-
401
Cant gregorià (s. V-XI)
-De tema religiós.
-Cant monòdic, on tot el cor canta la mateixa melodia.
-Cant vocal, cantat per veus masculines a cappela, sense acompanyament instrumental.
-Text en llatí.
-És anònim -
Period: 476 to 1400
Música Medieval
Música religiosa i música profana.
La música profana era un estil contrari al religiós. Tenia la presènica d'instruments musicals. Va ser creada per ser cantada i ballasa. -
Period: 476 to 1492
LA DANSA EN L'EDAT MITJANA
Actituds de l'esglèsia cristiana davant la dansa:
- Alguns líders com St Agustí rebutjaven la dansa perquè s'atribuïa a la sexualitat.
Altres sacerdots van intentar incorporar danses celtes, gal·les... i danses de celebració en festes religioses.
Van ser molt importants: LES DANSES CORTESANES.
- Aquestes es poden dividir en: TROTTO I SALTARELLO (danses ràpides), i DUCTIA, NOTA I ESTAMPIDA (danses lentes) -
Period: 800 to 1000
Polifania (s. IX-XIV)
-
1001
Música de trobadors i joglars
Els trobadors i els joglars desenvolupaven la música profana.
Els trobadors eren un conjunt de poetes i músics qeu cantaven en llengua d'oc. Interpretaven la seva música acompanyant-se d'instruments. Tractaven el tema de l'amor cortès.
Els joglars eren músics de classe baixa que tocaven les cançons compostes pels trobadors per guanyar-se la vida i aconseguir la distracció de la gent. Feien activitats com acudits, trucs de màgia o acrobàcies. Feien servir un llenguatge vulgar. -
1200
Ars Antiqua (s.XII-XIV)
S'utilitza per referir-se a la música polifónica.
Es limita a la música relilgiosa. -
1300
Ars nova (s. XIV)
-Llibertat rítmica i melòdica.
-Formes musicals de l'època: motet, missa i balada -
1346
LA DANSA DE LA MORT
Una de les danses més importants de l'EDAT MITJANA.
Va sorgir a causa de l'epidèmia PESTA NEGRA.
Consistia en fer ballar el persontatge de la mort amb personatges de diferents estatus socials, amb l'objectiu de recordar que la mort sempre és present i que pot emportar-se a qualsevol, sigui quin sigui el seu rang. -
Period: 1400 to
Música del Renaixement
La música es basa en els models medievals, però està escrita amb un estil més lliure.
La música profana predomina per sobre de la religiosa. -
1401
Música vocal profana del renaixement
- Romanços i Villancicos
- Madrigal (Itàlia) i Chanson (França)
-
1401
Música vocal religiosa del renaixement
- La Missa
- El Motet
- El Coral
-
Period: 1492 to
LA DANSA EN EL RENAIXEMENT
La dansa com espectacle neix a LES CORTS ITALIANES DEL QUATTROCENTO. -
1550
BALLET DE COUR
Ball organitzat al voltant d'una acció dramàtica i amb finalitat propagandística. Els ballarins eren els mateixos cortesans i es ballaven les danses socials de la cort.
- Principals modealitats: GALLARDA, PAVANA I TOURDIÓN -
1567
Claudio Montverdi
Va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.
L'obra de Montverdi assenyala el pas de la música de Renaixement a la música barroca. -
1572
BALLET PER EL MATRIMONI D'ENRIC III I MARGARIDA DE LORENA A FRANÇA
És el primer ballet de cour del qual es conserva tota la partitura.
Creat per un coreògraf italià, com un encarreg de CATERINA DE MÈDICI.
Va ser el primer cop que uns ballarins ballaven amb una coreografia. -
1581
BALLET CÒMIC DE LA REINA
Es considera el primer ballet
Es va estrenar el 1581 a París, França. Creat per Balthazar de Beaujoyeulx.
A causa d'aquesta dansa durant els 300 anys següents França va ser el centre del ballet. -
Period: to
Música del Barroc
La música d'aquesta època està plena de contrasts: tímbrics, melòdies i rítmics.
Es produeix un gran desenvolupament en els instruments.
Pren molta importància la música instrumental i la vocal. -
Period: to
LA DANSA EN EL BARROC
Es va seguir desenvolupant a França. -
Period: to
LA DANSA DEL BARROC
La dansa va formar part de: l'òpera, la comèdia-ballet, el ballet de cour i l'òpera-ballet.
Es ballava amb: vestits de la cort, perruques, sabates de taló i màscares. Aquests elements no facilitaven ni la velocitat, ni l'elevació ni l'expressió. -
Formes instrumentals barroques
-La Sonata: composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, en diversos moviments.
-La Fuga: composició en un sol moviment. De una textura polifònica-contrapuntística.
-El Concerto: Consta de tres moviments(allegro, lento i allegro).Pot ser de dos tipus(concerto grosso i concerto solista).
-La Suite: agrupació de danses de diferent ritme, caràcter i pasís en una sola obra. És interpretada per un intrument solista o per un grup instrumental. -
Formes vocals barroques
Religioses: Oratori, Cantata, Passió, Missa i Motet.
Profanes: Cantata,Òpera(dividida en: Obertura, Recitatiu, Ària, Duet, Passatges Instrumentals, Cor i Ballet) i Madrigal -
EL BALLET EN EL BARROC
-Té 5 posicions de peus.
-La tècnica va aparèixer a mans de Pierre Beuchamps.
-Dansa reina de la cort: MINUET. -
Period: to
PIERRE BEAUCHAMP (1631-1705)
Va ser un coreògraf i ballarí francès durant l'època del barroc.
Va crear un sistema tècnic precís, el seu deixeble el va materialitzar en el tractat Choréographie ou art de noter la danse.
Principals coreografies: Cadmus et Hermione (1672); Théséé (1675); Le triomphe de l'amour (1681), etc. -
L'ACADÉMIE ROYALE DE DANSE
El ballet cortesà va tenir el seu punt culminant durant l'època del barroc, gràcies al paper de Lluís XIV que va fundar el primer ballet professional: l'Académie Royale de Danse.
Aquesta institució:
-Va acceptar les dones.
-Va professionalitzar la dansa (els ballaríns pagaven per ballar)
Al principi només ballaven homes que es disfressaven per interpretar papers femenins. -
Antonio Lucio Vivaldi
Violinista i compositor del barroc -
BALLET LE TRIMPHE DE L'AMOUR
Es important perquè va ser en el primer ballet on van aparèixer les primeres ballarines. -
Johann Sebastian Bach
Organista i compositor de música barroca. -
Period: to
EL BALLET CLÀSSIC
Al segle XVII els ballarins ballaven amb disfresses, perruques i calçat de taló. Les dones portaven "mirinyacs" i els homes "tonnelets".
Les ballarines Marie Anne Camargo i Marie Sallé van substituir aquests elements incòmodes per un vestuari més còmode. -
Period: to
GAETANO VESTRIS
Va ser un ballarí destacat durant el segle XVII.
Va perfeccionar la tècnica de la dansa. -
Period: to
Música del Classicisme
A la música del classicisme:
-Melodia sense ornaments.
-Ritme regular i estructurat en frases.
-Harmonia clara.
-Predomina la música profana sobre la religiosa.
-Li agrada l'equilibri, la unitat i la claredat a les composicions.
Objectiu: crear una música bonica i fàcil d'escoltar -
Period: to
EL BALLET DURANT LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVIII
L'òpera de París va perfeccionar la tècnica de la dansa:
Jean Gorges (coreògraf) parlava de moviments harmònics i naturals, sensibles i realistes.
Salvatore Viganó (coreògraf) va desenvolupar una gran variatat de gestos expressius ballats al temps exacte de la música. -
Period: to
ANNE HEINEL
Va ser una ballarina alemanya molt important durant el segle XVIII.
Va ser la primera ballarina en fer una doble pirueta. -
Period: to
AUGUSTE VESTRIS
Va ser un ballarí destacat durant el sege XVIII
Va ser un virtuós de la dansa en salts. -
Ludwig Van Beethoven
Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a inicis del Romanticisme musical. -
Period: to
EL BALLET ROMÀNIC
Es va començar a ballar sobre puntes
La dansa havia d'evitar la rigidesa tènica per convertir-se en expressió, poesia del cos, fluïdesa dels gestos... Això va portar a la invenció de l'arabesc i a la creació i ús de les sabatilles de puntes. -
AUTORS PRINCIPALS DEL ROMANTICISME
SHUBERT: autor important de la sinfonia romàntica
H.BERLIOZ: iniciador de la música progrmàtica
LISTZ I CHOPIN: autors de concert
BEETHOVEN, SCHUBERT I WOLF: compositors de la música vocal profana, especialment del Lied. -
Period: to
ROMANTICISME MUSICAL
A partir de principis del segle XIX, va aparèixer un nou corrent artístic que també va afectar a la música: el romanticisme. Va dura pràcticament un segle (principis segle XIX fins a començaments del XX). VA sorgir com a resultat dels canvis politico-socials.
Els compositors romàntics pretenen expressar els seus sentiments a travès de la música.
La música profana predomina per sobre la religiosa, i la instrumental per sobre la vocal. -
LA SÍLFIDE (ballet romànic)
És la primera representació de ballet romànic.
Interpretat per Maria Taglioni.
A partir d'aquí s'imposarà la dansa sobre puntes, quasi exclusivament per a les dones. -
A EL DIABLO COJO (ballet romànic)
Protagonitzada per la ballarina Fanny Essler, que va protagonitzar un personatge més terrenal i sensual. -
GISELLE (ballet romànic)
Escrit pel poeta Théophile Gautier, amb música d'Asolphe Adam i coreografia de Jean Coral.
Varlota Grisi va ser la primera intèrpret de Giselle. -
Period: to
PRIMER NACIONALISME
La música que es fa en el primer període està inspirada en el folklore. En aquesta etapa apareixen 3 grans escoles: la russa, la bohèmia i l'escandinava. -
Period: to
NACIONALISME MUSICAL
Moviment musical que va sorgir en diversos països durant el s.XIX. L'objectiu era exaltar la identitat musical pròpia d'un país a partir de la cerca de tradicions nacionals i del folklore.
Està dividit en 2 períodes: 1r nacionalisme i 2n nacionalisme. -
Period: to
RUDOLF VON LABAN (dansa contemporània)
Va ser un coreògraf de la dansa expressiva.
Va crear la Labanotació(escriptura de la dansa basada en la notació geomètrica). -
Period: to
POSTROMANTICISME MUSICAL
En aquest corrent predomina la música profana i la programàtica. En el timbre predomina la música instrumental. En l'harmonia s'utilitza les tonalitats llunyanes, dissonàncies i cromatismes. L'inestabilitat en l'harmonia obren camí a l'atonalisme. -
ESCOLA NACIONALISTA RUSSA
AUTORS:
-MIHAIL GLINKA: màxim exponent, va inlfuir en músics posteriors, com el Grups dels Cinc.
-S.rakhmaninov
-A. Glazunov
-Peter Txaikovski
Aquests entre altres. -
ESCOLA NACIONALISTA BOHÈMIA
Lema:" pel cant s'arriba al cor; pel cor, a la pàtria"
AUTORS PRINCIPALS:
-BEDRICH SMETANA: un dels fundadors d'aquesta escola. Utilitza cançons i danses folklòriques del seu país.
Obres: Moldava, boscos de Bohèmia,etc.
-ANTONÍN DVORAK: les seves obres reflecteixen un gran sentiment nacionalista. Va investigar la música txeca i eslovaca.
Obres: el convert per a violoncel en si menor, Hymnus, etc. -
ESCOLA NACIONALISTA ESCANDINAVA
AUTORS PRINCIPALS:
-EDWARD GRIEG: va defensar l'escola basada en la música folklòrica noruega.
-JEAN SIBELIUS: un dels autors simfònics més importants. S'inspira en la natura i les llegendes finlandeses. No fa músiques folklòriques. -
GUSTAV MAHLER(compositor postromàntic)
Un dels principals compositor.
Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista austríac.
Va compondre deu simfonies i diversos lieder
Obra destacada: "Das Lied von der Erde". -
RICHARD STRAUSS(compositor postromàntic)
Compositor i director d'orquestra alemany.
Va utilitzar el sistema de leitmotiv.
Va introduir innovacions en l'orquestració i en l'harmonia.
Influit per la ideologia de Nietzsche. -
MAX REGER (compositor postromàntic)
Compositor, pianista, organista, professor i director alemany.
Fa servir formes clàssiques i destaca per la seva tendència a les modulacions arbitràries. -
ANTON BRUCKNER (compositor postromàntic)
Influenciat per Beethoven i Schubert.
Va compondre 2 simfonies. -
Period: to
MARTHA GRAHAM (dansa contemporània)
Va ser una ballarina i coreògrafa pionera de la dansa contemporània i la dansa moderna.
1927: va idear una tècnica pròpia basada en la percepció dels moviments i caracteritzat per la contracció muscular i la relaxació per a produir energia motriu, i pel joc amb el pes del cos i el contrast de posicions tancades i obertes. -
ESCOLA NACIONALISTA ANGLESA
AUTOR PRINCIPAL:
-EDWARD ELGAR: tracta estats d'ànims variats.
Obra mestra: "El somni de Geronci" -
ESCOLA NACIONALISTA NORD-AMERICANA I ESCOLA NACIONALISTA SUD-AMERICANA
NORD-AMERICANA:
-GEORGE GERSHWIN: va compondre cançons agafant elements del jazz.
Obres: An american in parís, etc
SUD-AMERICANA:
-HÉCTOR VILLALOBOS:
Obres: el concert per a piano i orquestra, ... -
JAZZ
Va nèxier a Nova Orlleans, prinicpis de la dècada del 1900.
Barreja una rítmica dels afroamericans dels EEUU amb una instrumentació i una tímbrica de les bandes de carrer.
ESTILS I MÚSICS:
PRINCIPIS: Louis Amstrong.
SWING I ANYS 30: C.Hawkins
BE-BOP, JAZZ ANYS 50: C.Parker.
FREE JAZZ, FUSSION I LATIN JAZZ: O.Coleman -
Period: to
SEGON NACIONALISME
La música d'aquest període busca l'essència. Apareixen l'escola hongaresa i l'escola espanyola. -
Period: to
MÚSICA CULTA DEL SEGLE XX
La música del segle XX es divideix en dos meitats.
La primera meitat que va del 1900 al 1950 i la segona meitat que va del 1950 al 200. -
Period: to
PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX
En la primera meitat es produeixen els grans trencaments.
Durant aquesta etapa continuen alguns estils de finals del segle XIX, com ara el nacionalisme i el posrtromanticisme.
Apareixen nous estils: l'impressionisme, l'expressionisme i el dodecafonisme, i el neoclassicisme. -
Period: to
EXPRESSIONISME I DODECAFONISME
-Expressionisme (Alemanya, 1905): consciència d'un estat col·lectiu de temor produïts pels canvis que estaven succeint en el país.
DODECAFONISME: l'atonalisme és un tipus de llenguatge musical alliberat de la tonalitat clàssica. Aquesta llibertat suposa un problema, ja que és difícil compondre sense un punt de partida concret. Schönberg va solucionar el problema amb el mètode dodecafònic.
Shönberg, els seus deixebles i Webren van crea la segona Escola de Viena. -
Period: to
MÚSICA EN EL CINEMA MUT
En el cinema mut la idea de posar música en les imatges ja es posava en pràctica.
En les sales de cinema hi havia un piano o una petita banda o orquestra que posava la música.
Van començar a utilitzar música de grans clàssics: MENDELSSOHN, BEETHOVEN O CHOPIN. -
ESCOLA NACIONALISTA HONGRESA
AUTORS PRINCIPALS:
-ZOLTÁN KODÁLY: va compondre imitant formes, harmonies, ritmes i melodies de les cançons populars que havia recopilat. Va desenvolupar un sistema d'educació musical: les escoles públiques hongareses
-BÉLA BARTÓK: va desenvolupar un estil personal.
Obres: El castell de barbablava (òpera), el concert per a Orquestra, etc. -
ESCOLA NACIONALISTA ESPAÑOLA
-Van pendre com a punt de referencia el folklor andalús.
-SARSUELA: espractica durant tot el segle XIX. Gènere típicament espanyol iniciat durant el classicisme.
AUTORS:
-ISAAC ALBÉNIZ: compon sobretot per a piano
-ENRIC GRANADOS:
Obra destacada: "Goyescas"
-MANUEL DE FALLA: essència nacionalisme espanyol pur
Obra: "Amor Brujo" -
Period: to
EL BALLET I LA DANSA CONTEMPORÀNIA
El ballet ressorgeix a Rússia sota els millors coreògrafs, compositors, dissenyadors...
Els Ballets Russos van tenir una gran influència a PArís, després de l'èxit de la seva primera actuació (1909).
LA dansa contemporània es basa en l'individualisme, l'abstracció i el lliurament del ballarí a l'art. -
BANDES SONORES
El 1908 es va crear la primera banda sonora original de la història.
Amb les pel·lícules L'ASSASSINAT DEL DUC GUISA I STENKA RAZIN.
Tot i així la resta de pel·lícules encara eren acompanyades per música coneguda pel gran públic. -
CABIRIA (banda sonora)
Les bandes sonores van agafar importància, amb la creació de 4 cançons amb música específica. La més important va ser CABIRIA de J.K. Briel. -
EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ (pel·lícula)
Pel·lícules amb música específica: va agumentar a 10.
4 d'aquestes les va crear Briel, va realitzar la partitura d'una producció emblemàtica i controvartida: EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ. -
Period: to
NEOCLASSICISME
-basat en la recerca d'influències en el barroc i el classicisme. Busca retornar a l'antiguitat.
-Deixen de banda l'experimentació i la provocació.
AUTORS PRINCIPALS:
França: el grup dels sis (F.Poulenc)
Alemanya: K.Weil (música utilitària)
Regne Unit: A.W.Ketelbey, B.Britten
Rússia: I.Stravinsky
Suïssa: A.Honegger
Estats Units: C.Ives -
Period: to
MERCE CUNNINGHAM (dansa contemporània)
Va ser un ballarí i coreògraf de la dansa contemporània.
Va fer la seva pròpia aportació, consistia en l'ús aleatori d'una combinació de seqüències prèviament seleccionades. El moviment era l'única cosa important. -
DANSA CONTEMPORÀNIA
Es comença a desenvolupar el 1920, quan els ballarins americans Loie Fuller i Isadora Duncan i els europeus Rudolf Von Laban i Mary Wigman van voler experimentar l'expressió corporal amb més llibertat. -
EL CANTANT DE JAZZ (pel·lícula)
El 6 d'Octubre de 1927 es considera l'arribada definitiva del cinema sonor, amb la pel·lícula EL CANTANT DE JAZZ. La música de la qual la va composar LOUIS SILVERS, considerat el primer compositor del cinema. -
Period: to
MAURICE BÉJART (dansa contemporània)
Va ser un ballarí i coreògraf de dansa clàssica.
Va detacar a França. -
Period: to
CINEMA SONOR ANYS 30
Hi va haver una professionalització en l amúsica del cinema amb Erich Korngold i Max Steiner.
La música acostumava a posar-se tan sols en aquells trossos en els que quedava justificada per la presència d'una orquestra i ràdio. -
PEL·LÍCULA KING KONG
En aquesta pel·lícula Max Steiner va demostrar que podia arribar a fer una música original que estigues sincronitzada amb les imatges, Aquesta pel·lícula va ser KIng Kong. -
ALICIA ALONSO (ballet)
Va crear el BALLET NACIONAL DE CUBA, que va tenir un gran prestigi internacional gràcies a la seva gran perfecció i al sei estil acurat. -
POSTROMANTICISME I NACIONALISME
En l'estil del nacionalisme apareixen noves escoles:
-Rússia: El grup dels Cinc
-Països Escandinaus:E.Greg i J.Sibelius
-Txèquia(bohèmia): A.Dvorák
-Hongria: B.Bartok
-Regne Unit: E.Elgar
-Estats Units: G.Gershwin
-Brasil: H.Villa-Lobos
-Espanya: M. de Falla,J.Rodrigo,etc. -
SERIALISME INTEGRAL
Representa un pas més endavant del dodecadonisme.
Estableix un ordre per a la succesió de les diferents durades i de les dinàmiques.
Autors principals: M.Babbit, O.Messiaen i P.Boulez -
MÚSICA ALEATORIA
Evolució del serialisme.
Estil que es debat entre l'ordre i la llibertat:
Autors principals: W.Lutoslawski, J.Cage i P.Boulez -
AUTORS IMPORTANTS DE LA TELEVISIÓ
ALFRED NEWMAN
ELMER BERNSTEIN
GEORGES DELEURE
ERNEST GOLD
MAURICE JARRE
HENRY MANCINI. -
Period: to
SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
-Importància al ritme.
-Utilització de sorolls i no nomes de sons.
-So difós a través dels mitjans de comunicació.
-Ús de noves tecnologies.
Nous tractaments instrumentals:
Piano: no es toca nomes amb els dits sino també amn l'avantbraç.
Veu: la cantant fa servir diferents recursos vocals -
Period: to
APARICIÓ DE LA TELEVISIÓ
La televisió va començar a suposar una gran amenaça per l'indústria del cinema.
1948: la indústria del cine va pendre mesures per aquesta amenaça.
El món de les bandes sonores va començar a trontollar. -
SOROLLISME
Defensaven el soroll a les composicions musicals. S'utilitza el soroll de les màquines.
Màxim exponent: Eric satie -
MÚSICA ELECTRÒNICA
És la conseqüència de la incorporació de la producció del so elèctric com a part de la composició musical.
Autor principal: K.Stockhausen -
MÚSICA CONCRETA
Gènere musical els fonaments tècnics del qual van ser originats per Pierre Schaeffer.
Màxims exponents: E.Varèse, P.Schaeffer i R.Henry. -
MÚSICA ESTOCÀSTICA
Derivació de l'aleatòria.
Es compon fent servir ordinadors.
Màxim exponent: L.Xanakús -
MÚSICA INTUÏTIVA
La partitura es una imatgea partir de la qual l'intèrpretimrovisa seguint les indicacions del compositor. -
ROCK
Neix als EEUU.
Antecedents en el blues.
Instrument important: piano, saxòfon i guitarra elèctrica.
GÈNERES DEL ROCK:
ANYS50: rock instrumental, boogie woogie, etc.
ANYS 60: blues rock, folk rock, etc.
ANYS 70: Hard rock, latin rock, country rock, etc.
ANYS 80: Alternatiu, electro pop, metal, etc.
ANYS 90: Heavy rock, rave, black metal, etc. -
ANUNCI COLA-CAO
La canço del Colacao, creada l'any 1947 per Aureli Jordi, és un exemple d'una canço que ha ajudat ha que aquest anunci passes a l'història. -
MOON RIVER (banda sonora)
Moon river és una banda sonora creada per J. Mercer i H. MAncini per a la pel·lícula ESmorxar amb diamants.
Aquesta banda sonora no tenia res a veure amb les imatges. Creada per remuntar la davallada d'espectadors amb l'aparició de la televisió. -
ANUNCI COCACOLA
Aquest anunci tenia una canço associada al missatge de pau. Ha passat a la història. -
MINIMALISME
Repetició reiterada d'uns quants elements musicals i amb pocs canvis al llarg de la peça per tal deseduir i hipnotitzar l'oient.
Exponents: La monte young, S. Reich i P.Glas -
ANUNCIS ESTRELLA DAMM
Els anuncis són un clar exemple de música en la publicitat. Cada any la marca estrella damm treu un anunci amb una canço diferent que fa que siguin especials.