-
Period: to
REGNAT DE CARLES IV
El regnat de Carles IV d'Espanya, va estar influenciat per l'impacte que va tindre a Espanya la Revolució Francesa de juny de 1786 i el seu desenrotllament posterior, especialment després que en 1799 Napoleó Bonaparte es fera amb el poder. A manera d'introducció podria dir-se que el de Carles IV d'Espanya era condicionat per la situació internacional del moment, és a dir, per la Revolució Francesa i pels períodes bèl·lics que continuen a esta. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser un combat naval que va enfrontar a Gran Bretanya contra França i Espanya i que va tindre lloc enfront del cap Trafalgar, en el sud d'Espanya, el 21 d'octubre de 1805. És una de les batalles més importants de les guerres napoleòniques. En esta batalla es van enfrontar els bans següents: -La armada de França
-La flota de Gran Bretanya -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau de 1807 va ser un acord entre l'Espanya del rei Carles IV de Borbó i la França imperial de Napoleó Bonaparte. Va ser firmat en les proximitats de París. L'acord establia la invasió militar de Portugal per forces conjuntes franc espanyoles i el repartiment del territori lusità entre Espanya i França. Per a possibilitar la invasió, la Corona hispana autoritzava el pas de les tropes franceses per territori espanyol. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta de caràcter popular, protegida pel Príncep d'Astúries, Ferran VII, entre el 17 i el 19 de març de l'any 1808, provocada per la difícil situació que travessava Espanya com a conseqüència de les guerres europea i crisi de l'absolutisme, i dirigida principalment contra el que llavors era autèntic amo de la situació política espanyola, Manuel Godoy. -
Alçament del 2 de maig
L'alçament del 2 de maig a Madrid va ser una revolta popular franqueja que va buscar detindre el trasllat a França de l'infant Francisco de Paula i de la família reial espanyola. Va ser reprimit brutalment i va desencadenar en la Guerra de la Independència Espanyola. -
Period: to
GUERRA D'INDEPENDÈNCIA
La guerra de la Independència espanyola va ser un conflicte bèl·lic de l'Edat Contemporània en què tropes espanyoles, britàniques i portugueses van lluitar contra l'exèrcit francés de Napoleó Bonaparte, el qual pretenia que el seu germà José I Bonaparte es convertira en el rei d'Espanya. El poble es va oposar i Napoleó va tindre que mantindre un gran exèrcit a Espanya, alhora que les Corts de Cadis posaven en pràctica la revolució liberal amb l'elaboració de la Constitució de 1812. -
Reunió de les Corts de Cadis
Es coneix com a Talls de Cadis a l'Assemblea constituent inaugurada en Sant Ferran el 24 de setembre de 1810, aquell va ser el primer dia que es can reunir, posteriorment traslladada a Cadis en 1811 durant la Guerra de la Independència Espanyola.- El seu primer reglament conté una de les primeres evidències d'horaris regulats estacionalment, una pràctica que un segle més tard va derivar en el canvi d'hora.
-
Constitució de 1812
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una ''Carta otorgada''; marcada pel segell napoleònic. La Constitució es va aprovar en el marc de la Guerra de la Independència (1808 a 1814) , i va ser la resposta del poble espanyol a les intencions invasores de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de los Arapiles
Va tindre lloc al sud de Salamanca una de les batalles més importants de la Guerra de la Independència. Napoleó va patir una enorme derrota que va preludiar el fi de la seua hegemonia a Europa. La batalla dels Arapilesnota, és una batalla de la guerra de la Independència Espanyola, la batalla amb més soldats alliberada a Espanya durant el segle xix. Batalla alliberada en la contornada dels tossals , en el municipi d'Arapiles, al sud de la ciutat espanyola de Salamanca, -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820), Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego l'any 1820. -
Period: to
EL SEXENNI ABSOLUTISTA
És un període del 1814-1820, però també és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Sexenni absolutista
Després recuperar el tron amb suport dels absolutistes (manifest dels Perses), Ferran VII va derogar Constitució
del 1812 i anul.lar obra reformista Corts de Cadis. Un país torna a situació anterior de Guerra de Indepèndencia
acompanya repressió liberals, confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional, els liberals porten aterme pronunciaments, que fracasen. Molts van participar i van d'haver d'exiliar i altres foren executats. -
Trienni Liberal
El pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan va trobar prou suports per a triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució.
Per a protegir la constitu- ció i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats. Ferran VIl sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts Europa per a derrotar els liberals. -
Period: to
TRIENNI LIBERAL
És un període del 1820-1823, però també es considera una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Period: to
LA DÈCADA OMINOSA
És un període del 1823-1833, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Dècada Ominosa
L'última dècada del regnat de Ferran VI va comportar l'anul.lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. Tanmateix, els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la sea crisi definitiva. En l'àmbit econòmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la hisenda en bancarrota. A més a més, la independencia de les colonies americanes va privar les arques de l'Estat d'una important font d'ingressos. -
Regència de María Cristina
La Regència de María Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en el que a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la direcció de l'Estat va ser exercida per sa mare María Cristina d'Habsburgo-Lorena. La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII. -
Period: to
REGNAT D'ISABEL II
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837. Acabada la Guerra del Francès (1808-1814) el retorn al tron de Ferran VII. -
Period: to
REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
És un període del 1833-1840, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Period: to
I GUERRA CARLINA
És un període del 1833-1839, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
I Guerra Carlina
La guerra la va plantejar Carlos María Isidro, germà de Ferran VII, per la qüestió successòria, ja que havia sigut l'hereu al tron durant el regnat del seu germà Ferran VII, pel fet que este, després de tres matrimonis, no tenia descendència. No obstant això, el nou matrimoni del rei i l'embaràs de la reina obrin una nova possibilitat de successió. -
Desamortització de Mendizábal
Va ser un procés en què es va produir una gran nacionalització de béns majorment eclesiàstics a Espanya. La seua posterior venda, o subhasta, suposava una manera d'obtenció de riquesa nacional. -
Period: to
DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÁBAL
És un període del 1836-1844, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Constitució de 1837
La Constitució espanyola de 1837 es va promulgar a Espanya durant la regència de María Cristina de Borbó. Va ser una iniciativa del Partit Progressista per a aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetera l'alternança dels dos partits liberals. -
Regència d’Espartero
La regent María Cristina de Borbó, després de la revolució de 1840 que causa la seua dimissió, abandona el país. Embarca a València en el ''Vapor Mercurio''; en direcció a França. El general Baldomero Esparter la succeïx en la regència. (Disposicions preliminars per al nomenament de la Regència del Regne per a la legislatura de 1841) -
Period: to
REGÈNCIA D'ESPARTERO
És un període del 1840-1843, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Period: to
DÈCADA MODERADA
És un període del 1843-1854, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Dècada moderada
És el nom amb què es coneix al període del regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així cridat perquè durant eixos deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van detindre en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tingueren la més mínima oportunitat per a accedir al govern. Va començar quan el líder del Partit Moderat, el general Narváez, va assumir la Presidència del Govern el 4 de maig de 1844. -
Constitució de 1845
Va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 norma suprema durant la seua minoria d'edat. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869, encara que va haver-hi diversos intents per a substituir-la en 1852 i durant el bienni progressista (1854-1856) .
Va ser l'expressió constitucional del doctrinarisme espanyol. -
Bienni progressista
Nom amb el qual és designat el període que comprèn des del juliol del 1854 al juliol del 1856, que, després del pronunciament (dit la acció de Vicálvaro ) dels generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce a Vicálvaro (Castella), es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O’Donnell al ministeri de la guerra. -
Period: to
BIENNI PROGRESSISTA
És un període del 1854-1856, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Desamortització de Madoz
Pascual Madoz, va traure a la llum la seua Llei de Desamortització General, crida així perquè es posaven en venda tots els béns de propietat col·lectiva: els béns de propis, és a dir, els que no havien sigut venuts en l'etapa anterior i els dels pobles, que proporcionaven una renda al Consell. -
Pacte d’Ostende
El Pacte d'Ostende va ser l'acord firmat el 16 d'agost de 1866 en la ciutat belga d'Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per a derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. Este pacte, a què a principis de 1868 es va sumar la Unió Liberal. -
La Gloriosa
La Revolució de 1868, crida la Gloriosa o Revolució de Setembre o la Septembrina, va ser una sublevació militar amb elements civils que va tindre lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. -
Period: to
CONSTITUCIÓ DE 1869
És un període del 1868-1871, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en el l'etapa) -
Constitució de 1869
La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada davall El Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeo I. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRÀTIC
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d' Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. -
Regnat d’Amadeu I
El regnat d'Amadeo I va ser el primer intent en la història d'Espanya de posar en pràctica la forma de govern de la monarquia parlamentària («monarquía popular» o «monarquía democrática», com se la va cridar en l'època) , encara que es va saldar amb un sonor fracàs ja que només va durar dos anys". -
Period: to
REGNAT D'AMADEU I
És un període del 1871-1873, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
I República
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seua proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. -
Period: to
I REPÚBLICA
És un període del 1873-1874, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Dictadura de Serrano
El règim polític que va durar quasi tot l'any 1874 a Espanya, conegut com la Dictadura de Serrano, va ser en la pràctica un interin entre la Primera República i la Restauració borbònica, arreplegant part de la deriva conservadora del final de la República, i que havia protagonitzat Castelar. -
Cop de Pavia
El cop d'estat de Pavia, o simplement cop de Pavia, va ser un cop d'estat que és va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavia, capità general de Castella la Nova la jurisdicció de la qual incloïa Madrid. -
Period: to
RESTAURACIÓ
Es coneix per Restauració borbònica a l'etapa política de la història d'Espanya desenrotllada baix sistema monàrquic que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874 (moment del pronunciament del general Arsenio Martínez Campos que va donar fi al període de la Primera República Espanyola) -
Regnat d’Alfons XII
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d' Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Period: to
REGNAT D'ALFONS XII
És un període del 1875 - 1885, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en el l'etapa) -
Constitució de 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castillo i va ser la base de la Restauració borbónica. Esta constitució va partir d'un esborrany constitucional desenrotllat per un grup de 600 notables, antics senadors i diputats d'anteriors legislatures, designats per Cánovas del Castillo. D'ells va resultar una comissió de 39 d'ells, presidida per Manuel Alonso Martínez,2 que seria l'encarregat de la definitiva redacció del text. -
Period: to
REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA D'HABSBURG
És un període del 1885-1902, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en el l'etapa) -
Period: to
DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ
És un període del 1885-1924, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Regència de Maria Cristina d’Habsburg
La Regència de María Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en el que a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la direcció de l'Estat va ser exercida per sa mare María Cristina d'Habsburgo-Lorena. La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans de que nasquera Alfons XIII, i acaba al maig de 1902 quan Alfons XIII complix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat personal. -
Period: to
GUERRA DE CUBA
És un període del 1895 -1898, però també es pot dir que és una etapa.
(descripció en l'etapa) -
Guerra de Cuba
Fa referència a distintes revoltes que es van produir en la província espanyola de Cuba entre El Govern i grups independentistes cubans al llarg de la segona mitat del segle i que va concloure finalment amb la derrota del Govern enfront d'Estats Units en 1898. -Guerra dels Deu Anys o Guerra Gran (1868-1878)
-Guerra Xicoteta (1879-1880)
-Guerra d'Independència cubana o Guerra del 95 (1895-1898)
-Guerra hispà-nord-americà (1898) .