-
3500 BCE
L' ÀBAC
És una eina que serveix per fer càlculs aritmètics manualment.
Es diu que van ser els egipsis qui van invantar aquesta eina i més tarda, el xinesos la van perfeccionar. -
830
ALGORISME
El matemàtic i enginyer persa Musa al-Juarismi va inventar l'algorisme, és a dir, la resolució metòdica de problemes d'àlgebra i càlcul numèric mitjançant una llista ben definida, ordenada i finita d'operacions. -
LOGARITME NEPERIÀ
L'escocès John Napier inventa el logaritme neperià, que va aconseguir simplificar el càlcul de multiplicacions i divisions reduint-lo a un càlcul amb sumes i restes. -
L'ÀBAC NAPERIÀ
L’àbac neperià és un mecanisme ideat per John Napier (Edimburg, 1550-1617) per facilitar el càlcul elemental, especialment les multiplicacions però també les divisions i les arrels quadrades.
Es tracta d’un conjunt de fustes o llistons en cada un dels quals hi trobam una taula de multiplicar. -
REGLA DE CÀLCUL
L'anglès Edmund Gunter inventa la regla de càlcul, instrument manual utilitzat des de llavors fins a l'aparició de la calculadora electrònica per fer operacions aritmètiques. -
MÀQUINA DE CALCULAR (RECHENEUHR)
L'alemany Wilhelm Shickard inventa la primera màquina de calcular, un aparell que permetia fer operacions aritmètiques de forma completament mecànica, el Rechenuhr o rellotge calculador. Aquesta calculadora utilitzava un complex sistema de varetes i engranatges que mecanitzava les operacions. -
PASCALINA
El filòsof i matemàtic francès Blaise Pascal va construir la primera sumadora mecànica, que es va cridar Pascalina, i que funcionava amb un complicat mecanisme d'engranatges i rodes: la rotació completa d'una de les rodes dentades feia girar un pas a la roda següent. La Pascalina només realitzava sumes i restes. -
MÀQUINA CALCULADORA DE LEIBNIZ
El filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz inventa una màquina capaç de multiplicar i dividir. Va ser el primer prototip del que seria l'aritmòmetre. -
ARITMÒMETRE
Va ser l'evolució de la màquina calculadora construïda per Leibniz l'any 1671. El principal mecanisme era l'anomenada roda de Leibniz.
Era capaç de realitzar les quatre operacions bàsiques (sumar, restar, multiplicar i dividir) de manera senzilla i sobretot sense errors amb resultats de fins a 12 xifres. -
TARGETES PERFORADES
El francès Joseph Jacquard inventa per a la seva màquina de teixir brocats una targeta perforada que controla el patró de funcionament de la màquina, una idea que seria emprada més endavant pels primers computadors. -
MÀQUINA ANALÍTICA
El matemàtic i inventor britànic Charles Babbage dissenya i intenta construir la primera computadora, de funcionament mecànic, una màquina de propòsit específic que es podia fer servir per calcular valors de funcions polinòmiques mitjançant el mètode de les diferències. -
RELÉ
El relé o relevador és un dispositiu electromagnètic. Funciona com un interruptor controlat per un circuit elèctric en el qual, per mitjà d'una bobina i un electroimant, s'acciona un joc d'un o diversos contactes que permeten obrir o tancar altres circuits elèctrics independents. Va ser inventat per Joseph Henry. -
ADA LOVELACE
La matemàtica Ada Lovelace comença a treballar al costat de Babbage en el que seria el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina.
Va suggerir la idea que les targetes perforades poguessin adaptar-se de manera que propiciaren que el motor de Babbage repetís certes operacions. A causa d'aquest suggeriment algunes persones consideren Lady Lovelace la primera programadora. -
ÀLGEBRA DE BOOLE
El lògic anglès George Boole publica el seu Àlgebra de Boole. El sistema de Boole va reduir a arguments lògics les permutacions de tres operadors bàsics algebraics: i, o, i no. A causa de el desenvolupament de l'àlgebra de Boole, Boole és considerat per molts com el pare de la teoria de la informàtica. -
PIANO LÒGIC
La primera màquina lògica a usar l'àlgebra de Boole per resoldre problemes més ràpid que humans, va ser inventada per William Stanley Jevons. La màquina, anomenada el piano lògic, va usar un alfabet de quatre termes lògics per resoldre sil·logismes complicats. -
CALCULADORA DE RAMON VEREA
Ramon Verea, qui vivia a la ciutat de Nova York, va inventar una calculadora amb una taula interna de multiplicació; això va ser molt més ràpid que usar acarreos o un altre mètode digital d'aquell temps. Ell no es va interessar en posar la seva obra en producció, només va voler mostrar que un espanyol podia inventar tant com un nord-americà. -
COMPTÓMETRE
Dorr Felt va desenvolupar la seva comptómetro, el qual va ser la primera calculadora que s'operava amb només pressionar tecles en comptes de, per exemple, lliscar rodes. -
MÀQUINA TABULADORA
El nord-americà Herman Hollerith inventa una màquina tabuladora aprofitant algunes de les idees de Babbage, que es va utilitzar per elaborar el cens dels Estats Units. Hollerith va fundar posteriorment la companyia que després es convertiria en IBM. -
MILIONÀRIA
El científic suís Otto Steiger desenvolupa la primera calculadora automàtica que es va fabricar i va emprar a escala industrial, coneguda com la Milionària. va automatitzar la invenció de Leibniz de 1673, i va ser fabricat per Hans W. Egli de Zuric. Originalment feta per negocis, la ciència va trobar immediatament un ús per a l'aparell, i diversos milers d'ells es van vendre en els quaranta anys que van seguir. -
TUB DE BUIT
El nord-americà Lee De Forest inventa el tub de buit. El Audion, com es deia, tenia tres elements dins d'una bombeta de l'vidre evacuada. Els elements eren capaços de trobar i amplificar senyals de ràdio rebudes d'una antena. El tub a el buit trobaria ús en diverses generacions primerenques de 5 computadores, al començament de 1930. -
IBM
És una reconeguda empresa multinacional nord-americana de tecnologia i consultoria amb seu a Armonk, Nova York. IBM fabrica i comercialitza maquinari i programari per a ordinadors, i ofereix serveis d'infraestructura, allotjament d'Internet, i consultoria en una àmplia gamma d'àrees relacionades amb la informàtica, des de computadores centrals fins nanotecnología. -
L'AJEDRECISTA
Leonardo Torres Quevedo construeix un Autòmat capaç de jugar a escacs que va cridar L'Ajedrecista i va ser donat a conèixer a el públic en 1914. -
FLIP-FLOP
Els inventors nord-americans WH Eccles i FW Jordan desenvolupen el primer circuit multivibrador o biestable (en lèxic electrònic flip-flop). El flip-flop va permetre dissenyar Circuits electrònics que podien tenir dos estats estables, alternativament, podent representar així el 0 com un estat i l'altre amb un 1. Això va formar la base de l'emmagatzematge i procés de el bit binari, estructura que utilitzen les actuals computadores . -
ARITMÒMETRE ELECTROMECÀNIC
Leonardo Torres Quevedo construeix el seu aritmómetro electromecànic, primera calculadora automàtica.
Aquest aritmómetre, completament automàtic, utilitza la tecnologia de relés usada en els antics telèfons, que oferia rapidesa de càlcul, possibilitat d'introduir circuits lògics i incipient memòria, tot i que fallava en la implementació de el programa, que seguia depenent de les característiques físiques de la màquina . -
MÀQUINA ENIGMA D'ARTHUR SCHERBIUS
Enigma era una màquina portàtil per a encriptar i desencriptar missatges, era una família de màquines criptogràfiques electromecàniques de rotor, desenvolupades i utilitzades durant la primera meitat del segle xx. Foren inventades per l'enginyer alemany Arthur Scherbius als darreres mesos de la Primera Guerra Mundial, i que diversos països adoptaren la màquina per emprar-la en l'àmbit governamental i militar, com és el cas de l'Alemanya nazi d'abans i durant la Segona Guerra Mundial. -
PORTA LÒGICA
Walther Bothe va crar una porta lògica, o comporta lògica, que és un dispositiu electrònic amb una funció booleana o altres funcions com ara sumar o restar, inclouen o exclouen segons les seves propietats lògiques. Es poden aplicar a tecnologia electrònica, elèctrica, mecànica, hidràulica i pneumàtica. Són circuits de commutació integrats en un xip. Experimentada amb relés o interruptors electromagnètics per aconseguir les condicions de cada comporta lògica -
MÀQUINA DIFERENCIAL
Vannevar Bush va construir una màquina diferencial parcialment electrònica, capaç de resoldre equacions diferencials. -
BOMBE
El bombe era un dispositiu electromecànic usat pels criptòlegs britànics per ajudar a desxifrar els senyals xifrats per la màquina alemanya Enigma durant la Segona Guerra mundial. L'Armada i l'Exèrcit dels Estats Units van produir màquines amb la mateixa especificació funcional, però dissenyades d'una manera diferent. El disseny inicial del bomber va ser produït el 1939 al Government Code and Cypher School a Bletchley Park per Alan Turing -
Z1
Konrad Zuse completa la primera computadora electromecànica, encara que no 100% operativa, la Z1. Això dóna començament a la primera generació d'ordinadors que ràpidament van començar a fer servir i als tubs de buit, aquesta generació abasta des de 1938 fins 1958 on s'inicia la segona generació. -
HEWLETT-PACKARD
Els enginyers William Hewlett i David Packard funden a Palo Alto, Califòrnia la companyia Hewlett-Packard. -
COMPLEX CALCULATOR
Samuel Williams i George Stibitz van completar en els laboratoris Bell una calculadora electro-mecànica que podia manejar nombres complexos. -
Z2
L'ordinador Z2, creat per Konrad Zuse durant l'etapa (1938-1939), va ser dissenyada a partir del Z1, ja que crear una màquina mecànica presentava algunes dificultats, i a aquesta se li van afegir relés telefònics. -
Z3
La computadora Z3, creada per Konrad Zuse el 1941, va ser la primera màquina programable i completament automàtica, característiques usades per definir a un ordinador. -
ABC
John Vincent Atanasoff i Clifford Edward Berry van completar una calculadora de propòsit especial per resoldre sistemes d'equacions lineals simultànies, la qual va ser cridada la "ABC" ( "Atanasoff Berry Computer"). -
COLOSSUS
Un equip dirigit per Alan Turing construeix el Colossus per desxifrar els missatges d'Enigma.
Colossus va ser un dels primers computadors digitals, emprats pels britànics per llegir les comunicacions xifrades alemanyes durant la Segona Guerra Mundial mitjançant Enigma. -
HARVARD MARK I
A Estats Units es va construir, a la Universitat de Harvard, la Harvard Mark I (primera màquina electromecànica), dissenyada per un equip encapçalat per Howard H. Aiken. -
EDSAC
Es posa un funcionament l'ordinador britànic EDSAC (Electronic Dilay Storage) construïda per Maurice Wilkes i un equip pertanyent a el laboratori de matemàtiques de la universitat de Cambridge, va ser inspirada en les idees que Neumann exposa en el seu esborrany. -
ENIAC
A la Universitat de Pennsilvània es construeix l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator), que va ser la primera computadora electrònica de propòsit general. Aquesta màquina ocupava tot un soterrani de la Universitat, tenia més de 17.000 tubs de buit, consumia 200 kW d'energia elèctrica i requeria tot un sistema d'aire condicionat; tenia la capacitat per a realitzar cinc mil cinc-operacions aritmètiques per segon. Dissenyada per John William Mauchly i John Presper Eckert. -
TRANSISTOR
En Laboratoris Bell, John Bardeen, Walter H. Brattain i William Shockley inventen el transistor.
És un dispositiu electrònic semiconductor utilitzat per lliurar un senyal de sortida en resposta a un senyal d'entrada. -
LA PRIMERA MEMORIA
Jay Forrester desenvolupa la primera memòria, la qual reemplaça els no fiables tubs al buit. -
EDVAC
Comença a operar la EDVAC, a diferència de l'ENIAC, no era decimal, sinó binària i va tenir el primer programa dissenyat per ser emmagatzemat. Dissenyada per John Von Neumann. -
IBM 650
IBM fabrica el seu primer ordinador a escala industrial, la IBM 650. S'amplia l'ús de l'llenguatge assemblador per a la programació de les computadores. Els ordinadors amb transistors reemplacen a les de vàlvules, marcant el començament de la segona generació d'ordinadors. -
LLENGUATGE DE PROGRAMACIÓ
Es desenvolupa el llenguatge de programació d'alt nivell Fortran. -
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Darthmouth fa una conferència a a partir de la qual neix el concepte d'intel·ligència artificial. -
IMPRESSORA DE MATRIU DE PUNTS
IBM posa a la venda la primera impressora de matriu de punts. -
CIRCUIT INTEGRAT (CHIP)
Jack S. Kilby construeix el primer circuit integrat. -
SPACEWAR, PRIMER VIDEOJOC
L'estudiant de l'MIT Steve Russell escriu el primer joc d'ordinador, anomenat Spacewar -
IBM 360
L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació d'ordinadors. Les plaques de circuit imprès amb múltiples components elementals passen a ser reemplaçades amb plaques de circuits integrats. -
PROGRAMMA 101
Olivetti llança, Programma 101, el primer ordinador d'escriptori. -
DISQUET
En IBM, David Noble -sota la direcció d'Alan Shugart- inventa el disquet (disc flexible). -
INTEL CORPORATION
Robert Noyce i Gordon Moore funden la corporació Intel. -
SISTEMA OPERATIU UNIX
Kenneth Thompson i Dennis Ritchie creen el sistema operatiu Unix. -
PRIMER CABLE DE FIBRA ÒPTICA
L'empresa Corning Glass Works ven comercialment el primer cable de fibra òptica. -
MICROPROCESSADOR
Intel presenta el primer processador comercial i alhora el primer xip microprocessador, l'Intel 4004. -
MAGNAVOX ODYSSEY
Primera consola de videojocs -
MICROSOFT
Bill Gates i Paul Allen funden Microsoft. -
APPLE
Steve Jobs, Steve Wozniak funden Apple al garatge de casa seva. -
COMPUTADORA PERSONAL (APPLE II)
Apple presenta el primer computador personal que es ven a gran escala, l'Apple II, desenvolupat per Steve Jobs i Steve Wozniak en un garatge. -
FULL DE CÀLCUL
Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, que més tard seria denominada VisiCalc. -
PACMAN
Toru Iwatani, de l'empresa Namco, crea el joc Pacman. -
PRIMER ORDINADOR PORTÀTIL
Generalment considerat com el primer ordinador portàtil, anunciat per Epson al novembre de 1981, encara que no es va començar a vendre àmpliament fins a 1983. -
IBM PC
Es llança a l'mercat l'IBM PC, que es convertiria en un èxit comercial, marcaria una revolució en el camp de la computació personal i definiria nous estàndards. -
SISTEMA OPERATIU MS-DOS
Microsoft treu a el mercat el sistema operatiu MS-DOS, que seria el més utilitzat en els IBM PC -
WINDOWS 1.0
Microsoft presenta el sistema operatiu Windows 1.0 -
TETRIS
El rus Alekséi Pázhitnov crea el joc Tetris. -
WWW
Tim Berners-Lee idea l'hipertext per crear el World Wide Web (www) una nova manera d'interactuar amb Internet. També va crear les bases de l'protocol de transmissió HTTP, el llenguatge de documents HTML i el concepte dels URL. -
LINUX
Linus Torvalds va començar a desenvolupar Linux, un sistema operatiu compatible amb Unix. -
INTERNET EXPLORER
Va ser una sèrie de navegadors web gràfics desenvolupat per Microsoft per al sistema operatiu Microsoft Windows des de 1995. Es va llançar per primera vegada com a part de l'paquet complementari Plus! per a Windows 95 aquest any. -
LA PRIMERA PLAYSTATION
Sony Computer Entertainment, llança a l'mercat la PlayStation, el primer controlador de videojoc en utilitzar un CD-ROM com a dispositiu d'entrada per accedir a les dades que constitueixen el videojoc. -
HOTMAIL
Sabeer Bhatia i Jack Smith funden Hotmail. -
802.11. (wifi)
EL IEEE crea la primera estàndard WLAN i la van cridar 802.11. -
GOOGLE
Larry Page i Serguei Brin funden Google Inc. -
PLAYSTATION 2
Sony Computer Entertainment, llança a l'mercat la PlayStation 2 -
XBOX
Microsoft llança a l'mercat la versió de la seva primera consola la Xbox, el primer Controlador d'videojoc en utilitzar un disc dur per emmagatzemar les dades dels Videojocs en comptes utilitzar Memory cards com es venia fent des de 1994 amb el Sony PlayStation. -
WIKIPEDIA
Viquipèdia lliure, va ser creada el 15 de gener de 2001 com projecte d'edició oberta que pretenia agilitar i flexibilitzar el desenvolupament de l'avui extinta enciclopèdia amb revisió per parells Nupedia, i ha crescut contínuament en nombre d'articles i d'edicions idiomàtiques fins l'actualitat. -
MOZILLA FIREFOX
Llançament de el navegador web Mozilla Firefox, anomenat en un primer moment Phoenix. -
FACEBOOK
Facebook va ser fundat inicialment per Mark Zuckerberg, estudiant d'informàtica a la Universitat Harvard[1] (Estats Units).
És una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc. La xarxa permet d'afegir gent com a amics, i enviar-los missatges i compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre altres coses. -
GOOGLE EARTH
És un programa informàtic que mostra un globus terraqüi virtual que permet visualitzar múltiple cartografia, basat en imatges de satèl·lit. -
YOUTUBE
És un lloc web d'origen nord-americà dedicat a compartir vídeos. Presenta una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals, així com continguts amateur com videoblogs i YouTube Gaming. Les persones que creen contingut per a aquesta plataforma generalment són conegudes com YouTubers. -
LA WII
Nintendo llança a mercat la versió de la seva consola la Wii -
IPHONE 2G
L'iPhone va ser un telèfon intel·ligent de gamma alta. Va ser la 1a generació de el dispositiu de telefonia mòbil d'Apple llançat en exclusiva per al mercat nord-americà el 2007. Després de l'aparició de les noves versions va ser conegut com iPhone 1 o iPhone 2G. -
MACBOOK AIR
Apple llança a l'mercat el MacBook Air, el qual, a l'sembla, és l'ordinador portàtil més prim de el món en aquest moment. -
SISTEMA ANDROID
Google, contraresta a Apple llançant el G1 amb el seu nou sistema Android per a mòbils. -
WHATSAPP
WhatsApp és un programa de propietat multiplataforma de missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents, propietat de Facebook. Va ser fundada el 2009 per Jan Koum -
IPAD
Apple Inc., llança a mercat la iPad amb Retina Display. -
SAMSUNG GALAXY S4
Samsung llança a l'mercat el Samsung Galaxy S4. -
PLAYSTATION 4
Sony Computer Entertainment, llança a l'mercat la PlayStation 4 de les primeres consoles de vuitena generació, amb un processador AMD x86-64 Jaguar Octa-Core (8 nuclis). Que actualment la seguim utilitzan. -
IPHONE 5S
Apple Inc., llança a l'mercat la nova versió de l'iPhone 5S (amb un nou Home botton d'empremtes dactilars). -
NINTENDO SWITCH
Nintendo lanza al mercado la Nintendo Switch, la primera consola híbrida de la compañía y con 2 controles separables llamados Joy-Con.
