-
Period: to
Carles IV
Carles IV va renunciar a segiuir amb les reformes liberals de Carles III per por que la situació esdevingués la de França. El seu regant es considera l’inici a la crisis de l’Antic Règim espanyol (mala política exterior, crisis socioeconòmica i crisis d’estat desenvolupades al llarg del seu regnat).
Carles va participar en la cooperació militar amb empreses napoleòniques. Com a causa del cap d’estat d’Aranjez Carles IV va haver d’abdicar. -
Period: to
La guerra del francès
Com a conseqüència del tractat de Fointainebleau les tropes franceses van entrar a Espanya amb l’excusa de l’invasio a portugal. L’ocupació francesa va provocar una guerra per la independència. En aquest cas Napoleó volia instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tro espanyol. Hi ha una doble situació política: el règim oficial de Josep I (tendències liberals) juntament amb el règim clandestí. La guerra conclou amb la signatura del tractat de Valençay que retorna el poder a Ferran VII. -
Period: to
Les corts de Cadis i la Constitució
La Junta Suprema va actuar en nom de Ferran VII i es va establir com a govern provisional. Van iniciar un procés de convocatòria de les corts de Cadis des d’on es van dur a terme les primeres transformacions polítiques de caire liberal que van estar recollides a la costitució de 1812 (promulgada el 19/3/1812 i inspirada per la Constitució francesa de 1791).
Es defensava una societat basada en la llibertat i la igualtat davant de la llei (suposaria una limitació del poder del rei) -
Period: to
Restauració absolutista
És un de les etapes en el regnat de Ferran VII.
L’estat dissenyat per les corts de Cadis no va ser acceptat pel rei Ferran VII ni per la majoria de la població (que no estava preparada per un canvi tan radical). Com a conseqüència Ferran VII va restaurar l’absolutisme. Part de la població, però, estava afavor de les idees liberals. Es va produir una lluita entre absolutistes i liberals. Els liberals van ser reprimits i perseguits i es van produir revoltes (destaca la de Rafael de Diego 1829). -
Period: to
El Trienni liberal
Ferran VII es veu obligat a jurar la costitució de 1812 i la política passa a ser liberal. Però la situacio no va durar gaire donat a que en un context internacional era l’època de la restauració. Això suposava que qualsevol brot liberal fos reprimit. Com a conseqüència. L’any 1823 un exèrcit francès de la Santa Aliança (s’alvaguarda o preservador de l’absolutisme europeu) va envair l’estat espanyol i va fer possible el retorn al absolutisme. -
Period: to
La dècada Ominosa
Ferran va tornar a regnar com a rei absolut i els liberals van tornar a ser perseguits.No obstant la crisis econòmica de la guerra del francès, va fer que el rei fes algunes concessions als liberals. Aquesta actitud contemporitzadora va fer que els més conservadors s’enfrontessin a ell i pensessin en l’alternativa de Carles Maria Isidra (germà del rei).
Carles seria hereu del tro segons la llei de Sàlica (Ferran no tenia fills) però l’anulació d’aquesta va suposar que Isabel fos hereva. -
Period: to
La primera guerra carlina
Amb la mort de Ferran VII es va produir un conflicte per la seva successió entre els liberals (recolzant a Isabel i els Carlins (partidaris de Carles Maria Isidra). Aquest va derivar en guerra (és el que es coneix com a primera guerra carlina). No només va ser una guerra ente pretendents a la corono sinó que va reflectir els bàndols de l’absolutisme i el liberalisme. La victòria va ser dels liberals i va fer possibles la constitució d’un estat liberal. -
Period: to
Isabel II
Es distingeixen dos grans etapes:
Època de les regències (1833-1843) Isabel és menor d’edat:
Regència de la mare 1833-1840 (majoria de governs moderats).
Regència general Espartero 1840-1843 (amb govern progressista)
Època del seu regnat 1843-1868 (governs progressistes exepció de Bieni Progresista).
Es construeix un estat liberal.Presentar divisions: hi havia els liberals moderats (règim liberal conservador) i els liberals progressistes (partidaris d’un règim liberal més obert). -
Period: to
Triomf del liberalisme/ Regència d’Espartero
El liberalisme va poder establir-se degut a que la regent Maria Cristina va haver ajudar-se d’ells (regant d’isabel trimfa liberalisme moderat).
Podem destacar el triomf del liberalisme sobretot en la regència de Espartero que va haver de fer front a un govern progressista. De fet els progresistes van produir un seguit de conspiracions, encapçalades pels generals Ramón María Narváez i Leopoldo O’Donnell que fan fer que el govern d’Espartero caigués el 1843 i aquest hagués de marxar en exili. -
Period: to
Dècada Moderada
Isabel tenia preferència cap als moderats (abans que progresistes). Per tant hi havia un govern moderat encapcelat pel general Ramón Narváez.
Durant la dècada moderada (acaba amb revolució de 1854) es van portar a terme les següents mesures.
- L’any 1844 es va crear la Guarda Civil
-Reforma del sistema fiscal 1845 per Alejandro Mon.
- Llei de 1846 (règim oligàrquic)
-Es va establir un sufragi molt restringit
- Concordat de 1851. Acord amb la Santa Seu (Papa reconeix a Isabel II com a reina). -
Period: to
Constitució de 1845
En la primera legislatura les Corts plantegen la necessitat de reformar la Constitució de 1837 i la Constitució de 1845 va ser aprovada el 23 de maig.
És caràcter moderat (ja que es va dur a teme a la dècada moderada). Es diferencia de la de 1837 en una sèrie d'aspectes essencials:
Hi ha sobirania compartida de l'Rei i les Corts (en comptes de sobirania nacional). S’estableix la confessionalitat de l'Estat i es fa una retallada dels drets individuals, especialment la llibertat d'expressió. -
Period: to
Bienni Progressista
Després de revolució de 1854 (a causa de un govern liberal desgastat) Isabel es veu obligada a entregar el govern un altre cop al general Espartero i s’expulsa a la “reina” mare. La reina Isabel convoca unes noves Corts Contituients (formades només pel Congrés de Diputats per evitar la presió conservadora del Senat). Les votacions van donar el triomf d’una Unió Llineral. Dirigit per O’Donnell.
Amb la Unió Lliberal:
Salabora constitució 1856 (sobirania nacional, drets individuals reforçats). -
Period: to
Revolució de 1868
La revolució del 1868 tambè anomenat “La Gloriosa” tenia com a propòsit fer fora la reina Isabel i apartar del govern als moderats. La revolució hi va aconseguir (va ser exitosa) enviant la reina a l’exili i permetent l’arribada de les forces polítiques que havien sigut força marginades (progresistes i demòcrates) durant el regnat d’Isabel. La revolució va donar lloc a una nova estapa política democràtica: el Sexenni on es va intentar crear un règim liberal estable. -
Period: to
Monarquia d’Amadeu I
1 de 4 fases del sexeni. S’havia establert un Govern Provisional liderat per Serrana i elaborat la constitució de 1869 establint Espanya com monarquia constitucional. Calia trobar un rei. Fnalment va ser seleccionat Amadeu de Savoia. La monarquina no va acabar de funcionar, els carlins va provocar la Tercera Carlina i el rei estava aïllat (no aconseguia el suport de cap dels grups socials ni el de les classes altes o l’aristocràcia que estaven a favor dels borbons) i finalment acaba abdicant. -
Period: to
La primera República
L’intent de proclamar un rei no havia funcionat i es va passar a un moviment republicà (3ra fase del sexeni).
L'11-2-1873, el Congrés va proclamar la República per 256 vots a favor i 32 en contra. Però no va ser gaire més que un projecte. El fracàs de la república ja es veia a venir, va començar quatre presidents en onze mesos i amés els republicans estaven dividits entre una minoria d'unitaris i una majoria de federals.
El cop destat del general Pavía (gener 1874) va posar fi a la república. -
Period: to
Restauració canovista
Després de la república va venir la dictadura de Serrano. Durant aquesta el 29 de desembre de 1874 el general Martínez Campos va iniciar una revolta a favor del príncep Alfonso i Serrano no s’hi va oposar. Així van tornar els borbons i es va iniciar la restauració. Es va tornar al règim liberal moderat i va tornar a dissenyar un poder que assegurés l’hegemonia dels més rics. -
Period: to
Alfons XII
Durant el regnat d'Alfons XII, passen quatre processos electorals: 1876, 1879,1881 i 1884. Aquests són els esdeveniments principals: Les eleccions tenen lloc el 20-1-1876 (en 1ra legislatura destaca la aprovació de Constitució de 1876). El 1877, es convoca una reunió per anunciar a Corts el matrimoni del rei i la seva cosina.
El 1878 es signa la Pau de Zanjón S'elabora una nova llei per restaurar el sufragi censatari. Els conservadors obtenen majoria en eleccions 20-4-1879 -
Period: to
Constitució de 1876
Va ser promulgada per Cánovas del Castell, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclama la sobirania conjunta de l'rei i de les Corts Generals i instaura una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un estat molt centralitzat. Tot i que va ser suspesa per Primo de Rivera, va estar en vigència Fins a la Constitució Espanyola de 1931.
Les llibertats polítiques eren reconegudes, però van ser restringides i es proclamava la confessionalitat de l'Estat