-
2500 BCE
L'Àbac
L'àbac "taula" és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en
un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera. L'àbac generalment s'utilitza per realitzar les operacions aritmètiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). -
2500 BCE
QUIPU
El quipu era un estri per dur el registre i comptabilitat utilitzat en l'Imperi Inca i per la societat precedent en la regió andina. Els quipus estaven fets normalment de pèl filat de llama o alpaca que s'acolorien i es trenaven. També podria tractar-se de cordons de cotó. Després en aquestos cordells es codificaven valors numèrics en un sistema posicional de base decimal.
Aquests es van fer servir pels Incas fins la colonització d'Amèrica. -
L'àbac Neperià
John Napier crea el primer àbac neperià, que consisteix en una taula en que hi ha varetes neperianes cadascuna amb un número del 1 al 10 i els seus múltiples, facilitant així el calcul de multiplicacions a només sumes i restes -
La Primera Calculadora mecànica
La pascalina va ser la primera calculadora que funcionava a força de rodes i engranatges, inventada el 1642 pel filòsof i matemàtic francès Blaise Pascal (1623-1662). El primer nom que li va donar a la seva invenció va ser «màquina d'aritmètica». -
Aritmòmetre
L'aritmòmetre (Arithmometer en anglès) o calculador mecànic va ser l'evolució de la màquina calculadora construïda per Leibniz l'any 1694, el principal mecanisme de la qual era l'anomenada roda de Leibniz. -
La primera màquina d'escriure (primer teclat)
Després de més de 50 intents intentant fer la màquina d'escriure, Henry Mill la va inventar paral·lelament amb el fet de que també va inventar el primer teclat. -
Charles Babbage
Charles Babbage (26 de desembre de 1791 – 18 d'octubre de 1871) fou un matemàtic anglès i proto-científic de la computació. Babbage fou el primer que va tenir la idea de crear un ordinador. Part del mecanisme incomplet s'exhibeix al Museu de la Ciència de Londres. El 1991, treballant sobre els plans originals de Babbage, es va fabricar una rèplica que funcionava perfectament. -
El teler de Jacquard i la targeta perforada
Joseph Marie Jacquard inventa el teler de Jacquard, un teler que es programable (és la primera màquina programable) gràcies a les tarjetes perforades que Jacquard va inventar, fent així que es poguéssin fer disenys molt difícils facilment. -
La Primera màquina analítica
Charles Babbage s'el considera pare de l'ordenador i inventor de la maquina analítica. -
Relé
Joseph Henry va inventar el relé, que permita controlar l'etat dels conmutadors elèctrics (objecte que és capaç de controlar els circuits elèctrics), gràcies a l'electricitat. -
El tub del buit (màquina termoiònica)
Alexander Fleming va inventar el primer tub del buit anomenat diode però al 1907 Lee de Forest en va inventar un altre anomenat triode. Aquest invent serveix per regula la intensitat elèctrica a partir d'un electró negatiu en una banda i un positiu a l'altre i en que l'interior està completament buit. -
El Primer GPS
El primer GPS (Global Positioning System) de l' història va ser inventat per J. W. Jones l'any 1909 i es deia "Jones Live Map". En realitat es tractava d'una espècie de GPS que anava unit al odòmetre i feia girar un disc de paper amb una ruta entre dues ciutats. -
Alan Mathison Turing
Alan Mathison Turing, 1912-1954, va ser un matemàtic i se'l considera pare de la computació actual. va ajudar a desencriptar missatges dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, i en general un gran savi del segle XX. Resulta que era homosexual, i en aquella època,era un delicte. Vist el seu estat en el que estava, va decidir suïcidar-se fent servir una poma enverinada amb Cianur, i es creu que la poma d'Apple és en honor a Turing com a pare de la computació moderna. -
Z1
El Z1 és considerat com el primer ordinador mecànic programable del món. Va ser dissenyat per l'enginyer alemany Konrad Zuse entre 1935 i 1936, construït entre 1936 i 1938, i destruït al costat de tots els seus plànols de construcció al desembre de 1943 durant el bombardeig aliat de Berlín en la Segona Guerra Mundial. -
Z3
La computadora Z3, creada per Konrad Zuse el 1941, va ser la primera màquina programable i completament automàtica, característiques usades per definir a un ordinador. El Z3, de tecnologia electromecànica, estava construït amb 2300 relés, tenia una freqüència de rellotge de 5 Hz, i una longitud de paraula de 22 bits. -
Z4
L'ordinador Z4, dissenyat per l'enginyer alemany Konrad Zuse i construïda per la seva companyia Zuse KG entre 1941 i 1945, va ser lliurada a ETH Zürich a Suïssa al setembre de 1950. Va ser la primera computadora al món a ser venuda, vencent a la britànica Ferranti Mark I per cinc mesos ia la UNIVAC I per deu mesos. La Z4 va ser acabada en 1944, encara que posteriorment va ser retocada en nombroses ocasions afegint-li una unitat de lectura de targetes perforades. -
Eniac
L'ENIAC (acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer) era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital. El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l'Armada dels Estats Units. El contracte de construcció va ser signat el 5 de juny de 1943, amb el nom de Project PX -
Harvard Mark 1
Es crea el primer ordinador electromagnètic. Es va crear a la universitat de Harvard (Estats Units) per Howard H. Aiken i amb una gran inversió d'IBM. La màquina estava basada amb a màquina analítica, i funcionava amb relés. -
Colossus
Les màquines Colossus van ser els primers dispositius calculadors electrònics usats pels britànics per llegir les comunicacions xifrades alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Colossus va ser un dels primers computadors digitals. La màquina Colossus va ser dissenyada originalment per Tommy Flowers a la Post Office Research Station (Estació d'Investigació de l'Oficina Postal). El prototip, Colossus Mark I, va entrar en funcionament a Bletchley Park des de febrer de 1944. -
SSEM
La Màquina Experimental de Petita Escala de Manchester, anomenada Baby, va ser el primer ordinador del món amb un programa emmagatzemat. Va ser desenvolupat a la Universitat de Manchester per Frederic C. Williams, Tom Kilburn i Geoff Tootill.
La màquina va ser dissenyada i construïda com a banc de prova del tub Williams, un dels primers tipus de memòries d'ordinador, no com un ordinador pràctic. -
EDVAC
L' EDVAC (per les sigles en anglès de Electronic Discrete Variable Automatic Computer ), va
ser un dels primers computadors electrònics. A diferència de l'ENIAC, no era decimal, sinó
binari i va tenir el primer programa dissenyat per ser emmagatzemat. Aquest disseny es va convertir en l'estàndard d'arquitectura per a la majoria de les computadors moderns. El disseny de l'EDVAC és considerat un èxit en la història de la informàtica. -
Primera generació dels ordinadors (principis dels anys 40 fins 1958)
Es la primera generació que es caracteritza per ser màquines que funcionen amb vàlvules del buit i en que es programen en llenguatges de màquina. -
El "primer" videojoc (OXO)
Es crea el primer videojoc de la historia, però no molt conegut. El videojoc estaba fet per la màquina EDSAC, consistía en un tres en ratlla en una pantalla de 35 punts horitzontals per 16 de verticals.
El va crear Alexander Shafto Douglas. -
El perquè del nom d'Apple
El perquè de que Apple es deia així era per fer un homenatge a Alan Turing, ja que quan es va descubrir que era homosexual (després de que acabés la segona guerra mundial), el van forçar a anar a la presó o a un tractament hormonal. Alan, va escollir l'últim, cosa que va fer que acabés contra la seva carrera, i es va suicidar amb una poma enverinada de cinur. -
Informatik
Karl Steinbuch (alemany), persona que va participar en la fabricació del primer ordinador, va crear la paraula informatik, i la va descriure com: procesament automàtic de la informació. -
Circuit Integrat
Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció. Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors. El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments. Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent. -
Primer modem
Al 1958 la companyia Bell crea el primer modem comercial, que com qualsevol altre modem, era capaç de convertir la señal digital en analógica per tal de que es poguessin transmetre dades remotament. Tot i que aquest módem no va tindre molt èxit, i podriem dir que el primer módem va ser Hayes Smartmodem, de la companyia Hayes Microcomputer Products, al 1979. -
Segona generació d'ordinadors (1959-1964) (el transitor, i les memòries magnètiques)
Neix la segona generació amb l'invent del transitor, que era un ojecte molt més petit (per això les màquines són més petites) que les vàlvules del buit i que podia fer les funcions d'aquesta, a més de que no calia que s'escalfés. A més el transitor, transferia senyals elèctriques a través de resistència, i consumia molta menys energía i eren mes ràpids. Els inventors del transitor van ser: Walter H. Brattain, John Bardeen i William B. Shockley.També es destaquen alts llengutatges de programació. -
Impresora IBM 1403
La impressora de línies IBM 1403 va ser introduïda com a part de l'ordinador IBM 1401 a l'octubre de 1959 i no va tenir una vida especialment llarga en la línia de productes IBM. El model original podia imprimir 600 línies de text per minut i podia fer salts de línia de fins a 190 centímetres per segon. El model estàndard tenia 120 posicions d'impressió. -
Tarjeta Gràfica
La història de les targetes gràfiques comença a finals de la dècada del 1960, quan es passa d'usar impressores com a element de visualització a utilitzar monitors. Les primeres targetes només eren capaces de visualitzar text a 40x25 o 80x25, però l'aparició dels primers xips gràfics com el Motorola 6845 -
El Primer Mouse Informàtic
El primer prototip de ratolí, creat per Douglas Engelbart. La seva publicació es va realitzar l'any 1968. -
Tercera generació dels ordinadors (1964-1971)
En aquesta generació neixen els cirucits integrats, inventats per Jack S. Kilby.
Els circuits integrats, també anomenats chips eren petites peces en les cuals hi havia milers de components electrònics, i en que estaven fetes d'un metall semiconductor, majoritariament el silici.
Gracies als circuits integrats, els ordinadors poden ser molt mes potents i podien fer tasques de prosesament i análisis matemàtics. I encara són més lleugers i gasten menys energia els ordinadors. -
IBM 360
L'IBM System/360 (S/360) va ser una família d'ordinadors centrals anunciada per IBM el 7 d'abril de 1964, i distribuïda entre 1965 i 1978. Va ser la primera família d'ordinadors dissenyada per cobrir una gamma completa d'aplicacions, des de petites a grans, tant comercials com científiques. El disseny fa una clara distinció entre l'arquitectura i l'aplicació, el que ha permès a l'IBM llançar una sèrie de dissenys compatibles a preus diferents. -
Interfície electrònica tàctil
Gorge Samuel Hurst va ser un científic que va inventar la interfície electrónica táctil, junt amb la teoria de l'àtom individual. Això farà que es puguin inventar les pantalles tàctils més endavant. -
Microprocessador
Un microprocessador és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats. Els primers microprocessadors van aparèixer al principi de la dècada del 1970 a les calculadores electròniques. L'aparició dels microprocessadors preus assequibles van portar a l'aparició del primer microordinador a mitjans de la dècada del 1970. S'encarrega de fer moltes tasques, i es pot considerar el "cervell" de l'ordinador. -
El Primer virus Informàtic
El primer virus Informàtic va atacar a la màquina IBM Serie 360. Va ser un Creeper, creat l'any 1972. En aquest programa feia sortir una frase a la pantalla dient: I'm a creeper... catch me if you can!» (¡Soy una enredadera... agárrame si tú puedes!). -
El primer videojc pupular i "públic"
Pong va ser un videojoc de la primera generació de videoconsoles publicat per Atari, creat per Nolan Bushnell i llançat el 29 de novembre de 1972. taula està basat en l'esport de tennis de taula (o taula). La popularitat de Pong va donar lloc a una demanda d'infracció de patents i guanyada per part dels fabricants de Magnavox Odyssey, que posseïa un joc similar. -
Telèfon Mòbil
El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast fet servir per a comunicacions mòbils de veu i dades. Funciona sobre una xarxa d'estacions de base especialitzades distribuïda pel territori, conegudes com a «cel·les». A més de la funció de veu estàndard d'un telèfon. El 3 de abril de 1973 Martín Cooper directiu de Motorola va realitzar la primera trucada desde un dispositiu mobil del projecte "DynaTAC 8000X" desde un carrer de Noeva York. -
El Primer Antivirus
El primer antivirus va ser REAPER conegut popularment com "segadora", llançat l'any 1973. Va ser creat per buscar i eliminar el virus de xarxa Creeper. Reaper no és un antivirus com els que coneixem avui en dia, però duia a terme les mateixes funcionalitats. Diem que no és un antivirus en si ja que en realitat era un virus perquè es autoreplicaba i s'estenia a través de la xarxa, però tenint característiques similars a un antivirus, queda en el "mig". -
Windows
Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius produïts per Microsoft. Microsoft va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari Microsoft Windows ha arribat a dominar el mercat del PC, superant al Mac OS, que havia estat introduït prèviament. A partir d'octubre de 2009, Windows tenia aproximadament el 91% de la quota de mercat dels sistemes operatius. -
Altair 8800
El Altair 8800 de MITS SER Dissenyat microordinador de l'ONU el 1975, BASAT en la CPU Intel 8080. L'Interès per Aquest equip va créixer ràpidament Despres De Que es va presentar a la portada de gener de 1975, de la revista Popular Electronics. Podriem dir que aquesta màquina va ser una revolució per la màquina personal ja que tothom la volia comprar.
Bill Gates i Paul Allen van introduir el llenguatge de programació BASIC en aquest ordinador. -
Apple I
L'Apple I va ser un dels primers computadors personals, i el primer a combinar un microprocessador amb una connexió per a un teclat i un monitor. Va ser dissenyat i fet a mà per Steve Wozniak originalment per a ús personal. Un amic de Steve Wozniak, Steve Jobs, va tenir la idea de vendre el computador. Va ser el primer producte d'Apple, mostrat l'abril de 1976 en el Homebrew Computer Club a Palo Alto, Califòrnia. -
Apple
Apple, coneguda abans com a Apple Computer Inc. És una empresa multinacional estatunidenca que dissenya i fabrica productes electrònics de consum i programari per als seus productes. Els més coneguts són els ordinadors Mac, els iPod, l'iPhone i l'iPad. El programari que desenvolupa Apple inclou el sistema operatiu Mac OS X, el reproductor de contingut multimèdia iTunes,etc. Apple es va establir a Cupertino, Califòrnia l'1 d'abril de 1976. -
APPLE II
La família d'ordinadors Apple II va ser la primera sèrie de microordinadors fabricada per Apple Computer, cap al final dels anys 1970 fins a la meitat dels 1980. Els Apple II es basaven en una arquitectura de 8-bits la CPU 6502. Era completament diferent dels posteriors models Macintosh d'Apple, el seu creador va ésser Steve Wozniak, junt amb Steve Jobs. -
SO: CP/M
Gary Kilday va crear aquest sistema operatiu, que va convertir-se en el més popular dels ordinadors personals de la década dels 70 ja que es destacaba per els baixos requisits que tenia i soretot per la portabilitat, ja que permetia que es pugués engegar en molts processadors diferents i diferents tipus de hadware. Però amb l'arribada dels processadors de 16 bits i MS-DOS, va caure aquest sitema operatiu. -
VisiCalc
Es crea la primera aplicció de full de càlcul per Dan Bricklin. Se'n van acabar venent més de 700.000 còpies. -
Apple III
Es va crear el tercer ordinador d'Apple amb prestacions millorades respecte l'Apple II, com per exemple el processador de 2MHz o un màxim de memoria de 128 kilobytes. Portava un teclat incorporat i una disquetera interna. Es va vendre la versió sense monitor (3.495$) i amb monitor (3.815$). Però va resultar tot un fracàs, ja que l'Apple va tindre greus problemas de ventilació i s'esptllaven els circuits elèctrics. Al 1983 es va treure l'Apple III Plus però els usuaris ja s'havien passat a IBM PC -
IBM Personal Computer
El IBM Personal Computer (en espanyol, ordinador personal IBM o ordinador personal IBM), conegut comunament com IBM PC, és la versió original i el progenitor de la plataforma de maquinari compatible IBM PC. És l'IBM model 5150, i va ser introduït el 12 agost 1981 fent part de la cinquena generació de computadores. Va ser creat per un equip d'enginyers i de dissenyadors sota la direcció de Don Estridge i William C. Lowe de l'IBM Entry Systems Division a Boca Raton, Florida. -
Intel 4004
Intel va fabricar el primer microprocesador, o sigui un procesador amb un sol cirucit integrat que podia moure un ordinador senser, i va estar disponible fins 1981. -
MS-DOS
MS-DOS ha sigut un dels sistemes operatius més coneguts al llarg de tota la historia de la informática i el sistema operatiu que ha fet que Windows passi a ser una petita empresa que venia llenguatges de programació, a una gran empresa com la que és ara.
MS-DOS en veritat no el va crear Bill Gates, sinó Tim Paterson, ja que aquest va crear el sistema operatiu QDOS, però li va vendre a Bill Gates i aquest li va posar el nom de MS-DOS. -
Primer ordinador portàtil comercial: Osborne 1.
Primer portàtil amb èxit comercial, fet per la companyia: Osborne Computer Corporation. Pesava 10,7kg i utilitzava el sistema operatiu CP/M 2.2. -
Cinquena generació dels ordinadors (1982-actualitat)
Neix aquesta última generació amb millores resprecte l'anterior, en que es millora la capacitat de memoria, la potencia dels microprocessadors, el multiprocessador (processadors interconectats) i millores en quant a software i hardware, però sobretot per equipar els ordinadors amb Intel·ligència artificial, o sigui intentar crear Intel·ligència humana dintre un ordinador pel fet de que pugui pensar. -
Hp-150
Es crea el primer ordinador que té una pantalla táctil. Equipava un procesador Intel 8088 a (8Mhz) i el sistema opertiu MS-DOS.
La pantalla era un 9 "Sony CRT envoltat d'emissors d'infrarojos i detectors que detecten la posició de qualsevol objecte no transparent que toca la pantalla. -
LaserWriter
El 1984 Apple Computer crea un prototip d'impressora, la LaserWriter, va ser un salt important, ja que aquesta impressora una impressió de text i gràfics amb una qualitat comparable a la de la impremta professional. Ho van aconseguir gràcies a l'ús d'un llenguatge de descripció de pàgina anomenat tova PostScript, amb aquest llenguatge s'imprimien textos i gràfics escalables d'alta resolució. -
Windows 1.0
Windows 1.0 va ser el primer sistema operatiu de la saga Windows i el primer en tindre una interfície gràfica. Era un sistema operatiu per sistemes de 16 bits. Es va declarar obsolet al 2001 -
NeXTcube
Entre 1988 i 1993, NeXT va fabricar una estació de treball d'altes prestacions per a l'època de què parlem que va impulsar amb el sistema operatiu de la casa, el NeXTSTEP. La màquina, que costava 6.500 $, va rebre el nom de NeXT Computer. Més enllà del seu maquinari i les seves possibilitats tècniques, la NeXT Computer ha passat a formar part de la petita-gran història de la informàtica. -
WWW
En informàtica, la World Wide Web (WWW) és un sistema de distribució d'informació basat en hipertext o hipermitjans enllaçats i accessibles a través d'internet. Amb un navegador web. Un usuari visualitza llocs web compostos de pàgines web que poden contenir text, imatges, vídeos o altres continguts multimèdia, i navega a través d'elles usant heperenllaços. -
Arpanet
ARPANET va ser una xarxa de computadores creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units per a utilitzar-la com a mitjà de comunicació entre les diferents institucions acadèmiques i estatals. El primer node va ser creat a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), i va ser l'espina dorsal d'Internet fins a 1990, després de finalitzar la transició al protocol TCP / IP, iniciada el 1983. -
Adobe
Adobe va rebre el seu nom a partir d'un rierol que passa per darrere de la casa d'un dels seus fundadors John. A finals dels anys 80, després que el PostScrip comencés a popularitzar-se, Adobe va llançar al mercat "dobe illustrar", que aviat es va convertir en un dels programes indispensables per als professionals gràfics. A principis dels 90, va sortir la primera versió de "dobe photoshop" que eventualment seria un dels programes insígnia de l'empresa i un dels seus productes més venuts. -
El primer cel·lular intel·ligent
El primer cel·lular que es pot considerar com un telèfon intel·ligent causa de les seves característiques va ser el Simon, llançat per la companyia IBM a l'any 1994. Si bé, el Simon era un telèfon mòbil bastant bàsic -
Windows 95
Windows 95 és un sistema operatiu amb interfaç gràfica d'usuari híbrid d'entre 16 i 32 bits. Va ser publicat el 24 d'agost de 1995 per l'empresa de softwar Microsoft amb notable èxit de vendes. Durant el seu desenvolupament es va conèixer com Windows 4 o pel nom Xicago. -
Hotmail
Windows Live Hotmail, anteriorment MSN Hotmail, més conegut com Hotmail, és un servei gratuït de correu electrònic basat en la web operat per Microsft i part del grup Windows Live. Va ser fundat per Sabeer Bathia i Jack Smith. Es va posar en marxa el juliol de 1996 com "HoTMaiL" finançat per l'empresa de capital de risc Draper Fisher Jurvetson. Va ser un dels primers serveis de correu electrònic basat en la web, i també un dels primers gratuïts. -
El Pendrive
El 1996 les empreses , Compaq, Intel, Microsoft, IBM, etc. Van decidir unir esforços per crear l'USB 1.0 (Universal Serial Bus). El Pen Drive (o unitat flash USB) va ser inventat el 1998 per IBM com un reemplaçament de les unitats de disquet. Encara que va ser un invent d'IBM, aquest no ho va patentar i contracte més tard a M-Systems. Els primers Pen Drives van ser fabricats per M-Systems sota la marca "Disgo" en mides de 8, 16, 32 i 64 MB. El seu disseny va continuar fins als 256 MB. -
Google
Google Inc. és l'empresa propietària de la marca Google, el producte principal de la qual és el motor de recerca del mateix nom. Va ser fundada el 4 de setembre del 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat de Stanford -
Wikipedia
Amb el desenvolupament d'Internet s'han produït molts intents de desenvolupament d'enciclopèdies en xarxa. El líder del moviment de programari, Richard, va proposar el 1999 la creació d'una "Enciclopèdia Lliure i Universal" i va qualificar el naixement de Wikipedia com una notícia emocionant. Des del portal de la fundació de programari lliure es convida als usuaris a visitar i contribuir amb Wikipedia. -
Windows XP
Windows XP (el nom en clau inicial va ser Whistler) és una versió de Microsoft Windows, línia de sistemes operatius desenvolupat per Microsoft. Llançat al mercat el 25 d'octubre de 2001, actualment és el sistema operatiu per a x86 més utilitzat del planeta (amb una quota de mercat del 56.72%) i es considera que hi ha més de 400 milions de còpies funcionant -
Facebook
Facebook és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc. La xarxa permet d'afegir gent com a amics, i enviar-los missatges i compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre altres coses. És obert a tothom qui tingui més de tretze anys, i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per a registrar-s'hi. És una de les xarxes socials més conegudes actualment. Facebook va ser fundat inicialment per Mark Zuckerberg. -
Windows Vista
Windows Vista és una versió de Microsoft Windows, línia de sistema operatiu desenvolupada per Microsoft. Aquesta versió s'enfoca per a ser utilitzada en equips d'escriptori en llars i oficines, equips portàtils, tablet PC i equips Media center. El procés de desenvolupament va acabar el 8 de novembre de 2006 i en els següents tres mesos va ser lliurat als fabricants de maquinari i programari, clients de negocis i canals de distribució -
Ordenador Portàtil
Un ordinador portàtil és un ordinador personal mòbil o transportable, que pesa normalment entre 1 i 3 kg. Els ordinadors portàtils són capaços de realitzar la major part de les tasques que realitzen els ordinadors d'escriptori, amb similar capacitat i amb l'avantatge que involucra el seu pes i mida reduïda; sumat també al fet que tenen la capacitat d'operar per un període determinat sense estar connectades a una corrent electrica. -
Windows 7
Windows 7 és l'antepenúltima versió de Microsoft Windows, una sèrie de sistemes operatius produïts per Microsoft per usar en ordinadors personals, per ús domèstic i petit negoci, ordinadors portàtils, notebooks, Tablet PC i PCs Media Center.[3] El Windows 7 va ser alliberat a la indústria el 22 de juliol de 2009,[4] i va sortir a la venda el 22 d'octubre de 2009,[5] menys de tres anys des del llançament del seu predecessor, Windows Vista. -
Windows 8
Windows 8 és el nom de la nova versió de Microsoft Windows, una família de sistemes operatius produïts per Microsoft per al seu ús d'ordinadors personals, inclosos ordinadors d'escriptori a casa i de negocis, ordinadors portàtils, netbooks, tablet PC, servidors i centres multimèdia. El sistema va sortir el 26 d'octubre de 2012. -
Windows 10
Windows 10 (amb el sobrenom Threshold) és el sistema operatiu actual desenvolupat per Microsoft com a part de la família Windows NT de sistemes operatius. La primera presentació a l'abril de 2014 a la Build Conference, per ser llençat a mitjans de 2015. La versió inicial va ser llançada el 29 de Juliol 2015.
