EDAT MITJANA

L'edat mitjana a Catalunya

476

La Marca Hispànica

Jan 26, 732

A la segona meitat del segle VIII (732).

L'origen i la independència dels comptats

Jan 26, 800

Jurisdiccions administratives. Hi havien 8 comptats: Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona.
(finals del segle IX).

Berà I

Feb 13, 801

Berà era d'origen got. Fill de Guillem I de Tolosa, Comte de Tolosa (cosí de Carlemany) i de la dama goda Khunegunda, que va ser la seva primera muller. Germanastre de Gaucelm, comte de Rosselló i Empúries, i de Bernat de Septimània, futur comte de Barcelona.

Berenguer de Tolosa

Feb 13, 816

Fill d'Unroch de Friül i Engeltruda de París, era germà d'Eberard de Friül i oncle de l'Emperador Berenguer. La seva dinastia, iniciada pel seu pare, es coneix amb el nom dels Unròquides o Hunroquides. Berenguer era comte i duc de Tolosa i conseller de Pipí I d'Aquitània des del 816, havent succeït a Bigó mort el 28 d'octubre del 816.

Rampó

Feb 13, 825

Després de la deposició forçosa del comte Berà I, Lluís el Pietós, rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gòtia

Bernat de Septimània

Feb 13, 844

Bernat I o Bernat de Septimània, comte de Barcelona i Girona , comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva ,comte de Tolosai comte de Carcassona .

Guifré el Pelós

Jan 26, 878

Va ser nomenat pel rei Carles el Calb compte d´Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona.

Sunyer I de Barcelona

Feb 15, 890

Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

Sunyer I

Feb 9, 897

Sunyer I de Barcelona fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona. Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

Miró I

Feb 9, 947

Comte i marquès de Barcelona, ​​nascut cap a 935 i mort a Barcelona el 966. Sota el seu govern es van construir canals i es va dotar d'infraestructura la ciutat de Barcelona i la seva comarca.
Fill de Sunyer I i de Riquilda, va començar a governar els seus dominis juntament amb el seu germà, Borrell II, després de la renúncia del seu pare en 947.

Oliba Cabreta

Feb 13, 965

Oliba Cabreta fou comte de Cerdanya amb el pagus de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir, càrrecs als quals renuncià per fer-se monjo. La primera referència al sobrenom “cabreta”

Almodis de la Marca

Feb 15, 972

En l'elaboració del dret feudal hi hagué dues dones que en van ser unes apassionades i defensores, dues comtesses del segle XI, Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Ermessenda de Carcassona nasqué l'any 975, filla dels comtes de Carcassona, Roger i Adelaida. El 993 es casà amb el comte Ramon Borrell I.

Borrell II (any 985)

Jan 26, 985

Compte que no va rebre l'ajut militar dels Francs que havia sol·licitat i, en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat.
(1258 tractat de Corbeil)

Ramon Borrell I

Feb 9, 992

Ramon Borrell (Barcelona, ​​26 de maig de 972 - Barcelona, ​​25 febrer 1017), Comte de Barcelona, ​​Girona i Osona i Duc d'Hispània Citerior. Fill de Borrell II i de Letgarda de Roergue. Associat al poder pel seu pare en el 988, va governar en solitari a partir de 992.

Primer romànic

Feb 2, 1000

D'influència llombarda, es desenvolupà entre el final del segle X i el segle XI. Les esglèsies estaven construides d'una sola nau. L'ornamentació era senzilla i l'exterior estava decorat amb arcuacions cegues i bandes llombardes. Exemples: San Martí del Canigó i Santa María de Ripoll.

Ermengol I d'Urgell

Feb 13, 1010

Era el segon fill de Borrell II de Barcelona i de Letgarda de Tolosa, va succeir al seu pare al capdavant del comtat urgellenc i va convertir-se en l'iniciador de la dinastia privativa d'Urgell, com a branca menor del casal de Barcelona.

Ermessenda de Carcassona

Feb 15, 1017

Va estar casada des del 991amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill, i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Berenguer Ramon I

Feb 9, 1018

Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill. En morir Ramon Borrell (1017), Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat. El 1016 havien estat pactades a Saragossa.

Ramon Berenguer I

Feb 9, 1035

El comte Berenguer Ramon el Corbat va morir jove, el 1035, abans d’arribar als trenta anys. El seu testament, coherent amb el període, va repartir els dominis: el fill primogènit, Ramon Berenguer, de només onze anys, rebia l’extingit comtat de Girona i la part del de Barcelona situada a l’esquerra del Llobregat.

Jaume II de Mallorca

Feb 13, 1056

Fou el segon fill baró de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Era nét per línia paterna del rei d'Aragó i comte de Barcelona Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, i per línia materna del rei Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay.
Fou germà del rei Pere el Gran, i pel matrimoni de les seves germanes cunyat d'Alfons X de Castella i Felip III de França.

Ramon Berenguer II Cap d'Estopes

Feb 9, 1076

Ramon Berenguer II, el dit Cap d'Estopes, nascut el 1053, era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II; el seu sobrenom era degut a tenir una gran i espessa cabellera rossa.

Berenguer Ramon II el Fratricida

Feb 9, 1096

Fruit de l’amor entre Ramon Berenguer I el Vell i la seva estimada Almodis de la Marca van néixer Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes (1053-1082) i Berenguer Ramon II el Fratricida (1053-1097), germans bessons que a la mort dels seu pare heretarien íntegrament el seu patrimoni.

Ramon Berenguer III el Gran

Feb 9, 1097

Ramon Berenguer III el Gran va començar a regnar el 1097, tenia només quinze anys però ja feia un temps que ajudava el seu oncle Berenguer Ramon II el Fratricida en les tasques de govern.

L'arquitectura Romànica

Feb 2, 1100

Tendència a la monumentalitat i la rica decoració pictòrica i escultòrica.

Catalunya Nova

Feb 6, 1117

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

segle XI

Jan 26, 1129

Pactes que sotmetien a tribut (paries) l'al-Àndalus van alentir l'ocupació de nous territoris. Ramon Berenguer III va ocupar tarragona (1129). Entre 1114 i 1115 una coalició de forces pisanes, catalanes i occitanes van saquejar l'arxipèlag.

Casal de Barcelona

Jan 26, 1131

En aquest casal van destacar especialment 3 comptes de Barcelona: Berenguer Ramon I (1018-1035), Ramon Berenguer I (1035-1076) Ramon Berenguer III (1097-1131).

Ramon Berenguer IV

Feb 9, 1131

Ramon Berenguer IV (1113-1162) va accedir al tron el 1131 a la mort del seu pare. El fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença tenia divuit anys quan va heretar els comtats catalans. D’altra banda, el seu germà, Berenguer Ramon havia rebut el patrimoni aportat per la seva mare, el comtat de Provença.

la unió dels comtats catalans i Aragó

Feb 6, 1135

La mort sense descendència del rei d'Aragó Alfons I el Bataller (1135) va facilitar la unió dinàstica entre Peronella, la seva neboda-i única hereva, filla de Ramir, germà del rei-, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Corona d'Aragó

Feb 6, 1137

A partir de 1137,doncs, els comtats catalans i el regne d'Aragó van formar la corona d'Aragó, encara que formalment el primer rei d'Aragó pertanyent al casal de Barcelona va ser Alfons I , fill de Ramon Berenguer IV i peronella.

Peronellà d'Aragó

Feb 9, 1137

Reina titular d’Aragó i comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i filla del rei Ramir II d’Aragó.

Corona d'Aragó

Feb 13, 1137

El 1137 a Barbastre es varen segellar documentalment les esposalles de Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla i hereva única del rei Ramir II d'Aragó.

Segon Romànic

Feb 2, 1150

Es caracterítzà per la construcció d'edificis de majors dimensions, més alts i amb obertures a l'exterior més grans.Entre els edificis més significatius destaquen la catedral de la Seu d'Urgell i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Es van construir esglèsies d'estil llombart, com les de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, a la vall de Boí.

Catalunya Nova

Feb 6, 1168

La força de la nova entitat política va permetre reprendre la conquesta dels territoris controlats per musulmans, que va incloure les ciutats de Tortosa i Lleida-preses al segle XII-i de la resta de territoris del sud que constituirien la Catalunya Nova.

Catalunya dins dels corrents artístics i literaris europeus

Feb 2, 1170

Les manifestacions artístiques i culturals de la Catalunya dels segles XI i XII estaven estretament vinculades a l'Església i a la noblesa fudals. A partir del segle XII, el català, llengua que s'havia vingut gestant des del segle VII, adoptà carta de naturalesa en textos de caràcter jurídic i religiós. A mitjans del segle XII es va introduir a Catalunya la poesia trobadoresca, escrita en llengua provençal, tambè anomenada occitana. (poesia culta).

Ramon Berenguer IV de Provença

Feb 13, 1173

Fou fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó. Per línia masculina era nét de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers. Fou germà del rei Alfons II d'Aragó i de Sanç I de Provença.

Sanç de Barcelona i d'Aragó

Feb 13, 1185

Fou fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó. Per línia masculina era nét de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers. Fou germà del rei Alfons II d'Aragó i de Pere I de Cerdanya.

Cartes

Feb 6, 1190

Per facilitar la repoblació es van utilitzar cartes de poblament i de franquesa, que atrogaven terres i facilitats fiscals als nous pobladors. En aquesta tasca van ser importants eld ordes religiosos,com el Císter, que van rebre dels monarques terres per instal·lar-hi. Els monestirs, com el de Santes Creus i el de Poblet, van dirigir els nous pobladors i els van prestar assistència.

Pere el Catòlic

Feb 15, 1196

Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196.

Jaume I

Feb 13, 1208

Jaume I va néixer a Montpeller, el 1208. La llegenda el fa engendrat gràcies a un estratagema de la seva mare, Maria de Montpeller, la qual, davant el rebuig del monarca, va substituir subreptíciament una amistançada del rei Pere el Catòlic en el llit reial. Finalment la Corona d’Aragó tindria un hereu i Maria pensava que podria viure més segura tot i el distanciament del seu marit.

Aurembiaix d'Urgell

Feb 13, 1209

Aurembiaix d'Urgell fou comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.Filla del comte Ermengol VIII d'Urgell i Elvira de Subirats (o Elvira Núñez de Lara).

Beatriu I de Provença

Feb 13, 1267

Filla petita del comte Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia. Era néta per línia paterna d'Alfons II de Provença i Garsenda de Forcalquier, i per línia materna de Tomàs I de Savoia i Beatriu Margarida de Ginebra. A la mort del seu pare heretà el Comtat de Provença, i ella fou l'última comtessa catalana del comtat.

Pere el Gran

Feb 15, 1282

Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es féu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, sinó portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Ferran I

Feb 15, 1380

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega.

Alfons IV

Feb 15, 1412

Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.
A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I. Entrà als estats de la Corona d'Aragó, que en un futur heretaria, als 16 anys.

Joan II

Feb 15, 1425

Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc. Fou germà d'Alfons el Magnànim, al qual succeí a la seva mort.