-
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918 -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Period: to
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 es cuan va ser la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració, i l'1 d'abril de 1939 la final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco. -
Period: to
República d'esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre. -
Reforma agrària
Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària. -
Reforma religiosa i escolar
Las principales causas del surgimiento de la reforma protestante fueron: La venta de indulgencias por parte de las autoridades de la iglesia católica y la acumulación progresiva de bienes materiales, brindando un mensaje totalmente contradictorio. -
Reforma
Es coneix com Reforma protestant, o simplement la Reforma, a el moviment religiós cristià, iniciat a Alemanya al segle XVI per Martí Luter, que va portar a un cisma de l'Església catòlica per donar origen a nombroses esglésies agrupades sota la denominació de protestantisme. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. -
Pujada al poder de Hitler
El 23 de març de 1933, el parlament es reuneix a Berlín. A l'agenda està planejada una nova llei, la ' "llei de el poder" Aquesta permet a Hitler promulgar lleis, durant quatre anys, sense interferència de l'President o de Parlament alemany. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Period: to
República de dretes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola, i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant l'anomenat bienni conservador o bienni negre. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica. -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
Fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
També conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. -
Espanya es divideix en dos bàndols
Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències. -
Pacte de no-intervenció
Fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Period: to
El Front Popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. -
Period: to
Guerra civil espanyola
La Guerra Civil espanyola del 7 de juliol de 1936 al 1 d'abril de 1939, va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
Els Fets del Maig de 1937
Foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Bombardeig de Gernika
Va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. -
Anschluss
Es el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938. -
Conferència de Munich
es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera , el 1938, per resoldre la crisi dels Sudete, acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi. -
Bombardejos a Reus
Un dels episodis més durs de la Guerra Civil espanyola a la ciutat que va tenir lloc el 26 de març de 1938 -
Àvia materna
Va neixer a Abades (Segovia) i va viure la seva infantesa i joventud allà. Les dificultats que va tindre va ser que la seva mare es va quedar víuda amb 5 filles i van haver de treballar desde molt jovenetes . Fins els 27 anys que va vindre a Catalunya amb el seu marit.
Quan va arribar aqui una de les dificultats que va tindre va el desplaçament, el transport i la pecurialitat de la vivenda ja que van viure al Castell d'Escornalbou. -
Àvi patern
Va neixe a Ubeda ( Jaen) i va viure fins els 7 anys que va vindre a Tarragona, amb la seva mare que era viuda i 4 germans.
Les dificultats que van tindre es qu va haver de treballar molt aviat amb 13 anys cuidant una masia. -
Guerra llampec
és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. -
Pacte d'Acer
El Pacte d'Acer ,oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra. -
Invasió de Polònia
La Campanya o invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. -
Entrada dels nacionals a Reus
L’ocupació es va produir el 15 de gener de 1939 a les 12.00 hores del migdia després de dos anys i set mesos de guerra i va suposar el final de la Guerra Civil Espanyola a la ciutat -
Caiguda de Catalunya
Va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència. -
Final de la guerra
Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat (format per la Falange espanyola i altres grups conservadors), va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria de el bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant. -
Period: to
Dictadura del general Franco
La dictadura de Francisco Franco o règim franquista, va ser el període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco de la Prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament de l'franquisme; és a dir, des de la fi de la guerra civil el 1939 fins a la seva mort i successió en 1975.La seva àmplia dimensió temporal i la marcada presència de el propi Franco en tota ella fa que sovint s'utilitzi per designar-la l'expressió era de Franco -
Batalla d'Anglaterra
és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya, van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force -
Ocupació de París
L'Ocupació alemanya de França en la Segona Guerra Mundial va ocórrer entre el 22 de juny de 1940 i desembre de 1944. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Lluís Companys i Jover el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940 fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. -
Àvia paterna
Va neixe a Fuente Obejuna ( Cordoba) i amb 5 anys va vindre a viure a Reus amb els seus pares i 7 germans. I amb 13 anys es va ficar a treballar. Les dificultats que va tindre quan era petita era les conseqüencia que hi havien en aquella epoca. -
Àvi matern
Va neixe a Illescas (Toledo) fins als 6 anys que va marxar a viure a Madrid. Les dificultats que va tindre es que la seva mare es va quedar víuda i per aixo va haver de marxar amb els seus tiets.
La seva infantesa va ser la de un nen normal fins que va anar a treballar a la provincia de Segovia on es va casar amb la seva muller.
Quan va vindre amb 25 anys a viure al Castell d' Escornalbou les dificultats van ser les mateixes per tots dos. -
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial -
Atac a Pearl Harbour
L'atac a Pearl Harbor va ser una ofensiva militar sorprenent efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor en el matí de l'diumenge 7 de desembre de 1941. -
Batalla de Stalingrad
La batalla de Stalingrad va ser un enfrontament bèl·lic entre l'Exèrcit Vermell de la Unió Soviètica i la Wehrmacht de l'Alemanya nazi i els seus aliats de l'Eix pel control de la ciutat soviètica de Stalingrad -
Eix Roma-Berlin
Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els tres principals Poders de l'Eix eren: Alemanya, Itàlia i l'Imperi Japonès. -
Batalla de Guadalcanal
Batalla de Guadalcanal, codificada pels aliats com Operació Watchtower, es va desenvolupar entre el 7 d'agost de 1942 i el 9 de febrer de 1943 al voltant de l'illa de Guadalcanal en el marc de el front de el Pacífic de la Segona Guerra Mundial. Aquesta campanya militar va ser la major ofensiva llançada pels Aliats contra les forces de l'Imperi de Japó -
Desembarcament de Normandia
Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. -
Derrota del Tercer Reich
La fi de la Segona Guerra Mundial reuneix tant el tancament de teatre europeu a la Segona Guerra Mundial com la rendició d'Alemanya. Va tenir lloc entre finals d'abril i principis de maig de 1945 i finalitzaria, el 8 de maig de 1945, després de la signatura de la capitulació alemanya, a Berlín, entre els mariscals Keitel i Zhukov. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 i el 9 d'agost de 1945 per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. -
Judici de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional. -
ONU
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. -
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
Regnat de Joan Carles I
Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco.És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978. El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. Tot i la renúncia al tron, manté la dignitat de rei. -
Period: to
Transició democràtica
La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
En l'actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes d'Espanya.
És un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França -
Guerra del desert
La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units. -
Period: to
Regnat de Felip VI
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia, és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare.Seguint la numeració dels reis d'Aragó li correspondria el nom de Felip V d'Aragó.
