-
476
INICI DE LA EDAT MITJANA
Aquesta era comença amb la caiguda de l'Imperi romà, amb la deposició l'any 476 de l'últim emperador de l'Imperi romà d'Occident. -
990
Tetragrama
El tetragrama és el conjunt de quatre línies horitzontals, paral·leles i equidistants entre si, i tres espais sobre els quals s'escrivien els signes que servien per determinar l'altura dels sons musicals del cant gregorià. La posició de la nota sobre una de les línies o un dels quatre espais, indica l'altura i el nom del so que s'ha d'executar. -
992
Guido de Arezzo
Neixament al 992 i Mort 1050 Edat (entre 57 i 59 anys). En la seva estància en Arezzo, va desarollar noves tècniques de mestres incluit el tetragrama (precursor immediat del pentagrama) i la notació musical basada en l'hexacord de l'escala diatònica, amb 6 notes en cada octava, a les quals va anomenar ut, re, mi, fa, sol i la.A finals del segle xvii la primera nota es va començar a anomenar do perquè ut, en ser una síl·laba tancada, fa de mal pronunciar, sobretot en el cant -
1100
Polifonia
És una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge musical. La monofonia constituïda per una sola línia melòdica del cant gregorià, senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic. -
1300
INICI DEL RENAIXEMENT
A l'edat mitjana, els intervals de tercera havien estat considerats com a dissonàncies. Una de les característiques més pronunciades de la música renaixentista va ser la dependència, progressivament més important, de l'interval de tercera com a consonància. Durant el segle XIV la polifonia, utilitzada ja des del segle XII, va evolucionar cap a una forma bastant més elaborada i amb més veus o part independents. -
1500
Aparició de l'òpera
L'òpera és una art escènica amb text dràmatic que s'scenifica cantant amb acompanyament orquestral. -
1567
Claudio Monteverdi
Va néixer a Cremona, Llombardia el 1567, mort 1643.
Obra sacra
Litanie della B.V. 1650
Sacrae cantiunculae 3 v., 1582
Madrigali spirituali 4 v., Brescia 1583
Sanctissimae Virginis missa 6 v.. .. ac vesperae pluribus decantandae cum nonnullis sacris concentibus..., 1610
Selva morale e spirituale 1641
Messa a 4 v. et salmi a 1-8 v. e parte da cappella & con le litanie della B.V. 1650 -
Suite
La suite és una composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa. Els diferents moviments es troben en la mateixa tonalitat (es podia canviar de tònica major a menor o a l'inrevés) i contrasten en ritme i caràcter. El nom de suite, precisament es deu a ser un conjunt de fragments o peces que sonen uns darrere dels altres, com una successió. -
INICI DEL BARROC
és un estil musical europeu que abarca tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII. Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal. -
Antonio Vivaldi
Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678 – Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Era anomenat Il prete rosso ('El capellà roig') per ser sacerdot (catòlic) i pèl-roig. Va compondre unes 777 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes.
Òperes:
Ottone in villa (1713)
Orlando finto pazzo (1714)
Arsilda, regina di Ponto (1716)
Nerone fatto Cesare (1715)
L'incoronazione di Dario (1716)
... -
Concerto
És una composició musical molt utilitzada on un o més solistes interaccionen i dialoguen amb una orquestra. La forma més habitual és el concert per a solista, en què hi ha un sol instrument dialogant amb l'orquestra. D'origen italià, que seguia la forma característica de tres moviments extensos (ràpid, lent, ràpid), en els quals on intercala una cadència o dues. -
J. S. Bach
Johann Sebastian Bach , 21 de març de 1685 -, Sacre Imperi Romanogermànic, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics. -
Simfonia
Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments. Simfonia no es refereix a una forma musical específica (tot i que no són pas pocs els autors que encara la consideren una forma musical) sinó un gènere de la música orquestral per a ser escoltada preferentment en una sala de concerts. -
INICI DE CLASSICISME
El classicisme és un dels pilars en què es recolza el Renaixement, amb un retorn cap a les formes clàssiques (gregues i romanes) en totes les arts.Composta entre els anys 1750 i 1820. Aquest redescobriment es veu no només en les formes i estils, és també un redescobriment temàtic. Cal pensar que l'art religiós havia presidit el romànic i el gòtic, de forma que un art més realista i proper en la forma va ser una revolució, i recupera temàtiques més paganes, encara que sovint cristianitzades. -
F. J. Haydn
Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. -
Wolfgang Amadeus Mozart
Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època. -
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
Obra:
9 simfonies
5 concerts per a piano
1 concert per a violí
1 triple concert per a violí, violoncel i piano
32 sonates per a piano
16 quartets de corda
La Missa Solemnis
L'òpera Fidelio -
Franz Peter Schubert
Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle xix, i el mestre indiscutible del lied: en va escriure uns 600, el conjunt més perfecte i variat de la història. -
INICI DEL ROMANTICISME
El romanticisme musical correspon aproximàdament a la música occidental composta al llarg del segle XIX en Alemania.
