Aristóteles platón e1517820435808

Linea del temps Filosofia

By ukaii
  • 700 BCE

    FILOSOFIA ANTIGA

  • Period: 700 BCE to 500 BCE

    Filosofs Presocratics

    Coneguts com fil`osfs de la natura, es dedicaven a la recerca d l'Arkh´e, es centraven en la investigaci´o de l'univers. 1rs fil`osofs cient´ifics
  • Period: 700 BCE to 500 BCE

    Milesos

    1. Tales (624 a.C - 546 a.C) - arkh´e aigua
    2. Anax´imenes (590 a.C - 525 a.C) - arkh´e aire
    3. Anaximandre (611 a.C - 547 a.C) - arkh´e allo indeterminat
  • Period: 600 BCE to 500 BCE

    Pitag`orics

    Moviment filos`ofic iniciat per Pitagores que considerava els numeros com la ess`encia de totes les coses.
    Pit`agores (586 a.C - 490 a.C)
  • Period: 540 BCE to 480 BCE

    Her`aclit

    Considera que l'arkh´e ´es el foc.
    El seu pensament filos`ofic es basa en la creença que tot es troba en constant moviment i que per lo tant tot esta cambiant constantment, tot flueix, tot canvia, (Dinamisme). Panta rei. "No podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu", aquesta ha quedat com a la famosa frase d'Her`aclit.
  • Period: 515 BCE to 470 BCE

    Parm`enides

    Parm`enides es basa en el concepte de esser, el qual es etern immutable i indivisible. El esser es i el no esser no es. No podem parlar del no esser
  • Period: 500 BCE to 428 BCE

    Anaxagoras

    Va ser el responsable d'introduir el pluralisme i segons Arist`otil, consebeix el nous com a origen de l'univers
  • 481 BCE

    Sofistes

    Eren mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments a canvi de diners, especialistes en el debat. Utilitzaven l'er´istica com a metode d'ensenyament de ret`orica.
    1. Prot`agores (486 a.C - 411 a.C) - considerat el pare de la sofistica.
    2. G`orgies de Leontins (485 a.C)
    3. C`al·licles (430 a.C - 405 a.C)
    4. Tras´imac (459 a.C - 400 a.C)
  • Period: 470 BCE to 399 BCE

    S`ocrates

    Principal iniciador de la filosofia com a ci`encia. Es basa en el dialeg, mey´eutica, que consisteix en arrivar a coneixements utilitzant el dialeg.
  • 450 BCE

    Escola C´inica

    S'ocupaven fonamentalment de l'´etica, el b´e s'identifica amb el plaer.
    Fundada per Ant´itesis
  • Period: 427 BCE to 347 BCE

    Plat´o

    Deixeble de S`ocrates, fund`a la academia d'Atenes al 387 a.C. Diferencia entre dos mons: el de les idees i el de les coses, el qual es una copia de les idees i que per tant consta de una menor realitat o dient-ho en altres paraules, les idees son la veritat aut`entica.
  • Period: 384 BCE to 322 BCE

    Arist`otil

    Considerat, junt a Plat´o el pare de la filosofia occidental. Va ser un naturalista que desenvolupa el primer estudi propiament cient´ific dels essers vius. Considera l'esser hum`a com un animal pol´itic o social per naturalesa.
  • 323 BCE

    Filosofia Hel·len´istica

    Desapareix la polis.
    Sorgeixen moltes escoles.
    Canvia el concepte d'home com "animal c´ivic" segons Arist`otil a "animal social".
  • 320 BCE

    Escepticisme

    Corrent filosofic fundat per Pirr´o d'Elis. Els esceptics desconfien de la capacitat de la ra´o per a descobrir la veritat, perque les sensacions per les quals es percep la realitat mostren l'aparença de les coses
  • 311 BCE

    Esto¨icisme

    Escola fundada per Zen´o. Els estoics dividien la filosof´ia en tres parts: la l`ogica, la f´isica i la moral. Totes es refereixen a aspectes d'una mateixa realitat, l´univers en el seu congunt i coneixement.
  • 307 BCE

    Epicurisme

    Sistema filos`ofic ensenyat per Epicur, el qual proposava la realitzaci´o d'una vida bona i feliç mitjançant l'administraci´o de plaers i dolors. Equilibri entre ment i cos
  • 100

    Filosofia Cristiana

  • Period: 100 to 451

    Filosofia Cristiana Patr´istica

    La Patr´istica va ser el primer intent d'unificar els coneixements de la religi´o cristiana i establir el contingut dogmantic amb la filosofia per tal de donar una explicaci´o llogica a les creences cristianes.
  • Period: 205 to 270

    Plot´i

    Principal fil`osof del neoplatonisme. Segons Plot´i el cosmos te un ordre jer`arquic. Cadasc´un dels nivells de l'esser dins d'aquest ordre rep el nom d'hipot`asi.
  • Period: 233 to 309

    Porfiri

    Fil`osof neoplat`onic deixeble de Plot´i i de Long´i. Major aportaci´o en filosofia i religi´o. La seva obra Isagog`e va ser el text de refer`encia en l`ogica
  • 244

    Neoplatonisme

    Sistema filos`ofic que considera que el principi de tot all`o existent ´es l'absolut, l'U, la realitat suprema de la qual sorgeixen totes les altres realitats. Sintesi de la tradició platònica juntament amb l'aristotèlica i la religiosa
  • Period: 245 to 325

    I`amblic de Calcis

    Famos fil`osof neoplat`onic. Deixeble d'Anatoli i Pofiri
  • Period: 354 to 430

    San Agust´i d'Hipona.

    San Agust´i d'Hipona fou un pensador del cristianisme del primer mil·leni. Es va dedicar a escirure sobre filosofia i teologia
  • 476

    FILOSOFIA MEDIEVAL

    Corrents i pensaments filos`ofics desenvolupats des de la caiguda del Imperi Roma.
  • 800

    Filosofia Isl`amica

  • 800

    Filosofia Jueva

  • Period: 800 to 1300

    Filosofia Cristiana Escol`astica

    La Escol`astica es un corrent teol`ogic que utilitz`a la filosofia grecollatina per comprendre la revelaci´o religiosa del cristianisme. Es basa en la coordinaci´o entre la fe i la ra´o. Els fundaments van ser establerts per Boeci i els precursors posteriors de la Escol`astica va ser la filosofia jueva i isl`amica.
  • Period: 870 to 950

    Al-farabi

    Va ser un fil`osof cient´ific i fil`osof medieval. La seva visi´o de D´eu esta influeciada per concepcions neoplat`oniques similar en alguns aspectes a l'u de Plot´i
  • Period: 980 to 1037

    Avicena

    Ibn Sina va ser un fil`osof, poeta, otr`onom i metge persa. Va escriure al voltat de 300 llibres predominantment de filosofia i medicina.
  • Period: 1126 to 1198

    Averroes

    Averroes va ser un fil`osof i metge andalus´i-musulma. Va elaborar una enciclopedia de medicina i tamb´e va comentar sobre la obra d'Arist`oteles, per aquesta ra´o va passar a ser conegut com "El comentador". En la seva obra "Gan Comentari" fa la distinci´o aristot`elica entre dos intel·lectes: el nous pathetik´os (intel·lecte recetiu) i el nous poietik´os (intel·lecte agent).
  • Period: 1138 to 1204

    Filosofia Jueva - Maim´onides

    Moises Ben Maimon fou un fil`osof jueu, aristot`elic i una de les primeres figures de l'escola racionalista en el judaisme. Les seves bases filos`ofiques consten d'una sintesi de la teologia jueva i de l'aristotelisme.
  • Period: 1225 to 1274

    San Tomas d'Aquino

    San Tomas d'Aquino va ser un te`oleg i filosof catolic que perten´ia a l'Ordre dels Predicadors. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana i va incorporar gran part del lllenguatge i de les idees aristot`eliques
  • 1300

    RENAIXEMENT

    Tres camps de la filosofia destacats en aquest per´iode: filosofia pol´itica, filosofia natural i l'humanisme
  • Period: 1304 to 1374

    Petrarca

    Francesco Petrarca va ser un poeta fil`osof i fil`olog areti, considerat el precursor del humanisme i pilar fundamental de la literatura italiana.
  • Period: 1433 to 1499

    Marsilio Ficino

    Ficino va ser un sacerdot cat`olic, fil`olog, metge i fil`osof renaixentista itali`a. Va conduir la famosa Academia Plat`onica Florentina
  • Period: 1463 to 1494

    Giovanni Pico della Mirandola

    Giovani Pico fou un noble i fil`osof del renaixentisme itali`a. Va escriure "Oratio de hominis dignitate", el que es considerat com "el manifest del renaixentisme"
  • Period: 1469 to 1527

    Nicolas Maquiavelo

    Diplom`atic, fil`osof, pol´itic i escritor itali`a, considerat el pare de la Ci`encia Pol´itica moderna.
  • Period: 1548 to

    Giordano Bruno

    Va ser un astr`onom fil`osof, te`oleg, matem`atic i poeta itali`a. Va proposar que el sol era simplement una estrella, (aixi superant el model copernica) i que l'univers havia de contenir un infinit nombre de mons habitats per animals i essers intel·ligents.
  • Period: 1564 to

    Galileo Galilei

    Galilei va ser un astr`onom, ingenier, fil`osof, matem`atic i f´isic itali`a, relacionat amb la revoluci´o cient´ifica. Va inventar el telescopi
  • Period: to

    Thomas Hobbes

    Fil`osof angl`es considerat un dels pares de la filosofia pol´itica moderna. Considerat el te`oric per excel`encia de l'absolutisme pol´itic, tot i que en el seu pensament apareixen conceptes fundamentals del liberalisme.
  • Period: to

    Rene Descartes

    Fil`osof, matem`atic i f´isic franc´es considerat el pare de la geometria anal´itica i la filosofia moderna. Conegut per la seva delaraci´o filosofica "Penso, despr´es existeixo"
  • Period: to

    John Locke

    Va ser un fil`osof i metge angles, considerat com un dels m´es influents pensadors de l'empirisme i conegut com el pare del Liberalisme Classic

  • FILOSOFIA MODERNA

    Filosofia desenvolupada en l'Edat Moderna relacionada amb el modernitat. No es una doctrina o escola concreta. Les figures importants en filosofia de ment, epistemologia i metaf´isica es dividien en dos grans grups: El racionalisme que argumenta que tot el coneixement ha de sorgir d'idees innates en la ment, i L'empirisme que defensa que el coneixement sempre surgeix de l'experiencia sensorial que captem mitjançant els sentits.
  • Period: to

    Isaac Newton

    Va ser un f´isic, te`oleg, inventor, alquimista i matem`atic. Va ser l'autor de la teoria de la llei de gravitaci´o universal.
  • Period: to

    Montesquieu

    Va ser un fil`osof i jurista franc´es, la seva obra es la responsable de la creaci´o del moviment intel·lectual i cultural que es conegut com l'il·lustraci´o
  • Period: to

    David Hume

    Una de les figures mes importants de la filosofia occidental moderna. Conegut pel seu sistema filos`ofic influent en l'empirisme, l'escepticisme i el naturalisme
  • Period: to

    Jean-Jacques Rousseau

    Rousseau va ser alhora: escritor, pedagoga, fil`osof, music, bot`anic i naturalista. Considerat com un dels primers escritors del preromanticisme, i definit com un ilustrat tot i presentar profundes contradicci´ons que el van separar dels principals representants de l'il·lustraci´o.
  • Period: to

    Immanuel Kant

    Va ser un fil`osof i cient´ific prusia de l'il·lustraci´o. Va ser el primer i m´es imprtant representant del cristianisme i precursor de l'idealisme aleman. Considerat un dels pensadors m´es influent de l'europa moderna i de la filosofia universal
  • Period: to

    Georg Wilhelm Friedrich Hegel

    Hegel va ser un fil`osof de l'idealisme aleman, l'ultim de la Modernitat, considerat un dels "tres grans cartesians", juntament amb Kant i Husserl. Una contribuci´o pol`emica que va aportar va ser el rol de la dial`ectica.
  • Period: to

    Karl Marx

    Karl Marx fou un fil`osof, economista, soci`oleg, periodista, intel·lectual i pol´itic comuniste aleman. Autor del famos "Manifest comunista" i considerat, juntament amb Friedrich Engels com al pare del socialisme cient´ific, comunisme modern i marxisme.
  • Period: to

    Friedrich Nietzsche

    Nietzsche va ser un fil`osof, poeta, music i fil`oleg aleman. Va escriure sobre temas diversos, com: art, filolog´ia, m´usica, hist`oria, religi´o, ci`encia o trag`edia.
  • Period: to

    Sigmund Freud

    Considerat com el pare del psicoan`alisis, Freud va ser un cocainomen, estudiant de medicina a Paris, on es va interesar particularment per la hipnosi com a tractament d'hist`eria.
  • Period: to

    Martin Heidegger

    Va ser un fil`osof aleman. Considerat el pensador i fil`osof mes important del segle XX

  • FILOSOFIA CONTEMPOR`ANEA

    Es el periode actual de la hist`oria de la filosofia. Aquest corrent tracta inquetuds socials, pol´itiques i econ`omiques i el seu centre de discussi´o es l'esser hum`a i la ra´o.
  • Period: to

    Hannah Arendt

    Hannah Arendt va ser una escriptora i te`orica pol´itica alemana, considerada com una de les fil`osofas m´es influents en el segle XX.
  • Period: to

    Michel Foucault

    Foucault va ser un fil`osof, historiador, soci`oleg i psic`oleg franc´es. Professor de varies univesitats franceses i americanes. Es conegut principalment pels seus estudis cr´itics de les institucions socials, m´es espec´ificament la psiquiatria, la medicina, les ci`encies socials ... El seu al`alisi sobre el poder i les relacions entre poder, coneixement i discurs han sigut ampliament discutides.