HISTÒRIA MEDIEVAL DE CATALUNYA

Regne Visigot

Period: 476 to 711

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident va suposar la creació de diversos regnes germànics. El Regne Visigot que es va crear a la Península Ibèrica primer va tenir la capital a Tolosa, després a Barcelona i finalment a Toledo.

Inici de l'ocupació musulmana de la Península Ibèrica

711

Els musulmans, que havien iniciat l'expansió de l'Islam des de l'època de Mahoma, van ocupar la Península Ibèrica acabant amb el domini visigòtic.

Al-Andalus

Period: 711 to 1149

Després de la mort de Mahoma, l'Islam es va expandir des de La Meca pel nord d'Àfrica i la Península Ibèrica. Al-Andalus és el nom que rep el territori sota govern musulmà a la Península. La seva forma política va anar variant al llarg del tems. Emirat, Califat, Regnes de Taifes... El 1492 va caure el Regne de Granada en mans dels Reis Catòlics, acabant així la presència de poder musulmà a la Península Ibèrica.

Els Francs ocupen Girona

785

Els Francs van voler conquerir terres al sud dels Pirineus per assegurar el seu regne davant dels musulmans.

Comtats Carolingis

Period: 785 to 988

Amb la creació de la Marca Hispànica, els Francs van dividir el territori conquerit en comtats governats per un comte designat pel rei Franc que li havia de jurar fidelitat.

Els Francs conquereixen Barcelona

801

Els Francs crearen una zona de defensa des del Llobregat fins el Pirineu anomenada la Marca Hispànica

Guifré el Pelós deixa els comtats en herència

897

En morir Guifré el Pelós deixà els seus comtats de Barcelona, Girona, Urgell i la Cerdanya en herència als seus fills. És el primer cop que el càrrec de comte no és nomenat pel rei Franc i es converteix en hereditari.

Almansor saqueja Barcelona

985

Almansor va saquejar i destruir la ciutat de Barcelona. Per defensar-se, el comte Borrell II va demanar ajut al monarca franc, el qual, però, no disposava de mitjans i li va negar l'auxili.

Borrell II actua independentment dels reis francs

988

Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i se'n va considerar independent. Des de llavors els comtes catalans van actuar com a sobirans del seu territori.

Comtats Catalans

Period: 988 to 1137

Després de la ràtzia d'Almansor, Borrell II va decidir actuar de forma independent dels reis francs i no jurar-li fidelitat. S'inicia així l'etapa de govern independent dels comtes catalans.

Inici del domini d'Occitània

1069

Ramon Berenguer I va comprar els comtats de Rasès i Carcassona. Els anys següents, aquestes terres es van ampliar amb l'adquisició de drets sobre altres territoris (Albi, Nimes...), amb l'annexió d'alguns comtats gràcies a herències i, sobretot, amb el matrimoni del comte Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112).

Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal

1070

Aprofitant la feblesa dels comtes catalans, els nobles havien començat un procés d'apropiació de les terres i generalització de la servitud. El comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1035-1076) va restablir l'autoritat comtal. Els nobles es van reconèixer vassalls seus i en contrapartida el comte va acceptar la transmissió per herència i el sotmetiment de la pagesia.

Conquesta cristiana de Tarragona

1117

Aprofitant la feblesa militar musulmana després de la caiguda del Califat de Còrdova (1031), els comtes catalans, sobretot els de Barcelona i d'Urgell, van passar a l'ofensiva.
Les seves expedicions militars van conquerir poblacions importants, com ara Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).

Unió dels comtats catalans i Aragó

1137

El rei Ramir II d'Aragó va concertar el casament de Peronella, que tenia només un any, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint.
Per aquest contracte, Berenguer va ser reconegut com a príncep d'Aragó, es va assegurar la fidelitat dels nobles aragonesos i va fer-se càrrec del govern del regne. Llavors, el rei Ramir es va retirar a un monestir.

Corona d'Aragó

Period: 1137 to 1500

La unió dels comtats de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó va suposar la creació de la Corona d'Aragó.

Conquesta cristiana de Tortosa i Lleida

1149

El comte Ramon Berenguer IV va completar la conquesta de l'actual territori català amb la incorporació de les taifes de Tortosa (1148) i Lleida (1149). L'any 1153 va capitular Siurana, la darrera plaça forta musulmana a territori català.

Batalla de Muret

1213

Pere el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó, va ser derrotat i va morir a la batalla de Muret enfrontant-se a comtes occitans i el rei de França. Aquest fet suposa la fi del domini català a Occitània.

Conquesta de Mallorca

1229

Jaume I el Conqueridor va ocupar Mallorca. Era el principal objectiu dels mercaders i dels nobles catalans perquè eren un regne ric, un centre de comunicacions i un refugi de pirates.

Conquesta de València

1232

La conquesta la van començar nobles aragonesos i ordes religiosos militars. A partir del 1236 hi va intervenir el rei Jaume I, que va aconseguir la capitulació de la ciutat de València (1238) i va fer avançar la frontera fins al port de Biar (1245).

Conquesta d'Eivissa

1235

Jaume I va conquerir Eivissa.

Tractat de Corbeil

1258

Jaume I el Conqueridor firmant el tractat va renunciar als seus drets sobre Occitània.

Conquesta de Sicília

1282

Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília (1282-1283), que va disposar de la flota comandada per Roger de Llúria.

Conquesta de Menorca

1287

Alfons el Benigne va conquerir Menorca.

Atenes i Neopàtria es vinculen a la Corona d'Aragó

1311

Els ducats d'Atenes i Neopàtria van estar vinculats a la Corona d'Aragó entre el 1311 i el 1390. En aquesta conquesta hi van participar una gran flota i un exèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers, dirigits per Roger de Flor.

Conquesta de Sardenya

1323

Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya (1323-1329) i en va expulsar els pisans i els genovesos.

Mort de Martí I l'humà

1410

La crisi econòmica va coincidir amb un conflicte polític, quan amb la mort del monarca Martí I l'Humà l'any 1410 s'acabà el llinatge de la casa comtal de Barcelona.

Compromís de Casp

1412

Per tal d'escollir nou rei, es van reunir representants d'Aragó, de València i de Catalunya i van arribar al Compromís de Casp (1412), pel qual van escollir rei Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara, que regnava a Castella.

Conquesta de Nàpols

1442

El rei Alfons el Magnànim va dirigir la conquesta del regne de Nàpols.