimpíades gregues, és el major esdeveniment esportiu dels època contemporània.
  • 430 BCE

    La filosofía

    La filosofía
    Els antics grecs van desenvolupar la Filosofia com una disciplina que s'ocupava de la forma d'entendre el món que els envoltava, sense recórrer a la religió, el mite o la màgia. Els primers filòsofs grecs eren també científics i basant-se en l'observació i estudi raonat del món conegut van posar els fonaments d'un dels pilars de la civilització.
  • 420 BCE

    Rellotge amb alarma

    Rellotge amb alarma
    També els grecs van ser els inventors del rellotge amb alarma. Però les primeres alarmes usades pels grecs no tenien res a veure amb les actuals. Ells utilitzaven un mecanisme integrat per assenyalar l'alarma que sonaria com certs òrgans d'aigua o com còdols caient sobre tambors.
  • 410 BCE

    El odómetre

    El odòmetre és un instrument molt utilitzat actualment. S'utilitzen per mesurar la distància recorreguda per vehicles com automòbils o bicicletes. Encara que ara són digitals en el seu origen eren mecànics. Es tracta d'un instrument grec descrit per primera vegada per Vitruvi entorn de l'any 27 abans de Crist.
  • 400 BCE

    El molí d'aigua

    El molí d'aigua
    Encara que al principi es va adscriure a un origen àrab el descobriment del molí d'aigua, gràcies a un estudi de l'investigador britànic M.J.T. Lewis ha quedat demostrat que aquest invent té un origen grec.
  • 350 BCE

    L'aparicio de l'escriptura

    L'aparicio de l'escriptura
    L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'agricultura i el desenvolupament urbà a l'aire lliure: a Mesopotàmia cap a 3300 aC, a Egipte 3200 aC.