Descarga (9)

Eix cronològic, LUDUS IV, Matteo Andrei Monje, 24-25

  • Period: 1099 BCE to 500 BCE

    La invasio Indoeuropeus (Hispania i les Illes Balears)

    Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus. Es mesclen amb poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
  • Period: 1000 BCE to 753 BCE

    Pobles Preromans.

    Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
  • Period: 1000 BCE to 701 BCE

    Fenicis

    Gàdir és Cadis.
    Malaca és Màlaga.
  • Period: 799 BCE to 699 BCE

    Grecs.

    Rhode, Emporion, etc...
  • Period: 796 BCE to 598 BCE

    Els Grecs a Hispania

    Entre els segles VIII i VII aC -- Rhode, EMporion, Hemeroskopeion.
  • 753 BCE

    Ròmul

    Ròmul
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Ròmul va fundar de Roma al turó Palatí → lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la península Itàlica.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Una monarquía electiva, no hereditària.
    El rei tenia tot el poder. Administrava justícia Manava l’exèrcit Era summe sacerdot
  • Period: 753 BCE to 717 BCE

    Ròmul

    Prime rei de Roma.
  • 750 BCE

    Pobles a la Península Itàlica.

    Pobles a la Península Itàlica.
    Llatins - Al Laci (Centre)
    Etruscs - centre i nord
    Grecs - Al sud i Sicília
    Cartaginesos - Sardenya i Sicília
  • 717 BCE

    Numa Pompili

    Numa Pompili
  • Period: 717 BCE to 672 BCE

    Numa Pompili

    Segon rei de Roma.
  • 672 BCE

    Tul·li Hostili

    Tul·li Hostili
  • Period: 672 BCE to 640 BCE

    Tu·li Hostili

    Tercer rei de Roma.
  • 640 BCE

    Ancus Marci

    Ancus Marci
  • Period: 640 BCE to 616 BCE

    Ancus Marci

    Quart rei de Roma.
  • 616 BCE

    Tarquini I

    Tarquini I
  • Period: 616 BCE to 578 BCE

    Tarquini I

    Quint rei de Roma.
  • 599 BCE

    Els Etruscs.

    Els Etruscs.
    A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
  • 578 BCE

    Servi Tul·li

    Servi Tul·li
  • Period: 578 BCE to 534 BCE

    Servi Tul·li

    Sisè rei de Roma.
  • 534 BCE

    Tarquini II el Superb

    Tarquini II el Superb
  • Period: 534 BCE to 509 BCE

    Tarquini II el Superb

    El ultim rei de Roma en la monarquia.
  • 509 BCE

    Revolta de Roma

    Revolta de Roma
    Es va produir una revolta a Roma, van expulsar els etruscs i substituir el sistema Monàrquic a República.
  • 509 BCE

    Senat de Roma antigua

    Senat de Roma antigua
    Estava format per 300 antics magistrats. És el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats.
    (Una oligarquia patrícia)
  • 509 BCE

    Els ciutadans: La lluita per la igualtat.

    Els ciutadans: La lluita per la igualtat.
    S. V. aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -Meitat del s. V. aC. Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -S. IV aC. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    El poder estava dividit en 3: Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra.
    Comicis Curiats:
    Comicis Tribunats:
    Comicis Centuriats: Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política Societat:
    Patricis: Famílies riques i poderoses
    Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
    Esclaus: Es consideraven objectes
  • Period: 500 BCE to 250 BCE

    Expansió a la Península Itàlica.

    Els roman es varen topar amb els cartaginesos i el conflicte va ser inevitable.
  • Period: 500 BCE to 397 BCE

    Lluita per la igualtat.

    Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • 480 BCE

    Magistrats.

    Magistrats.
    Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens).
  • 450 BCE

    Llei de les 12 taules.

    Llei de les 12 taules.
    Mediats del s.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als quals eren sotmesos els plebeus.
  • 350 BCE

    Matrimoni amb patricis.

    Matrimoni amb patricis.
    S. IV. a.C.= dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • 264 BCE

    Guerres Púniques

    Guerres Púniques
    Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • Period: 238 BCE to 202 BCE

    Guerrera entre Roma y Cartago (Hispania i Illes Balears)

    Desembarcament del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània, però és derrotat pels germans Escipió.
  • Period: 218 BCE to 202 BCE

    Guerra contra Cartaginesos i els seus aliats (Hispania i Illes Balears)

    Desembarcament a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins a la seva expulsió de la Península
  • Period: 202 BCE to 154 BCE

    Derrota dels Cartaginesos (Hispania i Illes Balears)

    Els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
  • Period: 154 BCE to 133 BCE

    Expansió Romana (Hispania i Illes Balears)

    Les guerres contra els pobles de la Meseta, forta resistència dels lusitans i dels celtíbers.
  • 146 BCE

    Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident

    Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
    Creació de l'imperi Romà
  • Period: 133 BCE to 29 BCE

    Consolidació de l'Ocupació de la Meseta

    (Hispania i Illes Balears)
  • 123 BCE

    Roma no accepta la nova situació i organitzatla conquesta.

    Roma no accepta la nova situació i organitzatla conquesta.
    També a Hispania i les Illes Balears.
  • Period: 29 BCE to 19 BCE

    Ocupació del Nord de la Península

  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

  • Period: 1 BCE to 199

    Moment de Màxima Extensió i Prosperitat de Roma.

    S’intensifica la romanització.
  • 3

    Naixement de Jesus.

    Naixement de Jesus.
  • 27

    Fill adoptiu de Juli Cèsar rep el titol d'August

    Fill adoptiu de Juli Cèsar rep el titol d'August
  • 43

    Culte Imperial

    Culte Imperial
  • Period: 201 to 499

    Crisi de l'Imperi. (Segle III > V)

  • 248

    S'aturen les Conquestes (Segle III)

    S'aturen les Conquestes (Segle III)
    Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est.
  • 313

    Constantí (Emperador)

    Constantí (Emperador)
    Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • 380

    Teodosi (Emperador)

    Teodosi (Emperador)
    Va imposar el cristianisme com a religió oficial.
  • 476

    La caida de Roma

    La caida de Roma
  • 500

    Crisi de l'Imperi : Pobles germànics

    Crisi de l'Imperi : Pobles germànics
    la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició