-
1939 BCE
Entrada dels nacionals a Reus
Les tropes Franquistes entraren a Reus el 15 de gener de 1939 , cap a les dotze del migdia. Ho feren pel carrer del Roser i un cop a la plaça Catalunya es van dividir us cap a la plaça Prim i els altres cap a la plaça Mercadal.La nit abans la gent va dormir als refugis a terroritzats pel que podia passar al carrer.Un dels comandants franquistes va enviar una carta donant la enhorabona a totes les seves tropes per haver “alliberat” seixanta-quatre pobles en una setmana. -
1939 BCE
Caiguda de Catalunya
L’ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència. -
1939 BCE
Final de la guerra
La República només disposava ja de la zona central i veia com els problemes polítics s'agreujaven. El 28 de febrer el president de la República, Azaña, dimiteix. El dia abans, el 27 de febrer, els governs del Regne Unit i França havien reconegut el règim de Franco. La guerra civil va concloure amb un aixecament militar paral·lel , una nova guerra civil interna en el bàndol del Front Popular que va enfrontar als comunistes amb la resta dels que combatien per la causa republicana. -
1938 BCE
Bombardejos a Reus
L’hivern del 1938, fa vuitanta anys, la ciutat va sofrir els atacs més sagnats de la Guerra Civil, pel que fa als bombardeigs de l’aviació feixista.Sofriment, patiment i la impossibilitat de fer una vida mínimament normal. Aquest és el retrat vital d’un dels episodis més durs que va patir la ciutat durant la Guerra Civil.El 26 de març de 1938 hi va haver uns bombardejos que van creuar la ciutat. Dues de les bombes van caure a la plaça Prim. -
1937 BCE
Els Fets del Maig de 1937
Foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
1937 BCE
Bombardeig de Gernika
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzatper l'esquadró conegut ,com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat. -
1936 BCE
Espanya es divideix en dos bàndols
En la Guerra Civil a Catalunya, tant com en tota Espanya, van haver dos bàndols ressaltants que van dividir el país.El bàndol republicà, estava format i dividit per demòcrates constitucionals (persones que eren lleials a la república), progressistes, nacionalistes perifèrics, socialistes, comunistes i els revolucionaris anarquistes.El bàndol nacional estava constituït per cinc importants grups socials: els conservadors, els catòlics, elsfalangistes, els monàrquics i els carlistes. -
1936 BCE
Revolta militar a Melilla i les Canàries
Fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista.
En la revolta van col·laborar alguns diputats de la CEDA, el seu principal dirigent, no va ser consultat pels dirigents de la revolta, hi va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. En cap moment van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: -
1936 BCE
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant. -
1936 BCE
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
A les 4.30 de la matinada del dia 19 de juliol de 1936 sortien les primeres tropes colpistes de les casernes de Pedralbes. Immediatament començaren a sonar les sirenes.
Un cop derrotats els militars revoltats, la ciutat restà en un estat manifest d'eufòria revolucionària. Els soldats havien abandonat les casernes: uns per sabotejar o no participar del cop d'estat dels sediciosos, altres emparats pel decret del Govern de la República del dia abans en què dissolia les unitats revoltades -
1936 BCE
Pacte de no-intervenció
Fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Aquest comitè va ser àmpliament criticat per ciutadans anglesos que es van allistar a les Brigades Internacionals per lluitar al bàndol republicà , així com per a intel·lectuals i escriptors britànics: John Langdon-Davies, George Orwell, etc. -
1936 BCE
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país.