-
3200 BCE
Astronomia de l'Egipte
-TEMPLES I PIRÀMIDES
L'orientació d’aquests, prova el coneixement astronomic dels egipcis. Per exemple, utilitzar l’ombra de les piramides per saber l’inici de cada estació. a més també utilitzaven les estrelles per guiar-se en la navegació.
el nostre actual calendari no és més que una modificació del civil egipci. -
Period: 3200 BCE to 31 BCE
Astronomia de l'Egipte
Aquesta etapa va passa durant els anys, 3200 a.C cap al 31 a.C. -
Period: 2500 BCE to 3000 BCE
Astronomia antiga
Va passar al final del Neolític(Edat de la Pedra Polida), mes o menys als anys, 2.500.000 aC al 3.000 aC -
2499 BCE
Astronomia antiga
A les zones temperades, van comprovar que el dia i la nit no duraven el mateix al llarg de l’any. Els dies llargs, el Sol sortia més al Nord i pujava més alt al cel al migdia. Els dies amb nits més llargues el Sol sortia més al Sud i no pujava tant. -
2499 BCE
Astronomia antiga
Els primitius, creien que les estrelles estaven fixes en una mena de volta sobre la Terra.
Els calendaris primitius gairebé sempre es basaven en el cicle de les fases de la Lluna.
Predeien de fenòmens com el cicle de les estacions. -
2499 BCE
Astronomia antiga
Arriben menhirs i alineaments de pedres, la major part orientats cap al sol naixent, no de manera exacta sinó sempre amb una desviació d'alguns graus cap a la dreta. Aquest fet fa suposar que suposaven fixa l'Estrella Polar i ignoraven la precessió dels equinoccis. -
Period: 2200 BCE to 1600 BCE
Astronomia Europea
Aquesta etapa va passa durant els anys, 2200 i 1600 a.C. -
2100 BCE
Astronomia Europea
es va construir Stonehenge, un dels més extensament estudiats. La seva utilització com a instrument astronòmic va permetre a l'home del megalític realitzar un calendari força precís i predir esdeveniments celestes com eclipsis lunars i solars. -
1230 BCE
Astronomia de l'edat mitjana
Els treballs de recerca i traducció de l'escola de traductors de Toledo, van permetre que moltes obres fonamentals de l'antiga Grècia fossin rescatades i transmeses per tota l'Europa medieval a través d'Espanya.
Durant aquest període a Europa dominava les teories geocentristas promulgades per Ptolemeu i no s'havia presentat cap desenvolupament molt important en l'astronomia. -
1200 BCE
Astronomía griega
A L'inici de l’Antiga Grècia, es creia que la terra era un disc. El centre anomenat “olimp”, rodejat pels Okeans (oceà). L'astronomia tenia com a principal objectiu guiar als agricultors, es va treballar en un disseny que facilités aquestes activitats.
L'Odissea d’Homer ja es refereix a constelacions com la Ossa Major i Orió, i descriu com les estrelles poden servir de guia en la navegació. -
1200 BCE
Astronomia griega
Els científics grecs més importants van ser els filòsofs Tales de Mileto i Pitàgores. La llegenda diu que Tales va predir un eclipse. Actualment, aquest fet només es considera un mite.
Aristarco de samos va ser un observador astronòmic que va explicar que la terra girava al voltant del sol, al igual que els altres planetes i estrelles. Idea que va ser rebutjada per la resta de filòsofs que creien que la terra era immòbil i que la resta d'objectes giraven al voltant seu. -
Period: 1200 BCE to 146 BCE
Astronomia griega
Aquesta etapa va passar aproximadament als anys 1200 a. C. fins al 146 a. C -
1000 BCE
Astronomia Europea
Els cercles de pedres van donar a l'home del megalític a Europa un calendari força segur, requisit essencial per al seu assentament en comunitats organitzades agrícoles després de l'últim període glacial, uns 10.000 anys aC. -
1000 BCE
Astronomia Europea
-Antics pobles que van habitar Europa van tenir coneixements avançats dels moviments dels astres, matemàtica i geometria (van determinar els solsticis i equinoccis i van poder predir els eclipsis). -La qualitat de la llum nocturna depengués de la fase de la Lluna, i el cicle de vint-i-nou a trenta dies ofereix una manera de mesurar el temps. -
1000 BCE
Astronomia Europea
Ens demostren que van saber els grups de grans pedres erectes (megàlits, alguns de més de 25 tones de pes), amb esquemes geomètrics regulars, trobats a moltes parts del món. (Els més famosos són Stonehenge a Anglaterra i Carnac a França.) -
144 BCE
Astronomía de l'Egipte
El calendari comptava amb 3 estacions: Inundació o Akhet,hivern o Peret,és a dir,"sortida" de les terres fora de l’aigua, estiu o Shemú,és a dir,"manca d’aigua".No feien servir anys de traspàs: 120 anys després s'avançava un mes,de manera que 1456 anys després l'any civil i l'astronòmic tornaven a tornar a coincidir.Els papirs de Carlsberg, on van recollir un mètode per anomenar les fases lunars.Aquest cicle va ajudar als sacerdots egipcis a situar en el calendari civil les festes mòbils lunars. -
31 BCE
Astronomia de l'Egipte
Descobreixen que les estrelles realitzen un gir complet en uns 365 dies. I comencen a fer ús d’un calendari basat en aquest cicle -
31 BCE
Astronomia de l'Egipte
-FUNCIONAMENT DEL CALENDARI -
Tenien de dos tipus, el lunar i el civil.
L'any civil egipci tenia 12 mesos de 30 dies, + 5 dies anomenats epagòmens. La diferència, doncs, era de 1/4 de dia respecte de l'any solar. L’any començava el primer dia del primer mes de la inundació. -
Period: 27 BCE to 476
Astronomia Romana
Aquesta etapa passa en els anys 27 a.C al 476 -
1 CE
Astronomia romana
Roma era una civilització que respectaven molt la tècnica, i per això la astronomia no era molt respectada. En el siglo I a.C., y su famosa obra De Rerum Natura, en la que encontramos una concepción del Universo muy cercana a la moderna, en algunos sentidos, y extrañamente retrógrada, en otros.
pero la as Lucreci acerta i descobreix una gran part de l’univers però falla a l’altre.
A la que acerta és que ell diu que els planetes es formen i es destrueixen per àtoms que no deixen de moure's. -
275
Astronomia romana
La que falla és la que diu que la tierra no es de una forma circular i ell creu que hi ha molts més mons pero creu que són iguals al nostre.
Els fanàtics cristians destrueixen la biblioteca d'Alexandria on estava tot el que es sabia de la humanitat fins al moment i mes a mes, van ser assassinats molts del experts que sabien d’això. -
301
Astronomia Maya
Els Maies tenien el seu propi calendari solar i coneixien la periodicitat dels eclipsis. Van inscriure en monuments de pedra fórmules per predir eclipsis solars i la sortida helíaca de Venus. La civilització maia es va desenvolupar a la regió coneguda com a Mesoamèrica, des dels actuals territoris del sud de Mèxic fins a El Salvador. -
Period: 301 to 1000
Astronomia maya
Aquesta etapa va passa durant el segle IV fins fins al segle X -
302
Astronomia Maya
Coneixien amb gran exactitud les revolucions sinòdiques dels planetes Mercuri, Venus, Mart Júpiter i Saturn. Van calcular els períodes de la Lluna, del Sol i d'estrelles com les Plèiades, que assenyalaven els inicis d'algunes festivitats religioses. -
303
Astronomia Maya
El calendari comença en una data zero que possiblement sigui el 8 de juny de 8498 a. C. en el nostre càlcul del temps, encara que no és del tot segur. Els maies tenien a més un any de 365 dies (amb 18 mesos de 20 dies i un mes intercalat de 5 dies). El Tzol'kin de 260 dies és un dels calendaris més enigmàtics pel que fa al seu origen, alguns diuen que es basa en una aproximació a la gestació humana. Totes les ciutats del període clàssic estan orientades respecte al moviment de la volta celeste. -
304
Astronomia Maya
Molts edificis van ser construïts amb el propòsit d'escenificar fenòmens celestes a la Terra, com el Castell de Chichén Itzá, on s'observa el descens de Kukulkan, serp formada per les ombres que es creen als vèrtexs de l'edifici durant els solsticis.
Molts dels costums de la vida diària encara continuen vigents actualment. -
Period: 401 to 1401
Astronomia de l'edat mitjana:
Aquesta etapa va passa surant els segle v fins al segle xv -
700
Astronomia de l'edat mitjana
Durant aquesta etapa l'astronòmica va florir en la cultura Àrab com va causar que països europeus sobretot en la península Ibèrica, s'influencien molt d'ella, i després, de la caiguda de l'imperi romà, l'astronomia es va trasmitiu cap a l'Est, als sirians, indis i àrabs. -
700
Astronomia àrab
Entre els astrònoms àrabs més importants es troba Al-Batani, Al-Sufi y Al-Farghani. Van determinar que saturn estava a 130 milions de quilòmetres, la distància és deu vegades mayor.Els omeies van construir la punta de llança per la introducció de l'activitat científica al món àrab.
Als anys 700 els omeies van fundar en Damasc un observatori astronòmic.Als anys 829 Al-Mamún va fundar l’observatori astronòmic de Bagdad on es van desarrollar els estudis de l’Eclíptica. -
Period: 700 to 1492
Astronomia àrab
Aquest event passa durant els anys 700 al 1492 -
1001
Astronomia de l'edat mitjana
Durant els segles IX i X, els àrabs van desenvolupar nous catàlegs d'estrelles i taules del moviment planetari. L'astrònom àrab anomenat Azarquiel, qui era la màxima figura de l'escola astronòmica de Toledo durant el segle XI, va ser el responsable de les Taules Toledanes, que van tenir una gran influència en tota Europa. -
1262
Astronomia àrab
L’any 995, Al-Hakim va fundar la ciutat del Caire, la “casa de la ciència” i a l’any 1000, Ibn yunis va publicar les “Tablas Hakenitas” que recopilava tota la informació astronòmica dels passats 200 anys.
Al 1080 va elaborar les “Tablas Toledanas”, que es van utilitzar per establir el moviment dels planetes.
Al 1262, Nasir al-Din al-Tusi va construir amb èxit la construcció de l'observatori de Maragheh. -
1272
Astronomia de l'edat mitjana
Més tard l'any 1085, com va ser l'any de la conquesta de la ciutat de Toledo pel rei Alfons VI, van començar a traduir el Arabe a llatí el qual va causar molt d'interès per l'astronomia i altres ciències en tota Europa.
Una vegada es van traduir les Taules toledanes i el Almagesto de Tolomeo, a l'any 1272, es van crear les Taules alfonsíes sota el patrocini d'Alfons X el Savi; aquestes noves taules van substituir a les de Azarquiel en els centres científics europeus. -
1272
Astronomia a l'edat mitjana
Els treballs de recerca i traducció de l'escola de traductors de Toledo, van permetre que moltes obres fonamentals de l'antiga Grècia fossin rescatades i transmeses per tota l'Europa medieval a través d'Espanya.
Durant aquest període a Europa dominava les teories geocentristas promulgades per Ptolemeu i no s'havia presentat cap desenvolupament molt important en l'astronomia. -
1401
Astronomia de l'edat mitjana
En el segle XV, van sorgir dubtes sobre la teoria de Tolomeo, més específicament pel filòsof i matemàtic alemany Nicolás de Cusa i l'artista i científic italià Leonardo da Vinci els qui qüestionen els supòsits bàsics de la posició central i la immobilitat de la Terra. -
Period: 1401 to
Astro Renaixement: XV i XVI
Aquesta etapa va passa durant el segle XV fins al XVI -
1402
Astronomia moderna
Johannes Kepler, va formular les lleis del moviment planetari. Kepler va treballar durant molts anys tractant de trobar un model que permetés explicar els moviments planetaris utilitzant per a aquest efecte els pensaments neoplatònics i el sistema heliocèntric de Copèrnic. -
1492
Astronomia del renaixement
El segle XVI va suposar un gir dràstic a totes les àrees del coneixement, la literatura i l'art.
Al 1492 es descobreix américa, fet que amplía la navegació i la cartografia terrestre i estelar, amb ella un gran avanç per a la astrologia. -
1543
Astronomia del renaixement
Les aportacions de Nicolás Copérnico van suposar un canvi radical i un nou impuls per a una ciència que estava adormida. Copèrnic va analitzar críticament la teoria de Tolomeu d'un Univers geocèntric i va demostrar que els moviments planetaris es poden explicar millor atribuint una posició central al Sol, més que no pas a la Terra.
Galileu va descobrir proves sobre el moviment de la Terra quan es va inventar el telescopi a Holanda. -
1580
Astronomia al renaixement
L'observador més important del segle XVI va ser Tycho Brahe, que tenia el do de l'observació i els diners per construir els equips més avançats i precisos de la seva època. Des de 1580 fins a 1597, Tycho va observar el Sol, la Lluna i els planetes al seu observatori situat en una illa propera a Copenhaguen i després a Alemanya.
Johannes Kepler, un dels més grans científics de la història, va determinar les lleis del moviment celeste. -
Astronomia del renaixement
L'experimentació va començar a fer-se filosòficament respectable a Europa, i va ser Galileu qui va acabar amb la teoria dels grecs i va fer la revolució.
Galileu va ser el primer a fer experiments cronometrats ia utilitzar el mesurament d'una forma sistemàtica. La seva revolució va consistir a situar la inducció per sobre de la deducció, com el mètode lògic de la Ciència -
Astronomia del renaixement
Galileu va començar a defensar el sistema de Copèrnic, cosa que el va portar davant un tribunal eclesiàstic. Encara que se'l va obligar a renegar de les seves creences i dels seus escrits, aquesta teoria no va poder ser suprimida. -
Period: to
Astronomia Moderna
Aquesta etapa va passar entre el segle entre el segle XV fins el XVIII -
Astronomia del reinaxement
Galileu va trobar proves sobre el moviment de la Terra quan es va inventar el telescopi a Holanda. En 1609 va construir un petit telescopi de refracció,el va dirigir cap al cel i va descobrir les fases de Venus, i va ser una indicava que el planeta gira voltant del Sol, i va descobrir quatre llunes girant al voltant de Júpiter. -
Astronomia moderna
Un dels primers grups a representar aquesta comunitat científica va ser la“Royal Society of London for Improving Natural Knowledge”.El 1660, la Society va ser reconeguda formalment pel rei d'Anglaterra.Tot i això,encara no era reconegut entre els erudits de l'època.La mentalitat va canviar gràcies a l'obra d'Isaac Newton,el qual va ser nomenat membre de la Society i va crear la llei de la gravitació universal.Van modificar els telescopis creant los reflectors que van fer l'observació més clara. -
Astronomia Moderna
Després de provar, sense èxit, amb infinitat de formes geomètriques "perfectes", ho va intentar amb variacions del cercle: les el·lipses, amb les quals concordaven exactament les dades obtingudes durant les observacions. Això contradeia un dels paradigmes pitagòrics que seguien sent considerats com a certs després de 2000 anys. -
Astronoia modderna
Al Segle XVII aquesta gran revolució va donar a conèixer grans astrònoms que van anar construint l'astronomia moderna i actual: Simon Marius (va detectar de la Nebulosa d'Andromeda el 1612), Christoph Scheiner (Va estudiar les taques solars 1630),Johannes Hevelius (Va realitzar precises observacions de la lluna i estels des del seu observatori a Dantzing), Christian Huygens (va descobrir l'anell de Saturn i el seu satèl·lit Titan),Giovanni Domenico Cassini (descobridor de 4 satèl·lits de Saturn) -
Period: to
Astronomia al segle S.XX
Aquesta etapa va passa durant el segle XX -
Astronomia al S.XX
Einstein junt a Hubble i Slipher va descobrir que l’univers no era estàtic, sinó que estava en expansió.L'home que va unir les troballes de Slipher, Hubble i Einstein va ser un matemàtic sacerdot anomenat Georges Lemaitre, que el 1927 va publicar un article on desenvolupava la relació del corriment al vermell amb un univers en expansió. -
Astronomia al S.XX
Es va començar a pensar que si l'univers es troba en expansió alguna vegada tot devia estar unit en un punt de llum al qual va anomenar singularitat o "àtom primordial" i la seva expansió "Gran Soroll".Més tard l'astrònom Fred Hoyle, qui era oposat a aquesta proposta, la crido despectivament "Big Bang". És així com es coneix la teoria més acceptada actualment com a origen de l'univers.A la segona meitat del segle XX, els progressos en física van proporcionar nous tipus d'instruments astronòmics. -
Astronomia S.XX
Aquests instruments són sensibles a una àmplia varietat de longituds d'ona de radiació, inclosos els raigs gamma, els raigs X, als ultraviolats, els infrarojos i les regions de ràdio de l'espectre electromagnètic.Els astrònoms no només estudien planetes, estrelles i galàxies, sinó també plasmes (gasos ionitzats calents) -
Astronomia S.XX
En l'actualitat coneixem que vivim en un sistema solar localitzat a la perifèria de la via Làctia composta per milers de milions de sols, la qual forma part d'un conjunt galàctic anomenat grup local, el qual, al seu torn, es localitza en un supercúmul de galàxies distribuïdes per un univers de més de 15 mil milions d'anys llum que es troba en expansió. -
Astronomia al internet
Amb l'explosió de la web, s'ha potenciat i estès el seu ús en aquesta i en totes les ciències.La comunicació és essencial.
Els mitjans proporcionats per Internet ho fan possible. A més, l'elevat nombre d'imatges digitals preses per telescopis terrestres i espacials ha permès la creació d'arxius accessibles a través de la xarxa, especialment el contingut proporcionat per les agències espacials NASA i ESA. -
Period: to
Astronomia al internet
Aquesta etapa va passa durant els anys 1983 fins al dia de avui -
Astronomia al internet
Astrònoms aficionats han descobert multitud de nous objectes estel·lars, com ara noves i supernoves, i contínuament proporcionen observacions d'estrelles variables.Internet és important per a aquests grups d'aficionats,ja que permet la coordinació de campanyes d'observació,així com l'intercanvi d'idees, projectes, dades i programes astronòmics.Hi ha uns 12.000 científics i tècnics especialitzats,localitzats fonamentalment a centres de recerca i universitats d'Europa, els Estats Units i el Japó. -
Astronomia al internet
Pràcticament tots els observatoris tenen sistemes d'informació sobre Internet.S'hi pot trobar una descripció detallada dels instruments, els plans d'observació i les observacions realitzades.Amb totes les dades circulant per Internet s'han omplert molts fitxers i bases de dades astronòmiques que són eines fonamentals derecerca.Publiquen els articles de forma electrònica a la xarxa.A mitjans dels 1990 es va crear AstroWeb,un consorci que ha de mantenir una llista unificada. -
Astronomia al internet
Hi ha un problema pel fet que la major part de la informació disponible a Internet està escrita en anglès.
Creixent presència a Internet de museus de ciències i planetaris, que els permet realitzar una tasca de divulgació excel·lent.