Mapa lenguas catalanas

Història de la llengia catalana

  • Period: 2 BCE to 5

    Llatí vulgar

    La majoria dels pobladors dels territoris d'on es parla ara el català és el llatí vulgar.
  • Period: 5 to 8

    Protoromanç català

    La fi de l'imperi romà accelera el procés de descomposició del llatí vulgar en les diverses llengües romàniques. La fase de transició entre el llatí vulgar i el català s'anomena protoromàntic català.
  • Period: 1060 to 1080

    Primers textos al català

    Homilies d'Organyà- un conjunt de sis sermons de missa
    Llibre dels jutges- la traducció al català del codi legislatiu visigòtic.
  • Period: 1101 to 401

    Llengua de cultura

    El català esdevé una llengua de cultura.
  • Period: 1229 to 1238

    Expansió del català

    Jaume I va protagonitzar la primera gran expansió peninsular i mediterrània del català, incorporant al domini lingüístic dos extensos territoris: les Illes Balears i el País Valencià.
  • Period: 1232 to 1316

    Ramon Llull

    Va ser la primera gran figura catalana, autor de les primeres obres científiques i filosòfiques.
  • 1301

    Llengua d'Estat

    Llengua d'Estat
    El català esdevé una llengua d'Estat i de comerç internacional: paper que exerceixen en institucions de govern com la Generalitat.
  • Period: 1324 to 1397

    L'expansió del català continua

    L'expansió del català continua per terres mediterrànies: Sardenya, Sicília i fins i tot a Grècia. En el terreny lingüístic han quedat testimonis d'aquest període. A la ciutat de l'Alguer encara es parla l'alguerès: la qual incorpora uns quatre mil mots d'origen català.
  • 1401

    Influència del castellà al català

    La llengua popular comença a fer ús de mots d'origen castellà, aquests mots van ser acceptats per l'Institut d'Estudis Catalans al corpus lèxic del català.
  • 1479

    Castellanització

    Castellanització
    El matrimoni de Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella enforteix l'hegemonia política i econòmica del regne castellà. L'Aragó experimenta un procés de castellanització lingüística i cultural.
  • 1487

    Inquisició

    Inquisició
    Va fomentar el castellà com a llengua de cultura religiosa.
  • Period: 1520 to 1523

    El castellà conquereix terreny

    El castellà conquereix terreny en els àmbits cortesà i cultural català.
  • Superstrat àrab

    Superstrat àrab
    La llarga i notable influència que exerceixen els parlants de l'algaravia es reflecteix en una gran quantitat de mots comuns i topònims que han passat al català i que formen el superstrat àrab.
  • Tractat dels Pirineus

    A la Catalunya del Nord, l'Estat francès sotmet la llengua catalana tota mena de prohibicions i imposa com a llengua de l'administració i de l'escola al francès. A la resta del territori català continua sent la llengua oral i d'ús habitual i exclusiu de la població i la llengua de la cultura popular.
  • Decret de Nova Planta

    La conseqüència més greu és la promulgació per part del nou rei Felip V, va ser l'abolició de totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya.
    A part, es prohibeix l'ús oficial i acadèmic del català.
  • La Renaixença

    La Renaixença
    La publicació del poema La pàtria, s'ha pres com a símbol de Renaixença. La Renaixença respon a altres factors socioeconòmics i culturals:
    - societat rural
    -Triomf entre els intel·lectuals catalans del romanticisme
    -La recuperació d'una literatura catalana
    -El naixement de la filologia catalana
    -La generalització del català com a llengua del teatre
    -L'entrada del català en els mitjans de comunicació moderns.
  • Catalanisme polític

    El catalanisme polític es fa cada cop més present i representatiu. Així, Enric Prat de la Riba, lidera el moviment Solidaritat Catalana, en el qual es reuneixen grups polítics que comparteixen els plantejaments catalanistes.
  • La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

    Va ser fundada, per tal de posar fi al desgavell normatiu i codificar la llengua.
  • Pompeu Fabra

    Pompeu Fabra
    El secretari de la Secció Filològica de l'IEC i autèntic responsable científic de la normalització fou Pompeu Fabra. Fabra va escometre la depuració i la normativització de la llengua en tres etapes.
  • La tasca ortogràfica

    Es van promulgar les Normes ortogràfiques.
  • La tasca ortogràfica

    Aparegué el Diccionari ortogràfic.
  • La tasca morfosintàctica

    La tasca morfosintàctica
    La Gramàtica catalana, primera gramàtica oficial de l'IEC.
  • Period: to

    Període republicà

    El breu període republicà significa un moment d'intensa recuperació i de normalitat de la llengua catalana.
  • La tasca lèxica

    Culminà la codificació del català vigent amb l'aparició del primer diccionari normatiu: el Diccionari general de la llengua catalana.
  • Period: to

    Guerra Civil

    El triomf de la revolta posa fi a la República significant l'inici del mes implacable període de persecució polític de la llengua i cultura catalana.
  • Escletxes de llibertat

    Escletxes de llibertat
    Enmig de la dictadura la llengua i la cultura catalanes comencen a recuperar espais públics:
    -Apareix l'Òmnium Cultural, que promou l'ensenyament del català a adults.
    -Es funden revistes.
    -Neix la Nova Cançó
    -La literatura catalana continua viva
  • Period: to

    Transformació sociolingüística

    La població autòctona esdevé per primera vegada bilingüe. Però per altre banda s'hi instal·len tres milions d'immigrants de tota Espanya. Amb l'exclusió del català de la vida política, social i educativa va fer que comencés un procés de castellanització. Al final del franquisme, el català és una llengua minoritzada.
  • Fi del franquisme

    El fi del franquisme va donar pas a un règim democràtic i autonòmic que va reconèixer l'estatus del català com a llengua oficial dels Països Catalans. El català també és cooficial a les Illes Balears i al País Valencià.