-
3000 BCE
Àbac
Instrument mecànic més antic de càlcul. Significa superfície plana per contar. -
Màquina de Leibnitz
Dispositiu mecànic que permetia sumar, restar, multiplicar i dividir. -
Màquina analítica de Charles Babbage
Dispositiu mecànic que portava components bàsics de l'ordinador: memòria, unitat de càlcul i unitat de control d'operacions. -
Màquina tabuladora de Herman Hollerith per al Cens als EEUU
Dispositiu electromecànic amb targetes perforades. -
Z1 de Conrad Zuse ( Alemanya)
És considerat com el primer computador electromecànic programable del món. -
Harvard Mark I (IBM Automatic Sequence Control Calculator) de Howard Aiken (EEUU)
L'IBM Automatic Sequence Controlled Calculator (ASCC), anomenat Mark I amb la subvenció d'IBM. Té 760.000 rodes i 800 quilòmetres de cable i es basava en la màquina analítica de Charles Babbage. L'ordinador Mark I feia servir senyals electromagnètics per moure les parts mecàniques. Aquesta màquina executava operacions matemàtiques bàsiques i càlculs complexos d'equacions. Funcionava amb relés, es programava amb interruptors i llegia les dades de cintes de paper perforat. -
ENIAC ( Electronic Numerical Integrator and Computer)
Ordinador de primera generació amb 18.000 vàlvules de buit. Codificació decimal: 20 acumuladors de 10 dígits programada manualment. Pesa 30 tones i feia 5000 sumes per segon. -
Manchester Mark 1: Primer ordinador digital amb programa enmagatzemat.
El Manchester Mark I va ser en un principi una màquina experimental construïda a la Universitat de Manchester. El primer ordinador electrònic del món amb programa emmagatzemat en la mateixa màquina. El seu disseny es va pensar per demostrar el potencial que tindrien els programes emmagatzemats a l'ordinador, per això es considera la primera computadora que funcionava amb memòria RAM. El matemàtic Alan Turing es va incorporar al projecte l'any 1948. -
Whirlwind ( Jay Forrester, MIT)
Primer ordinador en temps real. -
EDSAC ( Electronic Delay Storage Automatic Computer)
Va ser construït per Maurice Wilkes i el seu equip a la Universitat de Cambridge a Anglaterra.
L'EDSAC va ser el primer calculador electrònic del món, en comptar amb ordres internes, encara que no fou el primer ordinador de programa emmagatzemat va posar en funcionament els seus primers programes el 6 de maig de 1949, calculant una taula de nombres al quadrat i una llista de nombres primers. El primer videojoc de la història, OXO va ser desenvolupat per funcionar en aquest equip. -
ILLIAC I (UNIVERSITAT D´ILLINOIS)
Màquina amb arquitectura Von Neumann amb programa enmagatzemat, amb unitat lògica aritmética que operava amb dades binaries i l´unitat de control interpreta les instruccions de memòria. 1000 paraules de 40 bits, registres de la CPU, etc. -
Atlas Guidance Computer ( Burroughs)
Segona generació d'ordinadors de transistors: Control del llançament del missil Atlas. -
Primer Circuito Integrado
El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments.[2] Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent -
DEC PDP 1
De la primera generació d´ordinadors amb transistors, és el primer ordinador comercial amb monitor i teclat -
CDC 6600
Primer supercomputador comercial -
IBM SYSTEM 360
Ordinadors amb una memoria principal de 64 kilo bytes y una frecuéncia de relotge 1-5Mhz, paraules de 8 bits amb memories de 512Kb -
DEC PDP-8
Primera minicomputadora comercialitzada amb exit: 50.000 unitats venudes amb llenguatges Basic, Focal 71, y Fortran II/IV -
Burroughs B2500
Tercera generació d´ordinadors amb circuits integrats, tipus mainframe, amb llenguatge COBOL, (EEUU) -
Microprocessadors Intel 4004
Neix la cuarta generació d´ordinadors amb microprocessadors; Intel 4004 de 4 bits, frecuencia de 108khz amb 4004 transistors -
Altair 8800
Primer ordenador personal venut als EEUU; Microsoft va fer un intérpret BASIC -
Microprocessadors de 8 bits
Intel 8008, Intel 8080, Intel 8085 -
MS-DOS (MicroSoft Disk Operating System)
Sistema operatiu de disc comercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i compatibles, utilitzat sobretot durant la dècada dels 80 i primera meitat dels 90. -
Ordinador portàtil
La primera computadora portátil va ésser la Epson HX-20 l´any 1981.Amb windows 95 (1995) la venda es va incrementar notablement -
Ratolí
Va ser dissenyat per Douglas Engelbart i Bill English en els anys 60 al Stanford Research Institute, ] Més tard va ser millorat als laboratoris de la companyia Xerox; va sorgir dins d'un projecte important que buscava augmentar l'intel·lecte humà millorant la comunicació entre l'home i la màquina. Amb la seva aparició, va aconseguir també donar el pas definitiu a l'aparició dels primers entorns o interfícies gràfiques d'usuari. L´any 1981 Apple treu el primer ordinador amb ratolí inclòs. -
IBM PC XT
IBM presenta el primer ordinador personal amb disc dur de 20Mb, amb monitor de color amb disquetera; cpu 8086, bus de 16bits -
Apple Macintosh
primer ordinador a popularitzar la interfície gràfica d'usuari (GUI o IGU) i un ratolí en comptes de la línia d'ordres, cosa que en aquell temps va suposar un salt revolucionari en ordinadors domèstics.estaven basats en els microprocessadors de la família Motorola 68000, de tecnologia CISC. Al 1994 va introduir els xips PowerPC de Apple/IBM/Motorola. En el 2006 va iniciar la transició als processadors Intel x86. Els actuals usen la sèrie Intel Core Duo, I Core 2 Duo i Intel Xeon 5100. -
IBM PC AT
D´ús domèstic, cpu de 16 bits, intel 80286, bus ISA, frecuència de 8MHZ, RAM 1MB, teclat de 104 tecles. -
Microsoft Windows
Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft; va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows com un complement a MS-DOS. -
IBM PS/2
Ordinador personal amb cpu Intel 386, bus 32bits amb monitor analògic amb més colors amb arquitectura microcanal -
Microprocessadors Pentium
Els Intel Pentium són una gamma de microprocessadors amb arquitectura x86 produïts per Intel utilitzats als ordinadors -
USB
El Bus Sèrie Universal (conegut universalment com a USB per les seves sigles en anglès de Universal Serial Bus) és un estàndard industrial desenvolupat a mitjans dels anys 90 que defineix el cablejat, els connectors i el protocol de comunicacions emprat en un bus de dades per a connectar, comunicar i alimentar perifèrics des dels ordinadors -
Memòria USB
Les primeres unitats flaix van ser fabricades per l'empresa israeliana M-Systems amb el nom de "Disgo" i n'hi havia de 8 MB, 16 MB, 32 MB i 64 MB. Foren promocionats com " els veritables reemplaçadors del disquet" i el fabricant n'arribà a dissenyar de 256 MB de capacitat.
