-
201 BCE
L'àbac.
El primer àbac era molt rudimentari, constava d'una caixa de fusta plena de sorra en la qual es feien solcs en els quals es posaven una sèrie de pedres fins a arribar a 10 i es passava al següent solc. Més endavant es va perfeccionar substituint els solcs per varetes amb fitxes per a marcar les centenes, les desenes i les unitats.
Amb un àbac es poden realitzar sumes, restes, multiplicacions i divisions, i fins i tot operacions més complexes com a arrels quadrades i potències. -
Les calculadores mecàniques
El físic i matemàtic francès Blas Pascal va desenvolupar en 1642 un calculador mecànic, primerament dit Màquina Aritmètica, i després Pascalina, capaç realitzar sumes i restes
mitjançant un sistema de rodes dentades.
En 1671, el baró alemany Gottfred Leibniz va millorar la màquina de Pascal gràcies al descobriment del tambor de dents desiguals, que li va permetre construir la Màquina Universal, capaç de realitzar sumes, restes, multiplicacions i divisions. -
La màquina analítica.
Aquest invent que va ser molt avançat per a l'època en què es trobaven. Tenia els següents components:
● Memòria per a guardar números.
● Una unitat aritmètic-lògica capaç de fer diferents operacions amb aquests números.
● Una unitat de control que permetia a la màquina fer les operacions en l'ordre correcte.
● Dispositius d'entrada per a poder introduir en la màquina les dades i les instruccions.
● Dispositius de sortida dels resultats obtinguts. -
La màquina tubuladora
Servia per a llegir i organitzar els arxius introduïts mitjançant unes targetes de cartó perforades. Es va emprar per primera vegada per a classificar el cens de 1890 dels Estats Units i va fer el treball en un temps rècord (3 anys en lloc dels 13 anys previstos). -
Les calculadores electromecàniques.
L'IBM Automatic Sequence Controlled Calculator (ASCC), més conegut com a Mark I, va ser el primer ordinador electromecànic, construït en la Universitat d'Harvard per Howard H. Aiken en 1944, amb la subvenció d'IBM. Tenia 760.000 rodes i 800 quilòmetres de cable i es basava en la
màquina analítica de Charles Babbage. -
Period: to
Ordinadors de primera generació.
La primera generació s'estén entre els anys 1945 i 1954. En ella, els ordinadors es caracteritzen per les seves memòries de vàlvules de buit i relés. Una altra característica era la seva complicada programació, ja que únicament podia emprar-se el llenguatge binari propi de la màquina o un altre una mica més evolucionat denominat llenguatge assemblador. Aquests ordinadors només s'empraven amb finalitats científiques o militars. -
Les màquines electròniques.
L'any 1945, tan sols un any després d'acabar el Mark 1 un equip de la universitat de Pennsilvània va dissenyar l’ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator), considerat el primer ordinador electrònic. L’ENIAC ocupava tot el primer pis de la universitat de Filadèlfia, pesava 30 tones i contenia 18.200 vàlvules electròniques que consumien prop de 200 quilowatts, quan es posava en marxa les llums de l'oest de la ciutat parpellejaven. -
Period: to
Ordinadors de segona generació.
Aquesta generació tenia nombroses
millores:
● Operaven en microsegons, és a dir, eren molt més veloços.
● Tenien una mida molt més reduïda.
● Es va començar a dotar als ordinadors de dispositius de sortida entre les quals
destaquen les impressores.
● Es va generalitzar l'ús de discos i de cintes relativament reduïts.
● Es van idear nous llenguatges de programació. -
Period: to
Ordinadors de tercera generació.
Els circuits integrats comencen a substituir els transistors, això produeix un gran avanç per diverses raons:
● Els circuits ocupaven per cada element 0,002 mil·límetres quadrats i constaven de 5000
elements així que la grandària era molt menor.
● Eren més barats fonamentalment perquè els circuits estaven compostos majorment de
silici un material molt abundant en l'escorça terrestre.
● La velocitat de càlcul era 1000 vegades major i els elements perifèrics també eren més
ràpids. -
Ordinadors de quarta generació.
El principal canvi dels ordinadors actuals, és la introducció d'un microprocessador, és a dir, un
dispositiu electrònic que conté la unitat de control de l'ordinador, el primer microprocessador va ser
fabricat en 1972 per l'empresa INTEL. -
Ordinadors de cinquena generació.
Durant aquest període es desenvolupen tecnologies noves com la multimèdia, els sistemes
experts o el paral·lelisme massiu, totes elles descansant en els ordinadors més actuals i potents.
També s'ha produït un espectacular augment de l'ordinador com un mitjà més de comunicació,
gràcies sobretot a la popularització d'Internet i a les possibilitats i facilitat d'ús que les tècniques
multimèdia proporcionen.