-
2500 BCE
QUIPU
El quipu era un estri per dur el registre i comptabilitat utilitzat en l'Imperi Inca i per la societat precedent en la regió andina. Els quipus estaven fets normalment de pèl filat de llama o alpaca que s'acolorien i es trenaven. També podria tractar-se de cordons de cotó. Després en aquestos cordells es codificaven valors numèrics en un sistema posicional de base decimal.
Aquests es van fer servir pels Incas fins la colonització d'Amèrica. -
2500 BCE
l'àbac
L'àbac "taula" és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en
un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera. L'àbac generalment s'utilitza per realitzar les operacions aritmètiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). -
Es crea el logaritme
El logaritme d'un nombre en una certa base és l'exponent al qual cal elevar aquesta base per obtenir el nombre donat. Per exemple, el logaritme de 1000 en base 10 és 3, perquè 1000 és 10 elevat a 3: 1000 = 10 × 10 × 10 = 103. El va crear John Napier (1550-1617) -
Es crea l'àbac neperià
John Napier crea el primer àbac neperià, que consisteix en una taula en que hi ha varetes neperianes cadascuna amb un número del 1 al 10 i els seus múltiples, facilitant així el calcul de multiplicacions a només sumes i restes. -
Regla de càlcul
El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic. el regle de càlcul s'utilitza principalment per multiplicar i dividir, i també per a funcions "científiques" com les arrels, els logaritmes i la trigonometria, però no s'utilitza gaire per a la suma i la resta.
Va ser inventada per William Oughtred, gràcies al descobriment dels logaritmes de John Napier -
Primera calculadora mecànica
Blaise Pascal inventa la primera calc. mec. a base de rodes i engranatges. També va tindre els noms de: màquina de aritmètica i roda pascalina. Només serveix per fer sumes i restes. -
Blaise Pascal (1623-1662)
-
Es crea Stepped Reckoner (màquina de multiplicar)
Gottfriend Leibniz crea la primera calculadora mecànica digital, permetent així un càlcul "fàcil, ràpid i fiable" (segons Leibniz). A més, Leibniz es pot considerar el primer computòleg de tot el món, ja que va ser el primer en documentar el sistema numèric binari. -
Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716)
Va ser un alemany, inventor de la màquina Stepped Reckoner, d'on va desenvolupar el sistema numèric binari, base de la lógica dels ordinadors actuals. -
La primera màquina d'escriure (primer teclat)
Després de més de 50 intents intentant fer la màquina d'escriure, Henry Mill la va inventar paral·lelament amb el fet de que també va inventar el primer teclat -
Charles Babbage
Charles Babbage (26 de desembre de 1791 – 18 d'octubre de 1871) fou un matemàtic anglès i proto-científic de la computació. Babbage fou el primer que va tenir la idea de crear un ordinador. Part del mecanisme incomplet s'exhibeix al Museu de la Ciència de Londres. El 1991, treballant sobre els plans originals de Babbage, es va fabricar una rèplica que funcionava perfectament. -
El teler de Jacquard i la tarjeta perforada
Joseph Marie Jacquard inventa el teler de Jacquard, un teler que es programable (és la primera màquina programable) gràcies a les tarjetes perforades que Jacquard va inventar, fent així que es poguéssin fer disenys molt difícils facilment. -
Es crea l'aritmòmetre
Charles Xavier Thomas de Colmar crea la primera calculadora mecànica digital indutrial, i a més amb èxit de vendes.
Aquesta calculadora permitia fer: sumes, restes, multiplicacions i divisions de manera molt fàcil fins a 12 xifres. A més no era molt pesant. -
La màquina analítica (la primera calculadora programable i amb un disseny de computador modern)
Babbage anuncia la màquina analítica, una màquina de vapor que funciona amb eixos i engranatges i poseia memòria per almagatzemar fins a 1000 nombres de 50 xifres. La màquina era d'ús general, amb l'entrada i sortida de targetes perforades, i a més era la primera màquina programadora, ja que es podia executar un repertori d'instruccions segons l'ordre que es desitges. ADA Lovelace també va treballar amb aquest invent, en que diu entre les seves notes que és la primera màquina amb un algoritme. -
Relé
Joseph Henry va inventar el relé, que permetia controlar l'etat dels conmutadors elèctrics (objecte que és capaç de controlar els circuits elèctrics), gràcies a l'electricitat. -
Àlgebra de Boole
L'àlgebra de Boole la va inventar George Boole (1815-1864), i tot que no se sap la data exacta en que es va inventar si que se sap que es va crear durant el primer quart del segle XIX. Era un àlgebra igual a la convencional, però a diferencia d'aquesta va servir com a disseny dels circuits elèctrics, ja que les seves variables només podien ser o certes o falses, igual que el codi binari de les màquines (computadores). -
Primer telèfon (invenció), teletrèfon, i el primer telèfon mòvil
El telèfon és un dispositiu capaç de transmetre senyals acústiques a partir de senyals elèctriques.
El va inventar l'Espanyol Antonio Meucci, tot i que el va presentar l'any 1860.
En canvi, un telèfon móvil es aquell dispositiu inalàmbric a través d'ones electromagnètiques. El primer telèfon móvil va ser inventat per la companyia Motorola l'any 1983, i era el model DynaTac 8000X. -
Herman Hollerith (1860-1929)
Va ser el pare de l'informàtica, perquè amb el seu invent va ser el primer en fer una computadora que fos capaç de realitzar informació automàtica. Va crear una companyia que va servir de base per la IBM. -
Tabuladora (presentació) (màquina censadora)
És una de les primeres computadores, a part de la màquina analítica. La va crear Herman Hollerith, i va ser aceptada per el govern d'Estats Units per realitzar els càlculs del cens que van pasar a ser de 10 anys a només 6 setmanes. La màquina anava amb targetes perforades en que la gent escrivia en 80 columnes i en codi binari (si o no), les preguntes. -
John von Neuman (1903-1957)
Es coneix en la historia de la informatica per inventar la arquitectura de von Neuman. Aquesta arquitectura, describeix el diseny d'un computador normal electrònic, que són la unitat de procesament on hi ha la unitat de control, una unitat aritmètica lògica, el contador de programa i els registres, desprñes el processador està conectat amb unitats d'entrada i sortida, i això va conectat a la memòria principal. -
El tub del buit (màquina termoiònica)
Alexander Fleming va inventar el primer tub del buit anomenat diode però al 1907 Lee de Forest en va inventar un altre anomenat triode. Aquest invent serveix per regula la intensitat elèctrica a partir d'un electró negatiu en una banda i un positiu a l'altre i en que l'interior està completament buit. -
Primer gps (Jones Live Map)
El va inventar J. W. Jones, en relitat es tractva d'una espècia de GPS que anava unit al odòmetre i feia girar un disc de paper amb una ruta entre due ciutats. -
Konrad Zuse (1910-1995)
Konrad Zuse va ser un enginyer alemany i un pioner de la computació. El seu assoliment més destacat va ser acabar la primera computadora controlada per programes que funcionaven, la Z3 en 1941. Aquesta pot ser que hagi estat la "primera computadora", tot i que hi ha discrepàncies en aquest sentit doncs, si es consideren algunes subtileses, com ara que la màquina de Zuse no era de propòsit general, potser no ho sigui.
Les seves millors màquines van ser la z1 i la z3 -
IBM (fundacio)
Es crea a Nova York l'empresa IBM a partir de tres empreses constructores: Tabulating Machine Company, International Time Recording Company i Computing Scale Company. És una empresa que es dedic a fer software i hardware. I es va etendre gràices a les targetes perfordes i la invenció d'una tabuladora impresora. -
Alan Mathison Turing
Alan Mathison Turing, 1912-1954, va ser un matemàtic i se'l considera pare de la computació actual. va ajudar a desencriptar missatges dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, i en general un gran savi del segle XX. Resulta que era homosexual, i en aquella època,era un delicte. Vist el seu estat en el que estava, va decidir suïcidar-se fent servir una poma enverinada amb Cianur, i es creu que la poma d'Apple és en honor a Turing com a pare de la computació moderna. -
Claude Elwood Shannon (1916-2001)
Shannon es conegut com el pare de la teoria de la información, ja que va inventar la teoria de la información a finals de 1940, i que englobava el processament de la información i la mesura i la representació d'aquesta mateixa. -
Enigma (finals de la guerra mundial)
Es crea la màquina enigma per Arthur Scherbius al final de la primera guerra mundial, i que permetia tant xifrar com desxifrar missatges ja que poseía un mecanismo xifrat rotatori. Alan Turing va ser important per la creació. -
Z1
Es va inventar el primer ordinador mecànic programable amb cintes perforades i el va inventar Konrad Zuse. Durant el 35 i el 36 va ser disenyat i finalment va ser construit entre el 36 i el 38.
Però va ser destruït al 42 per la segona guerra mundial -
Primera generació dels ordinadors (principis dels anys 40 fins 1958
Es la primera generació que es caracteritza per ser màquines que funcionen amb vàlvules del buit i en que es programen en llenguatges de màquina. -
Z3 (creació)
Es crea el primer ordinador programable binariament i totalment automàtic. La va crear Konrad Zuse (alemany). A diferencia del Eniac, funcionaba amb relés i a sobre l'Eniac era totalment decimal. La màquina es va destruir durant un bombardeig a Berlín. -
Colossus
S'inventa la Colossus, el primer ordinador programable, electrònic i digital. Colossus Mark 1 va ser inventat per Tommy Flowers de l'estació d'investigació de la Oficina Postal, i principalment es va usar pels britànics per entendre les comunicacions dels nazis a la segona guerra mundial.
Més tard es va inventar la Colossus Mark 2, al juny de 1944, i en va haver-hi 10.
Totes dues utilitzaven vàlvules del buit. -
Harvard Mark 1
Es crea el primer ordinador electromagnètic. Es va crear a la universitat de Harvard (Estats Units) per Howard H. Aiken i amb una gran inversió d'IBM. La màquina estava basada amb a màquina analítica, i funcionava amb relés. -
Z4 (Final de la construcció)
L'ordinador Z4, diseñanda per l'enginyer alemany Konrad Zuse i construïda per la seva companyia Zuse KG entre 1941 i 1945, va ser lliurada a ETH Zürich a Suïssa al setembre de 1950. Va ser la primera computadora al món a ser venuda, vencent a la britànica Ferranti Mark I per cinc mesos ia la UNIVAC I per deu mesos. Konrad Zuse, aquest investigador va crear nombroses computadores al llarg de la seva vida; es va dedicar plenament a això. Les seves primeres màquines van ser la Z1, Z2, Z3 i Z4. -
EDSAC
Va ser un ordinador constrit al Regne Unit per Maurice Wilkes, després de veure l'Eniac. Es important ja que va ser el primer ordinador electrònic en contar amb ordres internes. Tot i que va ser construital 1946, el primer programa que es va engegar en ell va ser al 1949. I, finalment el primer videojoc es va fer per aquesta màquina. -
ENIAC (presentació)
A la universitat de Pensilvania, Jhon John Presper Eckert i John William Mauchly van crear aquesta màquina principalment per calcular les taules de tir de l'artilleria. Tot i que està considerada la primera màquina d'ús general (en veritat va ser la z1) i junt amb la colossus la primera màquina totalment digital i programble. Aquesta màquina tenia més de 17.000 tubs del buit, pesava 17 tonelades i tenia una superficie de 167m^2.Era molt més gran que el Colossus.Podia solucionar altres problemes. -
BINAC
Eckert i Mauchly tenien un projecte de ECC Control Corporation per Northrop Aircraft Company, en que consistia en construir un ordinador que hi pogués cabre en un avió per guiar un missil secret. Però es clar, que si s'hagués creat per la data exacta s'hauria convertit en el primer ordinador amb un programa almagatzemat al món, i això no va ser així, ja que es va fer al 1949. -
SSEM
La Màquina Experimental de Petita Escala de Manchester, anomenada Baby, va ser el primer ordinador del món amb un programa emmagatzemat. Va ser desenvolupat a la Universitat de Manchester per Frederic C. Williams, Tom Kilburn i Geoff Tootill.
La màquina va ser dissenyada i construïda com a banc de prova del tub Williams, un dels primers tipus de memòries d'ordinador, no com un ordinador pràctic. -
Manchester Mark 1
El Manchester Mark I va ser en un principi una màquina experimental a petita escala anomenada "The baby", construïda entre 1947 i 1948 a la Universitat de Manchester, com a continuació del Manchester Small-Scale Experimental Machine (SSEM). El seu disseny es va pensar per demostrar el potencial que tindrien els programes emmagatzemats a l'ordinador, per això es considera la primera computadora que funcionava amb memòria RAM. -
EDVAC (presentació)
L'Edvac va ser la màquina que a diferencia de l'Eniac, no era decima, sinó binaria, i estaba feta principalment per resoldre els problemas que tenia l'Eniac. A més, la l'Edvac va tenir el primer programa disenyat per ser almagatzemat.
Va ser construida pel laboratori d'investigació balística, a la universitat de Pensilvania, per J. Presper Eckert i John William Mauchly. -
UNIVAC
Es crea el primer ordinador electrònic, automàtic i comercial per Estats Units. La van inventar Presper Eckert i John William Mauchly. Podia fer 1000 càlculs per segon. La màquina pesava 7.250kg i el procesador tenia una freqüència de 2,25MHZ, però tenia memòries de mercuri.
Aquests es podrien dir ja els primers ordinadors verdaders, ja que hi tenia accés comú amb la gent. -
IBM 701
Va ser la primera calculadora d'IBM científica comercial, tot i que finalment només es van vendre 20 unitats. Es feia servir com a memòria, tubs de Williams. -
El "primer" videojoc (OXO)
Es crea el primer videojoc de la historia, però no molt conegut. El videojoc estaba fet per la màquina EDSAC, consistía en un tres en ratlla en una pantalla de 35 punts horitzontals per 16 de verticals.
El va crear Alexander Shafto Douglas. -
IBM 650
És el primer ordinador d'IBM venut a gran escala, ja que se'n van vendre més de 2000 unitats. tot i que al 1969 IBM va deixar de donar servei a aquestes màquines. Es destacaba perquè codificaba les dades en sistema decimal, però les guardaba en codi biquinari, que en uns quants bits, recullia dos estats posibles d'una variable i 5 estats posibles d'una altre. -
IBM 704
IBM 704 (1954), el primer ordinador amb coma flotant (notació científica del qual és poden expresar nombres racionals extremadament grans i petits de manera molt eficient i compacta). A més, era una millora del IBM 701, ja que portava memoria de tubs magnètics en comptes de tubs de Williams. -
El perquè del nom Apple (mort d'Alan Turing)
El perquè de que Apple es deia així era per fe un homenatge a Alan Turing, ja que quan es va descubrir que era homosexual (després de que acabés la segona guerra mundial), el van forçar a anar a la presó o a un tratament hormonal. Alan, va escollir l'últim, cosa que v fer que acabés contra la seva carrera, i es va suicidar amb una poma enverinada de cinur. -
-
Primer sistema opertiu GM-NAA I/O
Un sistema operatiu és un o varis programes que s'usen per poder treballar amb els components d'un ordinador i en que l'usuari diu que ha de fer l'ordinador. El primer sistema operatiu que va aparèixer el va crear la companyia General Motors, per l'ordinador IBM 704 (1954), el primer ordinador amb coma flotant (notació científica del qual és poden expresar nombres racionals extremadament grans i petits de manera molt eficient i compacta). -
Fortran (primer llenguatge de programació d'alt nivell)
El va crear John W. Backus pel ordinador IBM 704 per fer programes independents de la màquina. Una versió millorada d'aquest sistema operatiu és l'Algol, i va sortir al 1958.
Tot i que el primer llenguatge de programació va ser FLOW-MATIC, creat al 1946, per l'ordinador UNIVAC 1, tot i que necessitava un compilador perquè l'ordinador l'entengués. -
Es crea la paraula: informatik
Karl Steinbuch (alemany), persona que va participar en la fabricació del primer ordinador, va crear la paraula informatik, i la va descriure com: procesament automàtic de la informació. -
Primer Modem
Al 1958 la companyia Bell crea el primer modem comercial, que com qualsevol altre modem, era capaç de convertir la señal digital en analógica per tal de que es poguessin transmetre dades remotament. Tot i que aquest módem no va tindre molt èxit, i podriem dir que el primer módem va ser Hayes Smartmodem, de la companyia Hayes Microcomputer Products, al 1979. -
Segona generació d'ordinadors (1959-1964) (el transitor, i les memòries magnètiques)
Neix la segona generació amb l'invent del transitor, que era un ojecte molt més petit (per això les màquines són més petites) que les vàlvules del buit i que podia fer les funcions d'aquesta, a més de que no calia que s'escalfés. A més el transitor, transferia senyals elèctriques a través de resistència, i consumia molta menys energía i eren mes ràpids. Els inventors del transitor van ser: Walter H. Brattain, John Bardeen i William B. Shockley.També es destaquen alts llengutatges de programació. -
Impresora IBM 1403
La impressora de línies IBM 1403 va ser introduïda com a part de l'ordinador IBM 1401 a l'octubre de 1959 i no va tenir una vida especialment llarga en la línia de productes IBM. El model original podia imprimir 600 línies de text per minut i podia fer salts de línia de fins a 190 centímetres per segon. El model estàndard tenia 120 posicions d'impressió. -
William Shockley
-
Jack Kilby (1923-2005)
Va ser l'inventor del circuit electrònic, tot i que abans ja s'havien fet idees, ell el va crear i va fer un primer disseny. A més, va inventr la clculadora portàtil i la primer impresora térmica -
COBOL
Va ser el primer llenguatge de programació creat amb la intenció de poder-se usar en tots els ordinadors. -
IBM 7070
Va ser una arquitctura d'IBM que a la vegada també era un processador, que a diferència de tots els anteriors, era totalment transitoritzat. -
Creació primer ratolí informàtic
Douglas Engelbart va crear el primer prototip de ratolí, però no va ser publicat fins 1968. Era un ratolí de fusta. -
Tercera generació dels ordinadors (1964-1971)
En aquesta generació neixen els cirucits integrats, inventats per Jack S. Kilby.
Els circuits integrats, també anomenats chips eren petites peces en les cuals hi havia milers de components electrònics, i en que estaven fetes d'un metall semiconductor, majoritariament el silici.
Gracies als circuits integrats, els ordinadors poden ser molt mes potents i podien fer tasques de prosesament i análisis matemàtics. I encara són més lleugers i gasten menys energia els ordinadors. -
Robert Noyce (1927-1990)
Robert Noyce també és pot considerar un dels fundadors del circuit electrònic, ja que en va crear un que solucionava molts errors del de Kilby. A més, Robert Noyce és molt popular dintre d'Intel, ja que va ser un dels co-fundadors. -
IBM 360 (primers 3ra generació)
L'IBM System/360 (S/360) va ser una família d'ordinadors centrals anunciada per IBM el 7 d'abril de 1964, i distribuïda entre 1965 i 1978. Va ser la primera família d'ordinadors dissenyada per cobrir una gamma completa d'aplicacions, des de petites a grans, tant comercials com científiques. El disseny fa una clara distinció entre l'arquitectura i l'aplicació, el que ha permès a l'IBM llançar una sèrie de dissenys compatibles a preus diferents. A més es va fer popular per la computació remota. -
Fundació INTEL
Intel la van crear Robert Noyce i Gordon E. Moore, i és avui en dia l'empresa més gran en quant circuits integrats i una de les que va fer que la història de la informàtica evolucionés més en aquest àmbit. -
Arpanet (1972 la presentació)
Va ser una xarxa d'ordinadors creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units com a mitjà de comunicació per als diferents organismes del país.
Això va ser l'origen de l'internet ja que ja era una xarxa, però no dalt tot ja que només estava acceciple pels càrrecs alts dels Estats Units. -
UNIX, GNU, i LINUX
L'empresa AT&T crea un famós sistema operatiu anomenat UNIX, un sistema operatiu multitasca, de doble usuari i portable. Al 1983 Richard Stallmand crea el projecte GNU, que era un sistema operatiu similar a UNIX però que era gratis. I després ens trobem amb la creació de Linux al 1991, que també era lliure i va ser creat per Linus Torvalds. -
Quarta generació dels ordinadors (1971-1981)
Neix aquesta generació amb dos grans millores de la informática: la primera es que es remplacen les memòries magnètiques per les de silici, i la segona i la més important es que es col·loquen molts mes components dintre d'un chip, creant així el microprocessador, que pot fer diferents tasques i a la vegada. El primer microprocesador va ser el Intel 4004. -
Primer correu electrònic
S'envia el primer correu electrònic, el va fer Ray Tomlinson, el correu va viatjar per la xarxa d'Arpanet. També Ray Tomlinson ha sigut famós per introduir l'arroba per primera vegada de sempre. -
Interfície electrònica tàctil
Gorge Samuel Hurst va ser un científic que va inventar la interfície electrónica táctil, junt amb la teoria de l'àtom individual. Això farà que es puguin inventar les pantalles tàctils més endavant. -
Intel 4004
Intel va fabricar el primer microprocesador, o sigui un procesador amb un sol cirucit integrat que podia moure un ordinador senser, i va estar disponible fins 1981. Tenia 2300 transistors i 4 bits. -
El primer videojc pupular i "públic"
Pong va ser un videojoc de la primera generació de videoconsoles publicat per Atari, creat per Nolan Bushnell i llançat el 29 de novembre de 1972. taula està basat en l'esport de tennis de taula (o taula). La popularitat de Pong va donar lloc a una demanda d'infracció de patents i guanyada per part dels fabricants de Magnavox Odyssey, que posseïa un joc similar. -
Es crea Xerox Alt
Va ser creat a Xerox Alt, va ser un dels primers ordinadors personals, i va ser el primer en introduir una metàfora d'escriptori i una interfície gràfica al sistema operatiu. També va ser el primer en introduir un ratolí. Però costava molt. -
Altair 8800
El Altair 8800 de MITS SER Dissenyat microordinador de l'ONU el 1975, BASAT en la CPU Intel 8080. L'Interès per Aquest equip va créixer ràpidament Despres De Que es va presentar a la portada de gener de 1975, de la revista Popular Electronics.
Podriem dir que aquesta màquina va ser una revolució per la màquina personal ja que tothom la volia comprar.
Bill Gates i Paul Allen van introduir el llenguatge de programació BASIC en aquest ordinador. -
Fundació empresa Microsoft
Bill Gates i Paul Allen es van conèixer com a afició progrmant la computadora PDP-10. Més endavant creen la seva empresa gràcies al seu primer producte, un llengutge de programació anomenat BASIC, per l'altair 8800. Això va tindre molt èxit, i tant Gates com Allen havien mes o menys assolit l'objectiu de de que cada persona tingués un ordinador personal a casa seva. Van fundar l'empresa a Albuquerque, Mèxic.
Més endavant van fer el seu segon llenguatge de programació, Microsoft Fortran. -
Cray 1
Va ser un superordinador molt important, ja que era molt complex i havia de ser perfecte perquè funcionés, així que va nessecitar anys de revisions perquè funcionés. Va ser creat per un gran nombre d'informàtics dirigíts per Seymour Cray, per Cray Research -
Creació empresa Apple (i explicació del seu nom)
Al 1971 Bill Fernández presenta entre ells als que serán els creadors d'Apple: Steve Wozniak i Steve Jobs. Van començar la seva empresa en un garatge amb la creació de l'Apple 1. Com que van vendre més de 200 unitats molt ràpidament, Mike Markkula va invertir diners per crear l'empresa Apple. -
Apple 1
L'Apple 1 va ser l'ordinador que va servir per recaptar capital per construir l'empresa Apple. A més l'Apple 1 va ser un dels primers ordinadors personals, i el primer en combinar un microprocessador amb un teclat i un monitor. L'ordinador no va ser disenyat per Steve Jobs, sinó per Steven Wozniak. I es van vendre 200 unitats. -
SO: CP/M
Gary Kilday va crear aquest sistema operatiu, que va convertirse en el més popular dels ordinadors personals de la década dels 70 ja que es destacaba per els baixos requisits que tenia i soretot per la portabilitat, ja que permetia que es pugués engegar en molts processadors diferents i diferents tipus de hadware. Però amb l'arribada dels processadors de 16 bits i MS-DOS, va caure aquest sitema operatiu. -
Apple II
Appld 2 va ser el primer microordinador venut a gran escala. Tenia el processador 6502 (a 1MHz i 8 bits) i podía enmagatzemar dades gràcies a una grabadora de cassets. Estava programat amb BASIC i també es va fer famós per contenir la primera aplicció de full de càlcul (VisiCalc).
Es van fer altres versions de l'ordinador, però principalement va tindre moltes vendes perquè era un ordinador barat i facilment manejable, en que ràpidament es podia programar o comprar softwares. -
VisiCalc
Es crea la primera aplicció de full de càlcul per Dan Bricklin. Se'n van acabar venent més de 700.000 còpies. -
Apple III (juliol 1979 - maig 1980)
Es va crear el tercer ordinador d'Apple amb prestacions millorades respecte l'Apple II, com per exemple el processador de 2MHz o un màxim de memoria de 128 kilobytes. Portava un teclat incorporat i una disquetera interna. Es va vendre la versió sense monitor (3.495$) i amb monitor (3.815$). Però va resultar tot un fracàs, ja que l'Apple va tindre greus problemas de ventilació i s'esptllaven els circuits elèctrics. Al 1983 es va treure l'Apple III Plus però els usuaris ja s'havien passat a IBM PC -
MS-DOS
MS-DOS ha sigut un dels sistemes operatius més coneguts al llarg de tota la historia de la informática i el sistema operatiu que ha fet que Windows passi a ser una petita empresa que venia llenguatges de programació, a una gran empresa com la que és ara.
MS-DOS en veritat no el va crear Bill Gates, sinó Tim Paterson, ja que aquest va crear el sistema operatiu QDOS, però li va vendre a Bill Gates i aquest li va posar el nom de MS-DOS. -
IBM Personal Computer (5150)
El IBM Personal Computer (en espanyol, ordinador personal IBM o ordinador personal IBM), conegut comunament com IBM PC, és la versió original i el progenitor de la plataforma de maquinari compatible IBM PC. És l'IBM model 5150, i va ser introduït el 12 agost 1981 fent part de la cinquena generació de computadores. Va ser creat per un equip d'enginyers i de dissenyadors sota la direcció de Don Estridge i William C. Lowe de l'IBM Entry Systems Division a Boca Raton, Florida. -
Primer ordinador portàtil comercial: Osborne 1.
Primer portàtil amb èxit comercial, fet per la companyia: Osborne Computer Corporation. Pesava 10,7kg i utilitzava el sistema operatiu CP/M 2.2. -
Epson HX-20
Es crea el primer portàtil però no comercial. Era un ordinador de dimensions d'un full A4, i que tenia una atería de níquel cadmi. -
Cinquena generació dels ordinadors (1982-actualitat)
Neix aquesta última generació amb millores resprecte l'anterior, en que es millora la capacitat de memoria, la potencia dels microprocessadors, el multiprocessador (processadors interconectats) i millores en quant a software i hardware, però sobretot per equipar els ordinadors amb Intel·ligència artificial, o sigui intentar crear Intel·ligència humana dintre un ordinador pel fet de que pugui pensar. Un dels altres grans canvis és la interfície gràfica. -
Hp-150
Es crea el primer ordinador que té una pantalla táctil. Equipava un procesador Intel 8088 a (8Mhz) i el sistema opertiu MS-DOS.
La pantalla era un 9 "Sony CRT envoltat d'emissors d'infrarojos i detectors que detecten la posició de qualsevol objecte no transparent que toca la pantalla. -
Apple Macintosh
Apple es va inspirar a partir de Xeon Alt, i va crear aquest ordinador, que era el primer ordinador que exitosament es va comercialitzar per contenir una interfície gràfica i un ratolí en comptes de simples comands amb un teclat. El perquè de que l'ordinador tingués tant èxit va ser pel software. -
Windows 1.0
Windows 1.0 va ser el primer sistema operatiu de la saga Windows i el primer en tindre una interfície gràfica. Era un sistema operatiu per sistemes de 16 bits. Es va declarar obsolet al 2001 -
Java
Java és avui en dia un dels llenguatges de programació més usats. El va crear James Gosling, de la companyia de Sun Systems, i al principi era un llenguatge orientat als objectes. Més endavant és va fer molt famós ja que entre 2006 i 2007 es va fer com a llenguatge de programació de programari lliure i de codi obert. -
WWW
Tim Berners Lee va crear el que serà la revolució de l'internet. Quan treballava al CERN (Organització Europea per l'investigació nuclear) va crear un sistema de distribució d'hipertextos que permetia navegar amb pàgines web HTML amb un navegador. Ho va publicar al 1992, però no va ser fins el 30 d'abril de 1993 quan el CERN va publicar la web com publica i accecible per a tothom.
Tim Beerners Lee va aprofitar el servidor NeXTcube creat per Steve Jobs com a primer servidor web del món. -
WorldWideWeb
Beerners Lee va crear el primer navegador web, però només per sistemes operatius de Next (companyia creada per Steve Jobs que al 1997 es va tornar a aliar amb Apple), per això podriem dir que el primer navegador amb èxit va ser Mosaic. -
Es registra el domini de google
Al 1996 Larry Page i Sergey Brin creen el que serà el motor de búsqueda més gran, Google. Més endavant es formarà l'empresa al 1998, en que anys després recaudarà més ingressos comprant el sistema operatiu Android (fundat al 2005) o YouTube (fundat al 2005 però adquirit per Google al 2006). -
Deep Blue
Deep Blue era una computadora d'IBM que jugava als escacs. El seu nom es pot traduir al català com a "Blau Profund".
Deep Blue va ser la primera computadora que va guanyar un Campió del Món, Garri Kaspàrov, en un ritme de joc lent. -
Hotmail
Hotmail va ser creat per Sabeer Bhatia i Jack Smith, i era un dels primers serveis de correu electrònic, i a sobre és gratuit. -
Wikipedia
Wikipedia és la enciclopèdia lliure més gran del món, en que es va editant col·laborativament, i que va ser fundada per la companyia sense ànim de lucre Wikimedia.
La va crear Larry Sanger a partir de una altre enciclopèdia lliure, anomenada Nupedia, creada per Jimmy Wales. -
Facebook (creació thefacebook)
Mark Zuckerberg crea l'anomenada xarxa social Facebook, a la seva propia habitació de la universitat de Harvard, que en un principi només servia com a xarxa per veure les identitats de les persones de la universitat i com a xarxa d'estudi.
