-
Period: to
Regnat de Carles IV
Rei Espanyol que va haver de negociar amb Napoleó el futur d' Espanya. -
Period: to
Sexenni absolutista
Ferran VII, va retornar l'Antic Règim, que va comportar una tornada al passat, va suposar una pèrdua d'igualtat davant la llei. També va ocasionar un fre al futur. Van suprimir les lleis de les corts de Cadis, la llibertat de premsa, dret a la propietat privada i a la divisió de poders. -
Period: to
Societat dividida: afrancesats i patriotes
La societat espanyola es divideix entre els afrancesats (que donen suport a les reformes de Josep I Bonaparte) i els patriotes o ferrandins (que defensen el retorn de Ferran VII i s'oposen a la invasió francesa). -
Invasió francesa d'Espanya
Les tropes franceses entren a Espanya amb el pretext d'envair Portugal, però la seva intenció era ocupar Espanya. Això provoca descontentament popular i l'inici d'una guerra. -
Tractat de Fointainebleau
Tractat amb França per poder passar les tropes fins a Portugal. -
Motí d' Aranjuez
Reclamava la destitució de Godoy i de Carles IV. Com a conseqüència, el rei va abdicar en el seu fill, Ferran VII. Napoleó va atreure fins a Baiona Carles IV i Ferran VII per a que el seu germà, accedi al tron d'Espanya com a Josep I -
Batalla de Bailén
Primera gran derrota de les tropes napoleòniques a Espanya per part de l'exèrcit espanyol, marcant un punt d'inflexió en la resistència contra França. -
Abdicacions de Baiona
Carles IV i Ferran VII renuncien al tron d'Espanya a favor de Josep Bonaparte, germà de Napoleó. Això genera un buit de poder i augmenta el rebuig popular contra els francesos. -
Period: to
Guerra del Francès
Enfrontament entre les tropes franceses i el poble espanyol. -
Period: to
Formació de guerrilles populars
Grups petits de patriotes espanyols organitzen guerrilles per hostilitzar les tropes franceses, causant importants baixes i contribuint a l'esforç bèl·lic. -
Period: to
Inici de la Guerra del Francès
Resistència del poble espanyol contra l'ocupació francesa a través de guerrilles i accions militars. La guerra es divideix en fases: resistència popular, ofensives franceses, i la victòria anglo-espanyola. -
Period: to
Ofensives franceses
Napoleó ocupa la major part del territori espanyol, i les ciutats de Saragossa i Girona es rendeixen després de llargs setges, marcant una fase crítica per als espanyols. -
Revolta del poble de Madrid
Esclata una revolta popular a Madrid contra l'ocupació francesa, fet que desencadena la Guerra del Francès. -
Junta Suprema Central i convocatòria de les Corts de Cadis
La Junta Suprema Central convoca una reunió de Corts a Cadis, únic territori no ocupat pels francesos, per organitzar la resistència i preparar reformes polítiques. -
Period: to
Victòria anglo-espanyola
Amb el suport britànic liderat pel general Wellington, els espanyols derroten les tropes franceses en batalles decisives com Ciudad Rodrigo, Arapiles i Vitòria. -
Constitució de Cadis
Es proclama la Constitució de Cadis, coneguda com "La Pepa", que estableix principis del liberalisme com la sobirania nacional, divisió de poders, sufragi masculí i abolició de l'Antic Règim. -
Proclamació de la Constitució a Cadis
La Constitució de Cadis estableix els principis revolucionaris com la sobirania nacional, l'abolició de privilegis estamentals, i la igualtat davant la llei. -
Retirada francesa i final de la Guerra del Francès
Les tropes franceses són derrotades i es retiren d'Espanya. El rei Ferran VII torna al tron, marcant el final de la guerra i l'inici d'un període de restauració. -
Retorn de Ferran VII i derogació de la Constitució
Ferran VII retorna al tron espanyol i restaura l'absolutisme, anul·lant la Constitució de Cadis i perseguint els liberals que la van donar suport. -
El Desitjat arriba a Espanya
Ferran VII, el Desitjat, arriba a Espanya. Els liberals estaven convençuts que governaria segons la constitució del 1812, modern i liberal. Els absolutistes esperaven que reinstaurés l'Antic Règim i la monarquia absolutista. -
Period: to
La Dècada Ominosa
Restauració absolutista amb Ferran VII, marcada per una greu crisi econòmica, guerres colonials (pèrdua de les colònies americanes) i conflictes successoris arran de la Pragmàtica Sanció que permetia que Isabel heretés el tron. -
Period: to
Trienni Liberal
El 1820 va protagonitzar el coronel Riego el pronunciament a Las Cabezas de San Juan. Va ser obligat a jurar la Constitució del Cadis per a recuperar les llibertats perdudes. Hi havia dues formes d'entendre el liberalisme, Liberals moderats i liberals exaltats. -
Period: to
Trienni Liberal
El 1820 va protagonitzar el coronel Riego el pronunciament a Las Cabezas de San Juan. Va ser obligat a jurar la Constitució del Cadis per a recuperar les llibertats perdudes. Hi havia dues formes d'entendre el liberalisme, Liberals moderats i liberals exaltats. -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Exèrcit de voluntaris francesos comandats pel duc Angulema van reposar com a rei absolut a Ferran VII. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Govern provisional fins que Isabel II fos major d’edat, amb suport dels moderats i primeres reformes liberals, incloent-hi la Constitució de 1837 i la desamortització de Mendizábal. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Conflicte entre carlins (defensors de Carles Maria Isidre i l’absolutisme) i isabelins o lliberals (defensors d'Isabel II i la monarquia parlamentària). -
Period: to
Desamortització de Mendizábal
Nacionalització de terres i béns eclesiàstics per finançar l'Estat i reduir "el dèficit". -
Constitució de 1837
Text constitucional progressista que establia la sobirania nacional i reconeixia més drets individuals. -
Protagonisme dels Progressistes
Després de la signatura del pacte de la Llotja, els progressistes guanyen pes polític i Maria Cristina abdica en Baldomero Espartero com a regent. -
Period: to
La Dècada Moderada
Consolidació del poder d’Isabel II amb el suport dels moderats, reformes centralitzadores i estabilitat política. -
Period: to
La Segona Guerra Carlina
Insurrecció carlina menor que afectà Catalunya i algunes regions interiors, encara en suport de Carles i contra Isabel II. -
Consolidació del Liberalisme
Modernització de l’Estat amb desenvolupament econòmic, polítiques liberals i estabilitat institucional. (Durant els anys 50) -
Period: to
El Bienni Progressista
Recuperació del poder pels progressistes amb nous projectes econòmics i la desamortització de Madoz. -
La Revolució de 1868 ("La Gloriosa")
Derrocament de la reina Isabel II per una revolució popular i militar que reclamava la democratització del sistema polític. La crisi econòmica i les tensions socials van ser factors claus. -
Period: to
Govern Provisional
Es va redactar la Constitució de 1869, la primera que establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el reconeixement de drets i llibertats. Es va intentar establir un nou model polític, però va faltar estabilitat i suport entre les diferents forces polítiques. -
Elecció d'Amadeu de Savoia com a rei
Les Corts espanyoles van triar Amadeu de Savoia per substituir Isabel II. Es buscava un monarca modern i allunyat de la política interna espanyola. -
Period: to
Regnat d'Amadeu de Savoia
Amadeu va governar amb greus dificultats, com l'oposició dels republicans, carlins i monàrquics. A més, es van produir guerres internes (com la Tercera Guerra Carlina) i la crisi econòmica va agreujar la inestabilitat. Va abdicar el 1873. -
Proclamació de la Primera República
Amb l'abdicació d'Amadeu, es va proclamar la Primera República. Va ser defensada per figures com Pi i Margall, però marcada per divisions internes (federalistes i unitàries) i poca experiència de govern. -
Period: to
La Primera República
Un període breu i caòtic, amb quatre presidents en menys de dos anys. Conflictes com el moviment cantonalista i la continuació de la Tercera Guerra Carlina van agreujar la situació. -
Cop d'estat del General Pavía
Dissolució de les Corts per part del general Pavía, posant fi a la Primera República. Va preparar el camí per a la Restauració monàrquica. -
Period: to
La Restauració Borbònica
Sistema polític dissenyat per Antonio Cánovas del Castillo, basat en el torn pacífic entre el Partit Conservador i el Partit Liberal. La corrupció electoral, amb pràctiques com el caciquisme i la tupinada, va ser clau per mantenir l'estabilitat política. -
Constitució de 1876
Nova Constitució que consolidava el poder del rei i garantia una certa estabilitat institucional. Es va establir el sufragi censatari i el suport de l'Església com a pilar fonamental del sistema. -
Pau de Zanjón
Fi de la primera guerra d'independència cubana. Es van concedir reformes limitades, però no es van solucionar les tensions amb Cuba, fet que va conduir a nous conflictes. -
Exclusió dels partits al marge del sistema
Els partits marginals, com els carlins, els demòcrates, els republicans i els socialistes, quedaven exclosos del sistema polític, podent només aspirar a tenir una petita representació parlamentària. Mentrestant, van sorgir moviments nacionalistes que van formar els seus propis partits regionals, com la Unió Catalanista i la Lliga Regionalista a Catalunya, el Partit Nacionalista Basc al País Basc, i el moviment del Rexurdimento a Galícia. -
Period: to
La mort d'Alfons XII i la regència de Maria Cristina
L'any 1885 va morir Alfons XII, i la seva esposa, Maria Cristina, va assumir la regència fins que el seu fill, Alfons XIII, arribés a la majoria d'edat. Durant aquest període, es va mantenir el sistema polític bipartidista basat en el torn pacífic. També es van produir canvis importants, com l'aprovació del sufragi universal masculí l'any 1890. -
La crisi de 1898: Insurrecció a Cuba
El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba, motivada pel descontentament de la població davant l'administració espanyola. La situació es va complicar amb el suport dels Estats Units als insurgents, fet que va internacionalitzar el conflicte. -
Period: to
Guerra d'Independència Cubana
Nova guerra a Cuba que es va sumar a la derrota espanyola en la Guerra Hispanoamericana (1898), fet que va conduir a la pèrdua de les últimes colònies espanyoles (Cuba, Filipines i Puerto Rico). -
Declaració de guerra dels Estats Units a Espanya
El 1898, després de l'explosió del vaixell de guerra USS Maine al port de l'Havana, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya. El conflicte va acabar amb la derrota espanyola i la firma del Tractat de París, on Espanya va perdre les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico. -
El desastre del 1898
La derrota militar i la pèrdua de les colònies van generar un estat de frustració i pessimisme a Espanya. Aquesta crisi simbolitza el final d'una etapa del sistema de la Restauració i la pèrdua de l'imperi colonial espanyol.