Eix Cronòlogic (II República i Guerra Civil)

  • Pacte de Sant Sebastià

    El Pacte de Sant Sebastià va ser un acord signat el 1930 entre els partits catalanistes per aconseguir l'estatut d'autonomia per a Catalunya i defensar els drets i llibertats del poble català. Es va acordar la creació d'un consell per coordinar la lluita per l'autonomia i la necessitat de treballar junts per aconseguir-ho al Parlament espanyol. Va ser un pas important per a la lluita per l'autonomia de Catalunya, encara que no es va aconseguir durant la Segona República.
  • Period: to

    Govern Provicional

    El Govern Provisional va ser un govern després de la caiguda de la monarquia el 1931 governat per Niceto Alcalá-Zamora. Les mesures que van establir són les següents: La promulgació d'una nova Constitució el 1931, que va establir la divisió de poders i la separació entre Església i Estat, l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i del País Basc, i la reforma agrària i laboral. No obstant això, el Govern Provisional va haver de fer front a grans dificultats.
  • Eleccions municipals

    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser unes eleccions locals a tot Espanya, convocades pel govern del rei Alfons XIII. Aquestes eleccions van ser significatives perquè es van celebrar en un moment d'efervescència política i social, després de la caiguda del dictador Miguel Primo de Rivera. Els partits republicans, van obtenir una gran victòria.
  • Proclamació de II República

    La proclamació de la Segona República va tenir lloc després de la victòria de les forces republicanes en les eleccions municipals. Això va portar a la dimissió del rei Alfons XIII. El nou govern va prometre reformes polítiques, socials i econòmiques que van incloure l'establiment d'un estat laic, la separació de l'Església i l'Estat i la reforma agrària. La Segona República va durar fins a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, quan va ser enderrocada pel règim franquista.
  • Period: to

    Bienni Progresista

    El Bienni Progresista va ser un període de dos anys (1931-1933) durant la Segona República espanyola en què es van dur a terme importants reformes polítiques, socials i econòmiques amb l'objectiu de modernitzar i democratitzar el país. Entre les mesures més destacades es troben la promulgació d'una nova Constitució, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la jornada laboral de 8 hores i la reforma agrària.
  • Niceto Alcalà Zamora (President de la II República).

    Niceto Alcalá-Zamora va ser el primer president de la Segona República espanyola (1931-1936). Va ser un polític conservador i catòlic, però també partidari de reformes socials i polítics. Va estar enfrontat amb el govern de Manuel Azaña i va ser destituït el 1936. Va lluitar contra el règim franquista durant la Guerra Civil Espanyola i es va exiliar a França després de la guerra.
  • Nova Constitució Republicana

    La nova Constitució Republicana espanyola va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents. Aquesta constitució garanteix els drets fonamentals com la llibertat d'expressió, d'associació i de religió. També va reconèixer el sufragi universal. Aquesta constitució va ser una de les més progressives de l'època, però va generar polèmica amb l'Església catòlica i amb els sectors més conservadors de la societat espanyola.
  • Estatut d’Autonomia de Catalunya

    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és un document legal que estableix l'autonomia de Catalunya dins de l'Estat espanyol. Va ser aprovat per les Corts Espanyoles el 1932 durant la Segona República i va ser el primer Estatut d'Autonomia aprovat a Espanya. L'Estatut reconeixia la llengua catalana com a llengua oficial, establia l'organització institucional de Catalunya i afavoria el desenvolupament econòmic i social de la regió.
  • Period: to

    Bienni Conservador

    El Bienni Conservador va ser un període de govern de la coalició de dretes CEDA, que es va centrar en anul·lar algunes de les reformes progressistes que s'havien implementat durant el Bienni Progresista. Aquesta política conservadora va generar una gran divisió política i social a Espanya i va contribuir al clima de tensió i inestabilitat que finalment va desencadenar en la Guerra Civil.
  • Cop d'Estat del general Francisco Franco al Marroc

    El Cop d'Estat va tenir lloc el 17 i 18 de juliol de 1936. Franco, que era el general comandant de les tropes espanyoles a l'Africa Occidental Espanyola, va liderar un cop militar contra el govern republicà espanyol. Això va desencadenar la Guerra Civil Espanyola, ja que altres generals es van unir a Franco en la rebel·lió militar. El cop va ser suportat per sectors conservadors de la societat espanyola, així com per l'Església catòlica i el feixisme italià i alemany.
  • Revolució d'Asturies

    Va ser un moviment revolucionari que va tenir lloc a la regió d'Astúries, al 1934 durant la Segona República espanyola. El moviment va ser liderat per la Federació Anarquista Ibèrica i el Partit Comunista d'Espanya. L'objectiu del moviment era establir una república socialista a Astúries i a la resta del país, però va ser reprimida per les forces del govern central. La revolució d'Astúries va tenir un impacte important i va portar a la Guerra Civil Espanyola.
  • Proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat, Lluís Companys

    La proclamació va ser un acte simbòlic, ja que no va suposar cap canvi real en el control del territori català. El mateix dia, va ordenar la mobilització de les forces armades de la Generalitat per defensar el nou Estat. L'aixecament va ser finalment controlat el 17 d'octubre de 1934, amb de centenars de morts i ferits.
  • Aixecament obrer a Astúries contra el govern de la República.

    L'aixecament obrer d'Astúries va tenir lloc a l'octubre de 1934 en el context d'una crisi política i social a Espanya. Els obrers asturians van promoure una revolta armada contra el govern, que va ser reprimida pel govern central. L'aixecament obrer d'Astúries va ser un esdeveniment clau, ja que va demostrar la fragilitat del règim davant les crisis socials i polítiques.
  • Govern Front Popular

    Va ser al capdavant de l'Estat espanyol des deol juliol de 1936, quan va ser derrotat pel cop d'estat del general Franco. Va ser un govern d'esquerres que va intentar portar a terme reformes polítiques, socials i econòmiques a Espanya, però la seva tasca va ser interrompuda pel començament de la Guerra Civil. L'objectiu principal del Govern del Front Popular va ser estabilitzar la situació política i social al país, però els seus esforços van ser insuficients per evitar la guerra.
  • Formació del govern de la República en l'exili

    Després de la derrota, el govern republicà va haver de fugir al exili. Aquest exili va ser liderat pel president, Manuel Azaña, fins que va ser substituït per Juan Negrín en febrer de 1939. El govern republicà en l'exili es va establir a França, desprès a Mèxic i finalment a la República Dominicana. Va desaparèixer el 1977, després de la mort de Franco i la restauració de la democràcia a Espanya.
  • Aixecament militar a Àfrica que s'estén per tota Espanya.

    L'aixecament militar a Àf.rica va començar el 17 de juliol de 1936, liderat pel general Francisco Franco, i es va estendre ràpidament per tota Espanya, desencadenant la Guerra Civil. Els governs i partits de l'esquerra van intentar frenar l'aixecament, però no ho van aconseguir i van haver de defensar-se a través de la mobilització popular i la creació de guerra. La guerra va durar tres anys i va deixar centenars de milers de morts i desplaçats.
  • INICI de la Guerra Civil Espanyola

    La Guerra Civil espanyola va començar el 18 de juliol de 1936. Va ser un conflicte entre el govern democràtic de la Segona República i un grup de militars. Els rebels, van comptar amb el suport de la majoria de l'exèrcit, així com de les forces conservadores i l'Església. El govern republicà, per la seva banda, va rebre el suport de les forces progressistes i dels sindicats. La guerra va durar tres anys, amb la victòria final de les tropes franquistes el 1 d'abril de 1939.
  • El goven republicà proclama l'estat de guerra

    El govern republicà espanyol va proclamar l'estat de guerra el 19 de juliol de 1936. Això va donar al govern el poder per prendre mesures extraordinàries per mantenir l'ordre públic i la seguretat, com ara la mobilització de forces militars i la suspensió de drets civils i polítics. L'estat de guerra va ser un dels primers passos cap a la Guerra Civil Espanyola, que va durar fins al 1939.
  • Primer govern republicà (Francisco Largo Caballero)

    El primer govern republicà presidit per Francisco Largo Caballero es va formar durant la Guerra Civil Espanyola. Francisco, conegut com el "Lenin espanyol", era un líder sindicalista i socialista. El seu govern va estar caracteritzat per la defensa de la República, la nacionalització de les indústries i la reforma agrària. També va establir una estructura militar unificada per combatre els rebels i va rebutjar qualsevol negociació amb els feixistes.
  • Les tropes franquistes entren a Màlaga

    Quan les tropes franquistes van entrar a Màlaga, es va produir una gran tragèdia coneguda com la Desfeta de Màlaga. Les forces republicanes van intentar resistir, però finalment van ser derrotades i van haver de fugir cap a Almeria, deixant enrere milers de militars. Les tropes franquistes van capturar i executar molts d'aquests, i es va produir una onada de refugiats que van fugir a altres regions d'Espanya. Aquesta tragèdia va ser una de les més crues de la Guerra Civil.
  • FI de la Guerra Civil i victòria dels franquistes

    va acabar el 1 d'abril de 1939 quan les tropes franquistes van conquerir Madrid. La victòria de Franco va suposar l'establiment d'una dictadura que va durar fins a la seva mort el 1975. Durant la guerra, es van produir nombrosos enfrontaments entre les forces republicanes i les franquistes, que van causar la mort de centenars de milers de persones. La fi de la guerra va suposar la instauració d'un règim polític repressor i autoritari a Espanya.
  • Bombardeig de Gernika

    Va ser un atac aeri. Les forces alemanyes, van bombardejar la ciutat basca de Gernika, causant la mort i destruint gran part de la ciutat. Els atacs van ser considerats un experiment per als alemanys, que van anar provant noves tàctiques de bombardeig i van ser condemnats internacionalment com a cruels i indiscriminats. El bombardeig de Gernika va ser representat en el famós quadre de Picasso "Guernica", que es va convertir en un símbol de la violència de la guerra.
  • Inici de la Batalla de Brunete

    La batalla de Brunete va ser una lluita important durant la Guerra Civil Espanyola que va començar a l'estiu de 1937. L'objectiu del bàndol republicà era conquerir la ciutat de Brunete, a prop de Madrid. Va ser una batalla ferotge, amb intensos combats en trinxeres i gran quantitat de bombardejos i artilleria. Malgrat que el bàndol republicà va aconseguir avançar al principi, finalment va ser derrotat pels franquistes, que van recuperar la majoria del terreny perdut.
  • Franco, anomenat de cap d'estat

    Francisco Franco va ser un militar i polític espanyol que va governar Espanya com a dictador des del final de la Guerra Civil el 1939 fins a la seva mort el 1975. Va liderar el bàndol nacional durant la guerra i, un cop guanyada aquesta, va establir un règim autoritari basat en el nacionalisme espanyol i el catolicisme. El seu govern es va caracteritzar per la violació dels drets humans. La seva mort va donar pas a la transició a la democràcia a Espanya.
  • Les tropes franquistes ocupen la ciutat de Castelló

  • Period: to

    Batalla de l'Ebre

    Va ser una batalla molt sangrant. El bàndol republicà va llançar una ofensiva per intentar trencar les línies franquistes i arribar a la costa mediterrània, però finalment van ser derrotats. Aquesta batalla va suposar un gran desgast per a les forces republicanes, ja que van perdre molts homes i material militar. Va ser un dels moments decisius de la Guerra Civil, ja que va marcar el principi del final per a la República.
  • Les tropes franquistes entren a Tarragona

  • Les tropes franquistes entren a BCN

  • Tropes republicanes es rendeixen a Madrid

  • Franco anuncia la fi de la Guerra

    Franco va anunciar que la guerra havia acabat i que la seva victòria era el complet. Després de gairebé tres anys de conflicte, les tropes republicanes havien estat derrotades i el règim franquista va prendre el control total del país. Això va suposar el final de la Guerra Civil espanyola, però també el començament d'una llarga dictadura que duraria fins a la mort de Franco el 1975. Els anys següents a la guerra van ser molt durs per als derrotats.
  • Proclamació del Estat Espanyol y fi de la Segona República

    La Proclamació de l'Estat Espanyol va ser anunciada pel general Franco després de la victòria de les forces franquistes en la Guerra Civil. Amb aquesta proclamació, Franco va establir un règim dictatorial que va durar fins a la seva mort. La Segona República, que havia estat proclamada el 1931, va arribar a la seva fi amb la derrota de les forces republicanes en la guerra civil. Espanya es va convertir en un estat autoritari, amb un únic partit polític i sense llibertats democràtiques.
  • Mort de Franco i fi del règim franquista

    El 20 de novembre de 1975, el dictador Francisco Franco va morir als 82 anys a Madrid després d'haver estat al capdavant del règim durant 36 anys. Va ser succeït pel rei Joan Carles I, que va encetar la transició cap a la democràcia a Espanya. La mort de Franco va posar fi a un període d'autoritarisme i repressió política, social i cultural a Espanya, i va donar pas a un procés de reformes polítiques i socials que van culminar amb l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978.