Cronòlogia a Espanya XIX

By Poabcr
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    La Guerra del Francès també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que acaba 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques.
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis
    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
  • Guerra de Càdis

    Guerra de Càdis
    La Constitució de Cadis fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812,reunides a Cadis,sota l'assetjament dels francesos.Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa",perquè és va aprovar el dia de sant Josep.La constitució establia la sobirania en la Nació,la monarquia constitucional,la separació de poders,la limitació del rei,el sufragi universal masculí indirecte,la llibertat d'impremta,la llibertat d'indústria i el dret de propietat...
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    El text fou aprovat per les corts de Cadis per 128 vots contra 24, i fou promulgat per la regència del regne el 19 de març de 1812 (diada de Sant Josep, i per això fou coneguda popularment per la Pepa )
    Defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial de l’estat i apunta el propòsit d’establir una divisió administrativa provincial. El poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei, l’executiu al rei, i el judicial als tribunals
  • Sagasta

    Sagasta
    Pràxedes Mariano Mateo Sagasta i Escolar la a Cameros, va nèixer a La Rioja el 21 de juliol de 1825 i va morir a Madrid el 5 de gener de 190 va ser un enginyer civil, maçó i polític espanyol, membre successivament dels partits Progressista, Constitucional i Liberal, Fusionista, diverses vegades president del Consell de Ministres en el període comprès entre 1870 i 1902, va ser famós pels seus dots retòrics.
  • Cànovas

    Cànovas
    Antonio Cánovas del Castillo va nèixer a Màlaga el 8 de febrer de 1828 i va morir a Mondragó, Guipúscoa el 8 d'agost de 1897 va ser un polític i historiador espanyol, figura cabdal de la política espanyola de la segona meitat del segle xix. Va redactar el Manifest de Manzanares publicat a l'inici del Bienni progressista. Principal valedor d'Alfons XII i el major artífex del sistema polític de la Restauració, durant el qual va ser el màxim dirigent del Partit Conservador, que ell mateix va crear.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    Quan el rei posa com hereda a las seva filla Isabel i això provoca les guerres Carlines.
  • Isabel II

    Isabel II
    Va nèixer a Madrid el 10 d'octubre de 1830 i va morir a París el 9 d'abril de 1904 va regnar Espanya entre 1833 i 1868. Era filla de Ferran VII i coneguda com "la dels tristos destins", va ser la princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. Durant la minoria d'edat d'Isabel, la seva mare Maria Cristina i el general Baldomero Espartero van exercir de regents. Va ser destronada en la Revolució de 1868.
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    És la més coneguda d'una sèrie d'expropiacions de béns i terres de l'Església que els liberals van dur a terme el segle XIX.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII it el Desitjat va nèixer al 14 d'octubre de 1784 a Madrid i va morir el 29 de setembre de 1833, va ser un príncep d'Astúries entre el 1788 i 1808 i rei d'Espanya entre el 1808 i 1814-1833.
  • Guerres Carlines

    Guerres Carlines
    Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII d'Espanya, va nèixer a Madrid el 28 de novembre de 1857 i va morir el 25 de novembre de 1885, va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i , presumptament, del rei consort Francisco d'Assís de Borbó, amb l'inici del seu regnat va acabar la Primera República i va començar el període conegut com a Restauració. Després de la seva mort prematura als vint-i-set anys, víctima de la tuberculosi, va ser succeït al tron pel seu fill pòstum, Alfons XIII.
  • La Primera República Espanyola

    La Primera República Espanyola
    La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. Dura a meros Intent d’estat descentralitzat
    Té una desunió entre els mateixos republicans i l'aixecament militar acaba amb la República
  • Consitució Càdis 1876

    Consitució Càdis 1876
    La Constitució Espanyola de 1876 Constitució de la Monarquia Espanyola va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat.Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera,que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931.
  • Espartero

    Espartero
    Joaquín Baldomero Fernández, Espartero Álvarez de Toro va nèixer a Granàtula de Calatrava, Ciudad Real el 27 de febrer de 1793 va morir a Logroño el 8 de gener de 1879, conegut generalment com a Baldomero Espartero, va ser un militar i polític espanyol que va ostentar els títols de príncep, especialment a la primera guerra carlina, on la seva direcció de l'Exèrcit isabelí o cristià va ser de vital importància per a la victòria final. A més, va exercir el càrrec de virrei de Navarra (1836).
  • Guerra de Cubà

    Guerra de Cubà
    La Guerra d'independència cubana o Guerra del 1895, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes reialistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca.