-
624 BCE
Tales de Milet
624 aC - 546 aC Tales de Milet, iniciador de filosofia occidental, Com a geòmetra se li atribueixen els següents teoremes:
- la divisió del cercle en dues parts iguals pel seu diàmetre.
- la igualtat dels angles que formen el triangle isòsceles.
- la igualtat dels angles oposats en la intersecció de dues línies rectes.
- l'angle inscrit en un semicercle és un angle recte.
- la base i els angles relatius a aquesta determinen un triangle. -
Period: 600 BCE to 250
Filosofia Antiga
Els primers pensadors es pregunten l'origen de la natura i la multiplicitat de les coses que podem observar amenes d’un únic principi. -
569 BCE
Pitàgores
569 aC - 475 aC Pitàgores, La teoría pitagòrica introdueix la creença que la raó és més fiable que els sentits i és el primer pas cap a la racionalització de la multiplicitat de tot allò que existeix. -
535 BCE
Heràclit
535 aC - 470 aC Heràclit, ensenyava que “el món forma una unitat per si mateix i no ha estat creat per cap déu ni per cap home, sinó que ha estat, és i serà eternament un foc viu que s'encén i s'apaga conformement a lleis”. El foc, segons Heràclit, és la primera matèria i la primera força. -
515 BCE
Parmènides
515 aC - 470 aC Parmènides; el filòsof de l'immutable Deia que Tot ha existit sempre, i allò que no existeix no pot ser i viceversa. Així, la multiplicitat i diferència del món és una il·lusió. -
490 BCE
Protàgores
490 aC - 420 aC Protàgores Segons la teoria relativista de Protàgores, no existeixen les veritats absolutes perquè tot està condicionat pel temps i lloc on ocorre un esdeveniment. El mateix esdeveniment o discurs és interpretat de manera diferent per diferents persones, segons el temps, el lloc i la manera. -
480 BCE
Gòrgies
480 aC - 380 aC Gòrgies. La seva filosofia es basava en l'afirmació que res existeix o, si existeix, no es pot conèixer realment i, si es pot conèixer, aquest coneixement no es pot transmetre. -
469 BCE
Sòcrates
469 aC - 399 aC Sòcrates, Creia que tot vici és el resultat de la ignorància i que cap persona desitja el mal; al seu torn, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé actuaran de manera justa. La seva lògica va posar l'accent en la discussió racional i la cerca de definicions generals. -
427 BCE
Plató
427 aC - 347 aC Plató, que estem formats per un cos i una ànima, que corresponen als mons real i perfecte respectivament. El cos és imperfecte, sensible, mentre que l'ànima és la part del cos que procedeix del Món de les Idees. -
384 BCE
Aristòtil
384 aC - 322 aC Aristòtil va desenvolupar una filosofia on l'experiència és la font del coneixement. -
341 BCE
Epicur
341 aC - 270 aC Epicur (Hel·lenisme), El seu pensament girava entorn d'una idea: no hi ha res més enllà de la realitat per tant, negava la immortalitat de l'ànima. De fet, promovia que l'ànima, igual que la resta d'elements, estaba constituida per àtoms. -
4 BCE
Sèneca
4 aC - 65 dC Sèneca (Estoïcisme). Per a Sèneca la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals. La saviesa consistirà segons la doctrina estoica a seguir a la naturalesa, deixant-se guiar per les seves lleis i exemples. I la naturalesa està regida per la raó. -
Period: 250 to 350
Neoplatonisme
Platonisme místic Egipte Dos grans filòsofs: Plotí i Hipàtia d’Alexandria. -
Period: 350 to 1399
Filosofia Medieval
Funció de la filosofia és ajudar a entendre millor la doctrina teològica (estudi de deu).
Es crea la primera escola filosòfica cristiana medieval, la Patrística. -
354
Agustí d’Hipona
354 dC - 430 dC Agustí d’Hipona, La filosofia va ser per a Sant Agustí l'amor i esforç de l'ànima sencera cap a la saviesa i cap a la veritat. La veritat era per a ell l'ideal suprem al qual es va lliurar amb passió. Aquesta veritat és la que es refereix a l'ànima i a Déu. -
Jan 25, 1225
Tomàs d’Aquino
Gener 25, 1225 dC - Març 7, 1274 dC Tomàs d’Aquino, el seu teoria per a demostrar que Déu existeix és que Déu, encara que és invisible i infinit, pot ser demostrat a través dels seus efectes, els quals sí que són visibles i finits. -
1285
Guillem d’Occam
1285 dC - Abril 10, 1347 dC Guillem d’Occam. defensa que l'única font de coneixement és l'experiència sensible, i el mètode intuïtiu com a camí per a arribar a la veritat. Així, nega l'existència dels universals. -
Period: 1400 to
Filosofia Moderna
La filosofia moderna és hereva del renaixement i posa l'èmfasi en la epistemologia, les possibilitats i límits de la raó humana i del coneixement humà.
Dues escoles, racionalisme (Descartes, Spinoza i Leibniz), es basa en la superioritat de la raó per arribar a coneixement, i l'empirisme (Locke, Hobbes i Hume), raó ha de prendre sempre punt de partida les dades del sentits, experiments. -
Descartes
Març 31, 1596 dC - Febrer 11, 1650 dC Descartes, es basa en l'acceptació d'unes certes veritats essencials, no derivades de l'experiència, i en la cerca d'un sistema de pensament filosòfic basat en aquestes veritats a priori i elaborat amb ajuda del mètode de raonament que Descartes denominava “dubte metòdic”. -
Locke
Agost 29, 1632 dC - Octubre 28, 1704 dC Locke, Afirma que el nostre coneixement del món només pot procedir de l'experiència, a través dels sentits. Llavors som capaços de racionalitzar aquest coneixement per a formular idees noves. -
Hume
Abril 26, 1711 dC - Agost 25, 1776 dC Hume. segons ell, la qüestió de saber si la realitat objectiva existeix o no, és insoluble. Afirma que no sols no sabem com són les coses, sinó que no sabem ni tan sols si existeixen realment. -
Kant
Abril 22, 1724 dC - Febrer 12, 1804 dC Kant. La filosofia de Kant no nega l'existència de Déu, ni un ordre moral, ni la realitat pensable d'un món físic. -
Period: to
Filosofia Contemporània
Esperit crític (qüestionar coses). -
Marx
Maig 5, 1818 dC - Març 14, 1883 dC Marx va ser considerat com el pare del socialisme científic. Les seves teories econòmiques i socials formen un corrent de pensament que porta el nom, el marxisme. -
Nietzsche
Octubre 15, 1844 dC - Agost 25, 1900 dC Nietzsche contraposa a la raó la voluntat. Considera que la força motriu universal de desenvolupament és la “lluita per l'existència”, que es converteix en “voluntat de poder”. Enfront de la teoria científica del progrés, presenta el mite sobre “l'etern retorn de totes les coses”. -
Freud
Maig 6, 1856 dC - Juliol 23, 1939 dC Freud. Va concloure que el camí cap a la comprensió de la ment es trobava en l'anàlisi dels somnis. Va advertir que tots els somnis són el compliment encobert d'una fantasia o d'un desig reprimit -
Ortega y Gasset
Maig 9, 1883 dC - Octubre 18, 1955 dC Ortega defensa la primacia de l'existència per sobre de la consciència. La veritat es defineix com a correspondència amb l'existència i la raó com el mètode humà d'entendre i produir a la natura. -
Heidegger
Juliol 26, 1889 dC - Maig 26, 1976 dC Heidegger, se centra fonamentalment en l'estudi de l'existència humana i en la història de l'ésser. -
Gadamer
Febrer 11, 1900 dC - Març 13, 2002 dC Gadamer; és basa enmanifestar que "existeixen formes d'experiència, com ara l'experiència de l'art, de la història i de la filosofia, que tenen un caràcter i que eleven una pretensió de veritat considerada il·legítima pel coneixement de la ciència moderna". -
María Zambrano
Abril 22, 1904 dC - Febrer 6, 1991 dC Zambrano va desenvolupar el nucli central del pensament, la raó poètica, que és mètode de reflexió filosòfica perquè suposa una nova forma d'enteniment més viva, més concreta i més reveladora. -
Sartre
Juny 21, 1905 dC - Abril 15, 1980 dC Sartre afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta, alhora, de ser i, sobretot, de no-ser. “L'home no és una altra cosa que el que ell fa de si mateix”. En aquest sentit, l'ésser humà està condemnat a la llibertat. -
Hannah Arendt
Octubre 14, 1906 dC - Desembre 4, 1975 dC Hannah Arendt va reflexionar sobre el totalitarisme, l'holocaust i les circumstàncies que poden portar un ésser humà «normal» a cometre atrocitats, i va deixar per a la història la seva teoria de la banalitat del mal. -
Habermas
Juny 18, 1929 dC Habermas mantenia la perspectiva d'oposició al cientisme positivista i d'intent de transformació de la societat mitjançant la reflexió crítica, recolzant-se més que en la tradició idealista en la nova filosofia del llenguatge. D'aquí surt la seva doctrina de la «situació ideal de diàleg» com a nucli de la seva teoria.
