-
Period: to
Regnat de Carles IV
El rei Carles IV, va governar Espanya fins l'arribada de Napoleo.
Al seu regnat coincidira amb l'esclat de la revolució francesa. -
Period: to
Guerra Gran
La contraofensiva francesa va significar la retirada del Rosselló i la invasió d'una part de la Cerdanya i de l'Empordà -
Invasió napoleonica
Les tropes fraceses a Espanya i les intrigues de Ferran contra Carles IV van provocar el popular Moti d'Aranjuez.
A Baiona, França; Napoleó va aconseguir que tots dos acceptesin abdicar al seu germà Josep Bonaparte.
Entre 1810 i 1813 va emprendre algunes reformes junt amb alguns liberals espanyols anomenats afrancesats. -
Resistència popular
Es va fer front als francesos, a Catalunya, els miquelets i somenets els van derrotar a la batalla del bruc. -
Period: to
Ofensiva francesa
Napoleó va intervenir al conflicte i va ocupar la major part del territori espanyol. Al 1812 va enviar a les seves tropes a envair Rússia. -
Period: to
1ra fase de la independencia hispanoamericana
Es van formar juntes controlades per les elits criolles. Entre les més destacades van ser les de: Bogotà, Quito, Caracas i Buenos Aires.
Al 1811 el Paraguai aconsegueix la seva independencia.
El retorn de Ferran VII també va frenar aquest proces d'autogovern i va obligar a les juntes a dissoldre's. -
Period: to
Independència d'hispanoamèrica
El moviment emancipador el van dirigir els militars liberals més destacats: Simon Bolívar, Antonio José de Sucre, i José San Martín.
La pèrdua de colònies va desencadenar una gran crisi a la Peninsula Iberica, perque va perdre el seu privilegi com a potència colonial i va quedar privada dels mercars americans i dels ingressos a la Hisenda. -
Guerra del Frances
L'aixecament del poble a Madrid va desencadenar el principi de la guerra, que hi duraria fins al 1814. -
Corts de Cadis i constitutció 1812
Les abdicacións de Baiona van regalar el tron espanyol a un monarca estranger. Estimulant la formació de les juntes locals per patriotes amb el proposit de rebutjar la invasió i crear un govern legítim.
Al juny del 1808 apareix la Junta Suprema de Catalunya, i dos anys despres la Suprema Central amb l'objectiu de controlar els esforços d'altres juntes locals. -
Period: to
Victòries Angloespanyoles
L'exèrcit britnitànic va arribar desde Portugal per ajudar a les tropes espanyoles, i va vèncer els francesos a Arapiles. -
Period: to
Ferran VII: retorn a l'absolutisme
Quan Ferran VII va tornar a Espanya al 1814, va regnar com un monarca absolut, pero amb l'expasió de les idees liberals durant la guerra del francès se li va fer més dificil restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Sexinni Absolutista
Desapareix la Constitució del 1812 i es cancela l'obra reformista de les Corts.
El seu mandatari fou acompanyat de la repressió dels l
liberals. Per fer que el rei repectes la constitució, van posar en practica els seus pronunciaments, pero surten malament. Alguns liberals van fugir i altres no es van salvar. -
Period: to
2na fase de la independencia hispanoamericana
Després de la independència d'argentina, l'aixecament es va extendre per tot el territori i va esclatar una guerra contra les tropes colonials.
Després de moltes victòries militars sobre els exèrcits espanyols, es van independitzar Mèxic, Veneçuela, Xile, Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia i Uruguai.
Després de la 2na fase, Espanya ja nomes li quedavan a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. -
Period: to
Trienni liberal
El pronunciament del Coronel Rafael del Riego a cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar prou suport per trionfar, i Ferran VII va haver d'acceptar la Contitució de 1812. Per protegir-la i combatir contra l'absolutisme, es va organitzar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats.
Ferran va demanar ajuda als monarques més poderosos d'Europa per derrotar als liberals. La Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de St. Lluís, un exèrcit que va restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Dècada Ominosa
Es va cancelar tota obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn de l'absolutisme.
Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal on els privilegiats pagavan els impostos. Eren els principals defensors de l'absolutisme i el rei no els podia portar la contraria. -
Mort d'en Ferran VII
Els grups favorables a l'absolutisme es van negar a la seva filla Isabel com a legitima sucessora a la Corona, i van apostar per Carles Maria Isidre. Per defensar el seu candídat, es van revoltar contra el govern de María Cristina de Borbó. -
Bases socials del carlisme
L'estat liberbal va apareixer a Espanya enmig de la guerra carlina (1833-1839), on va tenir un fort impacte a Catalunya.
S'havia de mantenir l'absolutisme o implantar una nova monarquia liberal. -
Ideals del Carlisme
El lema del Carlisme era "Déu, pàtria, rei i furs" que defensava l'origen diví i el poder absolut del rei. -
Period: to
1ra guerra Carlina
Es va desencadenar a Euskadi i Catalunya, on els carlins van controlar la major part del territori. Al 1839 van ser derratats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Va buscar suport dels liberals modernats, que van fer tímides reformes. Tammateix, una sèrie d'aixecaments militars i revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progressistes, que volien aprofundir en el liberalisme. -
Period: to
Regècia del general Espartero
Al 1837 els moderats van acosenguir el poder amb el suport de lar regent i van fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va fer a la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent de Espartero. -
Period: to
Dècada Moderada
L'arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota el control del general Narváez. Al 1845 surgeix una constitució moderada, que no permitia el vot, limitava i compartia sobirania entre les Corts i la Corona. -
Period: to
2na guerra Carlina
Van haver molts aixecaments carlins a Catalunya per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí (el comte de Montemolín). -
Period: to
Bienni Progressista
El general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. el pronunciament de Vicálvaro, va formar juntes revolucionàries.
Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero. Apareix una nova constitució (1855), que mai es va aprovar. -
Period: to
Descomposició del sistema
Els unionistes i modernats es van alternar en el poder, mentre que els progresistes es van quedar marginats. L'actuació va ser molt autotitària. -
Period: to
Sexenni Democràtic
Al setembre del 1868 la crisi de la monarquia isabelina va ser conduida a una "Gloriosa Revolució", un aixecament per derrotar a Isabel II i democratitzar el sistema polític.
Els governs apareguts de la revolució no van poder establir el sistema. -
Period: to
Revolució i govern provisional
Va començar en mans dels progressistes i demòcrates, on també hi ficarien unionistes. Amb la formació de noves juntes revolucionàries, les tropes de la reina van ser derrotades a la batalla d'Alcolea. Fent que Isabel II i el seu hereu Alfons hagin de marxar a l'exili. -
Period: to
Monarquia d'Amadeu I
Quan Amadeu de Savoia va ser escollit, va obtenir suport dels progressistes, unionistes i demòcrates, i va aplicar noves mesures per recuperar l'econòmia i democratització real d'Espanya. -
Period: to
3ra guerra Carlina
Durant el Sextinni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol despres de l'exili d'isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries i van ocupar ciutats d'avui en dia com: Berga, Manresa, Vic i Olot.
Al 1876 la continua a Euskadi i Navarra. -
Period: to
1ra republica espanyola
Amb la renuncia d'Amadeu I al febrer del 1873, les corts van declarar el pais com a republica.
Va ser molt rebuda pels sectors populars de grans ciutats, i el govern republicà va portar a terme reformes econòmiques i socials.
Al 1874 un Cop d'estat liderat pel general Pavía va suprimir les Corts i va ser sustitutit pel general Serrano, que va fer una republica conservadora i presidencialista. -
Period: to
Restauració borbònica
Al desembre del 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos va declarar a Alfons XII com a rei, i la monarquia borbònica va començar. -
Sistema canovista
Va ser fundat per Antonio Cánovas del Castillo, amb un objectiu de establir la pau a Espanya. Fent que al 1878 la pau de Zanjón posi fi tambe a la insurreció cubana. -
Bipartisme i torn pacífic
Aquest fucionament polític tenia dos partits diferents: el Conservador, liderat per Cánovas, i el Liberal, encapçalat per Sagasta.
Tots dos coincidien en: la defensa de la monarquia, Constitució, propitat privada i d'un estat centralitzat i unitari.
El torn pacífic era alternat pels dos partits. -
Caciquisme i falsejament electoral
L'alternança en els conservadors i liberals quedava assegurada en mans del caciquisme, que era un sistema de coerció social, que s'aplicava a les zones rurals, on les persones coaccionaven els votants i orientar el vot.
Tenien trampes anomenades tupinades. Mitjançant això falsificaven els vots, així com amenaçar als electors. -
Aparició dels moviments nacionalistes
La consolidació d'un estat centralitzat i uniformista va provocar la seva aparició a comunitats com Catalunya, Pais Basc o Galícia. -
Crisi del 1898
en aquest any, els EE.UU. li va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va sufrir una derrota i va firmar el Tractat de París on els va concedir l'independencia a Cuba, Filipines i Puerto rico.
Van sorgir els moviments regeneracionistes, on posarien fi al caciquisme i corrupció.