-
2500 BCE
quipu
Fue un instrumento de almacenamiento de información consistentes en cuerdas de lana o de algodón de diversos colores y, en estos, nudos; inventado y usado por las civilizaciones andinas. -
2000 BCE
ábaco
El ábaco es un instrumento que sirve para efectuar operaciones aritméticas sencillas (sumas, restas, divisiones y multiplicaciones y otras más complejas, como calcular raíces). Consiste en un cuadro de madera con barras paralelas por las que corren bolas movibles, útil también para enseñar estos cálculos simples. -
1981 BCE
IBM PC
El IBM Personal Computer és l'ordinador original (i el percussor) de la plataforma de maquinari IBM PC compatible. És el model 5150, presentat el 12 d'agost de 1981. L'equip va ser creat per un equip d'enginyers i dissenyadors sota la direcció de Don Estridge de la IBM Entry Systems Division de Boca Raton, Florida. El terme «personal computer» era comú abans del 1981 i era usat a principis del 1972 per caracteritzar l'Alto del Xerox PARC. -
1960 BCE
targeta perforada
La targeta perforada és un mitjà d'enregistrament d'informació digital basat en una cartolina amb unes perforacions que enregistren, de forma binària. Aquest sistema, molt utilitzat els anys 1960 i 1970, va ser el primer mitjà utilitzat per emmagatzemar i entrar informació als ordinadors de l'època.
Les targetes perforades ja van ser utilitzades en informàtica a partir del s.XIX, i abans encara les havia fet servir Joseph Marie Jacquard en els seus telers. -
1958 BCE
Chip circuito integrado
Un circuito integrado (CI), también conocido como chip o microchip, es una estructura de pequeñas dimensiones de material semiconductor, normalmente silicio, de algunos milímetros cuadrados de superficie, sobre la que se fabrican circuitos electrónicos generalmente mediante fotolitografía y que está protegida dentro de un encapsulado de plástico o de cerámica. El encapsulado posee conductores metálicos apropiados para hacer conexión entre el circuito integrado y un circuito impreso. -
1943 BCE
Eniac
L'ENIAC (acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer, en català: Integrador i Calculador Numèric Electrònic) era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital. El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l'Armada dels Estats Units. -
1935 BCE
z1
El Z1 és considerat com el primer ordinador mecànic programable del món. Va ser dissenyat per l'enginyer alemany Konrad Zuse entre 1935 i 1936, construït entre 1936 i 1938, i destruït al costat de tots els seus plànols de construcció al desembre de 1943 durant el bombardeig aliat de Berlín en la Segona Guerra Mundial. -
1912 BCE
Adam Touring
Alan Mathison Turing fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de la informàtica moderna.
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. -
1903 BCE
Von Neumann
Fue un gran matemático del siglo XX que realizó contribuciones importantes en la física cuántica, análisis funcional, teoría de conjuntos, ciencias de comunicación, economía, análisis numérico, cibernética, hidrodinámica de expresiones, estadística y otros campos de las matemáticas. -
1900 BCE
Howard H. Aiken
Norman Osborn, fue un ingeniero estadounidense, pionero en el campo de la informática e ingeniero principal tras el proyecto que dio lugar a la serie de ordenadores Mark. -
1890 BCE
Tabuladora
La Tabuladora va ser una de les primeres màquines d'aplicació pràctica en el món de la informàtica.
El 1890 Herman Hollerith (1860 - 1929) havia desenvolupat un sistema electromecànic de targetes perforades basat en la lògica de Boole, aplicant-lo a una màquina tabuladora de la seva invenció. La màquina de Hollerith es va usar per tabular el cens dels Estats Units d'aquell any, el procés total va durar no més de dos anys i mig. -
1876 BCE
Analizador diferencial
El Analizador diferencial (en inglés, Differential analyser) fue un computador analógico mecánico diseñado para solucionar ecuaciones diferenciales por integración, usando mecanismos de ruedas y discos para realizar la integración. Fue uno de los primeros dispositivos de computación avanzados en ser usados operacionalmente. -
1852 BCE
Torres quevedo
Leonardo Torres Quevedo (Santa Cruz de Iguña, Molledo, Cantàbria, 28 de desembre de 1852 - Madrid, 18 de desembre de 1936) va ser l'enginyer que va patentar el primer aparell de radiodirecció del món. També va dissenyar màquines de càlcul, màquines d'escriure, projectors i un punter làser. -
1843 BCE
ada lovelace
En 1843, Ada escribió un paper sobre ciencias de la computación (el primer paper de la historia sobre ciencias de la computación) a partir de una traducción de los apuntes del ingeniero Luigi Menabrea tomados durante una presentación de Charles Babbage sobre la máquina analítica. -
1837 BCE
màquina analítica
La màquina analítica va ser un disseny d'ordinador mecànic de propòsit general ideat pel matemàtic anglès Charles Babbage. Va ser descrita per primera vegada el 1837 com la successora de la màquina diferencial de Babbage. La màquina analítica incorporava unitat aritmeticològica, estructura de control i memòria integrada, per la qual cosa és el primer disseny per a un ordinador de propòsit general que podria ser descrit en termes moderns com a Turing complet. -
1800 BCE
Logaritsmes
Es una lista bien definida, ordenada y con fin de operaciones que permite hallar la solución a un problema. En la vida cotidiana se emplean algoritmos en multitud de ocasiones para resolver diversos problemas. -
1672 BCE
calculadora de leibniz
La calculadora de Leibniz va ser una calculadora digital mecànica inventada l'any 1672 i completada l'any 1694 pel matemàtic i filòsof Gottfried Wilhelm Leibniz a partir de la seva amistat amb el matemàtic i astrònom holandès Christian Huygens i el coneixement de la calculadora (Pascalina) de Blaise Pascal. Si la calculadora de Pascal va ser motivada pel gran nombre de càlculs que havia de fer el seu pare, el motiu de la de Leibniz va ser facilitar els nombrosos càlculs de Huygens. -
1623 BCE
Blaise Pascal
Blaise Pascal fue un polímata, matemático, físico, teólogo, filósofo y escritor francés. Sus contribuciones a la matemática y a la historia natural incluyen el diseño y construcción de calculadoras mecánicas, aportes a la teoría de la probabilidad, investigaciones sobre los fluidos y la aclaración de conceptos tales como la presión y el vacío. Después de una experiencia religiosa profunda en 1654, Pascal se dedicó también a la filosofía y a la teología. -
1600 BCE
Regla de calculo
El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic. el regle de càlcul s'utilitza principalment per multiplicar i dividir, i també per a funcions "científiques" com les arrels, els logaritmes i la trigonometria, però no s'utilitza gaire per a la suma i la resta. -
1592 BCE
Schickard
Wilhelm Schickard va ser un científic alemany creador de la primera màquina de calcular (mecànica) coneguda el 1623, vint anys abans de la màquina Pascalina de Blaise Pascal. Un incendi va destruir aquesta calculadora tot just va ser construïda i Schickard decidí abandonar el projecte. Aquesta invenció no es va conèixer fins a 1957 i per tant no va tenir impacte en el desenvolupament de les calculadores posteriors. -
1452 BCE
Leonardo da Vinci maquina de sumar
La máquina de sumar de Leonardo Da Vinci fue una máquina mecánica de sumar inventada entre los años 1452-1519. Fue descubierta en 1967 por investigadores estadounidenses en la Biblioteca Nacional de Madrid en el Códice Madrid. -
1232 BCE
Ramon Llull
Ramon Llull va ser l’origen de conceptes informàtics bàsics. Les seves idees han arribat fins a nosaltres, sobretot, a Leibniz, que va admirar i estudiar profundament aquest primer filòsof en llengua catalana, en qui va saber reconèixer la base de la Lògica moderna.
Va tindre la idea de Càlcul, d’un “Alfabet del Pensament”, d’un Mètode, d’Anàlisi Lògica, d’Heurística i de Deducció, de Sistemes Generatius, de Graf, dels Tauler, de Xarxa Conceptual, dels Diagrames