-
753 BCE
FUNDACIÓ DE ROMA
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle viii aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA(753aC-509aC)
-
509 BCE
EXPLUSIÓ DELS ETRUSCOS DE ROMA(509aC)
Els etruscs o tirrens van ser un poble de l'Antiguitat el nucli geogràfic del qual va ser la Toscana (Itàlia), a la qual van donar el seu nom. Eren anomenats Τυρσηνοί, tyrsenoi, o Τυρρηνοί, tyrrhenoi (Tirrenos), pels grecs; i tusci, o després etrusci, pels romans; ells es denominaven a si mateixos rasenna o rašna (Rasenes). -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA(509aC-27aC)
-
275 BCE
CONQUESTA DE LA PENÍNSULA ITÀLICA(275aC)
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 AC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà -
264 BCE
INICI PRIMERA GUERRA PÚNICA(264aC)
La primera guerra púnica (264-241 a. C.) va ser la primera de tres guerres lliurades entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a. -
146 BCE
FINAL TERCERA GUERRA PÚNICA(146aC)
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC. C. El nom púnic prové de la denominació que donaven els romans als cartaginesos: Punici o Poenici. -
27 BCE
OCTAVI AUGUST ES PLOCAMA EMPERADOR(27 aC)
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI(27aC-476dC)
-
117
MÀXIMA EXPANCIÓ DE L'IMPERI(117 aC)
L'expansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient. També s'inclou en aquesta denominació l'influx dels comerciants al Magrib i altres parts d'Àfrica, així com les missions fetes a les Filipines. -
313
EDICTE DE MILÀ(313 dC)
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. El seu text, segons Lactanci, inclou la següent sentència -
476
FI DE L'EMPERI ROMÀ D'OCCIDENT(476 dC)
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.