Edat Mitjana

Edat Mitjana

Period: 476 to 1492

Hègira

622

Va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquest fet marca el naixement de la comunitat musulmana i l'islam

Regnat dels quatre primers califes

632

Va ser el primer califat regit per quatre successors del profeta Muhàmmad, coneguts tradicionalment, com els califes ben guiats.

Dinastia Omeia

661

Va ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal, primer a Orient amb capital a Damasc, i després a Al-Andalús amb capital d'exili a Còrdova.

Batalla de Covadonga

722

Aquesta batalla la van lliurar les tropes musulmanes contra les tropes de Don Pelayo, en terres asturiana, en la qual els musulmans van ser derrotats amb l'ajuda dels visigots aliats.

Batalla de Poitiers

732

Va ser una batalla lliurada entre el rei franc Carles Martell i les tropes islàmiques dirigides per per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França.

Inici dinastia abbàssida

750

va ser una dinastia de califes que va governar políticament i religiosament el món musulmà durant uns cinc-cents anys i tenia una assemblança a la dinastia omeia

Coronació de Carlemany com a Emperador

800

Després d'expandir els diferents regnes francs, va conquerir Itàlia, i va ser coronat Emperador per el Papa Lleó III a Roma, d'aquesta manera, hi tornava ha haver dos emperadors a Europa, un a Occident, i l'altre a Orient

L’exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans

801

Després d’un setge llarg, la fam va fer que els habitants de la Barcelona musulmana, l’octubre del 801, obríssin les portes a les tropes de l’exèrcit cristià de Lluís el Pietós, rei franc d’Aquitània , comandat pel duc Guillem de Tolosa

Guifré el Pilós deixa els comtats en herència

897

Guifré el Pilós va deixar en herència els comtats de Barcelona, Urgell, Girona i la Cerdanya als seus fills, fet que va provocar un canvi en l’història, ja que per primer cop el càrrec no va ser triat per el rei franc, sinó que és va convertir en hereditari, inaixí va començar una niva dinastia que va governar el comtat de Barcelona.

Borrell II s’independentitza dels reis francs

988

Després de que Borrell II li demanés ajuda al rei franc per defensar el comtat de Barcelona de les ràtzies, i aquest li va negar l’ajut, va decidir no renovar el pacte de fidelitat aue tenien els comtats catalans amb el rei franc, i és van declarar independents.

Batalla de Hastings

1066

Va ser una batalla la qual hi van participar les tropes de Harold II d’Anglaterra i els invasors normands del futur Guillem I d’Anglaterra.
La causa d’aquella guerra era l’expansió dels normands cap a l’Anglaterra de Harold II

Ramon Berenguer I finalitza la revolta feudal

1070

Després de la debilitació dels comtes de les grans ciutats, els senyors feudals, van voler assolir tot el poder, i ho van estar a punt d’aconseguir, si no hagués sigut per Ramon Berenguer I que va sucseïr a Ermesenda de Carcasona que era la viuda de Ramon Borrell.

Es convoca la primera Croada

1095

Va ser una expedició militar convocada per el Papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar-lo del poder musulmà i altres llocs considerats sants, a més d’ajudar al emperador romà d’Orient a combatre els turcs.

Ramon Berenguer III és casa amb Dolça de Provença

1112

Aquest casament va suposar la unió del comtat de Barcelona amb el comtat de Provença a terres franques, aquesta aliança va provocar un increment econòmic en el comerç marítim i internacional.

Ramon Berenguer III és casa amb Dolça de Provença

1137

Amb aquest casament i la fusió dels dos comtats, va provocar la creació d'una nova dinastia, la catalanoaragonesa, i després el seu fill Alfons el Cast va ser el primer en rebre el títol de comte de Barcelona i rei d'Aragò

Batalla de Muret

1213

va enfrontar a Per el Catòlic amb Ramon VI de Tolosa, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats, les tropes de Felip II de França comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada Algibesa. En aquesta batalla va morir Pere el Catòlic.

Conquesta de València i Mallorca

1229

En les conquestes hi van participar el rei Jaume I el Conqueridor, Alfons el Benigne i Jaume I. Primer van conquerir les Illes Balears perquè era una gran font de comunicació i de provisions, després Mallorca i així successivament fins tenir totes les illes en el seu poder i l'últim territori en ser conquerit va ser València.

Campanyes dels almogàvers

1302

La campanya d'almogàvers més important a Catalunya s'anomenava la Gran Companyia Catalana, i era una campanya de mercenaris formada per Roger de Flor i estava formada majoritàriament per aragonesos i veterans catalans.

Guerra dels Cents Anys

1337

Va ser una guerra entre els anglesos i els francesos, ja que primer, el rei d'Anglaterra va voler conquerir territori normand, i en aquella època el rei de França, també era comte de Normandia, i aquell fet va desencadenar la guerra que va durar més de cent anys

Arribada de la Pesta Negra a Europa

1350

Els culpables de l'arribada de la Pesta Negra, diuen que van ser els mongols, ja que en una de les seves guerres, van llençar els cossos sense vida dels soldats morts per aquella estranya enfermetat.

Conquesta de Nàpols

1442

després de la mort del rei i la reina de Nàpols, Alfons el Magnànim, sempre havia volgut governar aquell regne i se li va donar al oportunitat de poder complir el seu somni, i ho va fer.

Caiguda de Constantinoble

1453

Va caure a mans dels turcs otomans, i va ser un succés històric, ja que marca el final de l'Edat Mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Occident