-
401
Cant gregorià
És el cant monòdic, en llatí i sense acompanyament instrumental de la litúrgica catòlica.
La seva melodia té un àmbit reduït i avança sovint amb moviment conjunt. La seva estructura no està regida per la música sinó pel text. El ritme no es veu reflectit en la notació i la durada de les notes dep+en del ritme del text. No hi ha una pulsació regular. -
Period: 401 to Jan 1, 1200
ALTA EDAT MITJANA
-
Jan 1, 801
Inicis polifonia
Podia ser religiosa o profana. Cantaven una mateixa melodia en tessitures diferents. -
Jan 1, 1163
LEONIN
-
Jan 1, 1200
PÉROTIN
-
Jan 1, 1201
Ars antiqua
L'Escola de Notre-Dame de París és el centre de la polifonia, des d'on s'espandeix per Europa. Es continuen utilitzant les formes organum, discantus i organum florejat. S'incorpora el conductus. -
Period: Jan 1, 1201 to Jan 1, 1400
BAIXA EDAT MITJANA
-
Jan 1, 1221
Santa Maria, Strela do Dia per Alfons X el Savi
-
Jan 1, 1301
Ars nova
La polifonia es va sofisticant cada cop més i agafa un caire més modern i popular: inici del trencament amb els modes ecleciàstics, llibertat rítmica i melòdica, desenvolupament d'harmonies noves.
Formes musicals etapa: motet, la missa i la balada, virolai i rondó.
Compositors més destacats: G. de Machaut (França), F. Landini (Itàlia) i J- Dunstable (Anglaterra) -
Jan 1, 1346
Epidèmia pesta negra
-
Period: Jan 1, 1401 to
RENAIXEMENT
Època daurada de la polifonia. Predomina la música profana sobre la religiosa, la música instrumental augmenta considerablement, es perfecciona la textura polifònica, el text ha de ser copmprensible i el ritme té una major llibertat i naturalitat, sempre respectant la comprensibilitat del text. -
Jan 1, 1474
El Cançoner de palau
Recull la música de la cort dels Reis Catòlics. Molts dels villancicos són del músic-poeta Juan del Encina. -
Jan 1, 1477
Chansonier Cordeforme Saboya
-
Jan 1, 1567
C. MONTEVERDI
Itàlia -
Period: Jan 1, 1580 to
Barroc primerenc
Obres de poca extensió. La música està al servei de la paraula. Es comencen a establir diferències entre la música vocal i la instrumental. -
Orchésographie
-
Period: to
BARROC
S'inicia l'any de l'estrena de la primera òpera escrita i finalitza l'any de la mort del compositor més important de l'època: J. S. Bach.
Melodia acompanyada, baix continu, música verticalment, estil concentrat, tendència a la riquesa i música al servei de la paraula. -
La Grazia d'amore
-
J. CEREROLS
-
Period: to
Barroc mitjà
Predomini de l'òpera i la cantata -
Académie Royale de Danse
-
Period: to
Barroc tardà
Predomini de la música instrumental sobre la vocal. Època del concert i obres més llargues quant a dimensió -
J. S. BACH
-
Choréographie ou Art de noter la danse
-
PERE A SOLER
Espanya -
L. BOCCHERINI
Itàlia -
Period: to
CLASSICISME
Inspiració en l'art clàssic. predomini del pensament racional (Il·lustració). Música com a entreteniment social "música galant". Els compositors busquen moderació ordre, bon gust, elegància i expressió sense perdre mesura. Es desenvolupa el discurs musical. -
W. A. MOZART
Àustria -
L. VAN BEETHOVEN
Alemanya -
F. Schubert
Àustria -
Period: to
La sarsuela
Es practica durant tot el segle XIX, gènere típicament espanyol iniciat durant el classicisme. Autors més importants: T. Bretón, R. Chapí, P. Solozábal i A. Vives. -
H. Berlioz
Tendència extrovertida i grandiloqüent, impulsor de l'orquestra simfònica i hi augmenta el nombre d'instruments, iniciador de la música programàtica amb la "Simfonia Fantàstica", aconsegueix noves sonaritats amb l'engrandiment de l'orquestra. -
M. Glinka
Escola nacionalista Russa -
F. Mendelssohn
Alemanya -
F. Chopin
Polònia, va compondre totes les seves obres per a piano i també va destacar com a intèrpret en els salons de rics mecenes parisencs, obres amb gran dificultat interpretativa. -
F. Liszt
Hongria, intèrpret amb piano molt admirat, és el compositor amb qui el virtuosisme arriba al seu punt culminant, va iniciar el gènere dels poemes simfònics amb els "Dotze poemes simfònics" -
F. Schumann
Alemanya. Va compondre 4 simfonies seguint l'estil de Beethoven. També va compondre obres per a piano -
Invenció saxòfon per Adolphe Sax
-
Period: to
EL ROMANTICISME
S'oposa a l'anterior, predomina el cor, el sentiment, la intesitat d'expressió i la llibertat de la persona humana, de l'artista i de l'obra de l'art.
Expressa sentiments a través de la música. El cor predomina sobre la raó.
Tendència extrovertida i grandiloqüent (Berlioz, Mendelssolin) i intimista (Brahms, Schumann) -
B. Smetana
Escola nacionalista bohèmia -
Period: to
POSTROMANTICISME
Segle XIX. Música alemanya i austrñiaca continuen la tradició romàntica: perfecció formal de Brahms i la grandiositat de Wagner.
Predomina la música profana i programàtica, la música instrumental i hi ha una ampliació orquestral (secció del vent-metall i percusió). Es busquen totes les capacitats expressives. Hi ha inestabilitat harmònica i atonalisme.
Principals compositors: G. Mahler, R. Straus, M. Reger i A. Bruckner -
Codi de Terpíscore
-
J. Brahms
Alemanya. Tendència intimista, compositor d'obres per a piano, va compondre 4 simfonies, renova el llenguatge harmònic i el tímbric, s'inspira en la música tradicional. -
Escola nacionalista RUSSA
La primera. Punt de partida l'obra "Una vida pel Tsar" de Glinka. Mihail Glinka va ser el primer en recollir l'extens i variat folklore rus. El Grup dels Cinc va utilitzar un llenguatge musical molt ric. Peter I Txaikovski va crear 6 simfonies i músiques per a batllets. -
F. Pedrell
Escola nacionalista espanyola -
Period: to
EL NACIONALISME
Recerca dels valors essencials de cada foble (formes d'expressió, tradicions, cultura popular). Compositors romàntics que cerquen l'essència musical en la riquesa folklòrica, basen la seva música en les escales típiques i en els girs melòdics d'aquesta música. Sentiment patriòtic. Països dels extrems d'Europa. -
Period: to
Primer nacionalisme
Música inspirada en el folklore. Apareixen tres grans escoles: la russa, la bohèmia i l'escandinava. -
E. Elgar
Escola nacionalista anglesa -
G. Mahler
Compositor i director austríac -
R. Strauss
Compositor i director d'orquestra alemanya -
J. Sibelius
Escola nacionalista escandinava -
Suite "El carnaval dels animals"
-
A. Schönberg
Alemanya. Expressionisme / Dodecafonisme.
Trenca definitivament amb la tonalitat per la creació del mètpode dodecafònic o serial. Schonberg és el clar exponent de l'artista del segle XX: es mostra sempre insatisfet, inquiet, no fa mai dues obres sembalts. Tres períodes: 1. Postromàntic; 2. Expressionista i atonal; 3. Dodecafonisme o música seria. -
C. Ives
Estats Units.
Compositor autodidacte, independent de totes les corrents contemporanis. Va emprar la polirrítmia, la politonalitat, les formes obertes, els clústers, l'organització serial... i també collages amb músiques menys cultes. -
Escola nacionalista BOHÈMIA
"Pel cant s'arriba al cor; pel cor a la pàtria".
Bedrich Smetava va fundar l'escola, ric en estil melòdic
Antonín Dvorák va investigar la música folklórica txeca i eslovaca, tenia un gran sentiment nacionalista.
Leos Janácek, estil basat en la música popular de Moràvia. -
Edison inventa el fonògraf
-
Escola nacionalista ESCANDINAVA
Jean Sibelius: l'autor sinfònic més important del segle XX. Es va inspirar en llegendes finlandeses i en la natura, amb esquemes melòdics i rítmics.
Edward Grieg: música folklòrica noruega, va tenir una sèrie d'enfrontaments amb els músics conservadors. -
H. Villlalobos
Escola nacionalista sud-americana -
Z. Kodály
Escola nacionalista hongaresa -
I. Stravinski
Rússia.
Artista innovador, l'estrena de diverses obres seves comporta la polèmica i l'escàndol. Estudia i combina tots els elements remarcables. S'inspira en la música antiga, en el jazz, en el religiós, en el decafonisme i en obres en la línia del simfonisme rus.
Revoluciona fins al límit el ritme. L'ús de ritmes irregulars, compassos d'amalgama, canvis de compàs i tempo en una obra... fan de la seva producció un camp d'experimentació rítmica constant. -
Émilie Berliner va inventar el disc d'agulla
-
Escola nacionalista ANGLESA
Edward Elgar tracta estats d'ànims variats (variacions Enigma) -
P. Hindemith
Alemanya. Promotor de la música utilitària, es proposa fer música que agradi més al poble i practica el neoclassicisme. La seva obra més important és Maties, el pintor. -
C. Orff
Alemanya. Té un original estil basat en l'ús dels modes grecs, elc ant gregorià, les cançons medievals i els cants populars. La seva música, amb procediments senzills, obté uns resultats espectaculars. Sempre usa el suport literari per a les seves obres. Les seves composicions més conegudes són tres cantates escèniques: Carmina Burana, Catulli Carmina i Il Trionfo di Adrodita.
Escriu 6 òperes també, 3 oratoris, cançons per a infants... -
G. Gershwin
Escola nacionalista nord-americana -
Duke Ellington
Una de les principals big bands de l'era del Swing a Nova York (1930). Les big bands estaven formades per uns quinze músics, interracial, amb caràcter d'espectacle (faristols, uniformes, moviment dels músics) amb una secció melòdica i una altra de rítmica. -
Period: to
MÚSICA CULTA S.XX
Caracteritzat per la convivència de diferents estils i per una recerca d'un llenguatge individual, per part dels músics, que els ha allunyat del públic.
Els compositors creien que havien de reeducar al públic, massa avesat a un llenguatge musical convencional (tonal), arribant a la provocació i a l'escandalització. -
Period: to
Segon nacionalisme
Més que la inspiració directa en la música popular, se cerca la seva essència. Escola hongaresa i escola espanyola. -
Escola nacionalista HONGARESA
Zolton Kodály i Béla Bartók.
Diferentes races que han deixat la seva forma particular del folklore. Preponderància del ritme i inestabilitat tonal. -
Substitució del cilindre del fonògraf pel disc de gràmfon
-
Escola nacionalista ESPANYOLA
Punt de reflexió: el folklore andalús.
Música culta i reconeguta internacionalment.
Autors: Francisco Asenjo Barbieri i Felip Pedrell (que van iniciar el moviment), Pablo Saraste, Isaac Albériz i Enric Granados entre altres. -
Escola nacionalista SUD-AMERICANA
Suposa el neixement de la creació músical. Hector Villalobos, de Brasil, barreja elements negres i portuguesos. -
P. Schaeffer
Francès. Inicia la música concreta. Consisteix a enregistrar qualsevol so o soroll d'objectes reals, quotidians i elaborar-lo i transformar-lo en el laboratori. S'enregistra en una cinta magnetofònica i, per tant, no necessita intèrpret. -
Period: to
JAZZ
Música afroamericana, apareguda a principis del segle XX al sud d'EUA, basada en la improvisació, en la recerca del so i del fraseig, en el swing i en les blue notes. -
B. Britten
Anglaterra. Estil personal, destaca amb obres com "Ceremony of Carols" i "Guia d'orquestra per a joves" -
Dizzy Gillespie
Un dels principals representants del bebop, un nou estil que sorgí a les jam-sessions que es feien a un club de Harlem. Es tractaven de petits conjunts de solistes de raça negra, anomenats combos, que s'ajuntaven per realitzar ikmprovisacions experimentals del jazz. -
Escola nacionalista NORD-AMERICANA
De carpacter especial quan es comença a explotar el jazz. Geore Gershwin va fer musicals i cançons amb elements del jazz, de la música popular jueua i del repertori romàntic europeu. -
P. Boulez
França. Destaca en el moviment del "serialisme integral".
Un dels principals promotors de música aleatòria que sorgeix coma. reacció a l'exessiu rigor del serialisme. -
Miles David
Conrea l'estil de cool-jazz, que es contraposa al bebop. Tracta una música de cambra, elaborada i fresca, més racional, equilubrada i menys passional que el bebop. Ab influències de la música europea en l'harmonia, en la interpretació en legato, en el diàlegel concertant entre els instruments, en lús del contrapunt i la imitació. -
Chuck Berry
Compositor, intèrpret, cantant i guitarrista nord-americà. És considerat un dels músics més influients de la història del rock and roll, sent un dels pioners d'aquest gènere musical. -
K. Stockhausen
Anglaterra. Va aplicar el serialisme a la música concreta.
Impulsor de la música electrònica, els sons neixen al laboratori i són manipulats. Substitució de la partitura per la cinta magnetofònica i la substitució del concert en directe per l'audició de la cinta.
Destaca en el moviment "serialisme integral" que aplica el concepte de sèrie dodecafònica a tots els elements integrants del so. -
Cinema en color
-
O. Coleman
Representant de l'estil del free-jazz, estil influït per la nova música occidental contemporània (postserialisme). -
King Kong
-
Elvis Presley
Un dels cantants nord-americans més populars del segle xX considerat com una icona cultural i conegut àmpliament baix el seu nom de pila "Elvis". Es fa referència a ell freqüentment com al "Rei del rock and roll". -
P. Glass
Estats Units. Compositor més representatius del minimalisme, basat en la repetició reiterada i insistent de pocs elements on es van introduint petits canvis. El resultat sonor és una música obsessiva, imitació de la música oriental. -
Chick Corea
Gran intèrpret de les últimes dècades. Jazz que conviu amb molts corrents i per la fusió d'esdtils. -
Bob Dylan
Bob Dylan, registrat en néixer com Robert Allen Zimmerman, és un músic, compositor, cantant i poeta nord-americà, àmpliament considerat com una de les figures més prolífiques i influents en la música popular del segle XX i de començaments del segle XXI. -
Bob Marley
Robert Nesta Marley, més conegut com Bob Marley, va ser un músic, guitarrista i compositor jamaicà. Durant la seva carrera musical va ser el líder, compositor i guitarrista de les bandes de ska, rocksteady i reggae The Wailers i Bob Marley & The Wailers. -
Period: to
POP-ROCK
Música jove dels últims 50 anys, Actitud rebel dels joves i els mitjans de comunicació facilitaven la seva difusió . -
Viva Zapata d'Alfred Newman
-
Invenció del CinemaScope
-
Michael Jackson
Michael Jackson va ser un cantant, compositor, productor discogràfic, ballarí i actor i nord-americà. Conegut com el «Rei del Pop», les seves contribucions i reconeixement en la història de la música i el ball, així com la seva publicitada vida personal, el van convertir en una figura internacional en la cultura popular durant més de quatre dècades. És reconegut com l'estrella de música pop més reeixida en el món. Àmplia accepció de subgèneres com el rhythm and blues, rock, disco i dance. -
Río Bravo de Dimitri Tiomkin
-
The Beatles
Els Beatles van ser una banda de rock anglesa activa durant la dècada del 1960, i reconeguda com la més exitosa comercialment i la més lloada per la crítica a la història de la música popular i de la música rock. Els seus membres principals van ser John Lennon, Paul McCartney i Ringo Star. -
The Rolling Stones
Els Rolling Stones és una banda britànica de rock originària de Londres. La banda es va formar a l'abril del 1962 per Brian Jones, Mick Jagger, Keith Richards, Bill Wyman, Ian Stewart y Charlie Watts -
Aparició d'internet
-
S'inventa el CD
-
Metallica
Metallica és una banda de thrash metall nord-americà que s'origina a Los Angeles, però amb base a San Francisco des de febrer de 1983. Va ser fundada el 1981 a Los Angeles per Lars Ulrich i James Hetfield, als quals se'ls unirien Dave Mustaine i Ron McGovney. -
Aparició del so digital
-
Pretty Woman
-
The Piano, música de M. Nyman
