-
La Veu de Montserrat
Fou un setmanari de caràcter religiós escrit en català. Fundat el 2 de febrer de 1878 pel canonge vigatà, Jaume Collell, al municipi de Vic. La revista arribà ser un gran portaveu del catolicisme moderat a Catalunya i fou una de les publicacions de la Restauració borbònica en publicar-se íntegrament en català. -
Primer Congrés Catalanista
Diverses tendències (Federalisme republicà, la Jove Catalunya) -
Cel·lebració del Mil·lenari de Montserrat
Es va commemorar el mil·lenari de la trobada de la verge de Montserrat. Entre els actes que es van celebrar, un certamen musical va donar guanyador al Virolai, amb lletra de Jacint Verdaguer i música de Josep Rodoreda. -
Centre Català
Encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat, a més també va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) -
Segon Congrés Catalanista
Crida als Polítics catalans perque abandonessin els partits dinàstics. Implicació organitzacions catalanistes. -
Memorial de Greuges
Va ser el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. -
Míting a la Llotja de Barcelona
Assistents organitzacions econòmiques de la burguesia, institucions culturals i altres entitats catalanistes.
- Objectiu: redacció del Memorial de Greuges: manifest polític unitari del catalanisme, presentat a Alfons XII.
1) Denuncia centralisme
2)Defensa el dret a impulsar la vida regional.
3)Defensa el proteccionisme
4)Dret civil català. -
Publicació de Lo catalanisme de Valentí Almirall
Almirall va publicar les seves bases ideològiques del catalanisme progressista.
-No és separatista sinó que reclama autonomia de Catalunya
-Catalunya vista com el motor de desenvolupament d’Espanya, que ha de regenerar el país i tirar-lo endavant.
-Proposa impulsar l’avanç cultural i organitzacions interclassistes -
Lliga de Catalunya
Nascuda arran discrepàncies dins del Centre Català
Caràcter més conservador, sintonitzant millor amb la burguesia catalana, descontenta amb la política dinàstica.
Polítics: Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Muntoner, Josep Puig i Cadetalch, Enric Prat de la Riba, Angel Guimerà.
Revindiquen:
- Oficialitat llengua catalana.
-Defensa dret civil català.
- Proteccionisme.
-Política exclusivament catalana. -
Missatge a la Reina Regent
Demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Exposició Universal de Barcelona
Una forta oposició d’Almirall era l’Exposició Universal de Barcelona, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Reforma del Codi Civil
El catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Vigatanisme
Va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Aquest apropament catalanisme conservador va ser liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. -
Unió Catalanista
Coordinava a tots els grups catalanistes comarcals poder propagars les idees regionalistes i realitzés un programa comú per a tots ells.
Suport important a la Catalunya rural (entroncava amb organitzacions comarcals), propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.
Militància era escassa, però estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives. -
La tradició catalana
Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, propietat i religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció polític. El clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
La publicació de La tradició catalana
Josep Torras i Bages va publicar al 1892 La tradició Catalana on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i religió refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. En aquest sentit, el clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
Bases de Manresa
Programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola.
Disset articles, Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades. -
Crisi de 1989 per la pèrdua de les darreres colònies
La Guerra Hispano-estatunidenca, que a Espanya és coneguda popularment com a desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nordamericana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica en 1898, durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar i vi a significar la pèrdua de la meitat de l'escàs imperi colonial espanyol. -
Tancament de Caixes
Fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona.
