EIX CRONOLÒGIC DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

  • Entrada a la península de les tropes d'Àfrica

    Entrada a la península de les tropes d'Àfrica
    Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid.
  • Period: to

    Primera etapa: Objectiu Madrid

    L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid.
    El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema
    Central.
    Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud.
  • Franco es desvia a Toledo en el seu avanç a Madrid.

    Franco es desvia a Toledo en el seu avanç a Madrid.
    En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que
    estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat.
  • Entrada de tropes nacionals a Almendranejo, Mérida i Badajoz

    Entrada de tropes nacionals a Almendranejo, Mérida i Badajoz
    Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general
    Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid.
  • Tancament de la frontera frencesa

    Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar
    l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana.
  • Batalla d'Irún

    Batalla d'Irún
    El general Mola va ocupar Irún i Sant
    Sebastià.
  • L'exercit de Galícia connecta amb Oviedo

    L'exercit de Galícia connecta amb Oviedo
    L’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig
    del territori republicà.
  • Inicia la gran ofensiva sobre Madrid

    Inicia la gran ofensiva sobre Madrid
    Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es
    van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder
    prendre la ciutat.
  • Queipo de Llano ocupa la costa del mediterrani fina a Màlaga

    Queipo de Llano ocupa la costa del mediterrani fina a Màlaga
    Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del
    Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i
    submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports
    republicans.
  • Period: to

    Batalla de Jarama

    Els insurrectes van atacar el sud de Madrid Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital gràcies a l'ajuda de les conegudes Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel
    líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti.
  • Gran ofensiva a Guadalajara

    Gran ofensiva a Guadalajara
    Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on
    van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República.
  • Period: to

    Segona etapa: Ocupació de la franja cantàbrica

    Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i cocentra
    les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i
    Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes
    controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i
    els seus recursos miners es mantenia en mans de la República.
  • Bombardeig de Guernika

    Bombardeig de Guernika
    Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran
    ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
    totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
    de càstig contra la població civil.
  • Ocupació de Bilbao

    Ocupació de Bilbao
    després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao.
  • Period: to

    Batalla de Brunete

    Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular. Aquesta batalla és considerada com a un dels fets més sagnants de la guerra civil.
  • Tropes de franco entren a Santander i Astúries

    Tropes de franco entren a Santander i Astúries
    Això demostra que tot i les batalles d'ofensiva al bàndol nacional, el bàndol republicà no va poder avançar territorialment i a més, va perdre la indústria metal·lúrgica, cosa que va empitjorar encara més la República.
  • Period: to

    Batalla de Belchite

    Al front d'Aragó. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular.
  • Period: to

    Tercera etapa: Batalla de l'Ebre

    Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la
    guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments
    professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre suposant el desgast definitiu de l’exèrcit republicà.
  • Period: to

    Batalla de Terol

    Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser
    ocupada.
    Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per
    les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò.
  • Ofensiva d'Aragó

    Ofensiva d'Aragó
    Iniciada poc després de la batalla de Terol. El resultat de l'ofensiva va significar un cop dur a les forces republicanes de l'Exèrcit de Llevant i va partir en dues parts el territori sota administració de la Segona República Espanyola.
  • Els soldats entren a Serós, Aitona i Soses.

    Els soldats entren a Serós, Aitona i Soses.
    Això provoca la causa de la batalla de Lleida, en la que guanya el bandol nacional, tenint el control per primer cop, en tota la guerra, d'una localitat catalana.
  • Ocupació de Lleida

    Ocupació de Lleida
    els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i
    republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després
    van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
  • Ocupació de Castelló

    Ocupació de Castelló
    les tropes franquistes van arribar al Mediterrani, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya.
  • Batalla de l'Ebre

    Batalla de l'Ebre
    L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant.
  • Exercit franquista entra a Mora d'Ebre

    Exercit franquista entra a Mora d'Ebre
    Una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. Finalment, els republicans es van acabar retirant a la riba del riu, el que va comportar un afebliment definitiu de l'exércit republicà.
  • Period: to

    Quarta etapa: Ocupació de Catalunya

    Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya.
  • Gran ofensiva de l'exércit franquista

    Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
  • Nacionals entren a Tarragona

    i paral·lelament l’aviació bombardejava
    nombroses localitats catalanes.
  • L'exercit franquista entra a Barcelona

    L'exercit franquista entra a Barcelona
    Gairebé 90000 homes de l'exércit franquista van entrar a Barcelona.
  • Cau Girona

    Cau Girona
    Una columna de soldats franquistes, amb el general Camilo Alonso Vega al capdavant, desfilava per la Rambla de Girona. Una estona més tard, el gruix de les tropes accedia a la ciutat per la banda occidental, mentre que els legionaris italians ho feien per la zona oriental.
  • Republicans a l'exili

    Republicans a l'exili
    Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França.
    Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i
    empresonats.
  • Llei de responsabilitats polítiques

    Llei de responsabilitats polítiques
    pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
  • Els franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou

    Els franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou
    Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya.
    La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones.
  • Period: to

    Fi de la república

    L’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El
    president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà.
  • Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya

    Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya
    immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República.
  • Cop d’estat a Madrid

    Cop d’estat a Madrid
    Donat pel coronel Casado qui va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
  • Exercit de Franco entra a Madrid

    Exercit de Franco entra a Madrid
    Franco rebutja qualsevol tipus de negociació amb Coronado i entra a Madrid. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà.
  • Fi de la Guerra Civil Espanyola

    Fi de la Guerra Civil Espanyola
    Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les
    escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El mateix dia Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.