ESPANYA SEGLE XlX

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles rei no gaire inclinat als assumptes sobre el govern, que va deixar en gran mesura en mans de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i del seu amant, Manuel Godoy. Inicialment va seguir el consell del seu pare de mantenir al poder Floridablanca, però el 1792 va acabar per substituir-lo, primer pel comte d'Aranda i després per Godoy, que es mantindria com a vàlid fins al final del regnat.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Va ser un pacte signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807 pel qual era establerta la partició de Portugal.
    El tractat estipulava que el nord de Portugal formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, en comptes del seu regne italià.
  • Guerra del francès

    Guerra del francès
    La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques i que va concloure el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Josep va ser un rei d'Espanya. Germà gran del conegut Napoleó Bonaparte, va estudiar dret i es va dedicar al comerç. El seu germà el va nomenar rei de Nàpols i després, el 1808, d'Espanya, país al qual va ser traslladat immediatament.
  • Comença a governar Ferran VII

    Comença a governar Ferran VII
    El rei Ferran VII era un rei absolutista ( tot el poder el tenia ell i anava perseguint als lliberals).
    Ferran va anul·lar la llei sàdica (només els homes podien governar) i això va provocar una guerra, la guerra Carlista.
  • motí d’aranjuez

    motí d’aranjuez
    El Motí d'Aranjuez va ser una conflicte popular produït entre el 17 de març de 1808, menters regnava el Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
  • capitulacions de baiona

    capitulacions de baiona
    Les capitulacions de Baiona va ser un fet reconegut històricament sorgit a Baiona, (França), quan van obligar a Carles IV i al seu fill Ferran VII a abdicar els seus drets al tron ​​espanyol a favor de Napoleó Bonaparte, que després els va cedir al seu germà José Bonaparte.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    l'Assemblea constituent més coneguda com les Corts de Cadis va ser inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
  • constitució de Cadis

    constitució de Cadis
    La Constitució de Cadis, va ser aprovada el 19 de març de 1812, en la festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una “Carta atorgada” marcada pel segell napoleònic.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    Acord pres per les Corts espanyoles, seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
    Carles IV no arribà a publicar-la, però ho va fer Ferran VII, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II. Això va provocar el plet successori d’on nasqué el carlisme.
  • Guerres Carlistes

    Guerres Carlistes
    La guerra Carlista va ser provocada per Ferran Vll, eren els Isabelins (eren liberals i feien suport a la burgesia) contra els Carlistes (eren absolutistes i destensaven les lleis particulars dels territoris). Van guanyar els Isabelins desprès de 3 guerres més.
  • Comença a regnar Isabel II d'Espanya

    Comença a regnar Isabel II d'Espanya
    Isabel va implantar el liberalisme (més participació política). Al cap de tantes guerres es van arruïnar i va decidir posar el venta les terres que tenia l'Església, per així guanyar diners i que els camperols tinguessin més terres però per desgracia les terres van ser venudes a la burgesia fent que els camperols fossin més pobres.
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    Així es coneix el procés en què es van anunciar un conjunt de decrets d'expropiació, venda de terrenys i algunes altres propietats de l'església catòlica. Aquest fet va tenir lloc a Espanya a mitjans del segle XIX, més específicament entre els anys 1835 i 1844. Aquesta mesura va ser promulgada per Juan Álvarez de Mendizábal, durant el seu breu període com a ministre de la Reina Isabel II d'Espanya.
  • Juan Prim

    Juan Prim
    Juan Prim va ser un militar i polític espanyol. Es va integrar a l'exèrcit per defensar el tron ​​d'Isabel II des del començament de la Primera Guerra, en què va anant escandint fins a coronel. Es va llançar de seguida a la política com a diputat per Tarragona. Va recolzar els progressistes durant el trienni esparterista però es va enfrontar a l'autoritarisme d'Espartero i va acabar contribuint a enderrocar-lo organitzant una revolució a Reus.
  • Baldomero Espartero

    Baldomero Espartero
    Va ser un militar progressista, que va fer un aixecament militar (agafa el poder per la força), ja que volia fer reformes i ser mes liberal. Tot això va fracassar, ja que tenia la oposició de Catalunya per la raó que Catalunya volia el proteccionisme (protegir la industria de Catalunya).
    Com Espartero no va ser a pollat per Catalunya, va decidir bombardejar Barcelona.
  • crisi del 1867

    crisi del 1867
    La crisi final del regnat d'Isabel II constitueix el quart i darrer període en què se sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença al març de 1863 amb la caiguda del govern de la Unió Liberal i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquia d'Isabel II, que va marxar a l'exili i va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya anomenada Sexenni Democràtic
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Rei d´Espanya. Fill de Víctor Manuel II d'Itàlia i de Maria Adelaida d'Àustria, va heretar el títol de duc d'Aosta. El 1867 va contreure matrimoni amb Maria Victòria del Pozzo della Cisterna. Poc abans havia participat a la guerra contra Àustria, en què va resultar ferit. Després del conflicte va ser ascendit a brigadier de cavalleria i, el 1869, a vicealmirall de l'armada.
  • La primera república Espanyola

    La primera república Espanyola
    La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica.
  • Cánovas

    Cánovas
    Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític que no volia fer moltes reformes. Va deixar drets i llibertats molt reduïdes a la seva població.
    Va implantar el sufragi i censatari que volia dir que només podia botar una part molt reduïda de la població (exactament parlant d'un 5 o 6%)
  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    La Constitució Espanyola va ser determinada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat.
  • Sagasta

    Sagasta
    Polític espanyol. Va voler fer moltes reformes i deixar mes llibertat d'expressió, religiosa i d'associació (és poden crear més partits).
    Ell va voler reduir el poder del rei.
  • Comença a governar Alfons XII

    Comença a governar Alfons XII
    Alfons XIII era el fill d'Isabel ll. Iniciava el període de de la Restauració. Juntament es va implantar la monarquia parlamentaria de recaure liberal, que això significava que tenien un sistema polític poc democràtic i va ser implantat per la gent important d'Espanya.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    Espanya mantenia a les regons de filipines, cuba i Puerto rico. Cuba era la principal ja que era molt rica i ells es volien independitzar.
    Els EUA va ajudar a Cuba i va declarar la guerra a espanya, fent que espanya surtis derrotada i perdés les seves ultimes 3 colònies importants