-
Period: 50,000 BCE to 5000 BCE
Musica de la Prehistoria
També s'han trobat sonalls realitzats amb ossos o llavors, així com cargols i banyes que es pensa que s'utilitzaven per ser bufats i produir so. En jaciments europeus s'han trobat, sobretot, flautes, xiulets i possibles bramadores, aquestes darreres realitzades en os o en fusta. -
Period: 3500 BCE to 2100 BCE
Musica de mesopotamia
La música seria homofònica, però sembla que també haguessin conegut la polifònica. Així, les lires i les arpes gairebé sempre es puntejaven amb les dues mans i la grinyola sonava a dues veus (possiblement una emetia una nota pedal o bordó mentre que a l'altra s'executava la melodia) -
Period: 3100 BCE to 30 BCE
Egipte dels faraons
La música era religiosa, càntics dels sacerdots durant els ritus litúrgics. Per l'estudi dels instruments, dels quals hi ha nombroses representacions, s'ha arribat a la conclusió que seguien una escala pentatònica o heptatònica -
2000 BCE
Primera partitura de la musica
La partitura més antiga que conservem es va escriure fa 4.000 anys. La peça es titula «El prec de la dona estèril» i està escrita en caràcters cuneïformes -
Period: 600 BCE to 400 BCE
antiga grecia
La música grega es caracteritza per ser monofònica, és a dir, composta per una sola melodia sense harmonia o contrapunt. Diversos instruments com la lira, podien ornamentar la melodia, generant heterofonia. No obstant això, mai no es va assolir una complexitat com la que adquiriria la polifonia de l'Edat Mitjana -
Period: 27 BCE to 305
Imperi Romá
Roma projecta la música cap a finalitats èpiques, guerreres i rituals però també cap al gaudi sensual com havien après dels etruscs. Pel que fa a la instrumentació, s'aprecia un gran desenvolupament dels instruments heretats dels etruscs, els grecs i dels d'origen oriental. -
Period: 476 to 1492
Edat Mitjana
La música de l'Edat Mitjana està representada principalment per composicions vocals, religioses o seculars, marcades als primers segles per la monodia, en particular representada pel cant pla religiós i en l'àmbit secular per la lírica cortès dels trobadors i els troveros -
1050
Guido d´arezzo
Guido de Arezzo, en italià, Guido D'Arezzo, (Arezzo, c. 991/992 – 1050) va ser un monjo benedictí i teòric musical italià que constitueix una de les figures centrals de la música de l'Edat Mitjana juntament amb Hucbaldo (840 – c. 930) -
1101
zanfona
La viola de roda es va desenvolupar durant el segle XII, sent utilitzat en la música religiosa i en la música profana medieval. Requeria de dos intèrprets i rebia el nom d'organistrum i més tard vielle à roue ('viola de roda' symphonia -
1277
Cantigas de santa María
Les Cantigues de Santa Maria, compostes sota la direcció d'Alfons X de Castella, constitueixen una recopilació de poemes que relaten diferents miracles atribuïts a la Verge.
Cantiga -
1294
Dies irae
dies irae ("Dia de la ira") és un famós himne llatí del segle XIII atribuït al franciscà Tomàs de Celano (1200-1260), amic i biògraf de Sant Francesc d'Assís. També s'han considerat com a possibles autors el papa Gregori Magne, Sant Bernat de Claravall o els frares dominics Umbertus i Frangipani. Se sol considerar el millor poema en llatí medieval, i difereix del llatí clàssic tant per la seva accentuació (no quantitativa) com per les seves línies en rima Música -
-
Period: to
Barroc
La música barroca o música del Barroc és l'estil musical europeu, relacionat amb l'època cultural homònima, que abasta aproximadament des del naixement de l'òpera entorn de 1600 fins a la mort de Johann Sebastian Bach. -
Música Mozart
Sonata para piano nº 11 en La Mayor. Kv 331 III-Alla Turca Allegretto (https://youtu.be/gYQVvd9mrII) -
Period: to
clacisimo
La música clàssica és un gènere musical que es va originar a Europa a la fi del segle XVIII. És coneguda per les seves melodies harmonioses, que es toquen en instruments orquestrals com el piano, la viola, el violoncel, entre altres. -
-
Period: to
Romanticismo
La música romàntica sempre busca aconseguir la major llibertat expressiva. Aquest anhel a vegades es veu empresonat a les fronteres dels gèneres clàssics (simfonia, concert, sonata) i acaba per donar origen a un nou gènere: El poema simfònic.
