-
476
Cants Gregorians
Era vocal, auster, uniforme i monòdic (a una sola veu), cantat per homes en llatí, sense acompanyament d'instruments i amb ritme lliure. Tenia una funció auxiliar a l'oració, els salms, els himnes i la missa.
Video -
Period: 476 to 1453
EDAT MITJANA
La música de l'Edat Mitjana evoluciona de la mà del cristianisme gràcies als cants i himnes litúrgics. El desenvolupament de l'escriptura musical i els inicis de la polifonia van marcar un abans i un després en la música occidental. Tampoc podem oblidar el paper dels joglars i trobadors que acostaven al poble música, dansa i històries èpiques. Tambè va destacar la textura monòdica, on totes les veus i instruments que intervenen executen simultàniament la mateixa melodia, a l'uníson. -
477
Instruments musicals de la Edat Mitjana
En el cas de la música religiosa, el panorama era molt limitat a causa del fet que a l'església l'únic instrument permès era l'orgue, sense tenir en compte la veu humana.
L'objectiu principal dels instruments en aquesta època era acompanyar les seves aclamacions o divertiments, així que s'optava per instruments de vent i de corda, que eren majoritàriament de fàcil transport.
Video -
991
Gido d'Arezzo (991-1033)
Teòric de la música medieval. Fou el creador de la notació musical moderna o solfeig, que reemplaçà el sistema de notació neumàtic, i per això se'l considera el pare de la música occidental. -
1001
Trobadors
Eren poetes molt enginyosos que sabien música. Solien ser nobles i sovint cantaven el seu amor impossible a una dama, casada amb un altre home. Però també escrivien versos per lloar els reis, o per atacar-los. Video -
1030
Tetragrama
Pauta musical inventada per Guido d'Arezzo formada per quatre línies paral·leles horitzontals, rectes i equidistants sobre les quals s'escrivien les notes i altres signes musicals en la notació quadrada medieval. -
1098
Hildegarda de Bingen (1098-1179)
Abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.
Predicava en públic per les places utilitzant música i text. Per a ella "igual que la paraula designa el cos, la simfonia designa l'esperit" -
1101
Joglars
Eren músics ambulants, que anaven sols o en petits grups. Actuaven tan bon punt trobaven un públic que els garantís un plat a taula i un jaç de palla per dormir. Vivien al marge de la societat i alguns els tenien mania, però gairebé tothom s’alegrava quan arribaven a la plaça de la seva vila!.
Audio -
1170
Ars Antiqua
Ars antiqua o ars vetus, és el terme que es refereix a la música polifònica d'un període no del tot concret però en tot cas anterior al segle XIV, que es va desenvolupar de manera especialment brillant a França i que va tenir com a principal manifestació el motet politextual.
En general el terme es limita a la música sacra, amb exclusió de la cançó profana dels trobadors, encara que de vegades s'utilitza per fer referència a més o menys tota la música europea del segle XIII i una mica abans. -
1213
Moniot d'Arras (1213-1239)
Compositor i poeta francès de la tradició trouvère. Era monjo de l'abadia d'Arras al nord de França. Les seves cançons eren monofòniques segons la tradició del romanç pastoral i l'amor cortès; també va escriure cançons religioses. -
1240
Adam de la Halle (1240-1288)
Trobador nascut en el segle XIII. És reconegut especialment per ser l'autor del Jeu de Robin et Marion, una obra de teatre datada entre el 1270 i el 1280, amb cançons intercalades. És una de les poques peces dramàtiques del segle XIII occidental que ha sobreviscut. -
1250
Motet
Va aparèixer el motet per a veu solista, amb acompanyament instrumental. A la segona meitat de segle, els compositors franco-flamencs van fer del motet un gènere tan important com la missa. Es va convertir en una composició coral sobre cantus firmus, a la qual Josquin des Prés va donar la seva forma definitiva dins de la polifonia renaixentista.
Video -
1300
Guillaume de Machaut (1300-1377)
Va ser el més cèlebre escriptor i compositor francès del segle XIV. Va fixar les regles de les formes poètiques medievals (virolai, rondó, balada).
Va compondre la Missa de Notre-Dame a quatre veus, que és la primera missa polifònica que es coneix escrita per un compositor. -
1310
Ars Nova
Es coneix amb el nom de ars nova a l'època que es va desenvolupar al llarg de segle XIV. Va ser Philippe de Vitry compositor i teòric musical que va escriure un tractat titulat ars nova, qui va donar nom a aquest tipus de música. Amb l'ars nova la polifonia medieval arriba a la seva màxima perfecció. Guillaume de Machaut va ser un dels seus més destacats compositors. -
1325
Francesco Landini (1325-1397)
Compositor, organista, cantant, poeta, constructor d'instruments i astròleg italià. Va ser un dels compositors més famosos i reverenciats de la segona meitat del segle XIV i, sens dubte, el compositor italià més famós de l'època. -
1364
Polifonia
Composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge musical.
Les primeres formes polifòniques de la música occidental són:
* L'organum.
* Els discantus o discant
* El motet
Audio -
1450
Josquin des Prez (1450-1521)
Compositor del Renaixement, considerat el més famós compositor renaixentista europeu entre Guillaume Dufay, Tomás Luis de Victoria i Giovanni Pierluigi da Palestrina.
Josquin és àmpliament considerat per l'erudició musical com el primer mestre de l'estil de música vocal polifònica de l'alt Renaixement, que començava a sorgir en la seva època.
La tècnica i expressió magistrals van ser universalment imitades i admirades. -
1453
Instruments musicals de Renaixement
S'utilitzaven majoritàriament per a la interpretació de danses, fanfàrries i improvisacions, encare que tambè eren utilitzats per a la interpretació de la música culta occidental. Es creaven per tal d'imitar les tessitures de la veu humana. Entre ells hi havia:
* CORDA: Llaüt, Viola de Gamba, Viola de Gamba
* VENT: La flauta de bec, la corneta, el sacabutxos, la gralla, la baixada, pifres, orlos, cromornos
* DE TECLES: El clau, el cavicordio, l'orgue. Audio -
Period: 1453 to
RENAIXEMENT
El Renaixement musical destaca per la invenció del contrapunt, mentres que amb els anomenats madrigals i els motets, es potència la veu humana. Els autors més destacats d'aquesta època són Josquin des Prezz, Giovanni Palestrina i Tomás Luis de Victoria. En 1480 apareix per primera vegada a Europa la partitura impresa.
Sorgeixen un gran nombre de formes musicals i amb elles diferents escoles com la flamenca, la francesa, la italiana, l'anglesa, l'alemanya i l'espanyola. -
1477
Contrapunt
El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies. Durant la història de la música occidental, aquesta tècnica s'ha desenvolupat tant de forma oral com en composicions escrites. Els compositors prendien una melodia preexistent, anomenada cantus firmus (de el llatí, "melodia fixa") i afegir-li una o més parts o veus. -
1525
Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594)
Compositor de música sacra i el representant més conegut de l'Escola romana de composició musical del segle XVI. Va tenir una influència duradora en el desenvolupament de la música eclesiàstica i secular a Europa, especialment en el desenvolupament del contrapunt, i la seva obra es considera la culminació de la polifonia renaixentista. -
1533
Madrigal
Composició de tres a sis veus sobre un text secular, sovint en italià. Musicalment reconeix orígens en la frottola, posseeix una lletra profana, harmonia contrapuntística, i llenguatge popular.
Audio -
1543
William Byrd (1543-1623)
Compositor anglès més famós dels últims anys, de l'època dels Tudor. Va utilitzar molts dels gèneres musicals que existien a Anglaterra en aquella època, incloent diverses formes de música sagrada i polifonia profana, música per a teclat i música de ministrers. -
1548
Tomás Luis de Victoria (1548-1611)
Sacerdot catòlic, mestre de capella i cèlebre compositor polifonista del renaixement espanyol. Se li ha considerat un dels compositors més rellevants i avançats de la seva època, amb un estil innovador que va anunciar l'imminent barroc. -
1567
Claudio Monteverdi (1567-1643)
Compositor, violagambista, cantant, director de cor i sacerdot italià. Va compondre tant música secular com sacra i va marcar la transició entre la tradició polifònica i madrigalista de segle XVI i el naixement del drama líric i de l'òpera al segle XVII. -
Period: 1580 to
BARROC
-
Heinrich Schütz (1585-1672)
Organista i compositor alemany, generalment recordat com un dels més importants compositors alemanys abans de Johann Sebastian Bach i sovint considerat un dels principals del segle XVII, al costat de Claudio Monteverdi. -
Castrati
S'utilitzava per referir-se al cantant sotmès de nen a una castració per conservar la seva veu aguda. S'aconseguia que els nens que ja havien demostrat tenir especials dots per al cant mantinguessin, d'adults, una tessitura aguda capaç d'interpretar veus característiques de papers femenins. -
Orquestres petites
L'orquestra neix gràcies a la perfecció tècnica dels instruments de corda fregada. Estava constituïda bàsicament per aquesta secció i el baix continu, en el qual destacava el clau. A més, s'incloïen instruments de vent fusta, vent metall i de percussió, en funció de cada composició. Una formació mitjana constava del voltant de vint músics.
Video -
Baix continu
És una codificació de l'harmonia. A l'emprar aquesta tècnica, el compositor crea la veu de baix però no especifica el contrapunt o els acords del ripieno, que deixa a càrrec del o dels intèrprets. El baix continu pot estar xifrat, amb xifres anotades que representen la posició de les notes dels acords corresponents, per guiar l'executant.
El baix continu és executat per un o diversos instruments, típicament un instrument polifònic i harmònic. -
Period: to
BARROC MUSICAL
Comença a finals de segle XVI, amb la representació de les primeres òperes de Monteverdi a Florència, i acaba amb la mort de Johann Sebastian Bach, en 1750.
La música instrumental es basa en un ritme fix i el baix continu sobre el qual es desenvolupen complicades melodies.
Es desenvolupa majorment a Italia i Alemanya encara que també França i Anglaterra.
En aquesta època es van perfeccionar molts instruments, com el violí, i es va inventar el pianoforte, antecedent de el piano. -
Orfeu
És una òpera composta per un pròleg i cinc actes amb música de Claudio Monteverdi i llibret en italià d'Alessandro Striggio el Jove. Es tracta d'una de les primeres obres que es van catalogar com a òpera. Va ser composta per als carnavals a Màntua. Es va estrenar a l'Accademia degl'Invaghiti, a Màntua.
Video -
Òpera
La primer composició considerada òpera, abans denominades faules musicals, va ser Dafne, de 1597, de Peri i Corsi, i text de Rinuccini. Un altre compositor important d'òperes va ser Claudio Monteverdi.
L'òpera sorgeix com un drama amb música. El text era molt important, al començament, més que la pròpia música.
L'òpera reuneix diverses arts en escena: La música, la literatura, l'escenografia, el vestuari, la dansa. -
Jean-Baptiste Lully (1632-1687)
Compositor, instrumentista i ballarí francoitalià, lligat a la figura i regnat de Lluís XIV. Iniciador de l'òpera a França i creador de la "tragèdia lírica", forma genuïna que reuneix el sentit estètic francès amb el ballet. -
Sistema tonal
El sistema tonal, implica una determinada organització jeràrquica de les relacions entre les diferents alçades en funció de la consonància sonora pel que fa al centre tonal o tònica, que és una nota, la seva acord i la seva escala diatònica. El grau de consonància s'anomena «funció tonal» o «diatònica», el paràmetre fonamental és l'interval que cada nota forma a partir de la nota tònica. Aquest sistema és el predominant en la música d'origen europeu des del segle XVI al XIX. -
Johann Pachelbel (1653-1706)
Destacat compositor, clavecinista i organista alemany. Es troba entre els més importants músics de la generació anterior a Johann Sebastian Bach. Entre les seves nombroses composicions cal esmentar el seu cèlebre Cànon en re major, escrit per a tres violins i baix continu. A més de compondre una gran quantitat d'obres sacres i seculars, va contribuir a el desenvolupament del preludi de coral i fuga, el que li va guanyar un lloc entre els compositors més importants de l'era barroca. -
Henry Purcell (1659-1695)
Compositor anglès del barroc. Considerat un dels millors compositors anglesos de tots els temps, va incorporar a la seva música elements estilístics francesos i italians, generant un estil propi anglès de música barroca. -
Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741)
Compositor, violinista, empresari, professor i sacerdot catòlic venecià de el Barroc. Era anomenat Il prete rosso ( «El capellà roig») per ser sacerdot i pèl-roig. Se'l considera un dels més grans compositors barrocs, la seva influència durant la seva vida es va estendre per tot Europa i va ser fonamental en el desenvolupament de la música instrumental de Johann Sebastian Bach. -
Georg Philipp Telemann (1681-1767)
Compositor barroc alemany, encara que la seva obra també va tenir característiques de principis de el classicisme. Està considerat el compositor més prolífic de la història de la música. -
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Compositor, clavecinista i teòric musical francès, molt influent en l'època barroca. Va reemplaçar a Jean-Baptiste Lully com el compositor dominant de l'òpera francesa i va ser durament atacat per aquells que preferien l'estil del seu predecessor. -
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Compositor, director d'orquestra, violinista, violagambista, mestre de capella, cantor i professor alemany del període barroc. Va ser el membre més important d'una de les famílies de músics més destacades de la història, Va tenir una gran fama com a organista i clavecinista a tot Europa per la seva gran tècnica i capacitat d'improvisar música al teclat. A més de l'orgue i del clavecí, tocava el violí i la viola de gamba.
La seva fecunda obra és considerada el cim de la música barroca. -
Domenico Scarlatti (1685-1757)
Compositor italià establert a Espanya, on va compondre gairebé totes les seves sonates per a clavicèmbal, per les quals és universalment reconegut. El seu estil va evolucionar cap al preclàssic. -
Georg Friedrich Händel (1685-1759)
Compositor alemany, considerat una de les figures cimera de la història de la música i un dels més influents compositors de la música occidental i universal. És el primer compositor modern a haver adaptat i enfocat la seva música per a satisfer els gustos i necessitats de el públic, en comptes dels de la noblesa i dels mecenes, com era habitual.
Va marcar tota una època en la música anglesa, sent el primer gran mestre de la música basada en la tècnica de l'homofonia. -
Invenció del piano
Inventat pel paduà Bartolomeo Cristofori a la cort florentina dels Mèdici. -
Franz Joseph Haydn (1732-1809)
Músic virtuós, un compositor de gran magnitud considerat com un dels màxims representants del Classicisme i el Pare de la Simfonia moderna. -
Orquestes mitjanes
L'orquestra clàssica estava fonamentada sobre els instruments de la família de la corda, dividida en violins primers, violins segons, violes, violoncels i contrabaixos,
Durant els primers anys l'orquestra estava formada per la secció de corda, 2 oboès i 2 trompes. Es van anar unint instruments com les flautes travesseres, els fagots, les trompetes i els timbals. A aquests els acompanyaven el clau o l'orgue. Les trompes i trompetes i la seva missió harmònica va enterrar el baix continu. -
Instruments musicals del Classicisme
Sorgeixen instruments com el Arpeggione, el clarinet i el piano, que es va imposar sobre el clau , ocupant un lloc central en la música de cambra i fins i tot concerts solistes. Si bé la majoria dels instruments simfònics ja existien des del Barroc, molts d'ells aconsegueixen la maduresa com el fagot, oboè i el contrabaix. Altres perden vigència gairebé fins a la seva extinció: viola de gamba, clavicordi, dolçaina, flauta dolça baixada, llaüt, etc.
Video -
Orgue de tubs
L'orgue és un instrument musical que produeix so al conduir aire insuflat per mitjà d'una turbina amb una manxa, a través d'uns tubs preseleccionats des d'un teclat. L'orgue funciona amb aire a pressió. Això s'aconsegueix amb dos elements anomenats plecs: la manxa d'alimentació, que subministra l'aire i l'introdueix a la manxa de dipòsit o de pressió, que manté sempre igual la pressió en l'aire encara que sonin un o diversos tubs alhora.
Video -
Period: to
CLASSICISME
Dins d'aquest període es van assolir qualitats com l'equilibri, l'alliberament de l'excés d'ornaments i floritures, o la perfecció en la forma. En general es va desenvolupar un nou concepte de melodia, harmonia i forma.
Els dos compositors clàssics per excel·lència són Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven. -
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Compositor, pianista, director d'orquestra i professor de l'antic Arquebisbat de Salzburg, Mestre del Classicisme, considerat com un dels músics més influents i destacats de la història. En la seva infantesa més primerenca, Mozart va mostrar una capacitat prodigiosa en el domini d'instruments de teclat i del violí. Amb tan sols cinc anys ja componia obres musicals i les seves interpretacions eren de l'estima de l'aristocràcia i reialesa europea. -
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Compositor, director d'orquestra, pianista i professor de piano alemany. És considerat un dels compositors més importants de la història de la música i el seu llegat ha influït en l'evolució posterior d'aquest art.
Sent l'últim gran representant del classicisme vienès va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme, influint en diversitat d'obres musicals del segle XIX. Va expressar en nombrosos gèneres, sent les simfonies la font principal de la seva popularitat. -
Gioachino Rossini (1792-1868)
Compositor italià que va guanyar fama per les seves 39 òperes, encara que també va escriure moltes cançons, algunes peces de música de cambra i piano i una mica de música sacra. Va establir nous estàndards tant per a l'òpera còmica com per a la seriosa abans de retirar-se de la composició a gran escala quan encara era a la trentena d'edat, en l'apogeu de la seva popularitat.