-
Period: 700 BCE to 400
Filosofia Antiga
-
624 BCE
Tales del Milet
Tales de Milet va ser un dels primers filòsofs grecs i es considera el fundador de la filosofia occidental. Va néixer al 624 a.C. a la ciutat de Milet, (actual Turquia). Tales creia que el principi fonamental de tot era l'aigua, ja que considerava que tot sorgeix d'ella i torna a ella. Aquesta idea forma part del que s'anomena "monisme", és a dir, la creença que tot prové d'un sol element o substància. A més de ser filòsof, també va ser un gran matemàtic i astrònom. -
570 BCE
Pitàgores
Va ser un filòsof i matemàtic grec nascut a l’illa de Samos al voltant l’any 570 a.C. És conegut principalment pel seu famós teorema de Pitàgores en geometria Els pitagòrics creien que els nombres eren la base de tota la realitat i que l'univers podia ser comprès mitjançant les matemàtiques. Pitàgores també promovia una vida ètica i espiritual, basada en la recerca de l’harmonia i la puresa de l’ànima. Aquesta influència va marcar tant la filosofia com la ciència occidental durant segles. -
535 BCE
Heràclit
Va ser un filòsof grec nascut al 535 a.C., conegut pel seu pensament sobre el canvi constant en la natura. Defensava que "tot flueix" i que res no és igual, sinó que tot està en moviment i transformació contínua. Considerava que el foc era el principi fonamental de l’univers, ja que representa aquesta energia en constant canvi. També creia que els oposats, com el dia i la nit o la vida i la mort, eren essencials per a l’harmonia del cosmos. -
530 BCE
Parmènides
Va ser un filòsof grec del segle 530-515 a.C., considerat un dels fundadors de la metafísica. La seva idea central és que la realitat és única, immòbil i eterna, i que el canvi i la multiplicitat són només il·lusions dels sentits. A diferència d’Heràclit, que creia en el canvi constant, defensava que només el que és “ser” és real, i que el “no-ser” no pot existir. Va expressar les seves idees en un poema filosòfic anomenat "Sobre la natura" -
485 BCE
Gòrgies
Va ser un filòsof i orador grec de l’anys 485 a.C., conegut com un dels principals sofistes. Va destacar per la seva habilitat en la retòrica i la capacitat de persuadir, considerant que la paraula podia influir tant com les accions. En el seu text Sobre la natura o el no-ser, va defensar idees radicals, com que res no existeix, i que si alguna cosa existís, no es podria conèixer ni comunicar. Això mostra la seva postura escèptica i relativista, rebutjant la possibilitat d'una veritat absoluta. -
481 BCE
Protàgores
Va ser un filòsof grec e l’any 481 a.C. i és conegut com un dels principals sofistes. Defensava el relativisme, resumit en la seva famosa frase: "L’home és la mesura de totes les coses," que significa que la veritat depèn de cada persona i de la seva percepció. Deia que no hi ha una veritat absoluta; cada individu té la seva pròpia interpretació de la realitat. A més, Protàgores va contribuir al debat sobre la moralitat, sostenint que els valors són convencions socials i no lleis naturals. -
469 BCE
Sòcrates
Sòcrates va ser un filòsof grec de l’any 469 a.C., considerat un dels fundadors de la filosofia occidental. Tot i que no va deixar cap obra escrita, les seves idees es coneixen a través dels escrits dels seus deixebles, especialment Plató. Sòcrates creia que el coneixement autèntic només s’aconsegueix mitjançant el diàleg i la reflexió personal, per això va desenvolupar la maièutica, una tècnica de preguntes per ajudar els altres a descobrir la veritat per si mateixos. -
427 BCE
Plató
Plató va ser un filòsof grec del’any 427 a.C. i deixeble de Sòcrates. Va fundar l’Acadèmia d’Atenes, considerada la primera institució d’educació superior d’Occident. La seva obra filosòfica es recull en forma de diàlegs, on sovint apareix Sòcrates com a protagonista. Una de les seves idees més conegudes és la teoria de les idees, segons la qual el món material és una còpia imperfecta d’un món ideal i perfecte que només es pot conèixer a través de la raó. -
384 BCE
Aristòtil
Va ser un filòsof de l’any 384 a.C. i aprenent de Plató, tot i que va desenvolupar idees pròpies que es van allunyar de les del seu mestre. Va fundar el Liceu a Atenes, on va fer importants contribucions en camps com la lògica, la biologia, la metafísica i l’ètica. A diferència de Plató, Aristòtil creia que el coneixement es basa en l’observació i l’experiència del món real, no en el món ideal de les idees. -
341 BCE
Epicur
va ser un filòsof l’any 341 a.C. que va fundar una escola de pensament coneguda com l’epicureisme. La seva filosofia se centra en la recerca del plaer moderat com a camí per assolir la felicitat i evitar el patiment. Epicur sostenia que el plaer més alt és l’absència de dolor físic i de neguit mental, i que la serenitat es pot aconseguir amb una vida senzilla i amb l’amistat. Va considerar que no hem de témer la mort, ja que, quan morim, deixem de tenir consciència. -
4 BCE
Séneca
Séneca va ser un filòsof estoic romà molt important. Va viure en una època de grans canvis a Roma, va nèixer al 4 a.C i va escriure moltes obres sobre com viure una vida feliç i virtuosa. Segons ell, la felicitat no depèn de les coses externes, sinó de com nosaltres interpretem el que ens passa. Les seves idees encara avui ens serveixen per reflexionar sobre la vida i les nostres emocions. -
Period: 400 to 1500
Filosofia Medieval
-
430
Agustí d'Hipona
Va ser un filòsof i teòleg molt important de l'antiguitat tardana. Va néixer a l'Àfrica del Nord i va tenir una vida plena de recerques espirituals. És famós per les seves confessions, on explica el seu camí cap al cristianisme. Agustí va influir molt en el pensament occidental i les seves idees sobre Déu, el pecat i la felicitat encara es estudien avui dia. Va ser bisbe i un dels pares de l'Església. -
1224
Tomàs d'Aquino
Filòsof i teòleg super important de l'Edat Mitjana. Va intentar ajuntar la fe cristiana amb la raó, és a dir, la filosofia d'Aristòtil. És com si hagués volgut demostrar que creure en Déu no està renyit amb pensar. Va escriure un munt de coses, però el que més destaca és la seva suma teològica. Molta gent el considera el màxim representant de l'escolàstica, una manera de fer filosofia molt popular a l'època. -
1287
Guillem d'Ockam
Va ser un frare franciscà que va criticar molt l'Església i el Papa de l'època. La seva idea més famosa és la navalla d'Ockham, que diu que, entre dues explicacions, sempre hem de triar la més simple. És a dir, no afegim coses si no són necessàries. A més, va ser molt important per a la filosofia perquè va separar la fe de la raó, cosa que va influir molt en el pensament posterior. -
Period: 1492 to
Filosofia Moderna
-
Descartes (31 de març de1596 - 11 de febrer de 1650)
Aquest filòsof és conegut com el pare del moviment racionalista, segons aquest moviment les preguntes només es poden respondre a partir de la raó, per tal s’oposava completament a l’empirisme (moviment contrari). A més del racionalisme una altra idea que va crear Descartes va ser la del mètode cartesià, amb aquest mètode va introduir un concepte anomenat Escepticisme metodològic, el qual tracta de dubtar, però només es pot dubtar de les idees que poden estar equivocades. -
Locke (29 d'agost de 1632 - 28 d'octubre de 1704)
El seu moviment és l’empirisme el qual es basa en els sentits i la percepció a l'hora de resoldre preguntes universals. A més d’això Locke va ser el primer a explicar que quan naixem la nostra ment és com un full en blanc (tabula rasa) i a partir de l’experiència adquirim els continguts amb els quals opera el nostre enteniment. -
Hume (7 de maig de 1711 - 25 d’agost de 1776)
Aquí tenim un altre exemple d’empirisme radical, com a tots els empiristes Hume pensava que si tu no ho pots comprovar amb els sentits no existeix. També deia que tot allò que no sorgeix de l’experiència no és més que ficció. -
Kant (22 d’abril de 1724 - 12 de febrer de 1804)
Els anteriors autors parlaven sobre el racionalisme i l'empirisme dos corrents totalment contraris, Kant era racionalista com Descartes, però després de llegir a Hume “es va despertar del seu somni dogmàtic”.
Així que, Kant troba un punt intermedi i crea la filosofia analítica la qual està basada en tres conceptes bàsics, la sensibilitat, enteniment i la raó. A més va fer un gir copernicà en la filosofia (marca un abans i després gràcies als seus pensaments). -
Period: to
Filosofia Contemporània
-
Marx (5 de maig de 1818 - 14 de març de 1883)
Aquest filòsof i sociòleg argumenta que el treball és l’essència de l’home i no el coneixement. A més d’això hi ha 4 punts necessaris per entendre l’ésser humà segons Marx: Primer de tot, l’ésser humà no és cap ésser diví, som ésser pràctic, socials i històrics. A més d’això Marx criticava al capitalisme, i és considerat el pare del comunisme. Finalment, Marx parlava sobre com s’estructurava una societat (mitjans de producció, relació de producció i les forces de producció). -
Nietzsche (15 d’octubre de 1844 - 25 d’agost de 1900)
El pensament de Nietzsche es pot veure desenvolupat en una de les seves obres més destacades “Así hablo Zaratrusta” en aquest llibre l’autor toma la raó com a categoria superior del coneixement, afirmant que la filosofia ha de ser “Nihilista” (no tenir fe ni en la religió, ni en la política, ni en la societat) d’aquesta forma opina que Déu a mort.
Una altra idea principal és “La voluntat de poder”, resumidament aquest concepte significa que on hi ha vida hi ha voluntat de superació (Superhome). -
Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939)
Aquest filòsof i metge, en el seu llibre més conegut “La interpretació dels somnis” parla sobre la psicologia dels somnis, el subconscient humà...
A més, segons ell els somnis són la manifestació de desitjos reprimits. Per tant, analitzant correctament els somnis i els seus significats podem saber com funciona el subconscient d’una persona. També en la seva teoria afirma que la major part de les accions de l’ésser humà són inconscients i una petita part són les que realitzem conscientment. -
Ortega y Gasset (9 de maig de 1883 - 18 d’octubre de 1955)
Aquest filòsof espanyol parla sobre la condició humana i la societat. En algunes de les obres com la rebel·lió de les masses, intenta encoratjar als lectors d’elevar el seu nivell intel·lectual per no ser dirigits per persones socialment superiors a ells. A més, també aporta una nova idea del “ser” el qual està format per subjecte i objecte i ambdós coexisteixen en la mateixa persona. Finalment, Ortega y Gasset afirma que no existeixen veritats absolutes sinó perspectives sobre la veritat. -
Heidegger (26 de setembre de 1889 - 26 de maig de 1976)
Aquest filòsof alemany nazi, es va interessar sobretot en algunes preguntes existencials com: Què és pensar?, què és el ser?...
També considera el temps com una dimensió inseparable de l’ésser humà, i per últim afegeix un terme nou anomenat “Dasein” el qual literalment significa “estar allà”, amb aquesta paraula Heidegger es refereix al fet que l’ésser humà no és un animal qualsevol sinó que és capaç de comprendre el món i així mateix, acció que cap altre animal pot fer. -
Gadamer ( 11 de febrer de 1900 - 13 de març de 2002)
Per entendre aquest autor s’ha d’entendre la principal corrent que ell estudiava, la Hermenèutica. Bàsicament, la hermenèutica o teoria de la interpretació estudia la comprensió de qualsevol aspecte de la realitat, per a ell l’ésser humà participa de forma creativa per intentar entendre la realitat. En els seus escrits Gadamer parla sobre alguns termes com la importància del diàleg per aprendre més i la fusió d’horitzons (la comprensió és l’interacció entre el text i l’intèrpret). -
Maria Zambrano (22 d’abril de 1904 - 6 de febrer de 1991)
Finament, per acabar amb l'eix cronològic tenim a Maria Zambrano. En el seu exili a causa de la guerra civil Maria va escriure sobre la importància de lo femení (reivindicació al paper de la dona i crítica a l'androcentrisme), la memòria (d’on venim, on anem…), l’esperança, i per últim un altre concepte molt conegut de les seves obres és “l’esperit de cultura” (cada cultura té el seu esperit propi i forma d’entendre el món i això es representa amb l’art, tradicions…) -
Sartre (21 de juny de 1905 - 15 d’abril de 1980)
Sartre va dedicar gran part dels seus estudis a la llibertat. Una de les seves idees té que veure amb els “ser en si” (no consciència) i els “ser per a si” (sí consciència) aquesta idea parla del propòsit de l'ésser humà arribant a la conclusió "L’existència precedeix a l’essència". A més una altra frase molt coneguda és: "L’home està condemnat a ser lliure", aquesta frase fa referència al fet que tothom és lliure, però això també pot portar a moments d’indecisió o angoixa (escollir estudis...) -
Hannah Arendt (14 d’octubre de 1906 - 4 de desembre de 1975)
El seu pensament està marcat per les seves pròpies experiències personals sent una refugiada jueva dels nazis. Els temes centrals de la seva obra són: el totalitarisme, la política i la llibertat. Altres conceptes claus de les seves idees són “La pluralitat” (tots els éssers humans som diferents entre nosaltres, i això en part crea la necessitat de pactar acords). També tracta altres temes, com l’espai públic, l’acció… -
Habermas (18 de juny de 1929 - actualitat)
Aquest filòsof se centra sobretot en la teoria de l’acció comunicativa, la democràcia i el paper de la raó. La base de la teoria de l’acció comunicativa és comprendre com l’ésser humà es comunica amb els altres éssers humans i arriben a acords. A més d’això aquest filòsof ens ajuda a resoldre problemes socials i polítics actuals. En definitiva, Habermas defensa la raó i el diàleg entre els éssers humans.