-
3500 BCE
L'àbac (3500 A.C)
És un instrument que serveix per efectuar operacions aritmètiques senzilles (sumes, restes i multiplicacions). Consisteix en un quadre de fusta amb barres paral·leles per les que corren boles movibles, útil també per ensenyar aquests càlculs simples. El seu origen es remunta a l'antiga Mesopotàmia. -
Tarjetes Perforades (1725)
La targeta perforada és un mitjà d'enregistrament d'informació digital basat en una cartolina amb unes perforacions que enregistren, de forma binària. Les targetes perforades van ser usades per primera vegada al voltant de 1725 per Basile Bouchon i Jean-Baptiste Falcon com una forma més robusta dels rotlles de paper perforats usats aleshores per controlar telers tèxtils a França. -
Charles Babbage (1791-1871)
va ser un matemàtic britànic i científic de la computació. Va diseñar una màquina per calcular i també va dissenyar però mai va construir, la màquina analítica per executar programes de tabulació o computació. Per això se'l considera «El Pare de la Computació» -
Màquina analítica (1833-1842)
Babbage va tornar a intentar de construir una nova màquina però amb la diferència de què fos capaç de realitzar qualsevol tipus de càlcul. Es va basar amb la idea utilitzada en els telers de Joseph Marie Jacquard. Aquesta consistia a utilitzar unes targetes perforades per escollir el que havia de realitzar la màquina. -
Herman Hollerith (1860-1929)
va desenvolupar la tecnologia de processament de dades en targetes perforades per al cens dels Estats Units d'Amèrica de 1890 i va fundar la companyia Tabulating Machine Company (1896) la qual va ser una de les tres companyies que es van unir per formar la Computing Tabulating Recording Corporation (CTR), després rebatejada IBM. -
IBM (1911)
És una empresa d'informàtica, radicada als Estats Units, que treballa en el món de la informàtica des dels seus diferents vessants (maquinari, programari, sistemes operatius i serveis diversos). Exemples de programari desenvolupat per IBM per al PC són DisplayWrite, Drawing Assistant i TopView. -
1º Generació (1940-1959)
La primera generació de computadores abasta des de l'any 1940 fins a l'any 1952, època en què la tecnologia electrònica era a base de bulbs o tubs de buit, i la comunicació era en termes de nivell més baix que pot existir, que es coneix com a llenguatge de màquina. -
Allan Turing (1912-1954)
al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma. -
L'Enigma (Primera meitat del segle 20)
era una màquina portàtil per a encriptar i desencriptar missatges. Més exactament, "Enigma" era una família de màquines criptogràfiques electromecàniques de rotor, desenvolupades i utilitzades durant la primera meitat del segle xx. -
Colosos (1944)
van ser els primers dispositius calculadors electrònics usats pels britànics per llegir les comunicacions xifrades alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Colossus va ser un dels primers computadors digitals. -
Eniac (1946-1955)
va ser la primera computadora de propòsits generals. Era Turing-completa, digital, i susceptible de ser reprogramada per resoldre "una extensa classe de problemes numèrics" 4 5 Va ser inicialment dissenyada per calcular taules de tir d'artilleria per al Laboratori d'Investigació Balística de l'Exèrcit dels Estats Units. -
Univac 1 (1951)
ue la primera computadora comercial fabricada en Estados Unidos. Fue diseñada principalmente por J. Presper Eckert y John William Mauchly, también autores de la primera computadora totalmente electrónica estadounidense, la ENIAC. -
2º Generació (1960-1965)
La segona generació de les computadores va reemplaçar les vàlvules de buit pels transistors. Per això, els ordinadors de la segona generació són més petites i consumeixen menys electricitat que les de l'anterior. -
3º Generació (1966-1971)
A la fi dels anys 1950 es va produir la invenció del circuit integrat o xip, per part de Jack St Claire Kilby i Robert Noyce. Després va portar a Ted Hoff a la invenció del microprocessador, en Intel. A la fi de 1960, investigadors com George Gamow en l'ADN formaven un codi, una altra forma de codificar o programar. -
Intel (1968)
És una empresa multinacional fundada per Gordon Moore i Robert Noyce el 1968, que fabrica microprocessadors, circuits integrats especialitzats i uns altres dispositius electrònics. Andrew Grove col·laborà també al desenvolupament d'aquesta companyia. -
4º Generació (1971-1981)
La mida reduïda del microprocessador de xips va fer possible la creació de les computadores personals (PC). Avui en dia les tecnologies LSI (Integració a gran escala) i VLSI (integració a molt gran escala) permeten que centenars de milers de components electrònics s'emmagatzemin en un xip. -
Bill Gates (1955)
és un empresari, informàtic i filántropo4 nord-americà, cofundador de l'empresa de programari Microsoft juntament amb Paul Allen.5 La seva fortuna està estimada en 78 800 milions de dòlars segons la revista Forbes, fet que el defineix com l'home més ric del món. -
Microsoft (1975)
És una empresa multinacional d'informàtica que va ser creada el 21 de setembre de 1975 als Estats Units, on encara té la seva seu principal. El nom de Microsoft és l'acrònim de Microprocessador Software. Va ser fundada per Bill Gates i Paul Allen. -
Apple (1976)
És una empresa multinacional nord-americana que dissenya i produeix equips electrònics, software i serveis en línia, amb seu a Cupertino (Califòrnia, Estats Units). 3 Els seus productes de maquinari inclouen el telèfon intel·ligent iPhone, la tauleta iPad, l'ordinador personal Mac, el reproductor de mitjans portàtil iPod. -
Steve Jobs (1955-2011)
Va fundar Apple el 1976 juntament amb Steve Wozniak, en fabricar plegats el primitiu però trenca-motlles Apple I al garatge de casa seva. Molt ràpidament i afavorit per l'èxit del seu Apple II, Jobs va obtenir una gran rellevància pública, i fou portada de Time Magazine el 1981. -
5º Generació (1981-...)
El seu objectiu era el desenvolupament d'una nova classe de computadores que utilitzarien tècniques i tecnologies d'intel·ligència artificial tant en el pla del maquinari com del programari, 1 usant el llenguatge PROLOG2 abril 3 al nivell del llenguatge de màquina i serien capaços de resoldre problemes complexos, com la traducció automàtica d'una llengua natural
