El Segle XIX Espanya

  • Personatges: Monarques

    Carles IV:
    Rei d'Espanya (Portici, Nàpols, 1748 - Roma, 1819). Va succeir al seu pare, Carles III, en morir aquest en 1788. Va ser un rei poc inclinat als assumptes de govern, era absolutiste, que va deixar en gran mesura en mans de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i de l'amant d'aquesta, Manuel Godoy.
  • Personatges: Monarques

    Josep Bonaparte:
    (Ajaccio, França, 1768 - Florència, 1844) Rei d'Espanya (1808-1812). Germà gran de Napoleó Bonaparte, va estudiar dret i es va dedicar al comerç. El seu germà el va nomenar rei de Nàpols i, després, en 1808, d'Espanya, país a què es va traslladar immediatament, ell va començar la nova guerra perquè ningú l’acceptava, era reformista però no va poder aplicar les reformes.
  • Fets

    Motí d’Aranjuez:
    - Un succés que va tenir dues clares conseqüències: la destitució de Godoy (primer ministre, duc d’Alúcia i Príncep de la Pau) i l’abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII.
    - El Motí d’Aranjuez va ser el poble contra Carles IV per signar el pacte amb Napoleó, El rei va abdicar i la corona passa a Ferran VII.
  • Fets

    Capitulacions de Baiona:
    El 7 de maig del 1808, al castell de Marracq va tenir lloc la trobada entre Napoleó amb Carles IV i Fernando VII. El Napoleó va fer d'intermediari entre Carles IV i Ferran VII perquè ells estaven barallats pel tro, va obtenir la renúncia dels dos reis a la Corona espanyola, un dels capítols més tristes de la història d’Espanya. Al final es va quedar Josep Bonaparte com a rei.
  • Guerres

    Guerra del Francès:
    - 1808-1814:
    Tracta de Fontainebleau que provoca l’ocupació francesa d’Espanya, descontent amb la política portada per Godoy es revolta i provoca Motí d’Aranjuez provoca abdicació de Carles IV per el seu fill Ferran però intervé Napoleó i aconsegueix la renúncia de Carles i Ferran al tron espanyol i coronar com a nou rei d’Espanya el seu germà, Josep I, Revoltes populars a Madrid i la repressió francesa que provoca la resistència espanyola i l’inici de la Guerra del Francès.
  • Fets

    Corts de Cadis:
    El 24 de setembre del 1810 al 14 de maig de 1814 a Illa de León, Cadis i Madrid, va haver-hi una assemblea de diputats. El 1812 van elaborar una constitució que consistia en la sobirania nacional, el poder legítim de les corts unicamerals amb el rei, el poder executiu del rei, la declaració de drets amb el liberalisme d'impremta, i la igualtat de tots davant el rei, el poder judicial i el catolicisme.
  • Personatges: Monarques

    Ferran VII (Absolutisme):
    El poble pensava que farien reformes però quan va arribar el poder, no ho va complir, va ser rei quan acaba la guerra del francès, és un període absolutisme, igual que el seu pare.
    La intervenció francesa de 1823 per mandat de la Santa Aliança va donar pas a l’últim període del regnat de Ferran VII amb la segona restauració de l’absolutisme, l’anomenada Dècada Ominosa (1823-1833), en la qual va produir-se el col·lapse definitiu del sistema de l’Antic Règim a Espanya.
  • Fets

    Pragmàtica sanció:
    La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII d'Espanya al 1830, va promulgar la Pragmàtica de 1789 que estava aprovada per el Corts aquell any per el rei Carles IV. La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V, a excepció de casos extrems, les dones poder accedir al tro. La Pragmàtica Sanció de 1789 restablia el sistema de successió de les Set Partides d'Alfons X de Castella, les dones podien regnar si no tenien germans barons.
  • Personatges: Monarques

    Isabel II (Liberalisme):
    Isabel II, va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, data en què va ser destronada per l'anomenada «Revolució Gloriosa». El seu regnat ocupa característiques pels profunds processos de canvi polític que porta amb si la Revolució liberal, el liberalisme polític i la consolidació del nou Estat d'empremta liberal i parlamentària, al costat de les transformacions socioeconòmiques que il·luminen a Espanya la societat i l'economia contemporània .
  • Fets

    Desamortització de Mendizábal:
    La desamortització va ser un element en la política espanyola, per conseguir recursos per l’Estat a través de la venda de terres que estaven amortitzades en mans de l’Església i els ajuntaments. Mendizábal, l’any 1836 va decretar la dissolució de ordres religiosos amb l’excepció d’algunes beneficencias: dedicades a l’ensenyament i a l’assistència hospitalaria, l'incautació del patrimoni de les comunitats afectades i la seva renda per recaptar fons per a l’Estat.
  • Guerres

    Guerres carlistes:
    - 1ra Guerra Carlistes:
    La guerra carlina es tracta d’un enfrontament per aconseguir el tron reial entre els partidaris de l’absolutisme (representats per Carles, germà de Ferran VII), i els partidants d’un estat liberal (els isabelins).
  • Personatges: Altres

    Espartero:
    - Espartero, va ser un militar i polític espanyol, que va defensar la monarquia de la reina Isabel II. Va ser el militar de la Isabel II, gairebé 4 anys, des d'Octubre de 1840 fins a juliol 1843.
    - Va estar destinat a Anglaterra des de 1843 a 1848 per les divisions polítiques entre el seu propi partit (era totalista). Quan la Isabel II va morir li van proposar a Espartero ser rei al 1868, però no la va acceptar. Va morir a Logronyo en 1879.
  • Personatges: Altres

    Prim:
    Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic.
  • Fets

    Crisi del 1867:
    Al 10 de Març del 1867 es va crear unes eleccions, on el polític progresista Pascual Madoz, va descriure la situació econòmica espanyola en una carta enviada al seu amic general Prim.
  • Guerres

    Guerra de Cuba:
    Començà el 10 d’octubre de 1868 s’agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98).
  • Fets

    “La Gloriosa”:
    Les causes de la gloriosa van afectar principalment en l’economia (crisis textil, crisis financiera i les males collites). Les conseqüències que van haver van ser el retir dels grups dirigents i el retir de la població treballadora → Monarquia sense suport.
  • Personatges: Monarques

    Amadeu de Savoia:
    Amadeu de Savoia, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
  • Personatges: Altres

    Segesta:
    Práxedes Mateo Segesta, va ser un enginyer de camins i polític espanyol, maçó, membre de el Partit Liberal -progresista-, diverses vegades president de el Consell de Ministres en el període comprès entre 1870 i 1902 i famós per les seves dots retòriques.
  • Fets

    La Primera República:
    - La Primera República, va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874.
    - En els seus primers onze mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavia del 3 de gener de 1874.
  • Personatges: Monarques

    Alfons XII (Bipartidisme):
    - Restauració: 1874 a Sagunt, el general Martínez Campos fa un pronunciament i proclama, nou rei a Alfons XII, fill d'Isabel II.
    - Monarquia: 1874 es va fer la restauració de la monarquia en pronunciar-se el general Martínez-Campos a Sagunt a favor de l'accés al tro del príncep.
    - Bipartidisme: Europa els conservadors volien els privilegis del clergat i de la noblesa, aquest sistema parlamentari es va establir el trienni liberal i durant la restauració borbònica.
  • Personatges: Altres

    Cànoves:
    Antonio Cànoves del Castillo, Polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897). Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya.