-
878
878-897: Guifré I el Pelós
Fiil de Sunifred,Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona. -
897
Guifré II
fill de Guifré I -
911
Sunyer I
germà de l'anterior -
947
Miró I
fill de l'anterior, amb el seu germà -
947
Borrell II
germà de l'anterior -
988
Borrell II
Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona -
992
Ramon Borrell
fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit. -
1017
Berenguer Ramon I
el Corbat, fill de l'anterior. -
1035
Ramon Berenguer I
el Vell, fill de l'anterior. -
1076
Ramon Berenguer II
el Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà -
1076
Berenguer Ramon II
el Fratricida, germà de l'anterior -
1095
Ramon Berenguer III
el Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle -
1097
Ramon Berenguer III
el Gran. 1112 casament amb Dolça de Provença. -
1131
Ramon Berenguer IV
el Sant, fill de l'anterior. -
1137
Ramon Berenguer IV
el Sant. Corona Catalano-Aragonesa. -
1162
Alfons I
el Cast, fill de l'anterior. -
1196
Pere I
el Catòlic. 1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca. -
1213
Jaume I
el Conqueridor -
1276
Pere II
el Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior. -
1285
Alfons II
el Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos. -
1291
Jaume II
el Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria. -
1327
Alfons III
el Benigne, fill de l'anterior. -
1336
Pere III
el Cerimoniós, fill de l'anterior. -
1387
Joan I
el Caçador, fill de l'anterior. -
1396
Martí I
l'Humà, fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília. -
1412
Compromís de Casp
Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.