-
Period: to
Guerra hispano-americana
Va generar crisi per Espanya, ja que Espanya va perdre les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Això va fer que una part de l'exèrcit espanyol canviés de mentalitat i fos una causa de llarga durada de la guerra civil. -
Period: to
Eleccions generals d'Espanya 1936
Van ser les terceres eleccions generals i últimes de la Segona República Espanyola. La victòria va ser pel Front Popular (d'esquerres). A partir d'aquesta victòria va començar a planejar-se per un sector de l'exèrcit espanyol. -
Manuel Azaña nomenat president republicà
-
Period: to
Primera etapa de de la guerra: l'objectiu era Madrid
-
Assassinat del tinent Castillo
Causat per partidaris de dretes, cosa que provoca l'assassinat de Calvo Sotelo. -
Assassinat José Calvo Sotelo
Era un dirigent monàrquic que va ser assassinat a mans de partidaris d'esquerres com a resposta a la mort del tinent Castillo. Això accelera els plans colpistes. -
Les tropes d'Àfrica sota el comandament de Franco van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. Després es desvien cap a Toledo per tal d'alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat
-
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
Period: to
Sublevació militar al Marroc
Va ser el primer moviment dels colpistes a Espanya que va comportar l'inici de la Guerra Civil. Això va ser planificat principalment pel general Emilio Mola. Va començar quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, s'aixeca d'armes contra la República a Melilla, i es va extendre cap a Ceuta. El día 18 es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica va ser la força fonamental del cop. -
Franco arriba a la ciutat de Tetuan i Mola declara l'estat de guerra a Pamplona
Franco arriba al Marroc des de les Canàries per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l'exèrcit d'Àfrica. Aquest mateix dia, Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona i amb l'ajut dels carlins va controlar Navarra, que va ser el primer lloc a Espanya delcarat nacional. Llavors, la resta de militars que també participaven en la conspiració es van aixecar en diferents indrets del país. -
El fracàs de la insurrecció a Catalunya
A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l'objectiu d'ocupar els centres de poder de la ciutat, però pocs catalans havien optat per la insurrecció i la Lliga Catalana no hi va participar ni va donar suport al complot, per tant, els rebels tenien un suport civil escàs. Al final, Goded va ser fet presoner i Lluís Companys, president de Catalunya, el va convèncer que anunciés per ràdio la seva derrota. -
Period: to
Govern de Giral
Les forces d'esquerra van veure la possibilitat de dur a terme una revolució social. La insurrecció militar va provocar un clima revolucionari. Davant això, Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d'integrar-s'hi les milícies. Es van produir assassinats, detencions il·legals, saqueigs, crema d'esglésies iconvents; requisa de béns i propietats privades. -
El president Companys convoca els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
Estava integrat per les principals organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República: ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana Republicana. -
Reacció del govern davant els aixecaments de la conspiració colpista pel país
Casares Quiroga va ser substituït per José Giral com a cap de govern, que va decidir dissoldre l'ecèrcit i lliurar armes a les organitzacions del Front Popular i dels sindicats. -
Els obrers es van reincorporant als seus llocs de treball
Es troben que un gran nombre de propietaris havien estat assassinats o havien fugit. Llavors, els treballadors van haver d'assumir el control de moltes empreses i van reprendre la producció, així aquest procés revolucionari havia portat els obrers a disposar d'un gran poder econòmic. -
El Comité Central de Milícies Antifeixistes es converteix en el centre de poder de Catalunya durant dos mesos.
S'encarregava de controlar l'ordre públic i d'organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per tal d'avançar cap al front d'Aragó, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes. Van intentar la conquesta de les illes Balears, van ocupar Eivissa, Formentera i Cabrera, i van desembarcar la Mallorca però van ser derrotades i van retirar-se. Els nacionals comptaven amb l'ajuda dels avions italians i van recuperar les illes. -
La Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions
Va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada, encara que sota la fiscalització d'uns comitè obrer. -
Es constitueix a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN)
El president era el general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
La creació d'un comitè de no intervenció
La República va demanar suport militar i polític a França però Gran Bretanya, que defensava una política de contenció davant l'Alemanya nazi, va comunicar que si França ho feia, no donaria suport a la política internacional francesa davant l'amenaça de Hitler. Al final, França va fer cas i va impulsar la creació del comitè de no intervenció, amb seu Londres. Això va suposar una de les principals raons per a què la República fracasés. -
Period: to
Alemanya i Itàlia envien avions per ajudar al bàndol nacional
-
Creació de la conselleria de Defensa
Creat quan la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia degut a la situació esdevenida a partir del 21 de juliol, quan els treballadors van reincorporar-se a la feina. -
Creació del Consell d'Economia de Catalunya
Creat quan la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia degut a la situació esdevenida a partir del 21 de juliol, quan els treballadors van reincorporar-se a la feina. -
Yagüe captura Badajoz
-
Period: to
Batalla de Belchite al front d'Aragó
Victòria republicana. -
Tancament de la frontera francesa impossibilita l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià
-
Largo Caballero forma a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes
Pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l'Estat. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
Gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d'autogestió i d'autonomia de les columnes de milicians i posés fi al terror revolucionari. -
Franco és escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic
Pocs dies després, els generals van decidir, amb l'oposició de Cabanellas, concentrar en la figura de Franco tots els poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. D'aquí va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936. -
Es forma un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles
En ell estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya. Es prenen les mesures: el decret decol·lectivitzacions i la reorganització de la justícia. -
Dissolució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
-
Els nacionals prenen l'Alcàssar de Toledo
-
Decret del 29 de setembre de 1936: Franco nomenat Generalíssim de les forces nacionals i cap del govern de l'Estat espanyol (caudillo)
-
Espanya envia part de les seves reserves d'or del Banc d'Espanya per pagar les armes comprades per la República.
Això era possible perquè l'URSS estava a favor de la República. -
Traspàs de poders a Burgos (capital zona nacional) i constitució de la Junta Técnica del Estado
Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
L'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà
-
José Antonio Primo de Rivera afusellat
Després d'haver estat jutjat i acusat d'un delicte de rebel·lió militar. -
Es fa el decret pel qual les milícies armades dels falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar i es van haver de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit
Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent. -
A partir de gener, Franco inicia una sèrie d'accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes
-
El govern de la República es va traslladar a Barcelona
Comporta un augment de la tensió en les relacions socials amb la Generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l'Administració de justícia. -
Period: to
Batalla del Jarama
Els nacionals van atacar el sud de Madrid però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. Mentrestant, els nacionals dirigits per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb els suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven -
Els italians inicien ofensiva a Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l'exèrcit de la República
-
Els soldats entren a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona, i Soses
-
Period: to
Segona etapa de la guerra: ocupació de la franja cantàbrica
-
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida
El riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana
-
Es promulga el decret d'unificació pel qual la falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim
Es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder creixent de Franco, que tenia el suport de l'exèrcit. -
Manuel Hedilla, cap de la Falange, es va oposar al decret d'unificació i Franco el va empresonar i desterrar.
Les oposicions eren silenciades. -
Bombardeig de Gernika
Atac aeri a la població vasca, per part dels militars enviats per Hitler a Espanya per donar suport als nacionals. Això va ser causat per culpa de l'ofensiva contra el País Basc durant aquest mes. -
Period: to
Els fets de maig
La policia, d'acord amb les instruccions del comissari d'Ordre Públic de la Generalitat va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota el control de la CNT-FAI. Aquest fet va provocar un tiroteig i que els anarquistes i militants del POUM es revoltessin contra la Generalitat i aixequessin barricades als carrers de Barcelona. Les forces d'ordre públic es van enfrontar als revoltats, i va durar quatre dies, amb centenars de morts i més d'un miler de ferits. -
Period: to
Govern de Joan Negrín
-1937: el curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d'esquerra que van utilitzar la negativa de Largo a il·legalitzar el POUM (Partido Obrero de Unificación Marxista) per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. Al novembre, decideix traslladar el govern de València a Barcelona, on també s'hi havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord.
-1938: al territori republicà la situació era difícil. -
Els nacionals prenen Bilbao
-
Es publica una carta pastoral de l'episcopat on es justificaven l'alçament militar i la guerra
El suport de l'església que va arribar a donar caràcter de "cruzada" a la guerra, va ser molt important a l'hora de mobilitzar sectors catòlics en el bàndol rebel. Hi havien algunes excepcions com la de l'esglèsia basca i la de l'arquebisbe de Tarragona. -
Period: to
Batalla de Brunete
Victòria nacional. -
Els nacionals prenen Santander
-
Els nacionals prenen Guijón, dominant així tot el nord
-
Period: to
Tercera etapa de la guerra
-
Period: to
Batalla de Terol
Al desembre comença l'ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada, però al febrer Franco torna a ocupar Terol i a aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la campanya d'Aragó. -
Els nacionals entren a Tarragona, i paral·lelament l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes
-
L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona
-
Caiguda de Girona
Els nacionals entren a Girona. -
Period: to
Ofensiva d'Aragó
Victòria franquista. -
Period: to
Franco i el seu exèrcit entra a Madrid
En tres dies van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco deroga l'Estatut de Catalunya
El dictador va pronunciar les paraules: "¡El Estatuto de Cataluña ha muerto!". -
L'Estat Major republicà intenta una darrera ofensiva
L'exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establert el marge dret del riu, no va poder continuar avançant. A l'octubre, però, una contraofensiva dels nacionals va aconseguir avançar. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
Va ser una de les més llargues i sagnants de la guerra civil. Al final van guanyar els sublevats. Després de la derrota republicana, aquests no podien oferir resistència pràcticament. -
L'exèrcit franquista va entrar a Mora d'Ebre
-
Els republicans van acabar retirant-se a l'altra riba del riu a Mora d'Ebre.
La derrota va afeblir definitivament l'exèrcit republicà. -
Period: to
Quarta etapa de la guerra: ocupació de Catalunya
-
Comença la gran ofensiva de l'exèrcit franquista a Catalunya.
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Period: to
Campanya d'ocupació de Catalunya
Les tropes franquistes intenten ocupar Catalunya. -
La zona centre era l'únic territori en mans de la República i el president del govern republicà torna de França
Comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. -
Period: to
Última etapa de la guerra: la fi de la República
-
Manuel Azaña (persident de la República), Lluís Companys (de la Generalitat), J.A de Aguirre (del govern basc), el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez es van exiliar a França
-
Entren en vigor la Llei de responsabilitats polítiques
Pretenia "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". A partir d'aquest moment, funcionaris i fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Les tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou
-
Franco es reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i Azaña renuncia al càrrec de president de la República
-
El coronel Casado dona el cop d'estat a Madrid i crea el Consejo de Defensa Nacional
Comptava amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure'n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco signa un comunicat en que donava la guerra per acabada (FI GUERRA CIVIL)
Els dies posteriors l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no van poder impedir l'ocupació d'Albacete, Alacant i València.