-
3000 BCE
Invenció del abac per part dels babilonis
Aparell que servia per realitzar calculs senzills amb rapidessa -
1300
Primera calculadora rudimentaria
Va ser creada pel escoces John Napier per a convertir multiplicacions en sumes i divisions en restes. -
Calculadora Pascalina
La primera calculadora mecànica del món. Aquesta era capaz de sumar, restar, multiplicar i dividir. També podia guardar fins a 18 nombres en la seua memòria. -
Preordinadors: Maquina diferencial de Babbage
Charles Babbage (1793-1871) va crear un motor analític que permetia sumar, sostreure, multiplicar i dividir sense necessitat d'intervenció humana a una velocitat de 60 sumes per minut. -
Period: to
Computadors analògics avançats
Aquestos ordinadors van ser utilitzats avanç de la SGM i eren considerats l'estat del art. Eren capaços de fer matematiques simples i fer simulacions de baix cost. Els cientifics preveien un futur brillant per a la computació. -
Primers ordinadors digitals: Ordinador Z3
Ordinador creat pel alemany Konrad Zuse, va ser la primera màquina programable i completament automàtica de característiques usades per definir un ordinador. Estava construït amb 2200 relés, tenia una freqüència de refresc d'aproximadament 5 Hz, i una longitud de resposta de 22 bits. -
ENIAC
Era una màquina considerada la primera computadora d'ús general i totalment digital. Va ser dissenyat per al càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística.
Tenia 19.000 vàlvules de buit, 1500 relés, 7500 interruptors, milers de resistències, condensadors i inductors i 800 quilòmetres de cablejat, funcionant tot a una freqüència de rellotge de 100.000 cicles per segon. -
Period: to
Primera generació d'ordinadors: Màquines von Neumann
Per primera vegada es van fabricar per primera vegada ordinadors amb finalitat comercial.
Von Neumann decideix utilitzar el EINAC i simplificar-lo per a abaratir costos i millorar-lo. Acó ho fa utilitzant valules de buit.
En Von Neumann proposà cablar una sèrie d'instruccions i fer que aquestes s'executin sota un control central. A més proposa que els codis d'operació que havien de controlar les operacions s'emmagatzemin de manera similar a les dades en forma binària. -
Period: to
Segona generació d'ordinadors: Transistors
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit. Això dona lloc a la "segona generació" de computadors. -
IBM 7090
El seu antecessor, IBM 709, feia servir tubs de buit però en la IBM 7090 es van utilitzar ja transistors, aconseguint unes velocitats sis cops superiors que la seva antecessora. La IBM 7090 es va crear com un ordinador de propòsit general, però, com totes les computadores de la seva època, el seu disseny va donar importància a la velocitat en el càlcul científic. També es va utilitzar per negocis com a controlador d'estocs, comptabilitat de les empreses, etc. -
IBM 360
ls models System/360 més lents anunciats el 1964, oscil·laven en velocitat de 0,0018 a 0,034 MIPS; i els models més ràpids eren aproximadament 50 cops més ràpids amb 8 kB i fins a 8 MB de memòria interna principal, encara que aquesta última era inusual, i fins a 8 megabytes d'emmagatzematge més lent Large Core Storage (LCS). Un sistema gran podria tenir tan poc com 256 kB de memòria principal, però 512 kB, 768 kB o 1024 kB eren més comuns. -
Period: to
Tercera generació d'ordinadors
Les plaques de circuit imprès amb múltiples components passen a ser substituïdes pels circuits integrats. Aquests elements són unes plaquetes de silici anomenades xips, sobre la superfície de les quals es col·loca per mitjans especials unes impureses que fan les funcions de diversos components electrònics. -
Period: to
Quarta generació d'ordinadors
La base de la quarta generació fou la invenció del microprocessador. A diferència de les minicomputadores de tercera generació, que eren essencialment una versió reduïda d'ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són fonamentalment diferents. Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant cap intent de fer una versió de mida petita d'un minicomputador. -
Apple II
L'Apple II va ser el primer microordinador produït a gran escala. Va ser molt popular entre els usuaris domèstics, però també, a menor escala, va ser venut també a usuaris de negocis, per a aplicacions empresarials. Això va ser possible mercès a la introducció del primer full de càlcul per ordinador, que s'anomenà VisiCalc. Després del llançament del VisiCalc, les vendes de l'Apple II es van disparar de forma exponencial, ja que durant 2 anys es va vendre exclusivament per a l'Apple II.